dilluns, 30 de maig del 2016

Tortosa: un greu error que ens perseguirà, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

Tortosa: un greu error que ens perseguirà

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps»



'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.
Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.
Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.
El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.
Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.
A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat. Eñ batlle té una responsabilitat especial com a màxim responsable polític però les altres forces polítiques han quedat molt tocades també. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.
Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.



[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

País

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca



Featured Video Play Icon
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que han fet avui, diumenge de Corpus, amb música de Bruce Springsteen. Concretament, amb una versió de la cançó ‘If I should fall behind’ del músic nord-americà, que en va cedir els drets. La plaça de Sant Pere ha ovacionat el ball amb aquesta versió, amb arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca i interpretada per la Cobla Ciutat de Berga.
Us oferim el vídeo que n’ha enregistrat Pol Asensi.
La versió per a la Patum ha pres la base de la versió que Springsteen mateixa va fer de la seva cançó, publicada el 1992, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006.




(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Bruce Springsteen - If I Should Fall Behind

diumenge, 29 de maig del 2016

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Cultura

El llagostí, protagonitza les jornades gastronòmiques d’Alcanar

Una quinzena de restaurants innoven amb el crustaci més ben valorat de la Terra Alta



llagosti-n-17632
El llagostí d’Alcanar s’ha convertit en un referent gastronòmic al territori i ara ja va maridat amb vins proposats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Terra Alta. Per això a Alcanar li dediquen les V Jornades Gastronòmiques del Llagostí d’Alcanar.
El producte estrella dels restaurants d’Alcanar serà el llagostí fins al 26 de juny. Valorat i reconegut arreu arriba a les taules de manera tradicional i innovadora. Una quinzena d’establiments serviran menús especials amb un denominador comú: el producte estrella dels pescadors de les Cases.
Entre els menús destaquen els xupa-xups de foie amb llagostins i gelatina de romesco de La Marinada, les mandonguilles de rap i llagostins del Restaurant Chaparral, els canelons de rap i llagostins amb crema de marisc de La Costa, l’arròs negre amb llagostins i carxofes de la Lluna, la broqueta de llagostí amb tempura de Can Manel, els farcellets de verduretes amb bolets i llagostins de Casa Ramón i, el carpaccio de llagostí del Racó.
L’èxit del llagostí d’Alcanar ha fet que el 16 de juny, amb motiu del Dia Mundial de la Tapa, Alcanar s’afegeixi al CREG, Catalunya Regió Europea de la Gastronomia.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 28 de maig del 2016

Turisme franquista,per Salvador Cot







Turisme franquista

"L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne"




per Salvador Cot 25 de Maig 2016 a les 19.54 h

El 21 de juny de 1966, el bisbe de Tortosa va beneir la inauguració del monument que commemorava el vint-i-cinquè aniversari de la Batalla de l'Ebre. Sorprenentment -per obvi-, el No-Do de l'època destaca que el jerarca catòlic agraeix a Franco i els seus col·laboradors que li facilitin "el lliure exercici del meu càrrec pastoral". Tanta llibertat pastoral sembla haver tingut com a resultat que s'hagi conservat, intacte, un segon monòlit dedicat als "Caídos por Dios y por España. ¡¡Presentes!!". Tortosa com a parc temàtic de l'estètica franquista.


L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha equivocat greument i ha ficat la societat catalana -no només el poble tortosí- en un embolic del qual costarà sortir-ne. ¿De debò que val la pena tanta lluita, tants esforços, tant remar a contracorrent per una causa tan miserable com mantenir el monòlit d'aquella dictadura immoral i assassina? No hi ha cap argument viable per justificar la cadena de decisions que ens han portat fins aquí.

I menys encara quan l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha decidit saltar al segle XXI i liquidar un altre monòlit que aplegava nostàlgics franquistes de tant en tant. Ara, inevitablement, es concentraran a Tortosa. I més encara si interpreten que allà la seva simbologia gaudeix de suport popular. O sigui que, si us plau, que algú impedeixi que Tortosa es converteixi en un destí de turisme franquista.

La cuina de la Neus: Flam de coco

Cultura

La cuina de la Neus: Flam de coco

Neus Cuscó ens proposa un postre que agrada a petits i grans



Flam de coco.
Flam de coco.
Ingredients:
200 g coco ratllat
1 pot petit llet condensada
1/4 litre llet
3 ous
75 g de sucre
un rajolí de suc de llimona
Elaboració:
Farem un caramel amb el sucre, una cullerada d’aigua i unes gotes de llimona. Ho posarem en un motlle. Barrejarem els rovells d’ou amb la llet condensada i la llet. Després hi afegirem 150 g de coco. Quan ho tinguem tot ben barrejat, hi afegirem també les clares a punt de neu. Posarem aquesta pasta dins del motlle amb la base de caramel. Courem el flam al forn, de 30 a 40 minuts, a 180°. Quan el flam s’obri una miqueta per dalt, la cocció serà acabada. Per estar-ne segurs, punxarem el flam i si el pinxó surt net, senyal que ja és cuit. El deixarem refredar. Un cop fred, el desemmotllarem (passarem un ganivet pel voltant per fer-ho més fàcil). Li donarem la volta i el col·locarem a sobre d’una plata. El decorarem amb els 50 g de coco que ens quedaven.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Así es el mapa de precios de la gasolina en España - Las gasolineras de la costa son las más caras

Energía


Así es el mapa de precios de la gasolina en España

Empresas Expansion

Las gasolineras de la costa son las más caras


El 70% de las estaciones de servicio con precios más altos se encuentran en regiones con playa, con las Islas Baleares, Cataluña y Galicia a la cabeza. Este verano es el más barato para repostar un coche diésel desde 2010.
De las 300 estaciones de servicio más caras de España, sobre un total de 10.000, más del 70% están en provincias costeras o en las Islas Baleares. Más de la mitad de esas 300 son de Repsol o de sus marcas Campsa, Petronor y Petrocat; 31 pertenecen a Cepsa y 9 a Galp, según un análisis de los precios publicados por el Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
En este top 300, los precios oscilan entre los 1,21 y 1,19 euros por litro de diésel, con las Islas Baleares como primera de la lista. La zona insular cuenta con más de una centena de estaciones entre las más caras, la mayor parte de las cuales (59) son de Repsol.
Junto a las de Baleares, las estaciones catalanas destacan en esta lista con 107 gasolineras repartidas entre las provincias de Barcelona, Tarragona y Girona. La mayoría de estas estaciones de altos precios están situadas en las dos primeras provincias, es decir, en las más visitadas en verano por los turistas.
Pero no son éstas las únicas regiones costeras con las estaciones de servicio más caras. Otras zonas veraniegas también están presentes. Valencia, con once gasolineras, o Huelva, A Coruña, Almería y Alicante, con siete cada una. También aparecen varias veces en este índice de gasolineras poco económicas.
Los dos puntos más extremos son Corbera (Valencia), que posee la estación más cara de España; 1,336 euros por litro; y Matanza de Acentejo (Santa Cruz de Tenerife), la más barata del país: 0,789 euros por litro de diésel. La diferencia entre ambas es de casi 55 céntimos por litro. En la Península, la región con la estación de servicio más económica está en Zaragoza, a 0,94 euros por litro.

Precios por provincias

Si se analizan los precios medios de las provincias españolas, el fenómeno de altos precios en las zonas veraniegas vuelve a repetirse. Baleares se coloca a la cabeza de las regiones españolas con el diésel más caro.
Eso sí, en la mayor parte de las provincias españolas se ha producido una bajada moderada de los precios (de un 5%) en el último mes, por la caída de la cotización del crudo.
De las zonas costeras, el Cantábrico es el lugar más barato para repostar. En Cantabria, Vizcaya y Guipúzcoa se puede llenar el coche a un precio medio de 1,11 euros por litro. En cuanto a las regiones peninsulares, Galicia ostenta el título de la comunidad más cara de España, con La Coruña, Pontevedra, Lugo y Ourense al frente de las provincias más costosas (en torno a 1,15 euros por litro), alejadas de la región más barata para los conductores, Teruel, con un precio de 1,06 euros por litro.
La zona comprendida entre Navarra, Huesca, Zaragoza y La Rioja se convierte en el itinerario de interior más económico para un conductor, con un precio medio de 1,078 euros por litro. Por el contrario, Guadalajara es la región de interior con el combustible más caro, con un precio de 1,134 euros por litro.

Diésel 'vs' Gasolina

La tendencia al alza de la gasolina en los últimos meses y el continuo descenso del precio del diésel han generado una distancia entre ambos combustibles que no se producía desde el año 2006, con una diferencia entre ambos de un 7,4%.
A pesar de todo, la distancia entre estos carburantes se ha ido moderando durante el último mes. La tendencia alcista de la gasolina ha frenado su ímpetu en la segunda quincena de julio. De hecho, se ha reducido su precio un 3,16% en tan solo dos semanas.
El gasóleo, por su parte, continúa su tendencia bajista, situándose por debajo de los 1,15 euros por litro. Los precios de este combustible han bajado un 5,4% en julio y un 9% desde mayo.
Los usuarios del diésel disfrutan de la operación salida más barata desde el año 2010. Y la gasolina marca los precios más bajos en dos años.
Lo más positivo para los conductores es que el petróleo sigue a la baja en los mercados estos días.
A pesar de ello, los analistas de la compañía BP esperan un repunte en los próximos meses. Según su análisis, con la actual guerra de precios todas las compañías pierden dinero y la lucha no puede prolongarse mucho más tiempo.
Los expertos de BP prevén que los precios vuelvan a acercarse a los 100 dólares por barril en los próximos meses. Esto devolvería el equilibrio al mercado petrolífero y los beneficios a las compañías, señala el informe.

Tags