Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort

MARIO MARTÍN MATAS Barcelona-ARA

Gairebé 50 persones moren cada dia per alguna malaltia del sistema circulatori

Les malalties cardiovasculars engloben moltes patologies diferents que, d’una manera o d’una altra, tenen a veure amb el sistema circulatori i els vasos sanguinis. Ictus, infarts, hipertensió i esclerosi arterial són alguns dels exemples però, stricto sensu, una malaltia cardiovascular no cal que estigui directament relacionada amb el cor.

En qualsevol cas, una cosa sí que és segura: són la primera causa de mort en les dones i la segona en els homes, per darrere dels tumors, i prop del 28% de les defuncions a Catalunya es poden atribuir a aquestes malalties. Com a segona certesa, es pot fer notar que el cor és la màquina principal del sistema circulatori. Per aquestes dues raons, parlar de les malalties del cor i parlar de malalties cardiovasculars està estretament relacionat.

Una màquina perfecta

En condicions normals el cor és capaç de bombejar cinc litres de sang per minut i actua com a regulador d’un engranatge capaç d’irrigar totes les parts del cos. Si es malmet, pateix alguna deformació de naixement o les artèries que transporten la sang estan obstruïdes, no funciona amb normalitat i, en els casos més greus, acaba provocant la mort.

L’any 2011 va ser el primer que els tumors van superar les malalties cardiovasculars com a primera causa de mort a Catalunya, una anomalia estadística que, de moment, no s’ha tornat a repetir. Tot i així, l’evolució de les xifres és una de les eines per poder definir les polítiques sanitàries. La manera com es comptabilitzen les defuncions presenta peculiaritats que no es poden obviar a l’hora d’escriure un article sobre les morts cardiovasculars. El departament de Salut, seguint criteris internacionals, elabora un informe anual en què classifica els decessos en grups de 73 causes específiques. Com que s’han de revisar les prop de 63.000 morts que hi ha cada any i l’anàlisi de les dades és complex, ja que una mateixa mort podria atribuir-se a dos motius diferents, les últimes dades disponibles corresponen a l’any 2012. De fet, les llistes estan elaborades amb criteris epidemiològics, que no són els mateixos que els clínics.

Així doncs, en aquest informe es compara exactament els mateixos set motius que podrien englobar-se dins de les malalties cardiovasculars, amb una dècada de diferència. Tot i que és cert que en números absoluts les morts que provoquen aquestes patologies s’han mantingut força estables al voltant de les 18.000, cal tenir en compte els descensos notables que s’han produït en les taxes de mortalitat per cada 100.000 habitants. Com s’explica aquest descens en les taxes si, a la vegada, el nombre de morts es manté estable? El responsable del pla director de les malalties de l’aparell circulatori del Govern, Antoni Curós, que també és cardiòleg de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, en dóna dues raons evidents: la població ha augmentat en un milió i mig de persones en l’última dècada i, a més, ha anat envellint, amb més persones a la franja d’edat en què els accidents cardiovasculars són més comuns. En relació a la reducció de les taxes de mortalitat, n’ofereix dues explicacions més: la millora dels tractaments i diagnòstics mèdics, i més conscienciació de la població per seguir hàbits de vida saludables.

Atenció i prevenció

Curós és un dels responsables del Codi Infart, creat fa cinc anys per Salut i que, juntament amb el Codi Ictus, ha sigut cabdal per disminuir les morts per accidents cardiovasculars. “Funciona molt bé”, assegura. No en va, actualment hi ha menys morts per malalties isquèmiques del cor -infarts- i per accidents cerebrovasculars -ictus- que fa una dècada. L’activació dels codis parteix d’una trucada al telèfon 112, a partir de la qual el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) mobilitza el recurs més adient. La literatura mèdica apunta que prop del 30% de les persones amb un infart agut de miocardi moriran en menys de dues hores. El temps, doncs, és or, no només per salvar vides sinó també per evitar seqüeles greus. El codi atén cada any prop de 3.000 persones i, de mitjana, ha aconseguit atendre els pacients en 103 minuts, que reben així el tractament necessari perquè el cor torni a bombejar amb normalitat. Amb les dades a la mà, el Codi Infartha reduït la mortalitat d’aquests episodis d’un 11% a un 6%, segons explica, orgullós, Curós.

El responsable del pla director, posa aquest codi com a exemple de la millora dels tractaments, tot i que recorda que la meitat de la mortalitat depèn dels hàbits de vida. “El sistema sanitari està preparat per atendre aquestes contingències. Si una persona segueix pautes d’una vida sana té molta feina feta, però si se li desferma un problema ha de saber que es pot actuar”, assegura, després d’haver aconseguit estabilitzar el pacient que estava tractant.

Fa tres mesos Barcelona va acollir el congrés de la societat europea de cardiologia. En la seva presentació, Curós va posar de relleu que l’esperança de vida ha augmentat en les últimes tres dècades prop de sis anys i mig. D’aquests anys, com a mínim quatre tenen a veure amb la millora de l’atenció de les malalties cardiovasculars. Investigar, per tant, serveix, i recordar-ho en la prèvia de La Marató no és gratuït.