dissabte, 29 de setembre del 2018
Guia de tots els actes en què es recordarà l'1 d'Octubre un any després
El Nacional
UN ANY DE L'1-O
Guia de tots els actes en què es recordarà l'1 d'Octubre un any després
Marc GonzálezFoto: Sergi Alcazar
Barcelona. Divendres, 28 de setembre de 2018
7 minuts
El dilluns 1 d'octubre farà tot just un any del referèndum d'autodeterminació que va situar el conflicte entre Catalunya i l'Estat en portada de tots els mitjans internacionals, després que un desplegament de milers d'agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil protagonitzessin dures accions violentes per impedir la votació, les quals van deixar més de 1.000 ferits
a tot el territori. Un any després, arreu del país, en centenars de
municipis s'han organitzat actes amb l'objectiu de recordar i denunciar
aquells fets.
Del divendres 28 de setembre al dilluns 1 d’octubre hi haurà debats i tallers amb personalitats de la cultura y la societat civil a l’antiga presó Model de Barcelona, com la parella del president d’Òmnium a la presó (Jordi Cuixart), Txell Bonet; l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el periodista Jordi Évole, i els filòsofs Marina Garcés i Santiago Alba Rico.
La clausura la faran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. També s'hi instal·larà una mostra amb fotografies, vídeos, obres de diferents artistes i un mapa on es visualitzarà l'1-O en dades.
29 de setembre
Personalitats com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els diputats d’ERC Gerard Gómez i de JxCat Francesc de Dalmases i l’exdiputada de la CUP Mireia Vehí faran discursos sobre què va representar l’1-O a la plaça Comas de Barcelona a les 13.30h.
A Cornellà de Llobregat s’han organitzat sopars, xerrades i concerts a partir de les 18.30h, que duraran fins a mitjanit.
Al Casino de Vic, el germà de Carles Puigdemont, Enric Puigdemont, acompanyarà l’autora Maria Xinxó durant la presentació del seu llibre Jo també porto el llaç groc a partir de les 11 del matí.
30 de setembre
El diumenge 30 de setembre ha estat el dia escollit per les escoles barcelonines que van patir les càrregues policials més dures i intenses per retre el seu homenatge a l’1-O. A l’IES Joan Fuster de Barcelona es farà un acte de record a totes aquelles persones que van protegir les urnes i el centre escolar davant dels atacs dels cossos de seguretat de l’Estat.
A la mateixa hora començaran diversos cercaviles que es desplaçaran des de diferents escoles fins a l’escola Ramon Llull, per després dirigir-se a l’Institut Jaume Balmes i finalment a l’Institut Pau Claris, on s’arribarà a les 19:00h. Aquests tres centres van patir la visita de desenes i desenes d’agents durant la jornada del referèndum. Un cop allà, es visionarà un documental sobre l’1-O i finalment es farà un sopar de carmanyola.
A Nou Barris, barri on quatre de set escoles van patir la repressió dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, hi haurà una manifestació recordant l’històric dia.
A l’Hospitalet de Llobregat, davant de l’Institut Can Vilomara, hi haurà la projecció del documental El primer dia d’Octubre a partir de les 15.00 hores. Abans, a les 12 del migdia, s’exposaran fotografies del referèndum de l’1-O. També hi haurà un acte de “memòria col·lectiva” amb la participació de testimonis de l’1-O i ponents de l’organització ‘Nación andaluza’ i ‘Contra los muros’, provinents de Múrcia. Finalment, s’ha organitzat una manifestació nocturna.
A Badalona hi ha convocats uns “actes lúdics” i, a més, s’ha demanat a tothom que va viure els fets de l’1-O que comparteixi les seves pròpies imatges del referèndum a través de les xarxes socials amb les etiquetes #BDN1O i #Badalona.
Diversos cercaviles partiran des d’una desena d’escoles de Sabadell per reunir-se a les 16.00 al CEIP Amadeu Vives. Mitja hora després es farà un acte d’homenatge als centres electorals de l’1-O a la plaça Montserrat Roig. A les 19.15h s’iniciarà una manifestació que acabarà amb diversos actes i parlaments a les 20.00h a la plaça Doctor Robert.
A la ciutat veïna de Terrassa hi haurà una concentració davant de les escoles a les 17:00 hores. Una hora després, els concentrats faran una marxa conjunta a peu fins la plaça Nova. La jornada acabarà a les 21.00h amb un sopar de taifa.
Ja a la Catalunya Central, els pobles de Fonollosa, Callús i Castellgalí han organitzat una caminada que conduirà els concentrats fins a Sant Joan de Vilatorrada, on es farà un acte polític que inclourà parlaments, música i cultura popular.
A Vic, hi haurà una “caminada per la llibertat” que sortirà des del col·legi del Mn. Guiteras a les 10 del matí. A les 14.00h se celebraran dos dinars “grocs” i, finalment, se celebrarà a la plaça de la Catedral un “concert per la República” a les 17.30h.
1 d’octubre
L’acte més important serà el mateix 1 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, on la Plataforma 1 d’Octubre (on hi estan integrades l’ANC i Òmnium) ha convocat una manifestació que es dirigirà davant del Parlament a partir de les 18.30h.
Prèviament, a les 12 del migdia, ANC i Òmnium han animat a tothom perquè surti al carrer davant dels seus llocs de treball com a símbol de protesta.
A més, el sindicat universitari Universitats per la República ha convocat una vaga estudiantil durant tot el dia.
El Sindicat USTEC (Unió de Sindicats de Treballadors/es de l'Ensenyament de Catalunya) també ha convocat concentracions a les portes de tots els centres educatius en acabar l'horari lectiu del matí.
A l’Escola Verd de Girona, un dels punts més castigats per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, es realitzarà un sopar a partir de les 21h i, per tal de rememorar l’1-O, també s’ha demanat als qui ho vulguin que es quedin a dormir al centre, com es va fer la darrera nit abans del referèndum per impedir l’entrada de la policia.
30 de setembre
Al llarg del dia es faran a la mateixa Escola Verd de Girona diverses activitats, entre les que destaquen la recreació de la jornada del referèndum amb “l’arribada clandestina” de l’urna.
A l’Estació Jove de Girona s’hi faran tot tipus d’activitats durant tota la jornada: xocolatades, concerts, tallers de postals pels presos i els exiliats, projecció de vídeos i fotografies sobre l’1-O i la lectura d’un manifest.
1 d’octubre
Una concentració de persones que recordaran l’1-O tindrà lloc a les 12 del migdia a la recentment batejada plaça de l’U d’Octubre. Més tard, a les 20:00h, s’estrenarà el documental ’21 fortaleses: L’U d’Octubre' a l’Auditori de Girona.
Per tancar l’homenatge a l’Escola Verd, després de diferents activitats com una xocolatada i unes sardanes, al vespre es farà un recompte de vots simbòlic.
Un punt important de record de l’1-O a la província de Girona és el municipi de Sant Julià de Ramis, població on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al llarg de tota la jornada s’hi faran tot tipus d’activitats per recordar el dia del referèndum al pavelló d’esports del poble i a la plaça U d’Octubre; com la constitució d’una mesa electoral, la construcció d’un castell en record dels presos i dels exiliats, una arrossada popular i la projecció d’imatges sobre l’1-O al municipi.
A Figueres es projectarà un documental sobre els fets de l’1-O, es descobrirà una placa commemorativa, hi haurà parlaments i la jornada es tancarà amb l’actuació musical de la cantautora Rusó Sala. Tot es farà a la plaça de l’Institut Ramon Muntaner a partir de les 20h.
A Aiguaviva, municipi de menys de 1.000 habitants d’on van arribar imatges esfereïdores de desenes d’agents de la policia espanyola entrant pels estrets carrers del poble de forma contundent, celebrarà una castanyada popular a la plaça U d’Octubre des de les 18:30h.
A la ciutat de Tarragona s’ha organitzat una encartellada popular que està prevista que es faci a la plaça de la Font a les 18h.
30 de setembre
Es faran diversos actes als col·legis electorals del l’1-O de Tarragona a partir de les 11 del matí. S’ha demanat que tothom vagi allà on va votar durant el referèndum.
A Sant Carles de la Ràpita, poble d’on la Guàrdia Civil va haver de marxar degut a la pressió de la població, es realitzarà una marxa popular des de l’Església Nova fins a la plaça U d’Octubre a partir de les 19:30h. Un cop allà, hi haurà parlaments i la lectura del manifest de l’ANC i a partir de les nou del vespre se celebrarà un concert. La jornada conclourà amb el visionat del documental sobre l’1-O del programa ’30 minuts’ de TV3.
1 d’octubre
A la Plaça de la Font de la ciutat de Tarragona es farà una manifestació que començarà a partir de les 19:00h.
A l’Institut Baix Camp de Reus tots els concentrats pintaran un moral fent referència a les vivències de l’1-O, a partir de les 18:30h. Tres quarts d’hora més tard es farà la lectura d’un manifest en commemoració als fets del referèndum. Finalment, els concentrats a l’Institut marxaran cap a Mercadal.
A Sant Carles de la Ràpita, municipi on dures càrregues policials van deixar més de 80 ferits, s’hi celebrarà un concert solidari per demanar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i commemorar els fets de l’1-O on hi participaran Equus, Pep Sala, Xeic! I Dj Jota entre d’altres.
A Tortosa hi haurà una concentració dels ‘Iaies i iaios per la Llibertat i els Drets Humans’, l’ANC Tortosa i els CDR que es materialitzarà a la plaça davant de l’Auditori.
Sota el lema “El règim no descansa” s’ha organitzat un sopar groc al Museu de Lleida a partir de les 21h.
29 de setembre
A l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida se celebrarà un sopar que anirà acompanyat d’actuacions musicals i del visionat del documental ‘Vam votar, vam guanyar’, amb imatges enregistrades per la gent que van ser testimonis de la impactant actuació de la policia contra els votants de l’1-O.
A Balaguer s’inaugurarà el Pavelló U d’Octubre a partir de les cinc de la tarda. Els diferents actes s’allargaran fins les deu de la nit.
30 de setembre
A les 12 del migdia s’inaugurarà una placa commemorativa davant del CAP de Lleida. Més tard, a la tarda, es farà un berenar i un sopar per commemorar els fets del referèndum a la Plaça del Treball de Lleida.
A Balaguer, a partir de les 19h, començarà un acte anomenat ‘Memorial 1-O’ on es retrà homenatge a l’antifeixista assassinat al País Valencià Guillem Agulló.
1 d’octubre
A Lleida, una manifestació convocada per l’ANC i Òmnium entre d’altres, anirà des de la Plaça de la Pau a partir de les 19:30h fins arribar a l’Avinguda de Catalunya. En acabar la manifestació, se celebrarà una “cantada per la llibertat” a l’Avinguda de Catalunya a les 20:45h.
Al Pavelló U d’Octubre de Balaguer s’hi celebraran concerts, xocolatades i la lectura d’un manifest que recordarà els fets de l’1-O. La jornada conclourà amb un concert i un sopar popular.
Barcelona
28 de setembreDel divendres 28 de setembre al dilluns 1 d’octubre hi haurà debats i tallers amb personalitats de la cultura y la societat civil a l’antiga presó Model de Barcelona, com la parella del president d’Òmnium a la presó (Jordi Cuixart), Txell Bonet; l’exdiputat de la CUP David Fernàndez; el periodista Jordi Évole, i els filòsofs Marina Garcés i Santiago Alba Rico.
La clausura la faran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. També s'hi instal·larà una mostra amb fotografies, vídeos, obres de diferents artistes i un mapa on es visualitzarà l'1-O en dades.
29 de setembre
Personalitats com la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, els diputats d’ERC Gerard Gómez i de JxCat Francesc de Dalmases i l’exdiputada de la CUP Mireia Vehí faran discursos sobre què va representar l’1-O a la plaça Comas de Barcelona a les 13.30h.
A Cornellà de Llobregat s’han organitzat sopars, xerrades i concerts a partir de les 18.30h, que duraran fins a mitjanit.
Al Casino de Vic, el germà de Carles Puigdemont, Enric Puigdemont, acompanyarà l’autora Maria Xinxó durant la presentació del seu llibre Jo també porto el llaç groc a partir de les 11 del matí.
30 de setembre
El diumenge 30 de setembre ha estat el dia escollit per les escoles barcelonines que van patir les càrregues policials més dures i intenses per retre el seu homenatge a l’1-O. A l’IES Joan Fuster de Barcelona es farà un acte de record a totes aquelles persones que van protegir les urnes i el centre escolar davant dels atacs dels cossos de seguretat de l’Estat.
A la mateixa hora començaran diversos cercaviles que es desplaçaran des de diferents escoles fins a l’escola Ramon Llull, per després dirigir-se a l’Institut Jaume Balmes i finalment a l’Institut Pau Claris, on s’arribarà a les 19:00h. Aquests tres centres van patir la visita de desenes i desenes d’agents durant la jornada del referèndum. Un cop allà, es visionarà un documental sobre l’1-O i finalment es farà un sopar de carmanyola.
A Nou Barris, barri on quatre de set escoles van patir la repressió dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, hi haurà una manifestació recordant l’històric dia.
A l’Hospitalet de Llobregat, davant de l’Institut Can Vilomara, hi haurà la projecció del documental El primer dia d’Octubre a partir de les 15.00 hores. Abans, a les 12 del migdia, s’exposaran fotografies del referèndum de l’1-O. També hi haurà un acte de “memòria col·lectiva” amb la participació de testimonis de l’1-O i ponents de l’organització ‘Nación andaluza’ i ‘Contra los muros’, provinents de Múrcia. Finalment, s’ha organitzat una manifestació nocturna.
A Badalona hi ha convocats uns “actes lúdics” i, a més, s’ha demanat a tothom que va viure els fets de l’1-O que comparteixi les seves pròpies imatges del referèndum a través de les xarxes socials amb les etiquetes #BDN1O i #Badalona.
Diversos cercaviles partiran des d’una desena d’escoles de Sabadell per reunir-se a les 16.00 al CEIP Amadeu Vives. Mitja hora després es farà un acte d’homenatge als centres electorals de l’1-O a la plaça Montserrat Roig. A les 19.15h s’iniciarà una manifestació que acabarà amb diversos actes i parlaments a les 20.00h a la plaça Doctor Robert.
A la ciutat veïna de Terrassa hi haurà una concentració davant de les escoles a les 17:00 hores. Una hora després, els concentrats faran una marxa conjunta a peu fins la plaça Nova. La jornada acabarà a les 21.00h amb un sopar de taifa.
Ja a la Catalunya Central, els pobles de Fonollosa, Callús i Castellgalí han organitzat una caminada que conduirà els concentrats fins a Sant Joan de Vilatorrada, on es farà un acte polític que inclourà parlaments, música i cultura popular.
A Vic, hi haurà una “caminada per la llibertat” que sortirà des del col·legi del Mn. Guiteras a les 10 del matí. A les 14.00h se celebraran dos dinars “grocs” i, finalment, se celebrarà a la plaça de la Catedral un “concert per la República” a les 17.30h.
1 d’octubre
L’acte més important serà el mateix 1 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona, on la Plataforma 1 d’Octubre (on hi estan integrades l’ANC i Òmnium) ha convocat una manifestació que es dirigirà davant del Parlament a partir de les 18.30h.
Prèviament, a les 12 del migdia, ANC i Òmnium han animat a tothom perquè surti al carrer davant dels seus llocs de treball com a símbol de protesta.
A més, el sindicat universitari Universitats per la República ha convocat una vaga estudiantil durant tot el dia.
El Sindicat USTEC (Unió de Sindicats de Treballadors/es de l'Ensenyament de Catalunya) també ha convocat concentracions a les portes de tots els centres educatius en acabar l'horari lectiu del matí.
Girona
29 de setembreA l’Escola Verd de Girona, un dels punts més castigats per l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, es realitzarà un sopar a partir de les 21h i, per tal de rememorar l’1-O, també s’ha demanat als qui ho vulguin que es quedin a dormir al centre, com es va fer la darrera nit abans del referèndum per impedir l’entrada de la policia.
30 de setembre
Al llarg del dia es faran a la mateixa Escola Verd de Girona diverses activitats, entre les que destaquen la recreació de la jornada del referèndum amb “l’arribada clandestina” de l’urna.
A l’Estació Jove de Girona s’hi faran tot tipus d’activitats durant tota la jornada: xocolatades, concerts, tallers de postals pels presos i els exiliats, projecció de vídeos i fotografies sobre l’1-O i la lectura d’un manifest.
1 d’octubre
Una concentració de persones que recordaran l’1-O tindrà lloc a les 12 del migdia a la recentment batejada plaça de l’U d’Octubre. Més tard, a les 20:00h, s’estrenarà el documental ’21 fortaleses: L’U d’Octubre' a l’Auditori de Girona.
Per tancar l’homenatge a l’Escola Verd, després de diferents activitats com una xocolatada i unes sardanes, al vespre es farà un recompte de vots simbòlic.
Un punt important de record de l’1-O a la província de Girona és el municipi de Sant Julià de Ramis, població on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Al llarg de tota la jornada s’hi faran tot tipus d’activitats per recordar el dia del referèndum al pavelló d’esports del poble i a la plaça U d’Octubre; com la constitució d’una mesa electoral, la construcció d’un castell en record dels presos i dels exiliats, una arrossada popular i la projecció d’imatges sobre l’1-O al municipi.
A Figueres es projectarà un documental sobre els fets de l’1-O, es descobrirà una placa commemorativa, hi haurà parlaments i la jornada es tancarà amb l’actuació musical de la cantautora Rusó Sala. Tot es farà a la plaça de l’Institut Ramon Muntaner a partir de les 20h.
A Aiguaviva, municipi de menys de 1.000 habitants d’on van arribar imatges esfereïdores de desenes d’agents de la policia espanyola entrant pels estrets carrers del poble de forma contundent, celebrarà una castanyada popular a la plaça U d’Octubre des de les 18:30h.
Tarragona
29 de setembreA la ciutat de Tarragona s’ha organitzat una encartellada popular que està prevista que es faci a la plaça de la Font a les 18h.
30 de setembre
Es faran diversos actes als col·legis electorals del l’1-O de Tarragona a partir de les 11 del matí. S’ha demanat que tothom vagi allà on va votar durant el referèndum.
A Sant Carles de la Ràpita, poble d’on la Guàrdia Civil va haver de marxar degut a la pressió de la població, es realitzarà una marxa popular des de l’Església Nova fins a la plaça U d’Octubre a partir de les 19:30h. Un cop allà, hi haurà parlaments i la lectura del manifest de l’ANC i a partir de les nou del vespre se celebrarà un concert. La jornada conclourà amb el visionat del documental sobre l’1-O del programa ’30 minuts’ de TV3.
1 d’octubre
A la Plaça de la Font de la ciutat de Tarragona es farà una manifestació que començarà a partir de les 19:00h.
A l’Institut Baix Camp de Reus tots els concentrats pintaran un moral fent referència a les vivències de l’1-O, a partir de les 18:30h. Tres quarts d’hora més tard es farà la lectura d’un manifest en commemoració als fets del referèndum. Finalment, els concentrats a l’Institut marxaran cap a Mercadal.
A Sant Carles de la Ràpita, municipi on dures càrregues policials van deixar més de 80 ferits, s’hi celebrarà un concert solidari per demanar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i commemorar els fets de l’1-O on hi participaran Equus, Pep Sala, Xeic! I Dj Jota entre d’altres.
A Tortosa hi haurà una concentració dels ‘Iaies i iaios per la Llibertat i els Drets Humans’, l’ANC Tortosa i els CDR que es materialitzarà a la plaça davant de l’Auditori.
Lleida
28 de setembreSota el lema “El règim no descansa” s’ha organitzat un sopar groc al Museu de Lleida a partir de les 21h.
29 de setembre
A l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida se celebrarà un sopar que anirà acompanyat d’actuacions musicals i del visionat del documental ‘Vam votar, vam guanyar’, amb imatges enregistrades per la gent que van ser testimonis de la impactant actuació de la policia contra els votants de l’1-O.
A Balaguer s’inaugurarà el Pavelló U d’Octubre a partir de les cinc de la tarda. Els diferents actes s’allargaran fins les deu de la nit.
30 de setembre
A les 12 del migdia s’inaugurarà una placa commemorativa davant del CAP de Lleida. Més tard, a la tarda, es farà un berenar i un sopar per commemorar els fets del referèndum a la Plaça del Treball de Lleida.
A Balaguer, a partir de les 19h, començarà un acte anomenat ‘Memorial 1-O’ on es retrà homenatge a l’antifeixista assassinat al País Valencià Guillem Agulló.
1 d’octubre
A Lleida, una manifestació convocada per l’ANC i Òmnium entre d’altres, anirà des de la Plaça de la Pau a partir de les 19:30h fins arribar a l’Avinguda de Catalunya. En acabar la manifestació, se celebrarà una “cantada per la llibertat” a l’Avinguda de Catalunya a les 20:45h.
Al Pavelló U d’Octubre de Balaguer s’hi celebraran concerts, xocolatades i la lectura d’un manifest que recordarà els fets de l’1-O. La jornada conclourà amb un concert i un sopar popular.
divendres, 28 de setembre del 2018
Sigueu-ne conscients: demà serà un dia perillós, per Vicent Partal
Editorial
Vicent Partal
27.09.2018 22:00
Demà dissabte la ciutat de
Barcelona viurà una de les situacions més perilloses que podem imaginar.
Segons fonts diverses, poden arribar-hi uns quants milers de policies
espanyols que volen celebrar impúdicament que fa un any que van agredir
la població catalana. De primer, presentaren la convocatòria com una
manifestació per a reclamar l’equiparació salarial, però això no té
trellat, perquè la Generalitat no hi té res a veure.
La pretensió d’aquest grup de policies, al qual ja podem tenir per cert que se’ls unirà l’extrema dreta local, era d’entrar a la plaça de Sant Jaume, per fer befa de la Generalitat, davant de Palau. Només cal seguir les seues xarxes socials per a comprovar que tenen aquesta intenció. Cosa que, lògicament, ha despertat un malestar enorme que ja començava a fer-se evident amb l’acampada que els Mossos van desmuntar ahir. Hi ha moltes crides a concentrar-se a la plaça demà al matí per evitar que puguen entrar-hi i segurament tindran efecte. I l’actuació dels Mossos a la plaça i a l’escala del TSJC, d’on han arribat a foragitar un diputat del Parlament de Catalunya, no ajuden precisament a calmar els ànims, ans al contrari.
Personalment, no entenc com és que el govern de Catalunya autoritza una manifestació com aquesta. Ara els promotors han dit que acceptarien un recorregut alternatiu, que segurament no passarà per la plaça de Sant Jaume. Però, passen per on passen, siga el carrer que siga, és indiscutible que aquesta gent significa un perill per a la convivència, que no es pot eludir i que serà altíssim. Enaltir pels carrers de Barcelona els criminals d’uniforme que van atonyinar els nostres veïns, la gent de les nostres viles i ciutats, va més enllà de la llibertat d’expressió i manifestació.
És fàcil d’imaginar que la provocació tindrà una resposta ciutadana segura, que ha de ser molt contundent en el fons però que hauria de defugir tothora les imatges de violència que l’estat espanyol cerca continuadament d’ençà del 20 de setembre de l’any passat. L’obsessió, ho sabem tots, és de poder mostrar al món independentistes catalans violents per a contrarestar les imatges del primer d’octubre, que tant de mal els han fet a ells. Alerta, doncs, a regalar-los allò que vénen a cercar.
Demà sembla segur que la plaça de Sant Jaume i potser molts carrers del voltant seran plens de gent, decidida a no deixar passar com si res un fet tan greu. I si passa això, serà molt important d’anar-hi amb l’esperit pacífic, no-violent i creatiu que tant ha servit al sobiranisme per a guanyar credibilitat i prestigi aquests darrers mesos i anys.
D’un any ençà, l’independentisme ha evitat situacions molt greus, provocacions constants. Des d’aquell cotxe ple d’armes que la Guàrdia Civil va deixar obert expressament davant el Departament d’Economia fins a l’acció dels escamots d’encaputxats que van pels municipis mirant de fer saltar la gent. La provocació de demà, podeu estar-ne segurs, serà la més intensa i dolorosa i és precisament per això que la fan. La resposta, del carrer, haurà d’estar al nivell que les circumstàncies exigeixen. I caldrà estar també molt atents a la resposta d’un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d’ací a dilluns s’hi juga la credibilitat.
La pretensió d’aquest grup de policies, al qual ja podem tenir per cert que se’ls unirà l’extrema dreta local, era d’entrar a la plaça de Sant Jaume, per fer befa de la Generalitat, davant de Palau. Només cal seguir les seues xarxes socials per a comprovar que tenen aquesta intenció. Cosa que, lògicament, ha despertat un malestar enorme que ja començava a fer-se evident amb l’acampada que els Mossos van desmuntar ahir. Hi ha moltes crides a concentrar-se a la plaça demà al matí per evitar que puguen entrar-hi i segurament tindran efecte. I l’actuació dels Mossos a la plaça i a l’escala del TSJC, d’on han arribat a foragitar un diputat del Parlament de Catalunya, no ajuden precisament a calmar els ànims, ans al contrari.
Personalment, no entenc com és que el govern de Catalunya autoritza una manifestació com aquesta. Ara els promotors han dit que acceptarien un recorregut alternatiu, que segurament no passarà per la plaça de Sant Jaume. Però, passen per on passen, siga el carrer que siga, és indiscutible que aquesta gent significa un perill per a la convivència, que no es pot eludir i que serà altíssim. Enaltir pels carrers de Barcelona els criminals d’uniforme que van atonyinar els nostres veïns, la gent de les nostres viles i ciutats, va més enllà de la llibertat d’expressió i manifestació.
És fàcil d’imaginar que la provocació tindrà una resposta ciutadana segura, que ha de ser molt contundent en el fons però que hauria de defugir tothora les imatges de violència que l’estat espanyol cerca continuadament d’ençà del 20 de setembre de l’any passat. L’obsessió, ho sabem tots, és de poder mostrar al món independentistes catalans violents per a contrarestar les imatges del primer d’octubre, que tant de mal els han fet a ells. Alerta, doncs, a regalar-los allò que vénen a cercar.
Demà sembla segur que la plaça de Sant Jaume i potser molts carrers del voltant seran plens de gent, decidida a no deixar passar com si res un fet tan greu. I si passa això, serà molt important d’anar-hi amb l’esperit pacífic, no-violent i creatiu que tant ha servit al sobiranisme per a guanyar credibilitat i prestigi aquests darrers mesos i anys.
D’un any ençà, l’independentisme ha evitat situacions molt greus, provocacions constants. Des d’aquell cotxe ple d’armes que la Guàrdia Civil va deixar obert expressament davant el Departament d’Economia fins a l’acció dels escamots d’encaputxats que van pels municipis mirant de fer saltar la gent. La provocació de demà, podeu estar-ne segurs, serà la més intensa i dolorosa i és precisament per això que la fan. La resposta, del carrer, haurà d’estar al nivell que les circumstàncies exigeixen. I caldrà estar també molt atents a la resposta d’un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d’ací a dilluns s’hi juga la credibilitat.
‘Picasso descobreix París’: una mostra que aplega les obres que el van impressionar en els primers viatges a la capital francesa
27.09.2018 17:00
Fins el 20 de gener el Museu Picasso de Barcelona exposa la mostra ‘Picasso descobreix París’,
que tracta sobre l’impacte que va tenir en els primers viatges que va
fer a París. S’hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes
d’artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec. ‘Amb
aquesta exposició volem mostrar què va veure i com va influir
directament en la seva pintura’, diu la comissària de la mostra, Malén
Gual.
Picasso va anar a París per primera vegada l’any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l’Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s’hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l’Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l’art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt.
Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d’obres de Barcelona s’ha fet a partir d’una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició ‘Picasso i Iturrino’ l’any 1901, i també a partir d’obres seves que fan referència a uns altres artistes.
Aquesta exposició és fruit d’un intercanvi entre el Museu d’Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d’Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l’exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l’artista, on es poden veure els esbossos de l’obra.
Picasso va anar a París per primera vegada l’any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l’Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s’hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l’Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l’art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt.
Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d’obres de Barcelona s’ha fet a partir d’una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició ‘Picasso i Iturrino’ l’any 1901, i també a partir d’obres seves que fan referència a uns altres artistes.
Aquesta exposició és fruit d’un intercanvi entre el Museu d’Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d’Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l’exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l’artista, on es poden veure els esbossos de l’obra.
dijous, 27 de setembre del 2018
Què passarà aquest 1-O? Guia de mobilitzacions
26.09.2018 22:00
Ara fa un any que
l’estat espanyol va ser incapaç d’aturar la gran mobilització que va fer
possible l’1-O. La societat civil, les entitats i organitzacions que ja
van tenir un gran protagonisme aquella jornada, volen aprofitar la
commemoració del primera aniversari per a reactivar la mobilització, amb
la convocatòria de desenes d’actes per tot el Principat. La multitud
d’entitats i organitzacions impulsores d’aquests actes fa que hi pugui
haver noves convocatòries fins al primer d’octubre mateix. Heus ací el
resum de les principals mobilitzacions convocades per la Plataforma 1 d’Octubre, que aplega mig centenar d’organitzacions, des de l’ANC i Òmnium Cultural i els CDR.
—Marxa per a fer efectiu el mandat de l’1-O
L’acte que es preveu més multitudinari és la manifestació que es farà el dilluns, 1 d’octubre mateix, a les 18.30 per a reclamar que es faci efectiu el mandat del referèndum de l’1-O. El recorregut sortirà de la plaça de Catalunya i acabarà davant del Parlament de Catalunya. Passarà pel carrer Fontanella i pel passeig Lluís Companys.
L’acte que es preveu més multitudinari és la manifestació que es farà el dilluns, 1 d’octubre mateix, a les 18.30 per a reclamar que es faci efectiu el mandat del referèndum de l’1-O. El recorregut sortirà de la plaça de Catalunya i acabarà davant del Parlament de Catalunya. Passarà pel carrer Fontanella i pel passeig Lluís Companys.
—Concentracions als centres de treball
La Plataforma convoca també concentracions a les 12.00 de l’1 d’octubre davant de tots els centres de treball i als col·legis electorals per a reivindicar el llegat de l’1-O i per a condemnar la violència i la repressió policíaca.
La Plataforma convoca també concentracions a les 12.00 de l’1 d’octubre davant de tots els centres de treball i als col·legis electorals per a reivindicar el llegat de l’1-O i per a condemnar la violència i la repressió policíaca.
—Vaga estudiants universitaris
El col·lectiu estudiantil Universitats per la República ha convocat una vaga d’estudiants el primer d’octubre amb el lema ‘Ni oblit ni perdó’. Els estudiants es manifestaran en diferents ciutats del país i, a Barcelona, sortiran a les 12.00 de la plaça d’Universitat i es dirigiran a la plaça de Sant Jaume.
El col·lectiu estudiantil Universitats per la República ha convocat una vaga d’estudiants el primer d’octubre amb el lema ‘Ni oblit ni perdó’. Els estudiants es manifestaran en diferents ciutats del país i, a Barcelona, sortiran a les 12.00 de la plaça d’Universitat i es dirigiran a la plaça de Sant Jaume.
—Actes a tot el Principat el 29 i 30 de setembre
El cap de setmana previ al primer d’octubre entitats de tot el Principat han organitzat actes de tota mena. Els podeu consultar tots en aquest mapa que ha publicat la Plataforma 1 d’Octubre.
El cap de setmana previ al primer d’octubre entitats de tot el Principat han organitzat actes de tota mena. Els podeu consultar tots en aquest mapa que ha publicat la Plataforma 1 d’Octubre.
La plataforma recomana que les activitats que s’organitzin aquest cap de setmana serveixin per a atreure el màxim de gent possible: els qui van votar –sí o no– o van defensar el dret de votar, però també els qui ‘volen una democràcia més plena, o volen millorar el barri, poble, ciutat o país’. Així mateix, la plataforma diu: ‘Convé implicar en l’organització de les activitats les diverses associacions del poble o barri (associacions de veïns, AMPA, ONG, entitats culturals, esportives, associacions d’altres països…).’ També demana que el llocs on es facin les activitats –col·legis electorals o places i carrers– sigui atractiu per a tota mena de gent, i que les activitats siguin gratuïtes o, si més no, bé de preu.
—Pancartes de ‘Republiquem’ als ajuntaments
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha enviat als 786 municipis adherits una pancarta amb el lema ‘Republiquem’ perquè dilluns a les 9 del matí es pengi al balcó de la casa de la vila. La proposta, oberta també als consistoris no adherits a l’AMI, pretén ‘sumar i compartir projecte’, de manera que gent molt diversa políticament s’hi senti còmoda. Ho ha explicat aquest matí el president de l’entitat, Josep Maria Cervera. Alhora, l’AMI promou un manifest, també amb el lema ‘Republiquem’, que conté onze punts polítics, dos dels quals refermen els resultats del primer d’octubre: ‘El compromís és viu i treballarem per materialitzar la creació de la República Catalana.’
—Cadena humana de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva
Una cadena humana unirà cinc poblacions per commemorar l’1-O. Es farà el 7 d’octubre i passarà per alguns dels col·legis electorals on la policia espanyola va actuar violentament. L’Assemblea Nacional Catalana calcula que calen unes 15.000 persones per omplir el recorregut de quinze quilòmetres: de Sant Julià de Ramis fins a Aiguaviva, passant per Sarrià de Ter, Girona i Vilablareix. ‘Començarà al primer col·legi que va viure la repressió, Sant Julià de Ramis, i acabarà a Aiguaviva, on a la tarda la policia espanyola va impedir violentament un dinar popular llançant fins i tot gasos lacrimògens’, ha explicat el coordinador de l’ANC al Gironès, Joan Carles Bonet. De moment, unes 1.500 persones ja s’han inscrit a la web femnevia.assemblea.cat.
—Totes les entitats adherides a les convocatòries:
Agents Rurals per la República
Ara o mai
Artistes per la República
Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Associació Juristes per la República
Avis i àvies per la República
Bombers per la República
Casal Popular el Tabaran de Mollet del Vallès
Catalans for Yes
Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Cercle Català de Negocis
Clam per la llibertat (Antiga Crida per la Llibertat)
Comitès de Defensa de la República (CDR)
Construïm
Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
Demòcrates de Catalunya
Docents per la República
Dones per la República
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
Gescompte
Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
IAC-CATAC
IAC-CATAC Cultura
Institut Nova Història (INH)
International Commission of European Citizens
Intersindical Alternativa de Catalunya-IAC
Intersindical-CSC
Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC)
Joventuts Estat Català
Joves Nous Catalans
Juristes pels Drets Humans del Maresme
La Forja
L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
Mares per la República
Moltes Mercès
Mossos per la Democràcia
Mossos per la República
NiUS d’Arbúcies
Òmnium Cultural
Secció Sindical IAC-CATAC BADIA
Sí amb Nosaltres
Súmate
Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)
Universitat de Barcelona per la República (UB x la República)
La premsa francesa acusa Valls de repetir un discurs del 2016
MUNICIPALS 2019
La premsa francesa acusa Valls de repetir un discurs del 2016
El NacionalFoto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018
1 minut
L'edició francesa del Huffington Post acusa el candidat a l'alcaldia de Barcelona i ex-primer ministre francès, Manuel Valls, de repetir ahir el mateix discurs que ja va fer a la localitat d'Evry, el 2016.
Segons el diari, l'anunci de la seva candidatura en forma de plataforma independent ―encara que amb el suport de Ciutadans―, no té res d'innovador. Assegura que els quaranta minuts de discurs són calcats a un altre que va fer fa un parell d'anys i que segueix la mateixa estructura: "lloar les característiques de la ciutat on es presenta, recordar els llaços familiars que l'uneixen a ella i expressar el seu afecte sense límits per la ciutat".
La publicació ha penjat, fins i tot un vídeo, on agafa frases de tots dos discursos, el d'Evry i el de Barcelona, per demostrar que "ha exportat" l'argumentari.
El discurs que va pronunciar a Evry el 2016 formava part dels actes de les primàries internes del Partit Socialista francès, unes primàries que va perdre. Amb una estructura similar, s'ha presentat ara a Barcelona, caldrà veure si el futur serà el mateix.
Segons el diari, l'anunci de la seva candidatura en forma de plataforma independent ―encara que amb el suport de Ciutadans―, no té res d'innovador. Assegura que els quaranta minuts de discurs són calcats a un altre que va fer fa un parell d'anys i que segueix la mateixa estructura: "lloar les característiques de la ciutat on es presenta, recordar els llaços familiars que l'uneixen a ella i expressar el seu afecte sense límits per la ciutat".
La publicació ha penjat, fins i tot un vídeo, on agafa frases de tots dos discursos, el d'Evry i el de Barcelona, per demostrar que "ha exportat" l'argumentari.
El discurs que va pronunciar a Evry el 2016 formava part dels actes de les primàries internes del Partit Socialista francès, unes primàries que va perdre. Amb una estructura similar, s'ha presentat ara a Barcelona, caldrà veure si el futur serà el mateix.
Tres universitats catalanes i cap d'espanyola entre les 250 millors del món
Educació
Tres universitats catalanes i cap d'espanyola entre les 250 millors del món
El NacionalFoto: Teresa Grau
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018
1 minut
Les catalanes Universitat Pompeu Fabra (UPF), Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) estan entre les 250 millors universitats del món, segons la classificació que ha divulgat avui la publicació britànica Times Higher Education (THE). Al llistat, en canvi, no hi apareix cap universitat espanyola entre aquestes primeres posicions.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és el primer centre a nivell espanyol, en el lloc 135, cinc més amunt que el 2017, seguit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que passa del 147 al 145, i la Universitat de Barcelona (UB), que es manté en el grup entre els llocs 201 i 250.
"L'increment de la representació en el rànquing reflecteix que aquestes universitats s'estan prenent aquestes classificacions mundials més seriosament", ha dit a Efe el director editorial de THE, Phil Baty. Una altra de les noves institucions catalanes que apareixen per primera vegada en el llistat és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre les posicions 601-800.
"Estem veient com Espanya està reconeixent l'important que és comparar-se amb la resta del món", ha ressaltat Baty, per a qui la més gran obertura dels centres per compartir dades sobre el seu funcionament i la seva voluntat de ser avaluats en el rànquing és el principal motor darrere de la millora d'aquest any.
"Les universitats cada vegada són més importants en la fortalesa econòmica d'una nació. Són la base de la innovació tecnològica i promouen noves formes de fer negocis", ha afegit el responsable de la llista, encapçalada un any més per les britàniques Oxford i Cambridge, en el primer i segon lloc, respectivament.
La Universitat d'Stanford, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), ocupen les següents posicions.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és el primer centre a nivell espanyol, en el lloc 135, cinc més amunt que el 2017, seguit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que passa del 147 al 145, i la Universitat de Barcelona (UB), que es manté en el grup entre els llocs 201 i 250.
"L'increment de la representació en el rànquing reflecteix que aquestes universitats s'estan prenent aquestes classificacions mundials més seriosament", ha dit a Efe el director editorial de THE, Phil Baty. Una altra de les noves institucions catalanes que apareixen per primera vegada en el llistat és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre les posicions 601-800.
"Estem veient com Espanya està reconeixent l'important que és comparar-se amb la resta del món", ha ressaltat Baty, per a qui la més gran obertura dels centres per compartir dades sobre el seu funcionament i la seva voluntat de ser avaluats en el rànquing és el principal motor darrere de la millora d'aquest any.
Sector vibrant
Subratlla també que alguns dels centres catalans que encapçalen la llista són relativament joves: "Per exemple, la que lidera el llistat nacional, la Universitat Pompeu Fabra, així com la UAB, tenen menys de cinquanta anys", la qual cosa als seus ulls revela "un sector vibrant"."Les universitats cada vegada són més importants en la fortalesa econòmica d'una nació. Són la base de la innovació tecnològica i promouen noves formes de fer negocis", ha afegit el responsable de la llista, encapçalada un any més per les britàniques Oxford i Cambridge, en el primer i segon lloc, respectivament.
La Universitat d'Stanford, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), ocupen les següents posicions.
dimecres, 26 de setembre del 2018
La posada de llarg de Valls: catalanista, maragallista i gendarme
Editorial
La posada de llarg de Valls: catalanista, maragallista i gendarme
José AntichBarcelona. Dimarts, 25 de setembre de 2018
2 minuts
Que Manuel Valls és un terratrèmol a la precampanya
de les municipals a la ciutat de Barcelona és bastant evident. Que té
prou experiència i mitjans econòmics per ser el rival a batre s'anirà
veient en les properes setmanes i mesos. Que s'equivocaran els qui
tendeixin a menystenir-lo per la seva fracassada activitat en la
política francesa dels últims temps és un avís a navegants. El ja
aspirant a l'alcaldia de Barcelona ha fet aquest dimarts la seva posada
en escena en un acte auster, sense presència del món dels diners que tan
generosament li està finançant la campanya i amb un discurs mesurat,
acuradament allunyat dels cànons de Ciutadans i de la seva ortodòxia en contra de tot l'estrictament català. Afable amb el catalanisme i la llengua catalana, proper a Pasqual Maragall,
al qual va dir conèixer des de fa molts anys i el seu projecte olímpic,
i gendarme de la Barcelona que necessita posar fi a la inseguretat i la
delinqüència. Un triangle que semblava recordar, en alguns aspectes, el
Josep Piqué que va arribar per triomfar i va fracassar en confrontar-se
amb les urnes.
Valls, no obstant això, arriba a la batalla electoral amb l'esquena ben coberta. Concentra al voltant seu el més gran poder econòmic i mediàtic del que ha disposat un alcaldable en els últims temps. Segurament des de l'època daurada de Pasquall Maragall. Res a veure amb Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Déu n'hi do el suport de les dues grans plataformes privades de televisió existents a Espanya, Atresmedia (Antena 3 i la Sexta) i Mediaset (Telecinco i Cuatro), l'entusiasme de La Vanguardia, el diari de la burgesia catalana, i una certa neutralitat d'El Periódico. També compta amb el suport, poc important a la pràctica, de la premsa escrita de Madrid. Amb els primers entrarà amb facilitat als barris més difícils per a un candidat de Ciutadans i amb els segons s'assegura una regularitat informativa a la zona alta de la capital. A priori, una combinació perfecta. Segurament, letal per a una alcaldessa en hores baixes i qui sap si amb un llistó molt alt per a l'independentisme si es presenta excessivament atomitzat.
En qualsevol cas, caldrà veure com resisteix el suflé Valls una campanya de gairebé vuit mesos i amb tots els candidats rellevants en contra seu. Almenys, fins a Nadal no es podrà tenir una idea clara de com aborden les eleccions moltes formacions. De fet, el que hi ha fins a la data en molts partits és més l'expressió d'un desig que una seguretat absoluta que és l'últim moviment. Que ningú no s'enganyi: les enquestes acabaran fixant el nombre de candidatures a disputar l'alcaldia de Barcelona. Una altra cosa seran els discursos que anirem sentint fins al moment decisiu.
Valls, no obstant això, arriba a la batalla electoral amb l'esquena ben coberta. Concentra al voltant seu el més gran poder econòmic i mediàtic del que ha disposat un alcaldable en els últims temps. Segurament des de l'època daurada de Pasquall Maragall. Res a veure amb Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Déu n'hi do el suport de les dues grans plataformes privades de televisió existents a Espanya, Atresmedia (Antena 3 i la Sexta) i Mediaset (Telecinco i Cuatro), l'entusiasme de La Vanguardia, el diari de la burgesia catalana, i una certa neutralitat d'El Periódico. També compta amb el suport, poc important a la pràctica, de la premsa escrita de Madrid. Amb els primers entrarà amb facilitat als barris més difícils per a un candidat de Ciutadans i amb els segons s'assegura una regularitat informativa a la zona alta de la capital. A priori, una combinació perfecta. Segurament, letal per a una alcaldessa en hores baixes i qui sap si amb un llistó molt alt per a l'independentisme si es presenta excessivament atomitzat.
En qualsevol cas, caldrà veure com resisteix el suflé Valls una campanya de gairebé vuit mesos i amb tots els candidats rellevants en contra seu. Almenys, fins a Nadal no es podrà tenir una idea clara de com aborden les eleccions moltes formacions. De fet, el que hi ha fins a la data en molts partits és més l'expressió d'un desig que una seguretat absoluta que és l'últim moviment. Que ningú no s'enganyi: les enquestes acabaran fixant el nombre de candidatures a disputar l'alcaldia de Barcelona. Una altra cosa seran els discursos que anirem sentint fins al moment decisiu.
dimarts, 25 de setembre del 2018
‘El procés deu molt a milers de conversos com tu’, carta de Francesc-Marc Álvaro a Toni Comín
24.09.2018 22:00
Estimat Toni:
La nostra amistat va començar a l’estudi de RAC1, sota la mirada escrutadora de Jordi Basté, en unes tertúlies en què parlàvem molt de política i del país, però encara no del procés, perquè aquella era una altra època, que ara sembla remota. Vam anar construint una discrepància cordial que ens permetia el debat de les idees, sovint apassionadament, sempre amb bon humor, fins i tot quan l’un o l’altre ens deixàvem portar per la vehemència. Vas ser un company de tertúlia noble i esmolat, capaç de fer llarguíssims discursos que –sovint– havien de ser tallats pel moderador. I, algun dia, assegut al piano, també ens vas interpretar una peça clàssica, com un artista consumat.
Una part de la societat catalana va fer un clic a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i tu, com altres persones, vas revisar, a partir de llavors, les teves consideracions sobre la relació Catalunya-Espanya i la sobirania. Des del federalisme vas evolucionar cap a l’independentisme. Vaig assistir en directe a la teva transformació ideològica, com ho vaig fer amb la d’altres amics i coneguts. De cop i volta, en aquesta qüestió –sobre la qual tant havíem discutit dins i fora d’antena– estàvem d’acord. Tu, apreciat Toni, ets una prova que el procés ha estat i és un projecte que deu molt a milers de conversos, ciutadans que lliurement s’han sumat a una idea que, quan jo tenia vint anys, era minoritària, gairebé marginal. Persones com tu, com Ernest Maragall, com Artur Mas o com Antonio Baños sou exemple d’un canvi profund de mentalitat, que sorgeix perquè les elits que comanden l’estat espanyol menystenen els sentiments de molts catalans. No hem d’oblidar mai que la força del nou independentisme prové precisament del fet que no és patrimoni exclusiu de quatre convençuts obsessionats per mantenir la suposada ortodòxia d’una doctrina.
A partir de les eleccions catalanes del 2015, et vam perdre com a tertulià però et vam guanyar com a conseller de Salut del govern presidit per Carles Puigdemont. Et tocava gestionar i vas assumir el repte amb energia. Havies mamat política des de petit, a casa. Havíem parlat algunes vegades del teu pare, Alfons Carles Comín, carismàtic dirigent d’aquells Cristians pel Socialisme que pretenien conjuminar la fe catòlica i la militància comunista. El teu pare, mort massa jove, va lluitar contra el franquisme i va marcar profundament l’esquerra catalana amb les seves reflexions i la seva manera de fer. Diuen que t’hi assembles. No sé què diria el teu pare de tot plegat si pogués viure aquest moment, però segur que no entendria que Madrid es negui a resoldre per la via política una crisi d’envergadura històrica. No entendria –com no ho entenem tants– que persones pacífiques i de bé sigueu a l’exili o tancats a la presó. Si Escòcia ha pogut votar el seu futur, per què no podem fer-ho a Catalunya?
Una de les darreres vegades que ens vam trobar fora dels ambients polítics va ser durant el carnaval de Vilanova. Et van convidar a veure les comparses des del balcó de l’ajuntament. Vam xerrar al mig del carrer, mentre sonaven les músiques i els comparsers esperàvem per entrar a la plaça de la Vila. Portaves la filla a collibè, fascinada pel brogit, els colors dels vestits i els caramels que els vilanovins ens llancem els uns als altres aquest dia. Mig any després, la política es va accelerar vertiginosament i, finalment, vas acabar a l’exili.
T’he vist i sentit en algunes entrevistes i connexions televisives, i et noto fort, malgrat la duresa de la situació i alguns cops sobreafegits, com la pèrdua del teu germà Pere. No sóc gaire original en el meu missatge: vull que tornis aviat a Catalunya, de la mateixa manera que vull que surtin de la presó els teus antics companys de govern i els Jordis. L’existència de presos polítics i exiliats fa gairebé impossible que hi pugui haver un diàleg polític seriós. Més enllà i més ençà del debat sobre les estratègies, els discursos i els camins de l’independentisme, cal combatre cada dia l’enorme injustícia que t’obliga, benvolgut amic, a ser lluny de casa i de la gent que més estimes.
Una forta abraçada,
Francesc-Marc Álvaro
La nostra amistat va començar a l’estudi de RAC1, sota la mirada escrutadora de Jordi Basté, en unes tertúlies en què parlàvem molt de política i del país, però encara no del procés, perquè aquella era una altra època, que ara sembla remota. Vam anar construint una discrepància cordial que ens permetia el debat de les idees, sovint apassionadament, sempre amb bon humor, fins i tot quan l’un o l’altre ens deixàvem portar per la vehemència. Vas ser un company de tertúlia noble i esmolat, capaç de fer llarguíssims discursos que –sovint– havien de ser tallats pel moderador. I, algun dia, assegut al piano, també ens vas interpretar una peça clàssica, com un artista consumat.
Una part de la societat catalana va fer un clic a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i tu, com altres persones, vas revisar, a partir de llavors, les teves consideracions sobre la relació Catalunya-Espanya i la sobirania. Des del federalisme vas evolucionar cap a l’independentisme. Vaig assistir en directe a la teva transformació ideològica, com ho vaig fer amb la d’altres amics i coneguts. De cop i volta, en aquesta qüestió –sobre la qual tant havíem discutit dins i fora d’antena– estàvem d’acord. Tu, apreciat Toni, ets una prova que el procés ha estat i és un projecte que deu molt a milers de conversos, ciutadans que lliurement s’han sumat a una idea que, quan jo tenia vint anys, era minoritària, gairebé marginal. Persones com tu, com Ernest Maragall, com Artur Mas o com Antonio Baños sou exemple d’un canvi profund de mentalitat, que sorgeix perquè les elits que comanden l’estat espanyol menystenen els sentiments de molts catalans. No hem d’oblidar mai que la força del nou independentisme prové precisament del fet que no és patrimoni exclusiu de quatre convençuts obsessionats per mantenir la suposada ortodòxia d’una doctrina.
A partir de les eleccions catalanes del 2015, et vam perdre com a tertulià però et vam guanyar com a conseller de Salut del govern presidit per Carles Puigdemont. Et tocava gestionar i vas assumir el repte amb energia. Havies mamat política des de petit, a casa. Havíem parlat algunes vegades del teu pare, Alfons Carles Comín, carismàtic dirigent d’aquells Cristians pel Socialisme que pretenien conjuminar la fe catòlica i la militància comunista. El teu pare, mort massa jove, va lluitar contra el franquisme i va marcar profundament l’esquerra catalana amb les seves reflexions i la seva manera de fer. Diuen que t’hi assembles. No sé què diria el teu pare de tot plegat si pogués viure aquest moment, però segur que no entendria que Madrid es negui a resoldre per la via política una crisi d’envergadura històrica. No entendria –com no ho entenem tants– que persones pacífiques i de bé sigueu a l’exili o tancats a la presó. Si Escòcia ha pogut votar el seu futur, per què no podem fer-ho a Catalunya?
Una de les darreres vegades que ens vam trobar fora dels ambients polítics va ser durant el carnaval de Vilanova. Et van convidar a veure les comparses des del balcó de l’ajuntament. Vam xerrar al mig del carrer, mentre sonaven les músiques i els comparsers esperàvem per entrar a la plaça de la Vila. Portaves la filla a collibè, fascinada pel brogit, els colors dels vestits i els caramels que els vilanovins ens llancem els uns als altres aquest dia. Mig any després, la política es va accelerar vertiginosament i, finalment, vas acabar a l’exili.
T’he vist i sentit en algunes entrevistes i connexions televisives, i et noto fort, malgrat la duresa de la situació i alguns cops sobreafegits, com la pèrdua del teu germà Pere. No sóc gaire original en el meu missatge: vull que tornis aviat a Catalunya, de la mateixa manera que vull que surtin de la presó els teus antics companys de govern i els Jordis. L’existència de presos polítics i exiliats fa gairebé impossible que hi pugui haver un diàleg polític seriós. Més enllà i més ençà del debat sobre les estratègies, els discursos i els camins de l’independentisme, cal combatre cada dia l’enorme injustícia que t’obliga, benvolgut amic, a ser lluny de casa i de la gent que més estimes.
Una forta abraçada,
Francesc-Marc Álvaro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)