monarquia

La inviolabilitat del Rei: una carta d’impunitat que perdura govern rere govern

Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 25 de setembre de 2018
3 minuts

“Legalment el puc matar, confirma la Reina”. D’aquesta manera obria el diari satíric britànic The Daily Mash el gener del 2017. En la noticia, la reina Elisabet II d’Anglaterra confirmava que, si el president Donald Trump feia una visita d’Estat, ella podia matar-lo amb una espasa sense que li passés res. Era pretesament una fake new, però obria un debat: la monarca pot ser jutjada pels tribunals del seu país? La resposta ve a ser que no.
El debat també existeix a l’Estat espanyol. Malgrat que grups com Unidos Podemos, ERC, el PDeCAT o el PNB han demanat aprofitar la limitació constitucional dels aforaments impulsada per Pedro Sánchez per revisar la inviolabilitat del monarca, el nou govern espanyol s’hi ha tancat en banda. “És important que el Rei mantingui la inviolabilitat, perquè és el cap de l’Estat”, argumentava divendres passat la ministra-portaveu Isabel Celaá. Ni tan sols s’ho ha plantejat la Moncloa.
Segons l’article 56.3 de la Constitució espanyola, “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Això vol dir que el rei, en exercici del seu càrrec, no té cap responsabilitat civil ni criminal pels seus actes. Se situa per sobre dels tribunals de justícia, que no el poden processar i davant dels quals no ha de respondre. No pot ser perseguit judicialment.
La inviolabilitat és molt diferent de l’aforament, que implica que l’aforat té dret a ser jutjat per un tribunal diferent al que correspondria a un ciutadà normal. La família reial està aforada, però el Rei a més és inviolable i irresponsable. En aquests moments, el rei Felip VI és inviolable. El rei emèrit Joan Carles I ara només és aforat, però també és inviolable per les conductes realitzades durant el seu regnat.

El Rei no té cap responsabilitat civil ni criminal pels seus actes, se situa per sobre dels tribunals de justícia.

A la pràctica, la inviolabilitat és una carta d'impunitat. El mateix debat que obria la notícia satírica sobre la Reina matant Trump amb una espasa, va plantejar-se a l’Espanya real del 78. Com recull la sinopsi del Congrés dels Diputats, la irresponsabilitat penal del Rei va ser un dels aspectes més criticats durant els debats constituents, “arribant fins i tot a plantejar-se, per algun sector, la hipòtesi del Rei assassí o violador”.
“Anticipant la irresponsabilitat règia, i no preveient el seu enjudiciament criminal pel Tribunal Suprem en ple, prèvia autorització del Congrés, l’avantprojecte es nega a enfrontar la incòmoda possibilitat d’un monarca delinqüent”, advertia el jurista i professor Enrique Gimbernart en un debat organitzat per El País el febrer del 1978. D’aquesta manera, continuava, podia arribar-se “a una regulació que consagrés la impunitat d’un monarca assassí o violador i al qual ni tan sols se li podria remoure del càrrec si delinquís”.

Una inviolabilitat que ha salvat Joan Carles I

La inviolabilitat del Rei no només és un precepte constitucional sobre un paper. També ha tingut efectes reals, en casos en els quals el monarca no ha pogut ser perseguit pels tribunals per la seva participació en fets.
Sense anar més lluny, el mateix jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va assegurar després de tancar-se el judici que el rei Joan Carles I hi hauria d’haver declarat “com a imputat” per un delicte fiscal, i no només “com a testimoni” com defensava el fiscal Pedro Horrach. El motiu: la donació encoberta d’un milió i mig d’euros que va fer a la infanta Cristina per comprar el palauet de Pedralbes. Però la inviolabilitat va impedir que pogués declarar en condició de res. En canvi, el seu gendre, Iñaki Urdangarín, ja és a la presó.
Les gravacions de la seva amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein també van posar al descobert més draps bruts, com el seu paper clau en la trama de l’Institut Nóos. També que hauria fet servir Corinna com a testaferro, que li hauria donat arxius claus del CNI, que hauria cobrat 80 milions d'euros de comissió per l'AVE a la Meca o que s'hauria acollit a l’amnistia fiscal del ministre Montoro. Però, gràcies a la inviolabilitat, no podrà mai ser jutjat per aquests fets. Van tenir lloc mentre era el cap de l’Estat.

La inviolabilitat ha impedit que Joan Carles I declarés com a imputat pel cas Nóos i ha paralitzat les demandes de paternitat en contra seu.

La figura de la inviolabilitat també és la que va permetre, el novembre del 2013, que un jutjat de Madrid no admetés a tràmit una demanda de paternitat d’Alberto Solá contra el Rei. No era el primer cas: l’octubre de l’any anterior va passar el mateix amb una altra demanda de Solá i amb una d’una dona belga anomenada Ingrid Jeanne. El jutge argumentava que Joan Carles I “està al marge de qualsevol acció que es dirigeixi contra la seva persona, incloses les que s’exerciten davant la jurisdicció civil”.
Tota demanda contra el Rei en exercici del seu càrrec rep la mateixa resposta: "La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat".