L'última
Pere Martí
[ ‘L’última’ és un repàs de l’actualitat del
dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva
personal del periodista. Es publica cada dia al vespre. ]
18.09.2018 20:30
TEMA DEL DIA
Imatge. Els primers cent dies de Josep Borrell com a ministre d’Afers Estrangers no han estat fàcils. Només de treure el cap per Europa s’ha adonat de la magnitud de la tragèdia. Avui ha reconegut que la imatge exterior d’Espanya és ‘seriosament malmesa’. Té tota la raó. És una imatge trinxada pel que fa a la qualitat com a estat democràtic i de dret, sobretot per la manca de separació de poders. Ho atribueix a la ‘propaganda independentista’, però hi ha estudis i informes independents que corroboren les dificultats de qualitat democràtica a l’estat espanyol. Un dels més recents, que va elaborar el Consell d’Europa, en què es critica la manca de desenvolupament legislatiu per a establir els criteris a l’hora de nomenar els presidents dels tribunals provincials, els tribunals superiors de justícia, l’Audiència espanyola i el Tribunal Suprem per a garantir que no desperten ‘cap dubte sobre la independència, la imparcialitat i transparència del procés’.
L’independentisme ha guanyat la batalla del relat exterior per acció –per la tasca que s’ha fet–, però també pels errors del govern espanyol. La feina del Departament d’Exteriors, les delegacions, el Diplocat –per cert, encara no l’han tornat a obrir?–, les assemblees exteriors de l’ANC, la xarxa internacional d’Òmnium i multitud d’iniciatives cíviques més, ha capgirat la versió espanyola que va ser un cop d’estat violent. Una tesi que encara repetia avui impertèrrit José María Aznar al congrés espanyol, quan mentia sense complexos una vegada més. L’error del govern espanyol ha estat exportar un relat que no concorda amb la realitat del que va passar i pensar que la justícia europea se l’empassaria sense qüestionar-lo. I li ha sortit el tret per la culata. Cada vegada que un ambaixador protesta per alguna activitat de la Generalitat a l’exterior o a Espanya pressionen justícies de tercers països, no fan sinó augmentar la sospita sobre les acusacions i provocar una reacció adversa. Com va passar als fiscals espanyols reunits amb els fiscals alemanys a l’Haia per pressionar a favor del lliurament de Puigdemont.
El paper de l’exili ha estat clau, políticament, per a difondre les reivindicacions democràtiques, però també judicialment, per a desmuntar el discurs del Tribunal Suprem, segons el qual a Catalunya hi va haver una rebel·lió violenta, que tothom sap que és fals. A Europa sí que van veure les imatges de la policia i la Guàrdia Civil atonyinant ciutadans en el referèndum del primer d’octubre. Cada absolució d’un exiliat a Bèlgica, Alemanya, Suïssa o el Regne Unit és una derrota d’Espanya, que en lloc de reaccionar corregint l’error opta per l’autarquia judicial. Com que estan emprenyats, alguns responsables polítics recuperen aquell antieuropeisme ranci que continua formant part de l’ADN del nacionalisme espanyol. I políticament opten per la repressió. Per mirar de tapar el seu fracàs, el ministre d’Afers Estrangers espanyol ha anunciat que pensaven recórrer al Constitucional contra la reobertura de les delegacions.
Però Borrell no admet solament el fracàs espanyol, sinó que veu que ha de canviar de relat, o matisar-lo. Per això, davant un incisiu periodista de la BBC va reconèixer que valia més no tenir líders polítics en presó preventiva. Sap que si diu la contrària a Europa queda malament i és incompatible amb el fet de dir que Espanya és una democràcia. Fins i tot reconeix que Catalunya és una nació, cosa que li remou les entranyes, però dir la contrària és insultar la intel·ligència del periodista i de l’audiència de la BBC. Després, quan torna a Espanya recupera el discurs oficial i afegeix que és una nació ‘cultural’ i prou. Però que hagi de canviar de discurs ja és un símptoma de la derrota que ell mateix reconeix.
Malgrat la rigidesa de la UE i dels estats, que no s’han mogut ni un mil·límetre respecte de Catalunya en l’àmbit oficial, el relat de l’independentisme es va obrint pas a Europa. No per la propaganda independentista, que no pot superar mai la força d’un estat, sinó perquè Espanya ha mentit als seus socis de la UE, els ha explicat una realitat que no és. I judicialment ha relliscat quan a les euroordres hi ha fet constar uns falsos delictes de violència o de terrorisme. Ara caldrà veure si aquesta percepció es converteix en fets i Europa força un diàleg entre els governs de Madrid i Barcelona, un diàleg començat però que esquiva la qüestió central: el referèndum d’autodeterminació.
