dilluns, 3 de juny del 2019

Descobreixen a Isona el jaciment de dinosaures més modern d’Europa

Descobreixen a Isona el jaciment de dinosaures més modern d’Europa

Les restes de llavors, fulles, plantes i óssos permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp fa 66 milions d'anys
03.06.2019  10:14
Vilaweb
Un grup de paleontòlegs ha descobert el jaciment de dinosaures més modern d’Europa en un punt situat molt a prop de la població de Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà. En aquest jaciment, conegut com el del Molí del Baró, s’han trobat una gran diversitat de restes de dinosaures, nombroses restes òssies de cocodrils així com algunes de closca de caragol terrestre. Àngel Galobart, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia i del Museu d’Isona, ha explicat que les més abundants corresponen a diferents espècies de vegetals, entre les quals destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s’han trobat innumerables fragments de troncs i llavors. Galobart ha dit que aquestes restes permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp fa 66 milions d’anys, just abans de l’extinció dels dinosaures.
El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d’una petita acumulació d’aigua en un meandre abandonat o a una zona molt propera a un riu, ha explicat Galobart.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol



La major part de restes de dinosaures recuperades pertanyen a hadrosaures de diferents mides, però també s’han recuperat dents de dinosaures carnívors i fragments de closques d’ous de titanosaures.
La recuperació de les restes s’ha fet en el transcurs de 5 campanyes d’excavacions. La primera va tenir lloc l’any 2002 i a aquesta li van seguir altres campanyes els anys 2007, 2010, 2011 i 2015.
Els estudis d’aquestes restes han permès descobrir que el paisatge de la Conca Dellà era molt diferent del que la gent veu ara. Galobart ha dibuixat un paisatge ple de palmeres, falgueres i amb un riu amb un cabal molt elevat i meandres on els dinosaures anaven a pondre ous.
El paleontòleg ha explicat que els dinosaures van viure 150.000 milions d’anys i els molts jaciments que s’han excavat han deixat imatges de períodes molt diferents. Així mateix, ha insistit que tant al límit de l’extinció dels dinosaures ‘no n’hi ha cap més a Europa’. Per tant, els científics, amb aquestes restes, podran dibuixar el darrer paisatge i la forma de vida dels darrers dinosaures.

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 1 de juny del 2019

Montserrat Fontané: ‘No he arribat a entendre la cuina que fan els meus fills’

Montserrat Fontané: ‘No he arribat a entendre la cuina que fan els meus fills’

Entrevistem la mare dels germans Roca, del Celler de can Roca, amb qui van aprendre a cuinar
Montserrat Fontané
La cuinera Montserrat Fontané, mare de Joan, Josep i Jordi Roca, del Celler de Can Roca.
31.05.2019  21:30
Vilaweb
Montserrat Fontané és la mare de Joan, Josep i Jordi Roca, del Celler de can Roca, establiment amb tres estrelles Michelin i dues vegades destacat com a millor restaurant del món. Montserrat Fontané és coneguda per ser la mare d’un equip de tres germans que són avui la punta de llança de l’alta cuina a Catalunya. Ella va ensenyar a cuinar al seu fill gran, en Joan. Ella va aixecar el negoci familiar, un bar modestíssim en un barri dels afores de Girona. I és d’aquest ambient i de la cuina tradicional, una cuina en part de pagès i en part de fonda, que es van posar els fonaments de les vides dels tres germans Roca. Per això hem parlat amb ella, per conèixer-la millor i, de retruc, conèixer-los millor a ells. La història de la Montserrat és una història de treball i d’emprenedoria.
—Heu portat molt de tragí molts anys, oi?
—Molt, molt. Abans ho portava tot jo, però ara ja no puc. Estic a punt de fer vuitanta-tres anys. Però encara em poso a la cuina cada dia una estona. Donem molts menjars, al cap del dia. Però a la nit ara ja no obrim.
Montserrat Fontané
Montserrat Fontané.
—Vau néixer a prop de Girona, a Sant Martí de Llémena. Expliqueu-nos un primer record que us vingui vinculat amb la vostra infantesa. Si tanqueu els ulls, què veieu?
—Veig que la casa on vaig néixer avui se’n va a terra. I em fa un mal! La casa se’n va a terra i em sap molt de greu.
—Era un mas i vau néixer a pagès.
—A casa érem quatre germanes. Dues érem bessones, la Núria i jo. I ens vam criar amb la llet d’una vaca que es deia Maduixa. Vam néixer el 8 de juny del 1936, poc abans d’esclatar la guerra. Quan tenia catorze o quinze anys ja anava a matar el porc a altres cases i sabia netejar els budells i ho sabia fer tot. Fèiem de tot, perquè després de la guerra a casa no n’hi havia, de cèntims. A vegades la meva germana cuinava i jo servia en algunes cases que feien celebracions. I penseu que el pare es va morir jove, a quaranta-sis anys, i fèiem moltes feines per subsistir. Quan el pare es va morir no hi havia cap home a casa i la meva germana gran, la Maria, es va casar. El seu home era un bon negociant. Però a mi i a la meva germana bessona ens enviava a buscar la llet a Granollers de Rocacorba i ens havíem de llevar a les quatre de la matinada. Hi anàvem amb un carro i un burro i carregàvem dos bidons de llet. A les set passava el camió a recollir els bidons. La meva germana era molt tranquil·leta, però jo no, jo era un nervi.
—El vincle amb la terra i la relació amb el bestiar el vau tenir des de la naixença. Però, com vau aprendre a cuinar?
—El meu cunyat va comprar l’hostal ca l’Espart, que després en diria can Lloret, a la plaça de la Independència de Girona, i tots ens hi vam traslladar a viure. La meva germana gran cuinava i jo servia les taules. Però, de fet, fèiem el que calgués. I quan tenia disset o divuit anys, vaig marxar a treballar a Caldes de Malavella, al Termes Victòria. Treballàvem tot el dia, de vuit a onze, i encara fregàvem el terra de genolls. Però jo m’hi trobava bé. Els caps de setmana venien els jugadors del Barça, venia en Kubala. I com a anècdota us diré que en Kubala sempre dormia amb la finestra oberta i quan li portava l’esmorzar era quan la hi tancava.
—I quan vau tornar a Girona?
—Jo hi estava molt bé, al Termes Victòria, encara que treballava molt, però quan feia un any que hi era, si fa no fa, un dia em van telefonar. Era una cosa ben estranya en aquell temps i vaig pensar el pitjor. Però resulta que em trucava qui acabaria essent el meu home, que després de tants mesos em deia que em trobava a faltar i que ens poséssim a festejar. Érem del mateix poble i ell sempre explica que em va conèixer quan vaig néixer, perquè la seva mare el va portar a veure les bessones. Aleshores no era gens corrent tenir bessonada. I jo no sabia pas què fer, perquè al Termes Victòria també hi tenia molts pretendents. En vaig parlar amb la meva germana gran i em va dir ‘torna’ i vaig tornar.
Montserrat Fontané
Montserrat Fontané.
—I us vau posar a festejar i us vau casar.
—Ell conduïa un autobús, que havia estat del seu oncle i que després es va vendre a la Hispano-Ilariense. El meu home era feliç anant amb autobús. I un dia fent el trajecte va veure que es venia un bar al nucli Germans Sàbat. Era una barraca, no tenia ni teulat. De fet, era una nau partida pel mig: una part era una barberia i una altra era el bar. I vam comprar la barraca. En aquell moment no hi havia res al voltant i la família ens deia: ‘Què hi aneu a fer, allà dalt?’ Era un barri d’immigrants andalusos i jo de seguida vaig començar a servir-los tapes. Ens vam quedar aquest bar perquè la meva obsessió era muntar un negoci per donar feina als fills quan fossin grans. Jo aleshores ja tenia en Joan, amb tres anys, i en Josep, amb un i mig.
—Li vau posar can Roca. Com van anar els primers anys?
—Pocs mesos després d’obrir el bar, van obrir la fàbrica Nestlé més amunt i també la Frigo una mica més avall. I com que només hi havia el nostre bar, tothom venia cap aquí. I els diumenges fèiem casaments. El 1969 ja vam fer obres i vam aixecar dos pisos, un menjador a dalt del bar i a sobre dormitoris. Quan van començar a fer l’autopista ens van començar a demanar habitacions i també vam començar a omplir.
—Sou tota una emprenedora.
—Oh, i tant! I sense por ni mandra. Era jo qui deia al meu home: ‘Va, vinga, fem les obres.’ Ell no les hauria fetes. I el dia més feliç per a mi va ser el dia que vaig tenir els fills dormint a dalt i vaig poder acompanyar-los al llit. És que abans teníem la casa més avall i la feina no em permetia de dir-los bona nit. Ha estat una vida molt sacrificada.
Montserrat Fontané
Montserrat Fontané.
—I quina mena de plats fèieu al començament de can Roca?
—Els que havia après de la meva germana a can Lloret. Al primer banquet vaig cuinar arròs i vedella amb bolets. Al bar fèiem moltes tapes, que és el que demanava la gent.
—I els famosos calamars?
—També els vaig portar de can Lloret, i avui, més de cinquanta anys després, els continuem fent igual, com els ronyons, els xampinyons… I la gent del barri es va adaptar a aquesta cuina.
—Com definiríeu la cuina que feu?
—És cuina tradicional, de tota la vida.
—Sovint es parla de la cuina tradicional com una cuina senzilla i modesta. Sembla que es desmereixi. I, en canvi, també es diu que es va perdent aquesta cuina, que la transmissió s’ha trencat i que la gent ja no sap fer la vedella amb bolets, per posar un exemple.
—Aquesta cuina no es perdrà pas. Mireu, el meu nét gran no vol fer la cuina del Celler, vol fer la meva cuina. I, per altra banda, no es pot dinar cada dia el menú del Celler, quedes massa tip. És cert que ara la gent no sap fer ni un sofregit, però això és posar-hi voluntat. Jo crec que la cuina tradicional hi serà sempre. És la que s’ha fet tota la vida. I no anirem pas enrere. Aquesta cuina no costa, és voler-la fer. S’ha de començar per aprendre a fer un sofregit ben fet. I no s’ha de desmerèixer aquesta cuina. No costa de fer, però no és senzilla, començant pel sofregit. Nosaltres tardem tres hores a fer el sofregit, primer coent la ceba dues hores, perquè quedi ben cuita, i anar remenant-la que si no es cremaria, i després la tomata.
—Heu arribat a entendre la cuina que fan els vostres fills?
—No. Sincerament, no. I encara penso: ‘Tan tranquils que estaríem a casa!’ És el que veu el meu nét gran, en Marc, el fill d’en Joan, que estudia l’últim any a l’Escola d’Hostaleria de Girona. I en Martí, el gran d’en Josep, també sembla que serà cuiner. Estic contenta.
—Potser no enteneu la cuina del vostre fill Joan, però ell sí que reconeix que és deutor de la vostra. Us ha dedicat diversos llibres: La cuina de la meva mare i Cuina mare.
—Sí, però és un camí que no sé com l’ha fet. La volta al món els ha marcat, és clar. Al principi, en Joan em donava a tastar els plats nous. Perquè fins que van tenir dues estrelles Michelin els vaig tenir al costat. El primer Celler de can Roca era l’edifici del costat del bar. Vaig comprar aquesta casa pensant que podrien venir-hi a viure ells i quan em van dir que volien obrir un restaurant, els vaig dir: ‘Ja en tenim un, de restaurant!’. I mira. Amb la segona estrella van fer el restaurant nou una mica més avall.
Montserrat Fontané
Montserrat Fontané.
—La pràctica de la cuina tradicional va associada a uns coneixements, uns gustos, un ritme vital marcat per les quatre estacions, que vol dir una relació amb el producte de temporada, amb el bestiar i amb les festivitats. Una cuina que no ens permet córrer. Però la vida ens fa córrer. Algun consell per a les famílies que no volen perdre aquest patrimoni culinari però que els toca córrer?
—És qüestió d’organització. Pots cuinar el dia que tinguis temps i congelar per porcions.
—Heu dit alguna vegada que el vostre plat preferit és la sopa de menta, però que us la preneu quan no us trobeu fina. De debò que aquest és el vostre plat preferit?
—Oh, i tant! M’agrada molt. En menjàvem molta, de sopa de menta, quan era petita al mas. I avui, quan la prenc, el gust em torna cap allà.
Hem fet l’entrevista a l’entrada del menjador gran de can Roca, el que durant uns anys va acollir el primer Celler de can Roca. Són les dotze del migdia i tot l’equip del celler dina al restaurant de la mare. Per fer les fotografies, Montserrat Fontané es posa el davantal i cap a la cuina. I no en sortirà encara. Ella acabarà de controlar les coccions, entre cassoles i fogons, remenant salses, controlant l’arròs, que és dijous.
Publicat per a Cap comentari:

Messi, sobre Guardiola: "Va ser un mestre únic


El Leo Messi més íntim. El crac argentí ha concedit una entrevista a Fox Sports en què ha parlat sobre molts temes com el Barça, la selecció, Cristiano, Neymar i també sobre Guardiola i la seva vida privada.
No s'entén l'època més gloriosa del Barça sense Messi, però tampoc sense Guardiola. El davanter guarda un especial afecte pel de Santpedor i ha assegurat que "va ser un mestre per a mi, és un entrenador que avança tot el que passa en el partit".
"Puc fer una vida normal a Barcelona"
Sobre la seva família i vida a Barcelona, Messi ha assegurat que pot fer una "vida normal". "Porto els meus fills al col·legi amb la meva dona i els vaig a buscar. Tenen molts amics, sempre fan alguna cosa, tenim un grup preciós amb els pares. Tinc relació amb molts pares dels meus fills", ha explicat.
messi i antonella
El '10' ha comentat que el seu fill Thiago, el més gran, viu amb passió el futbol. "Viu tot el que és el futbol, pateix molt quan perdem, amb el Liverpool o la Copa del Rei. Vol estar al meu costat. Mateo està a una altra cosa, és petit, no s'adona quan perdem o guanyem, però no li dona importància", ha afegit.
Messi va canviar quan va tenir el primer fill
Messi ha comentat que en tenir fills va canviar la seva percepció en les derrotes. "Quan va néixer el Thiago vaig entendre que les prioritats eren unes altres i no el resultat d'un partit. Dol molt perdre però arribo a la meva casa i veig els meus fills i la meva dona i se'm passa. Abans arribava, em tancava i no volia veure la televisió i no menjava. Ara tinc l'obligació d'estar a la taula amb els meus fills. Segueixo patint però ho porto d'una altra manera", ha assegurat.
Leo Messi Thiago final Copa Barça EFE
EFE
Al blaugrana no li agrada veure's a la televisió: "em dona vergonya". "No m'agrada veure els partits repetits, em quedo amb la imatge al meu cap, el que vaig viure en cada moment, en cada jugada", ha finalitzat.
Messi Xavi Iniesta Barca FC Barcelona
Futbol Messi: "Trobo a faltar Xavi i Iniesta" El Nacional
jeremy corbyn margaret thatcher @Chris Saltmarsh
Futbol Aficionats del Liverpool boicotegen l'homenatge del PP a Margaret Thatcher El Nacional

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 31 de maig del 2019

Arrenca un Primavera Sound de rècord

Arrenca un Primavera Sound de rècord

Més de 200 bandes i artistes passaran per algun dels 17 escenaris del Parc del Fòrum de Barcelona
30.05.2019  17:00
Vilaweb
Aquests dies, es fa a Barcelona un dels festivals de música més prestigiosos i amb més renom internacional de tots els que es fan a la ciutat: el Primavera Sound. Tot i que tècnicament el festival ja va començar dilluns, és amb l’arribada del cap de setmana que el ritme d’actuacions s’intensifica. En només tres dies, més de 200 bandes i artistes passaran per algun dels disset escenaris del Parc del Fòrum.
Alguns dels plats forts de la nit de divendres són Miley Cyrus, que actua en substitució de la rapera Bardi B; els clàssics de la dècada dels noranta Suede i la sempre exuberant Janelle Monáe. També es podrà sentir la particular actuació que oferirà Amaia, J i Manu Ferrón titulada ‘Él mató a un policía motorizado’. Pel que fa als músics locals, és aquest dia quan es podrà veure l’actuació de la cantant Pavvla.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Dissabte és potser el dia amb més reclams del festival. S’hi concentraran les actuacions de Rosalía, James Blake, Solange Knowles, Jarvis Cocker, Primal Scream i Röisin Murphy. També hi haurà la reunió de Stereolab, la icona global de la música llatina J Balvin i el trap desencadenat de Rico Nasty. Aquesta tria és una bona mostra de l’actual cohabitació entre l’ànima pop-rock del festival i la progressiva entrada de músiques llatines i urbanes.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 28 de maig del 2019

L'hotel de Robert de Niro a Barcelona obrirà el 12 de setembre


Turisme

L'hotel de Robert de Niro a Barcelona obrirà el 12 de setembre

El Nacional
Foto: Nobu Barcelona
Barcelona. Dimarts, 28 de maig de 2019
2 minuts
Nobu Barcelona hotel robert de niro - Nobu Barcelona
La cadena d'hotels de l'actor de Hollywood Robert de Niro, Nobu Hospitality, obrirà el 12 de setembre el seu primer hotel a Barcelona a la Torre Catalunya. L'establiment de luxe es dirà Nobu Hotel Barcelona i serà el quart hotel de la companyia nord-americana a Europa. Les seves habitacions ja es poden reservar amb antelació per preus que oscil·len entre els 250 i els 785 euros.
La gestió del nou establiment serà compartida entre la cadena de l'actor nord-americà i Selenta Grup, actual gestora que mantindrà la propietat de l'hotel. Així doncs, el Gran Hotel Torre Catalunya es transformarà en el Nobu Hotel Barcelona.
L'establiment tindrà 300 habitacions en 23 plantes i serà el referent de la firma Nobu a Europa. A més,  a l’últim pis de l’edifici, amb vistes de 360 graus de la ciutat,  s'hi obrirà un restaurant de Nobu Matsuhisa, fundador de la cadena Nobu juntament amb de Niro i el productor Meir Teper. També tindrà un spa, una sala de reunions i espai per a esdeveniments.

Robert De Niro viquipedia
Procés Robert de Niro: "Soc conscient de tota la situació de Catalunya" El Nacional
Gran Hotel Torre Catalunya Barcelona / Viquipèdia
Turisme La cadena d'hotels de Robert de Niro obrirà un establiment a Barcelona El Nacional
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 22 de maig del 2019

Munic acollirà el primer acte de la campanya per internacionalitzar la repressió de l'Estat

Repressió

Munic acollirà el primer acte de la campanya per internacionalitzar la repressió de l'Estat

El Nacional
Barcelona. Dimarts, 21 de maig de 2019
1 minut
munich munic - pixabay
La plataforma Wereport, nascuda per internacionalitzar la repressió de l'Estat espanyol, ja té lloc, data i hora pel primer acte de la campanya de denúncia de la “vulneració de drets civils” que asseguren que es practica a Espanya. L'esdeveniment tindrà lloc a Munic aquest dijous a les set de la tarda.
Hi participaran Diether Dehm, diputat al Bundestag per Die Linke, Peter A. Kraus, catedràtic de Ciència Política a la Universitat d'Augsburg, Anand Torrents, coordinador del projecte Wereport, i Núria Tarrés, mare de l'Adrià Carrasco, activista dels CDR exiliat a Bèlgica.
D7AEoWaWwAA1jXo

Què és Wereport?

Diverses entitats socials van posar en marxa el passat mes de gener la plataforma Wereport, un projecte amb què volen denunciar internacionalment la “vulneració de drets civils” que asseguren que practica l’Estat espanyol, que acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela”.
L’objectiu d’aquest projecte és engegar una campanya internacional de denúncia de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya: "El dret a la representació política, el dret a la participació política, el dret a la llibertat d'expressió i fins i tot el dret a la pròpia integritat física, per no parlar del dret col·lectiu a l’autodeterminació són vulnerats a casa nostra", afirmen els creadors del projecte.
We Report pagina web
cas 1-O Neix Wereport, una plataforma per internacionalitzar la repressió de l'Estat El Nacional
Turull, Sànchez, Rull constitució Congrés - EFE
NOVA LEGISLATURA Ressò a la premsa internacional de la presència dels presos al Congrés i el Senat Cèlia Forment
Publicat per a Cap comentari:

Nosotr@s, con Puigdemont

Nosotr@s,
con Puigdemont

Manifiesto de apoyo a la candidatura

del presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí,

promovido por ciudadanos del Estado español no residentes en Catalunya.
Ningún demócrata puede tolerar que se le impida tener una lista electoral que les represente y a la que quieran votar. La cosa ya no va de ideología, sino de democracia.
Ante situaciones extraordinarias se ha de reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretendía excluir, por razones políticas, al cabeza de lista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puigdemont, y al números dos y tres de la lista, Toni Comín y Clara Ponsatí, de las elecciones europeas, y eso no se puede tolerar.
Hay que determinar es si estamos a favor o en contra del “derecho a tener derechos” y si dicha categorización es también aplicable al president Puigdemont y sus consellers o no.
Los derechos humanos y también los civiles y políticos son patrimonio del conjunto de la sociedad y su defensa es obligación de todos. La equidistancia es complicidad y ningún demócrata debería ser cómplice de tales abusos. No existirá una sociedad igualitaria, justa y democrática si a todos no se nos reconocen y garantizan los derechos fundamentales.
El president Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí han desafiado el régimen del 78 como nunca se había hecho hasta ahora, poniendo sobre la mesa terminar con una transición inconclusa.
Puigdemont, Comín y Ponsatí representan la desfranquización de España para conseguir que España se comporte como una democracia europea, y es por esto que apelamos a todos los demócratas de España.
Que España respete el derecho a la autodeterminación supone que se comporta como una democracia plena, y que otras naciones del Estado tengan una oportunidad futura de ejercer su soberanía y decidir libremente sobre su destino. Y esto es de interés de todos los españoles, no sólo de los catalanes. Puigdemont, Comín y Ponsatí estan defendiendo la democracia en España.
Impedir que el president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín se presentaran a las elecciones europeas vulnera también al derecho de todos los catalanes y españoles a votar libremente a quienes consideren oportuno y afecta a los derechos de todos porque estamos ante unas elecciones que son en circunscripción única y con la intención de impedir que ni siquiera la lista que ellos encabezan se pudiese presentar.
El objetivo de la Junta Electoral Central era silenciar a una parte importante de los electores catalanes y como demócratas lo tenemos que denunciar. Aquí la cosa ni va de candidatos ni va de partidos, simplemente va de democracia sí o democracia no.
Nosotros, como ciudadanos del Estado español, hemos decidido vencer el miedo, vencer la represión y denunciar esta violación de derechos fundamentales. Nosotros defendemos la libertad.
Las elecciones europeas son circunscripción única, cualquier ciudadano del Estado, viva donde viva, puede votar la lista del president Puigdemont, la candidatura Lliures per Europa (Junts). Estas elecciones se han convertido en un plebiscito entre la democracia o el autoritarismo. Por esto defendemos y apoyamos la candidatura del presidente Puigdemont, es quien más miedo les da. Nosotros, los ciudadanos, podemos dar voz  al presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí con nuestros votos. Es fundamental que tengan voz en Europa, en el Parlamento Europeo, por la democracia, por la libertad.
Agustin Gainza. Economista. Bilbao
Alejandro Pacheco Yepes, diseñador. El Garaje Ediciones, loquesomos.org. Madrid
Antonio Galo Ibarrondo Gamboa. Hostelero jubilado. Bilbao
Antonio Rincon. Profesor. Redondela, Galiza
Anxela Pereira. Profesora. Vigo
Arantza Goyoaga. Periodista. Bilbao
Asier Fdez. de Truchuelo. Mecánico. Vitoria-Gasteiz
Bea Talegón. Abogada y periodista. Madrid
Beñi Agirre. Historiador, profesor de euskera. Gipuzkoa
Bráulio Amaro. Profesor. Vigo
Carmen Sorauren. Iruñea/Pamplona
Cristina Ridruejo. Traductora, miembro de Mujeres X la República. Madrid
Dionisio Pereira. Historiador. A Coruña
Dolores Varela Salgado. Profesora. Galiza
Eneko Egibar Artola- Albaitaria eta Politika Zientzietan Lizentziatua. Vitoria-Gasteiz
Fernando Ealo Bravo. Delineante proyectista jubilado. Bilbao
Fernando Sánchez Aranaz. Escritor, historiador. Araba
Francisco Cisneros Medina. Movilidad. Málaga
Gonzalo Boye. Abogado penalista. Madrid
Guillermo Canut Garramiola. Ondarroa. ExPresidente del Zazpirak Bat de Rosario (Argentina)
Gustavo Luca de Tena. Xornalista. Vigo
Henrique del Bosque. Profesor. Vigo
Humberto Astibia. Catedrático de la EHU/UPV. Iruñea/Pamplona
Ikel Castrillo Urrejola. Administrativo. Madrid
Iñaki Alonso Ruiz. Editor de LoQueSomos, miembro de las Consultas Republicanas de Madrid. Madrid
Iñaki Anasagasti Iturriaga. Electricista jubilado. Bilbao
Iñaki Arrondo. Soraluze(Gipuzkoa)
Iñaki Baseta Isundegi. Guarda forestal jubilado. Bilbao
Iñaki Elejalde. Farmacéutico. Vitoria-Gasteiz
Iñaki López Rentería. Licenciado en medicina, jubilado. Bilbao
Iñigo Larramendi. Economista. Vitoria-Gasteiz
Isabel Elbal. Abogada penalista. Madrid
Javier Vizcaya. Periodista. Jefe de prensa de Xabier Arzalluz. Bilbao
Jean-Marie Bidegainberry. Biarritz
Jesus Pérez de Viñaspre. Médico. Vitoria-Gasteiz
Jexux Agirresarobe. Baserritarra. Gipuzkoa
José Joaquín Odriozola. Gipuzkoa
José María Lara. Productor de cine. Madrid
José María Rous. Enginiero telecos. Collado Villalba - Madrid
Joseba Ealo Barrena. Licenciado en Ciencias Políticas. Bilbao
Joxan Jauregi Mindegia. Papergintzako langilea. Gipuzkoa.
Joxe Migel Agirre. Psiquiatra.  Vitoria-Gasteiz
Joxean Larrañaga “Urko”. Kantaria. Donostia.
Juan Manuel Rey de la Torre. Gestor laboral. Sevilla
Lourdes Gutiérrez Cano, diseñadora, Málaga
Luis Gereka. Médico. Donostia.
Luis Mª Martínez Garate. Ingeniero de telecomunicaciones. Escritor. Donostia.
Mª Ángeles Pérez Lamana. Iruñea/Pamplona
Mª Carmen Rekalde. Ilaskea/estudiante. Gipuzkoa
María Angustias Cortés Ortiz. Secretariado Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
María del Carmen Barrena Arizamendi. Administrativa jubilada. Bilbao
María Esperanza Silva Mendoza. Estudiante. Sevilla
Maria Luisa Fernández Clavo. Limpiedora. Utrera
María Xosé Rial Conde. Profesora. Vigo
Miguel Salazar. Pelotari. Markina. Miami
Mikel Ezkerro. Buenos Aires.
Mikel Sorauren. Historiador. Iruñea/Pamplona
Mireille Tumba. Docente. Madrid
Mohamed-Rida Lkhluf Ouaddana. Ingeniero de telecomunicaciones. Málaga
Montserrat Toll del Cacho. logopeda escolar. Madrid
Moraia Grau. Madrid
Nekane Alzelai. Irakaslea/Profesora. Donostia.
Omar Salcedo de la Torre. Estudiante. Sevilla
Pedro Ignacio Altamirano Macarron. Coordinador Federal Partido Somos Andaluces, Partido Andaluz. Málaga
Pedro Santana Montoya. Escritor. Málaga
Rafael Sanmartin. Periodista y escritor. Sevilla
Robert Knörr. Sacramento State University (CA)
Rosa Minguella. Madrid
Salvador Garcia Urbano. Presidente de la Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
Victor Manuel Vaca Arcila. Empresario hostelero. Puerto de Santa María, Cádiz
Xabier Añua. Abogado. Primera Mesa de Herri Batasuna. Vitoria-Gasteiz
Xabier Garaloces. Responsable Relaciones Insitucionales Xuntos Actua. Galiza
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)