Rivera i l'honradesa en política, per Ferran Casas,

la veu de nació

Rivera i l'honradesa en política

«Ciutadans va néixer amb la mentida que el castellà és una llengua perseguida a Catalunya i no ho ha rectificat. I això ja no hi ha màster ni tesi que ho resolgui»

per Ferran Casas, 14 de setembre de 2018 a les 22:00 |

La immediatesa de la política ha obligat els polítics a tenir cada dos per tres una ocurrència si no volen quedar arraconats, en fora de joc als telenotícies. El cas de Ciutadans és especialment significatiu. La moció de censura que va plantejar Pedro Sánchez la passada primavera va deixar totalment descol·locada la formació d’Albert Rivera. El partit taronja liderava les enquestes i no parava de xuclar vot, tant del PP, que es dessagnava pels escàndols de corrupció, com del PSOE, que pagava la irrellevància de l'oposició.

Però la moció de censura ho va capgirar tot. Rivera no va ser hàbil i no va veure venir que la jugada li sortiria bé a Sánchez. No va mesurar el rebuig que el govern del PP causava entre l’esquerra i els nacionalistes. Potser perquè amb prou feines parla amb els dirigents de Podem i ni tant sols saluda els diputats d’ERC i el PDECat al Congrés. Es va negar a donar suport a la maniobra del PSOE (va intentar a última hora una aliança amb Pablo Iglesias per forçar un avançament electoral que, sens dubte, l’hauria beneficiat) i votant en contra de Sánchez va quedar retratat al costat de Rajoy. Les enquestes detectaven que Ciutadans s’ensorrava de la mà del govern de Rajoy.

I li calia reaccionar assumint riscos. Ho va fer competint amb el PP en el terreny de l’espanyolisme i obrint foc de manera despietada contra Sánchez buscant-li les pessigolles amb qualsevol excusa i per les aliances amb els independentistes. Aquesta "reacció" és el que explica la xarlotada dels llaços grocs a Catalunya, de bracet dels sectors més ultres, i la campanya pel màster de Sánchez. En cap dels dos casos no ha aconseguit, però, l’efecte buscat. Rivera denuncia que l’independentisme no només divideix perquè defensa idees polítiques al marge de la Constitució, sinó que fins i tot és violent. Però ha passat la manifestació de la Diada i, malgrat la indignació dels assistents i l’increment espectacular de la presència policial, cap incident. Ben al contrari de les manifestacions unionistes, on els càntics són ofensius, s’agredeixen periodistes i la tolerància no hi és mai convidada.

Ciutadans té, sobre tot, un  problema de relació amb la veritat. Els seus dirigents pensen que en política tot s’hi val, que dir-la grossa o atacar la feina de periodistes com Lídia Heredia surt de franc i que la butlla de ser el partit mimat de l’Íbex (el Podem de dretes que va demanar Josep Oliu, president de Banc Sabadell) és il·limitada. A la concentració al Parc de la Ciutadella, de marcat to ultra, s’hi va agredir un càmera de TeleMadrid perquè se’l va confondre amb un de TV3. Com si això fos una excusa.

El cas és que davant la gravetat dels fets en una concentració que era contra la violència (era de rebuig per l’agressió que, per retirar llaços grocs i llençar-los a terra i amb un mòbil polític encara no provat, una militant del partit havia patit) el partit va intentar sortir al pas. I ho va fer improvisant una mentida. A preguntes dels periodistes, els responsables de comunicació van dir que els agressors del càmera havien amenaçat també militants del partit i que es tractava "d’infiltrats radicals aliens a Cs". Afegien que la policia els provava d’identificar, però ells ja sabien que eren "infiltrats radicals" tot i que ni tant sols detallaven de quina organització i no van presentar cap denúncia per delicte d’odi. Malgrat la insistència de la premsa (també de qui escriu aquestes ratlles) no se n'ha sabut res més. Tot plegat era una cortina de fum.

Ara, amb el màster de Pedro Sánchez els ha passat ben bé el mateix. Rivera n’ha sortit escaldat perquè tot plegat se li ha girat en contra. És dubtós que el president espanyol hagi plagiat la seva tesi, però el que ha quedat clar (amb desmentit de la UAB inclòs) és que el líder de la formació taronja no està fent cursos de doctorat, tal com afirmava en el seu currículum, que ell mateix havia anat inflant segons li convenia. Hom pot pensar que a Rivera el perd l'ambició política i que, potser, tot plegat són errades acceptables en un partit jove. Però no. Ciutadans va néixer sense una ideologia definida -"ni d'esquerres ni de dretes", deien- i flirtejant amb el populisme, però sobretot a partir d'una mentida: que el castellà és una llengua perseguida a Catalunya. Des d’aleshores no ho ha rectificat. Això no hi ha màster ni tesi doctoral que ho resolgui.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)