MÉS QÜESTIONS
El TC considera ‘extingit’ el recurs del govern espanyol a la llei valenciana de pobresa energètica. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica la decisió del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de declarar extingit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el novembre del passat any el govern espanyol del PP contra la llei valenciana de pobresa energètica. El TC argumenta que hi ha hagut una ‘pèrdua sobrevinguda d’objecte’ perquè l’article qüestionat per invasió competencial va ser derogat amb la llei de renda d’inclusió, que no regula mecanismes relacionats amb el subministrament de gas i energia sinó que protegeix el consumidor vulnerable per mitjà de prestacions econòmiques directes. El govern espanyol va impugnar aquesta regulació, que va considerar que interferia sobre la regulació bàsica estatal, ‘atesa la possible incidència en aquests sectors, en l’actuació de les empreses subministradores i, en última instància, la potencial afecció sobre el seu règim jurídic i sobre els costs que aquelles poguessin arribar a suportar’.
Ciutadans es fa enrere a les Corts i renuncia a modificar la llei electoral aquesta legislatura. El grup parlamentari de Ciutadans a les Corts ha desestimat el suport a una possible reforma de la llei electoral. Admet que és impossible que en aquesta legislatura s’aconsegueixin les dues exigències que fa: la circumscripció única i el principi d’una persona, un vot, perquè, per a això, cal modificar l’estatut d’autonomia. El PP valencià ha rebut la decisió de Ciutadans amb satisfacció i ha dit que havia actuat amb ‘bon criteri’. El PSPV, Compromís i Podem han criticat aquesta contradicció i han recordat que Ciutadans duia la iniciativa en el seu programa electoral. A més, han lamentat no haver rebut cap comunicació formal sobre aquesta decisió. Abans de la reunió de la Junta de Síndics, el portaveu adjunt de Ciutadans, Juan Córdoba, ha reclamat ‘una llei electoral de màxims’, però ha afegit que era un objectiu ‘impossible’. L’aprovació d’aquesta norma necessita el suport de Ciutadans, perquè requereix una majoria qualificada, 66 vots, de manera que no n’hi ha prou amb els de PSPV, Compromís i Podem.
Armengol promet que al novembre pactarà el nou REB amb el govern espanyol. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha aprofitat el discurs inicial del debat de política general per posar data al pacte del nou règim especial balear (REB) amb el govern espanyol, que es tancarà abans del mes de novembre. La cap de l’executiu ha confirmat que inclouria un fons d’insularitat i ha demanat unitat a totes les forces polítiques per a encarar la recta final de les negociacions. Ha estat una intervenció centrada en les polítiques socials, enfocada pensant en les eleccions de la primavera de l’any que ve, amb moltes propostes concretes. El discurs ha anat acompanyat de més anuncis: a partir del gener els aparcaments de tots els hospitals públics de les Illes seran gratuïts. També l’any que ve els 190.000 pensionistes balears deixaran d’abonar el copagament farmacèutic. Per tal de facilitar la conciliació, les famílies amb fills de menys de sis anys disposaran de 600 euros l’any per pagar escoles bressol i activitats extraescolars. I a l’educació, el govern hi destinarà més de mil milions d’euros el 2019. Armengol ha avançat una rebaixa de l’impost de Transmissions Patrimonials del 8% al 5%, i a la meitat quan l’habitatge costi menys de 200.000 euros. També ha explicat que aquests mesos vinents entraria en vigor el pla de retorn perquè més de 500 joves que van partir empesos per la crisi puguin tornar.
Martí no avançarà les eleccions i exhaurirà la legislatura. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, ha descartat d’avançar les eleccions a final d’any i ha dit que exhauriria la legislatura. Així doncs, les eleccions al Consell General d’Andorra es faran a la primavera. La data encara s’ha de concretar, però Martí ha dit que serien a final de març o principi d’abril, abans de Setmana Santa. Ho ha anunciat durant el debat d’orientació política, en què els grups de l’oposició han criticat l’acció de govern dels demòcrates per no haver fet les reformes pendents. Martí ha dit que exhauriria la legislatura perquè volia que s’aprovés el pressupost del 2019 i que s’acabessin de tramitar una trentena de lleis pendents.
LA XIFRA
76% és el percentatge d’execució del pacte contra la violència de gènere del govern valencià, segons que ha assegurat la vice-presidenta Mónica Oltra durant la reunió de commemoració del primer aniversari del pacte.
TAL DIA COM AVUI
El 18 de setembre de 2014 es va fer el referèndum d’autodeterminació d’Escòcia. El no a la independència va guanyar amb el 55,3% dels vots i el sí en va obtenir el 44,7%. El president de la Generalitat ha recordat l’efemèride amb un piulet: https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/1042058019213914114
Imatge. Els primers cent dies de Josep Borrell com a ministre d’Afers Estrangers no han estat fàcils. Només de treure el cap per Europa s’ha adonat de la magnitud de la tragèdia. Avui ha reconegut que la imatge exterior d’Espanya és ‘seriosament malmesa’. Té tota la raó. És una imatge trinxada pel que fa a la qualitat com a estat democràtic i de dret, sobretot per la manca de separació de poders. Ho atribueix a la ‘propaganda independentista’, però hi ha estudis i informes independents que corroboren les dificultats de qualitat democràtica a l’estat espanyol. Un dels més recents, que va elaborar el Consell d’Europa, en què es critica la manca de desenvolupament legislatiu per a establir els criteris a l’hora de nomenar els presidents dels tribunals provincials, els tribunals superiors de justícia, l’Audiència espanyola i el Tribunal Suprem per a garantir que no desperten ‘cap dubte sobre la independència, la imparcialitat i transparència del procés’.
L’independentisme ha guanyat la batalla del relat exterior per acció –per la tasca que s’ha fet–, però també pels errors del govern espanyol. La feina del Departament d’Exteriors, les delegacions, el Diplocat –per cert, encara no l’han tornat a obrir?–, les assemblees exteriors de l’ANC, la xarxa internacional d’Òmnium i multitud d’iniciatives cíviques més, ha capgirat la versió espanyola que va ser un cop d’estat violent. Una tesi que encara repetia avui impertèrrit José María Aznar al congrés espanyol, quan mentia sense complexos una vegada més. L’error del govern espanyol ha estat exportar un relat que no concorda amb la realitat del que va passar i pensar que la justícia europea se l’empassaria sense qüestionar-lo. I li ha sortit el tret per la culata. Cada vegada que un ambaixador protesta per alguna activitat de la Generalitat a l’exterior o a Espanya pressionen justícies de tercers països, no fan sinó augmentar la sospita sobre les acusacions i provocar una reacció adversa. Com va passar als fiscals espanyols reunits amb els fiscals alemanys a l’Haia per pressionar a favor del lliurament de Puigdemont.
El paper de l’exili ha estat clau, políticament, per a difondre les reivindicacions democràtiques, però també judicialment, per a desmuntar el discurs del Tribunal Suprem, segons el qual a Catalunya hi va haver una rebel·lió violenta, que tothom sap que és fals. A Europa sí que van veure les imatges de la policia i la Guàrdia Civil atonyinant ciutadans en el referèndum del primer d’octubre. Cada absolució d’un exiliat a Bèlgica, Alemanya, Suïssa o el Regne Unit és una derrota d’Espanya, que en lloc de reaccionar corregint l’error opta per l’autarquia judicial. Com que estan emprenyats, alguns responsables polítics recuperen aquell antieuropeisme ranci que continua formant part de l’ADN del nacionalisme espanyol. I políticament opten per la repressió. Per mirar de tapar el seu fracàs, el ministre d’Afers Estrangers espanyol ha anunciat que pensaven recórrer al Constitucional contra la reobertura de les delegacions.
Però Borrell no admet solament el fracàs espanyol, sinó que veu que ha de canviar de relat, o matisar-lo. Per això, davant un incisiu periodista de la BBC va reconèixer que valia més no tenir líders polítics en presó preventiva. Sap que si diu la contrària a Europa queda malament i és incompatible amb el fet de dir que Espanya és una democràcia. Fins i tot reconeix que Catalunya és una nació, cosa que li remou les entranyes, però dir la contrària és insultar la intel·ligència del periodista i de l’audiència de la BBC. Després, quan torna a Espanya recupera el discurs oficial i afegeix que és una nació ‘cultural’ i prou. Però que hagi de canviar de discurs ja és un símptoma de la derrota que ell mateix reconeix.
Malgrat la rigidesa de la UE i dels estats, que no s’han mogut ni un mil·límetre respecte de Catalunya en l’àmbit oficial, el relat de l’independentisme es va obrint pas a Europa. No per la propaganda independentista, que no pot superar mai la força d’un estat, sinó perquè Espanya ha mentit als seus socis de la UE, els ha explicat una realitat que no és. I judicialment ha relliscat quan a les euroordres hi ha fet constar uns falsos delictes de violència o de terrorisme. Ara caldrà veure si aquesta percepció es converteix en fets i Europa força un diàleg entre els governs de Madrid i Barcelona, un diàleg començat però que esquiva la qüestió central: el referèndum d’autodeterminació.
MÉS QÜESTIONS
El TC considera ‘extingit’ el recurs del govern espanyol a la llei valenciana de pobresa energètica. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica la decisió del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de declarar extingit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el novembre del passat any el govern espanyol del PP contra la llei valenciana de pobresa energètica. El TC argumenta que hi ha hagut una ‘pèrdua sobrevinguda d’objecte’ perquè l’article qüestionat per invasió competencial va ser derogat amb la llei de renda d’inclusió, que no regula mecanismes relacionats amb el subministrament de gas i energia sinó que protegeix el consumidor vulnerable per mitjà de prestacions econòmiques directes. El govern espanyol va impugnar aquesta regulació, que va considerar que interferia sobre la regulació bàsica estatal, ‘atesa la possible incidència en aquests sectors, en l’actuació de les empreses subministradores i, en última instància, la potencial afecció sobre el seu règim jurídic i sobre els costs que aquelles poguessin arribar a suportar’.
Ciutadans es fa enrere a les Corts i renuncia a modificar la llei electoral aquesta legislatura. El grup parlamentari de Ciutadans a les Corts ha desestimat el suport a una possible reforma de la llei electoral. Admet que és impossible que en aquesta legislatura s’aconsegueixin les dues exigències que fa: la circumscripció única i el principi d’una persona, un vot, perquè, per a això, cal modificar l’estatut d’autonomia. El PP valencià ha rebut la decisió de Ciutadans amb satisfacció i ha dit que havia actuat amb ‘bon criteri’. El PSPV, Compromís i Podem han criticat aquesta contradicció i han recordat que Ciutadans duia la iniciativa en el seu programa electoral. A més, han lamentat no haver rebut cap comunicació formal sobre aquesta decisió. Abans de la reunió de la Junta de Síndics, el portaveu adjunt de Ciutadans, Juan Córdoba, ha reclamat ‘una llei electoral de màxims’, però ha afegit que era un objectiu ‘impossible’. L’aprovació d’aquesta norma necessita el suport de Ciutadans, perquè requereix una majoria qualificada, 66 vots, de manera que no n’hi ha prou amb els de PSPV, Compromís i Podem.
Armengol promet que al novembre pactarà el nou REB amb el govern espanyol. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha aprofitat el discurs inicial del debat de política general per posar data al pacte del nou règim especial balear (REB) amb el govern espanyol, que es tancarà abans del mes de novembre. La cap de l’executiu ha confirmat que inclouria un fons d’insularitat i ha demanat unitat a totes les forces polítiques per a encarar la recta final de les negociacions. Ha estat una intervenció centrada en les polítiques socials, enfocada pensant en les eleccions de la primavera de l’any que ve, amb moltes propostes concretes. El discurs ha anat acompanyat de més anuncis: a partir del gener els aparcaments de tots els hospitals públics de les Illes seran gratuïts. També l’any que ve els 190.000 pensionistes balears deixaran d’abonar el copagament farmacèutic. Per tal de facilitar la conciliació, les famílies amb fills de menys de sis anys disposaran de 600 euros l’any per pagar escoles bressol i activitats extraescolars. I a l’educació, el govern hi destinarà més de mil milions d’euros el 2019. Armengol ha avançat una rebaixa de l’impost de Transmissions Patrimonials del 8% al 5%, i a la meitat quan l’habitatge costi menys de 200.000 euros. També ha explicat que aquests mesos vinents entraria en vigor el pla de retorn perquè més de 500 joves que van partir empesos per la crisi puguin tornar.
Martí no avançarà les eleccions i exhaurirà la legislatura. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, ha descartat d’avançar les eleccions a final d’any i ha dit que exhauriria la legislatura. Així doncs, les eleccions al Consell General d’Andorra es faran a la primavera. La data encara s’ha de concretar, però Martí ha dit que serien a final de març o principi d’abril, abans de Setmana Santa. Ho ha anunciat durant el debat d’orientació política, en què els grups de l’oposició han criticat l’acció de govern dels demòcrates per no haver fet les reformes pendents. Martí ha dit que exhauriria la legislatura perquè volia que s’aprovés el pressupost del 2019 i que s’acabessin de tramitar una trentena de lleis pendents.
LA XIFRA
76% és el percentatge d’execució del pacte contra la violència de gènere del govern valencià, segons que ha assegurat la vice-presidenta Mónica Oltra durant la reunió de commemoració del primer aniversari del pacte.
TAL DIA COM AVUI
El 18 de setembre de 2014 es va fer el referèndum d’autodeterminació d’Escòcia. El no a la independència va guanyar amb el 55,3% dels vots i el sí en va obtenir el 44,7%. El president de la Generalitat ha recordat l’efemèride amb un piulet: https://twitter.com/QuimTorraiPla/status/1042058019213914114
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada