01-10.09.18
A
CORRE-CUITA.
(39 a).
Un
11 de setembre que tenia de ser diferent.-Uns dies abans de l'11S18.
Tots
els 11 de setembre, per a mi, són especials, però aquest és més
especials que els altres per tot el que va passar.
Començo, l'escrit amb el “deja
vu”,
que ho he fet manta vegada, ho faig el primer de setembre, quan ens
manca just un més per un any del gloriós primer
d'octubre,
i s'han començat ha preparar, les llistes d'inscrits als diferents
37 trams que consta la mani estàtica d'enguany,- i
que està previst que sigui una gran onada coral-lina, (diuen que hi
ha 170.000 inscrits),les samarretes que s'han fet a Catalunya, i
color corall, com les brides de les urnes de l'1-O, porta per lema
“Fem
la República Catalana” (ja
venudes unes 180.000), els autocars per traslladar als manifestants,(
són uns 650) .etc. Però sobretot s'esmolen les goles, les neurones
i les ànimes per omplir, com es vol enguany la Diagonal, del Palau
Reial i la plaça de les Glories, per reivindicar un any més,
tristament, les nostres llibertats, i aquesta vegada amb un valor
afegits que són la reivindicació de la llibertat dels Presos
Polítics i el retorn dels exiliats, i un munt de coses més.
Com
creix la participació.
Per
altra banda ens diuen que la participació és semblant a la de l'any
passat, partint d'indicadors com els inscrits, la venda de
samarretes, i el lloguer d'autocars, que sembla funcionar millor que
anys enrera, però ho volem comprovar en aquests dies, com: Som el
dilluns 3 de setembre, amb uns 200.000 inscrits als diferents trams
de la Diagonal,les samarretes venudes
unes
220.000, i els autocars contractats arriben a 800.etc.“Com
sempre la gent ens anem apuntant a darrera hora i és el que hom ha
fet aquest dimarts dia 4 a la tarda, quan anà al local de l'ANC de
Sant Pere de Ribes per apuntar-me a l'autocar, i m'apunto per les
samarretes que les tindran dissabte que bé”.
El Divendres
7 les xifres són segons la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie:
més de 350.000 inscrits, omplint els 37 trams així: 9 trams amb
ocupació mitjana; 22 trams amb
ocupació alta; 6 trams amb
ocupació gairebé plena i
un tram
ple. La
Presidenta de l'ANC va
explicar aquest divendres que tenen 1.200 autocars contractats i
s'han venut unes 250.000 samarretes. “Per
això s'ha mostrat esperançada que l'assistència a la manifestació
serà superior a les inscripcions”.
“Passades
les 12 del matí de dissabte 8 de setembre m'arribo de nou al local
de l'ANC de Ribes a recollir les samarretes, i sí puntuals les
tenen, “com
il faut”,
i un amic de l'entitat em comenta que segurament hi haurà uns 6 o 7
autocars, deunidó, oi?”,
el mateix dissabte 8 ens arriba que s'ha superat la xifra d’inscrits
de l’any passat, són més de 400.000, i dos dies abans de l’Onze
de Setembre, són 1.350 autocars contractats,- amb feines per
trobar-ne més- ,les samarretes venudes són 260.000, segons l'ANC, i
dels
37 trams ja n'hi ha 9 de plens,
i els vint-i-un restants són quasi
plens
i 7 amb l'ocupació molt alta.
En
sentit contrari aquest diumenge s’han manifestat a Barcelona unes
2.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) per l’avinguda del
Paral·lel sota el lema “No als
pactes ni amb terroristes ni amb separatistes”.
Convocada per l’empresari immobiliari i antic guàrdia civil Juan
Manuel Opazo amb suport del partit ultradretà Vox, i una seixantena
d’associacions i moviments com Convivència Cívica Catalana,
l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, Empresaris de
Catalunya o Somatemps, una mobilització, amb autocars vinguts de 30
ciutats d’arreu de l’Estat, com Alacant, Màlaga, Bilbao o
Valladolid, etc. Ha acabat a l’avinguda María Cristina, amb
parlaments demanant al president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
que no negociï “amb separatistes” i convoqui eleccions.
Però
que sàpiguen que venim de lluny.
De
tot això, hom és pregunta?. Fa anys i panys que la gent ens
mobilitzem com possessos, fidels a una causa que amb una mica de sort
i sí els astres ens són propicis farem quelcom més per alliberar
el país. Malgrat que els Unionistes recalcitra'ns creguin, diguin o
pretenguin que ho fem per dividir Catalunya, direm que mirin temps
endarrere, els anys 1976-1977, quan podríem dir que després del
franquisme, i el país estàvem a les beceroles, ja cridarem:
“Llibertat,
Amnistia i Estat d'Autonomia”,
i fórem més d'un milió, i no eren ni de bon tros les primeres
celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Però si volem anar
molt més endarrere, anem a l'11 de setembre del 1924, farà 94 anys,
quan el govern d'un altre dictador espanyol, en Primo de Rivera, per
evitar la celebració de la Diada, va fer tancar les esglésies de
Barcelona.( Llavors els actes de la Diada, les ofrenes al monument a
Rafael Casanova o els actes al Fossar de les Moreres estaven
prohibits, com 15 anys després i durà més de quaranta anys , per
obra d'un altre dictador,- que en ple segle XXI, sembla que encara no
ha desaparegut del tot-, però es feien misses pels morts del 1714).
Una d'aquestes esglésies, és la Basílica
dels Sants Màrtirs Just i Pastor,
al mig del Barri Gòtic a la plaça del mateix nom, prop de la Plaça
Sant Jaume. Església de les més
antigues de Barcelona,
feta damunt d'una romànica desapareguda i
l'edifici
actual és del segle XIV, d'estil gòtic i un interior amb una ossera
del 1714.
L'Onze
de Setembre de 1924, d'Antoni Gaudí.
Doncs
sí, concretament en aquesta església, dels Sants Just i Pastor, és
on l'Onze
de Setembre de 1924,
el nostre gran arquitecte Antoni Gaudí (Ara fa 94 anys) fou detingut
per parlar en català a un policia i voler entrar a l'església, ús
resumim els fets, extrets del llibre: Crexell, Joan. “Detenció de
Gaudí l'11 de setembre de 1924” p.17-19. Serra d'or, setembre
1987, i així van ocorre : “Passaven
de les vuit del matí quan es presenta el Sr. Gaudí, i tot decidit
tractà d’entrar a l’església. El policia el deturà
preguntant-li:
—¿Dónde va Vd.? , —Vaig
a missa. —No se puede
pasar. —Doncs jo passaré.
—¡Vd. no pasará! —i
el policia l’agafa pel braç.
—Per què m’agafa pel
braç, vostè? —Siga Vd.
Un
tal Sr. Valls, que era present, intervé a favor del Sr. Gaudí, els
detenen i els porten tots dos a la Delegació de Policia de la plaça
del Regomir. El policia al presentar els detinguts, els acusa
d’haver-lo insultat, i en Gaudí contesta:
—Mentida, jo no he insultat
ningú. —Cállese Vd. —Jo
no puc ni dec callar. Que digui la veritat i callaré.—Cállese
Vd. y siéntese. Quatre policies estant presents: un preguntant, un
altre escrivint, un altre parlant amb el qual pregunta i un mirant
com l’altre escrivia, i continuen: —¿Cómo se Ilama Vd.? —Antoni
Gaudí.—¿Qué edad tiene
Vd.? —71 anys.
—¿Qué profesión? —Arquitecte.
—Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano… ( i
ja hi van ser)—La professió
d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no
a deixar de parlar la meva llengua.
—¿Cómo se llamaba su padre? —Francesc
Gaudí. —¿Qué es eso de
Francesc?. Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va
dir dirigint-se al Sr. Gaudí: —¡Si
Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino! —Jo
a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua…
—Si Vd. no fuese viejo… —No
m’insultin, que no hi tenen dret.” En
definitiva Gaudí
va ser insultat i detingut. Ja a comissaria, en presència d'un
conegut seu (el senyor Valls, l'home que ho relataria tot), els
insults i les amenaces pujaren de to: “¡Si
usted no fuese un viejo le rompería la cara, sinvergüenza,
cochino!”.
Fou acusat d'insults i multat, però Gaudí es va mantenir digne i
lleial a la llengua i parlà en català a la policia. Els policies
intentaren, inútilment, que parlés en castellà.”
I
això, o una cosa semblant, ho feia Antoni Gaudí, un 11 de setembre
de fa 94 anys, recordem-ho sempre.
Continuarà
tot plegat.
Sí
que ho he fet A
CORRE-CUITA,
però com heu-ho vist dia per dia amb paciència. Visca
Catalunya Lliure!
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada