Que Manuel Valls és un terratrèmol a la precampanya de les municipals a la ciutat de Barcelona és bastant evident. Que té prou experiència i mitjans econòmics per ser el rival a batre s'anirà veient en les properes setmanes i mesos. Que s'equivocaran els qui tendeixin a menystenir-lo per la seva fracassada activitat en la política francesa dels últims temps és un avís a navegants. El ja aspirant a l'alcaldia de Barcelona ha fet aquest dimarts la seva posada en escena en un acte auster, sense presència del món dels diners que tan generosament li està finançant la campanya i amb un discurs mesurat, acuradament allunyat dels cànons de Ciutadans i de la seva ortodòxia en contra de tot l'estrictament català. Afable amb el catalanisme i la llengua catalana, proper a Pasqual Maragall, al qual va dir conèixer des de fa molts anys i el seu projecte olímpic, i gendarme de la Barcelona que necessita posar fi a la inseguretat i la delinqüència. Un triangle que semblava recordar, en alguns aspectes, el Josep Piqué que va arribar per triomfar i va fracassar en confrontar-se amb les urnes.
Valls, no obstant això, arriba a la batalla electoral amb l'esquena ben coberta. Concentra al voltant seu el més gran poder econòmic i mediàtic del que ha disposat un alcaldable en els últims temps. Segurament des de l'època daurada de Pasquall Maragall. Res a veure amb Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. Déu n'hi do el suport de les dues grans plataformes privades de televisió existents a Espanya, Atresmedia (Antena 3 i la Sexta) i Mediaset (Telecinco i Cuatro), l'entusiasme de La Vanguardia, el diari de la burgesia catalana, i una certa neutralitat d'El Periódico. També compta amb el suport, poc important a la pràctica, de la premsa escrita de Madrid. Amb els primers entrarà amb facilitat als barris més difícils per a un candidat de Ciutadans i amb els segons s'assegura una regularitat informativa a la zona alta de la capital. A priori, una combinació perfecta. Segurament, letal per a una alcaldessa en hores baixes i qui sap si amb un llistó molt alt per a l'independentisme si es presenta excessivament atomitzat.
En qualsevol cas, caldrà veure com resisteix el suflé Valls una campanya de gairebé vuit mesos i amb tots els candidats rellevants en contra seu. Almenys, fins a Nadal no es podrà tenir una idea clara de com aborden les eleccions moltes formacions. De fet, el que hi ha fins a la data en molts partits és més l'expressió d'un desig que una seguretat absoluta que és l'últim moviment. Que ningú no s'enganyi: les enquestes acabaran fixant el nombre de candidatures a disputar l'alcaldia de Barcelona. Una altra cosa seran els discursos que anirem sentint fins al moment decisiu.

Imatge de Manuel Valls Sergi Alcazar
MUNICIPALS 2019 Valls llança la plataforma "Barcelona, capital europea" Gisela Rodríguez