Editorial
Vicent Partal
27.09.2018 22:00
Demà dissabte la ciutat de
Barcelona viurà una de les situacions més perilloses que podem imaginar.
Segons fonts diverses, poden arribar-hi uns quants milers de policies
espanyols que volen celebrar impúdicament que fa un any que van agredir
la població catalana. De primer, presentaren la convocatòria com una
manifestació per a reclamar l’equiparació salarial, però això no té
trellat, perquè la Generalitat no hi té res a veure.
La pretensió d’aquest grup de policies, al qual ja podem tenir per cert que se’ls unirà l’extrema dreta local, era d’entrar a la plaça de Sant Jaume, per fer befa de la Generalitat, davant de Palau. Només cal seguir les seues xarxes socials per a comprovar que tenen aquesta intenció. Cosa que, lògicament, ha despertat un malestar enorme que ja començava a fer-se evident amb l’acampada que els Mossos van desmuntar ahir. Hi ha moltes crides a concentrar-se a la plaça demà al matí per evitar que puguen entrar-hi i segurament tindran efecte. I l’actuació dels Mossos a la plaça i a l’escala del TSJC, d’on han arribat a foragitar un diputat del Parlament de Catalunya, no ajuden precisament a calmar els ànims, ans al contrari.
Personalment, no entenc com és que el govern de Catalunya autoritza una manifestació com aquesta. Ara els promotors han dit que acceptarien un recorregut alternatiu, que segurament no passarà per la plaça de Sant Jaume. Però, passen per on passen, siga el carrer que siga, és indiscutible que aquesta gent significa un perill per a la convivència, que no es pot eludir i que serà altíssim. Enaltir pels carrers de Barcelona els criminals d’uniforme que van atonyinar els nostres veïns, la gent de les nostres viles i ciutats, va més enllà de la llibertat d’expressió i manifestació.
És fàcil d’imaginar que la provocació tindrà una resposta ciutadana segura, que ha de ser molt contundent en el fons però que hauria de defugir tothora les imatges de violència que l’estat espanyol cerca continuadament d’ençà del 20 de setembre de l’any passat. L’obsessió, ho sabem tots, és de poder mostrar al món independentistes catalans violents per a contrarestar les imatges del primer d’octubre, que tant de mal els han fet a ells. Alerta, doncs, a regalar-los allò que vénen a cercar.
Demà sembla segur que la plaça de Sant Jaume i potser molts carrers del voltant seran plens de gent, decidida a no deixar passar com si res un fet tan greu. I si passa això, serà molt important d’anar-hi amb l’esperit pacífic, no-violent i creatiu que tant ha servit al sobiranisme per a guanyar credibilitat i prestigi aquests darrers mesos i anys.
D’un any ençà, l’independentisme ha evitat situacions molt greus, provocacions constants. Des d’aquell cotxe ple d’armes que la Guàrdia Civil va deixar obert expressament davant el Departament d’Economia fins a l’acció dels escamots d’encaputxats que van pels municipis mirant de fer saltar la gent. La provocació de demà, podeu estar-ne segurs, serà la més intensa i dolorosa i és precisament per això que la fan. La resposta, del carrer, haurà d’estar al nivell que les circumstàncies exigeixen. I caldrà estar també molt atents a la resposta d’un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d’ací a dilluns s’hi juga la credibilitat.
La pretensió d’aquest grup de policies, al qual ja podem tenir per cert que se’ls unirà l’extrema dreta local, era d’entrar a la plaça de Sant Jaume, per fer befa de la Generalitat, davant de Palau. Només cal seguir les seues xarxes socials per a comprovar que tenen aquesta intenció. Cosa que, lògicament, ha despertat un malestar enorme que ja començava a fer-se evident amb l’acampada que els Mossos van desmuntar ahir. Hi ha moltes crides a concentrar-se a la plaça demà al matí per evitar que puguen entrar-hi i segurament tindran efecte. I l’actuació dels Mossos a la plaça i a l’escala del TSJC, d’on han arribat a foragitar un diputat del Parlament de Catalunya, no ajuden precisament a calmar els ànims, ans al contrari.
Personalment, no entenc com és que el govern de Catalunya autoritza una manifestació com aquesta. Ara els promotors han dit que acceptarien un recorregut alternatiu, que segurament no passarà per la plaça de Sant Jaume. Però, passen per on passen, siga el carrer que siga, és indiscutible que aquesta gent significa un perill per a la convivència, que no es pot eludir i que serà altíssim. Enaltir pels carrers de Barcelona els criminals d’uniforme que van atonyinar els nostres veïns, la gent de les nostres viles i ciutats, va més enllà de la llibertat d’expressió i manifestació.
És fàcil d’imaginar que la provocació tindrà una resposta ciutadana segura, que ha de ser molt contundent en el fons però que hauria de defugir tothora les imatges de violència que l’estat espanyol cerca continuadament d’ençà del 20 de setembre de l’any passat. L’obsessió, ho sabem tots, és de poder mostrar al món independentistes catalans violents per a contrarestar les imatges del primer d’octubre, que tant de mal els han fet a ells. Alerta, doncs, a regalar-los allò que vénen a cercar.
Demà sembla segur que la plaça de Sant Jaume i potser molts carrers del voltant seran plens de gent, decidida a no deixar passar com si res un fet tan greu. I si passa això, serà molt important d’anar-hi amb l’esperit pacífic, no-violent i creatiu que tant ha servit al sobiranisme per a guanyar credibilitat i prestigi aquests darrers mesos i anys.
D’un any ençà, l’independentisme ha evitat situacions molt greus, provocacions constants. Des d’aquell cotxe ple d’armes que la Guàrdia Civil va deixar obert expressament davant el Departament d’Economia fins a l’acció dels escamots d’encaputxats que van pels municipis mirant de fer saltar la gent. La provocació de demà, podeu estar-ne segurs, serà la més intensa i dolorosa i és precisament per això que la fan. La resposta, del carrer, haurà d’estar al nivell que les circumstàncies exigeixen. I caldrà estar també molt atents a la resposta d’un govern que es declara independentista i que supose que és conscient que d’ací a dilluns s’hi juga la credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada