divendres, 10 de gener del 2020

El català Salvador Illa, nou ministre de Sanitat

salvador illa   acn (2)
El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, serà el ministre de Sanitat en el gabinet que està conformant el nou govern espanyol de Pedro Sánchez. D'aquesta manera es confirma la presència del PSC a l'executiu de coalició PSOE-Podemos. No es descarta, però, que hi hagi una cadira més per als socialistes catalans al consell de ministres de Moncloa.
Illa, llicenciat en Filosofia, és una peça clau al partit. És, per exemple, qui ha comandat l'últim congrés del PSC, una autèntica bassa d'oli, on les propostes de la direcció van imposar-se sense contestació interna. Algunes veus del partit apunten que tenint en compte el seu perfil, podria mantenir-se en el càrrec orgànic de secretari d'organització.
Un altre dels rols que ha adoptat "el lampista" del PSC és el de membre de l’equip negociador amb ERC. Hi ha ha tingut un paper clau, al costat d'Ariana Lastra i Jose Luis Ábalos. El càrrec de ministre possibilita que un cop s’activi la taula de diàleg entre governs, torni a formar-ne part, aquesta vegada com a representant de la delegació de la Moncloa.
Entre els noms del PSC que encara sonen per ocupar un ministeri hi ha el de l'expresident del Senat, Manuel Cruz, que podria ocupar Cultura, i Maurici Lucena, actualment president d'Aena.

El tap de suro contribueix a mitigar el canvi climàtic

El tap de suro contribueix a mitigar el canvi climàtic

Des de CORK, recorden que el tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat
El tap de suro ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic

La Iniciativa CORK, agrupació d’associacions i institucions del sector del suro a l'estat espanyol, presenta el punt d’inflexió que suposa la indústria surera en la lluita contra el canvi climàtic. El cicle continu establert entre bosc surer i indústria de suro, aprofitant tots els subproductes generats de la fabricació i reciclatge dels taps de suro, sustenta la transició cap a un canvi de paradigma de negoci orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients definit com a model d’Economia Circular.

L’Economia Circular es mostra com una alternativa al tradicional model lineal de producció i consum, amb el valor afegit de ser capaç de resoldre gran part dels reptes mediambientals presents avui dia, canalitzar noves oportunitats de negoci i impulsar el creixement econòmic. La innovació s’erigeix com l’element fonamental per aconseguir la transició cap a una Economia Circular que mitigui l’impacte mediambiental i els danys irreversibles en el clima i la biodiversitat, i redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Entre les indústries que treballen seguint aquestes pautes de comportament mediambiental, el sector surer ha demostrat la sostenibilitat en tots els seus processos de producció i la seva ferma aposta per la R+D en els últims anys, posicionant al tap de suro com l’opció sostenible indiscutible tant per a cellerers com a consumidors.

Des de CORK, recorden que el tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat. Diverses recerques confirmen que el suro reté més CO2 del que emet (cada tap emet 13,6 g i reté 247,7 g), per la qual cosa els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i espumosos redueixen el balanç de CO2 de les seves ampolles. I asseguren que els taps artificials, en canvi, tenen un alt impacte ambiental: el tap de plàstic emet a voltant de 130 g, 10 vegades més CO2 que el tap de suro, xifra que es multiplica per 24 en el cas del tap de rosca, aproximadament 330 g.



El suro és un material natural renovable. La seva extracció no causa cap impacte negatiu i no requereix la tala de l’arbre, ja que les sureres tenen la capacitat de regenerar l’escorça de suro que se’ls ha llevat i la seva extracció no causa cap contaminació en ser realitzada per mitjans manuals. Després de ‘la pela’ l’activitat biològica de les sureres augmenta i per tant la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Un bosc surer té la capacitat de fixar 6 tones de CO2 per hectàrea a l’any, d’aquesta manera, els boscos surers del Mediterrani capturen cada any més de 14 milions de tones de CO2.

Entre els beneficis ambientals dels boscos de suredes destaquen la conservació del subsòl vegetal, la retenció d’aigua, la protecció de les maresmes, el control de l’erosió i, per tant, la desertització i la prevenció d’incendis fruit del seu caràcter ignífug. A més, la seva gestió implica la cura del bosc, la reducció de càrrega de combustible i el manteniment dels camins.

El poema “L’Empordà” de Joan Maragall inspira el nou vi d’Empordàlia

El poema “L’Empordà” de Joan Maragall inspira el nou vi d’Empordàlia

La presentació del nou vi Ençà es farà a l'Arxiu Joan Maragall a Barcelona el proper 28 de gener, en un acte que vol ser un homenatge al poeta
 
Ençà, el vi d'Empordàlia que vol ser un homenatge a Joan Maragall
El celler Empordàlia treu al mercat el seu nou vi Ençà, inspirat en el poema “L’Empordà” de Joan Maragall. És per això, que el celler ha escollit l’Arxiu Joan Maragall a Barcelona per presentar-lo. Serà el proper 28 de gener de 2020, en un acte que Empordàlia vol que sigui també un homenatge al poeta i a la terra.

L’acte estarà presidit conjuntament pel President d’Empordàlia, Josep Blanch i per Pere Maragall, llicenciat en història, professor de llengua i literatura catalanes, i nét del poeta. Pere Maragall ha publicat diversos articles i treballs sobre el seu avi i ha escrit un estudi biogràfic del poeta. Durant l’acte, es parlarà de la relació de Joan Maragall amb l’Empordà; i el gerent d’Empordàlia, Simon Casanovas, serà l’encarregat de presentar el vi Ençà.

El nou vi d’Empordàlia es diu Ençà fent referència a les últimes frases del poema “L’Empordà” de Joan Maragall: “La sirena se féu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya”. Està elaborat amb les varietats tradicionals de l’Empordà, garnatxa i samsó. Una sinergia, entre dues varietats, que vol fer referència a la sirena (el mar) i al pastor (les muntanyes), i acaba esdevenint un homenatge al poeta Joan Maragall i a l’Empordà com a terra.

dijous, 9 de gener del 2020

Prepara una boníssima escudella i carn d'olla per passar el fred

Prepara una boníssima escudella i carn d'olla per passar el fred

Els plats de cullera vénen molt de gust ara que les temperatures són molt baixes

La cuina catalana compta amb un ampli repertori de propostes en funció de l'època de l'any. Ara que l'hivern és ben viu, i les temperatures molt baixes, no hi ha res millor que gaudir d'un bon plat de cullera com una escudella i carn d'olla per fer passar el fred.
T'expliquem com preparar-la.

INGREDIENTS:

  • 1 tros de costella de vedella
  • 1 punta de costella de xai
  • 2 botifarres negres
  • 2 botifarres blanques
  • 2 talls de cansalada viada
  • 1 careta de porc i 1 peu de porc
  • 1 tros d'os d'espinada i 1 tros d'os de pernil
  • 1 quarter de gallina o de pollastre
  • 4 patates
  • 2 pastanagues
  • 1 branca d'api, 1 xirivia, 1 nap i 1 porro
  • 1 grapat de cigrons remullats o mongetes
  • 1/2 col
  • 300 g de galets o qualsevol altra pasta que us vingui de gust
  • Sal, farina i aigua
Per fer la pilota:
  • 150 g de carn de vedella picada i 150 g de carn de porc picada
  • 1 gra d'all trinxat i julivert trinxat
  • 1 ou
  • Sal i pebre
  • Farina de galeta o molla de pa
La carn d'olla es pot servir per separat o juntament amb la sopa. La carn d'olla es pot servir per separat o juntament amb la sopa.
 

ELABORACIÓ:

  • Poseu les carns, menys les botifarres i la pilota, en una olla amb aigua.
  • Bulliu-ho durant una hora escumant-ho sovint.
  • Afegiu els cigrons i deixeu coure una hora més.
  • Afegiu les verdures, menys la patata.
  • Mentre es cou la barreja, prepareu la pilota.
  • Quan hagi cuit una hora més amb les verdures, afegiu la pilota, les botifarres i la patata, i corregiu de sal.
  • Deixeu que cogui mitja hora més.
  • Quan estigui cuit, separeu el brou de la resta d'ingredients i coeu la pasta.
  • Serviu per separat, primer la sopa, i després la carn d'olla, o feu-ho barrejat amb la carn i les verdures trossejades.
Bon profit!

Itineraris d’arquitectura contemporània: l’obra de RCR Arquitectes (2)

L’APLEC demana un compromís pel català als candidats a la batllia de Perpinyà

català
L’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC) ha presentat una llista de quinze mesures a tots els candidats a la batllia de Perpinyà, amb l’objectiu que es comprometin en l’ús i la promoció de la llengua catalana. Les eleccions municipals es faran els dies 15 i 22 de març i l’APLEC vol condicionar el programa dels candidats perquè considera que aquests darrers anys ha desaparegut una política clara a favor de l’ensenyament i la difusió del català.
Entre les quinze mesures, n’hi ha de relatives a l’ensenyament però també s’hi reclama una veritable política lingüística a la ciutat, normalitzant la presència del català a la retolació, a les revistes municipals i als parquímetres. Abans de les eleccions, l’APLEC publicarà els compromisos de cada candidatura.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

dimecres, 8 de gener del 2020

Avançament editorial: ‘Noms propis: escriptors i artistes’, de J.V. Foix

J.V. Foix, nascut a Sarrià quan encara era un poble, el 28 de gener de 1893, i mort el 29 de gener de 1987 també a Sarrià, quan ja feia temps que era un barri de Barcelona, va ser un dels poetes determinants de la literatura catalana d’avantguarda del segle XX. També va escriure prosa i va col·laborar en diferents capçaleres com ara La Publicitat, La Revista, L’amic de les arts… D’ell són els poemaris Sol i de dol, Les irreals omegues, Onze Nadals i un Cap d’Any i les proses Gertrudis, KRTU, Catalans del 1918, Cròniques de l’ultrason…
Aquest gener, Edicions 62 i la Fundació J.V. Foix publicaran un aplec d’escrits dedicats als escriptors i artistes que va tractar i admirar, una part dels quals havien estat amics seus. El volum, Noms propis: escriptors i artistes, arribarà la setmana entrant a les llibreries. Ja s’havia editat abans: es va publicar per primera vegada a les Obres completes l’any 1990, a cura Manuel Carbonell. Foix hi havia intervingut decisivament en la planificació i la preparació, però va aparèixer tres anys després d’haver-se mort.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Explica Edicions 62: «D’aquell volum, molt meritori però introbable des de fa anys, n’extraiem ara, corregits, reordenats i ampliats, tots aquells textos que Foix va dedicar als escriptors i als artistes que van fer sentir més la seva presència en la vida i en l’obra del poeta de Sarrià. Durant prop de cinquanta anys, en articles de diari, anotacions de dietari, pròlegs i conferències, Foix va deixar constància dels seus tractes, literaris o artístics, i sovint també personals, amb autors de primeríssim ordre. Entre moltes altres, les figures de Llull, Riba o Ferrater, i les de Dalí, Miró o Obiols, en surten brillantment il·luminades.»
En la justificació editorial inicial que conté el volum, l’editor Jordi Cornudella i la Fundació J.V. Foix precisen les noves aportacions i els canvis d’aquesta edició: «De la part dels escriptors n’excloem naturalment tot el material que pertany al llibre Catalans del 1918, que circula de nou en una edició recent. Els capítols, que abans es presentaven en un ordre aleatòriament foixià, ara els disposem seguint la cronologia objectiva dels autors als quals està dedicat cadascun d’ells: primer Llull, després Verdaguer, després Maragall, etc.». I han volgut fer-ne una mica més generós el contingut afegint-hi aquests tres texts: ‘Llull, campió universal de la Unitat’, ‘Lletra a En Joan Salvat-Papasseit’ i la conferència del 1953 ‘Llenguatge i poesia en l’obra d’En Josep Pla’.
Aquesta edició també elimina un nom, Vicenç Xatard, que no corresponia a cap escriptor ni artista, sinó que Foix utilitzava com a personatge de ficció per a convertir-lo en corresponsal de les seves explicacions (de fet, Vicenç Xatard havia estat un company d’escola que s’havia mort el 1932). Dins aquest nom hi figurava, entre més, una carta que fa referència a Jaume Vicens Vives, nom que s’incorpora al volum. Al final també s’inclou en apèndix el conjunt de texts relatius al ballet Ariel, creat conjuntament amb el compositor Robert Gerhard i el pintor Joan Miró.
Llegiu un fragment de Noms propis: escriptors i artistes, el que fa referència a Ramon Llull.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot