L'arquitecte barceloní Jordi Badia ha guanyat a Polònia tres
prestigiosos premis d'arquitectura pel projecte de la nova seu de
l'Escola de Cinema a Katowice
Pati interior de la universitat de cinema a la ciutat polonesa de Katowice (fotografia: Adrià Goula)
El disseny de la nova seu de
l’Escola de Cinema de la Universitat de Silèsia, a Katowice, ha guanyat
tres premis al ‘Millor edifici de l’any’ a Polònia. És obra de
l’arquitecte barceloní Jordi Badia, que ha rebut aquest guardó atorgat
per la revista Politika, per la plataforma d’arquitectura Bryla i,
finalment, per l’Associació d’Arquitectes Polonesos (SARP), que també ha
distingit el projecte com la millor realització del 2017.
El disseny reflecteix una tendència nova a Europa que aprofita les
oportunitats que ofereixen antics edificis industrials en desús per a
adaptar-los a activitats cíviques totalment diferents. En aquest cas,
l’escola integra l’edifici preexistent, una antiga fàbrica de bombetes.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
La nova construcció absorbeix anterior, en respecta l’essència i en
manté l’estil cromàtic, utilitzant-hi els mateixos materials. Aquesta
integració de l’antiga fàbrica fa que, tal com és la ciutat de Katowice,
la remodelació no sigui cap trencament urbanístic sinó una adaptació,
cosa que permet de preservar-ne l’esperit original. ‘D’alguna manera, al
llarg dels anys, l’edifici de la fàbrica de bombetes s’havia apropiat
d’aquest lloc i s’havia guanyat el dret de romandre-hi. Així, doncs, vam
decidir de mantenir-la-hi i d’ampliar-la fent servir els mateixos
materials, com si fos la conseqüència lògica d’un creixement, podríem
dir-ne il·lògic, de la ciutat en aquest punt’, explica Jordi Badia.La proposta feta a Polònia per aquest arquitecte beu de la seva
Barcelona, on l’espai públic i la ciutat són protagonistes sobre els
edificis. Badia pretén d’exportar la idea que l’arquitectura ha
d’evolucionar i millorar amb relació a les ciutats i el seu entorn, tot
respectant-ne la història i la memòria de qui hi viu. ‘Les ciutats ja no
han de reutilitzar o reformar la seva arquitectura únicament, sinó que
han d’adquirir el compromís de reciclar-la. El valor dels edificis no
tan sols resideix en la qualitat arquitectònica reflectida en les
virtuts plàstiques o espacials, sinó també en la capacitat de preservar
la memòria col·lectiva de la ciutat on són construïts’, diu Badia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada