A
CORRE-CUITA.
(41).
De
nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de
Barcelona.
Després
d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia
per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a
veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta
barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i
consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens
referim a Manuel
Valls,
l'ex-primer
ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà,
el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es
presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la
llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.
Abans,
però vol constituir una àmplia
plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o
procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany
missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter,
amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les
típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la
solitària paraula “Barcelona...”,
-potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres
pistes que ha donat aquests dies.
Un
bon col-leccionista de camises.
En
un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que
aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François
Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta
olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa
d'allò més i més,
com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì
: (
L'any
1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat
pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de
comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel
Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de
candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del
departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència
socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any
2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d'
Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i
tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de
seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França,
amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i
teòricament era d'esquerres. I d'Évry,
al
Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el
dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven
“mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de
gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el
PSF,
després va dir, estar orgullós d’haver
expulsat cinc mil gitanos.)
Després
de la caiguda del Govern
Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el
Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La
Republique en Marche
(LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la
Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen
que “encara
no s’ha deixat veure per l’hemicicle”,
precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i
Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una
conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.
(En
el març
passat Manuel
Valls
va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre
antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril
passat quan Manuel
Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant
Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la
Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per
Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas,
etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting
polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè
l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny,
de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani,
President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es
manifestava en contra la independència.),es
molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi
amb la dreta més reaccionaria.
I
que
ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que
segons una enquesta del diari econòmic “Les
Echos”,
actualment és
el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de
Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les
Echos”
és desprèn que els francesos
tenen una imatge negativa de Manuel Valls del
64%,
imatge
molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els
que valoren
positivament l'acció política, és d'un 15%.
Valls,
vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.
A
part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a
l’Assemblea
Nacional Francesa (ANF),
pel
districte d’Évry,
el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat
d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra,
Barcelona, sí manès!!!”. Però
de l'ANF.,
de
la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja,
descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho
tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els
polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap
mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea,
sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan
convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i
aquesta en Unió
Europea,
(una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un
mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint
les 4
llibertats de la UE
que són: Llibertat
de moviment de les persones,
dels béns,
dels serveis
i del capital.)ara
a més hi ha moviment
dels polítics,
i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta
mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.
Aquest
segon article dedicat a Manuel
Valls, el gran oportunista, l'he
fet
A
CORRE-CUITA,
però en tindrem de fer més.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada