dilluns, 24 de setembre del 2018

A CORRE-CUITA. (41).- De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona

Articles del Víctor


20-23.09.18

A CORRE-CUITA. (41).
De nou, Manuel Valls, el gran oportunista (2), ara vol ser alcalde de Barcelona.
Després d'estar un temps en “standby”, desaparegut o que només apareixia per afers amorosos,com han explicat diverses fonts, i suposo tenen a veure entre altres coses, amb la consolidació per la part alta barcelonina, - ho dic, en molts aspectes del seu reton i consolidació, com una mena de fill pròdig de Barcelona-. Ens referim a Manuel Valls, l'ex-primer ministre francès, i un munt de coses més,i que ara diu, ho dirà, el dimarts 25 de setembre,en un “acte cívic” al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el maig del 2019 es presentarà com a Cap de Llista a l'alcaldia de Barcelona, per la llista electoral de Ciutadans (Cs), o vés ha saber.
Abans, però vol constituir una àmplia plataforma on hi hagi diferents corrents i candidats independents o procedents de diferents partits. Tot va començar amb un estrany missatge publicat aquest mateix divendres al seu compte de Twitter, amb una fotografia d'uns peus, que deuen ser els seus, trepitjant les típiques rajoles de les voreres barcelonines, i només hi posà la solitària paraula “Barcelona...”, -potser serà una premonició del seu futur barceloní-, i altres pistes que ha donat aquests dies.
Un bon col-leccionista de camises.
En un article anterior (del 27 d'abril d'enguany) ja explicàrem que aquest exprimer ministre francès, del Govern Socialista de François Hollande (Un socialista en hores baixes) és un verdader “tasta olletes”, o per dir-ho ven clar un trepa d'allò més i més, com ho mostren les seves aventures polítiques, que transcorrent aixì : ( L'any 1983, a 21 anys, entrà al Partit Socialista Francès (PSF), impulsat pel diputat Robert Chapuis. Tres anys després Secretari nacional de comunicació del PSF i fou cap del gabinet de premsa de Lionel Jospin,-llavors el tenien per catalanista-. Per poder presentar-se de candidat,l'any 2001,es va comprar un pis a Évry, municipi del departament d'Essonne (L'Ile de France), lloc de gran influència socialista, en fou alcalde,- i no molt popular- del 2001-2012; l'any 2002, elegit diputat per l'Assemblea Nacional Francesa de la zona d' Essonne, tot li anava rodat, ja que era un feu socialista, així i tot durant el seu mandat, augmentà exageradament els pressupostos de seguretat i propaganda, i convertí Évry en la ciutat de França, amb les taxes més altes, i diuen que ara encara perduren, i teòricament era d'esquerres. I d'Évry, al Ministeri d’Interior tot seguit , on el tema de la immigració, el dirigí amb mà de ferro, fou el 2013, quan digué que portaven “mendicitat i delinqüència” va fer expulsar un campament de gitanos romanesos i búlgars, malgrat les dures crítiques dins el PSF, després va dir, estar orgullós d’haver expulsat cinc mil gitanos.)
Després de la caiguda del Govern Socialista de François Hollande, i això que en Manuel Valls fou el Primer ministre, no va tenir cap mirament en apuntar-se a La Republique en Marche (LaREM), el moviment d'Emmanuel Macron, amb el que guanyà la Presidència Francesa. I Valls fou reelegit el mateix 2017 i diuen que “encara no s’ha deixat veure per l’hemicicle”, precisament el passat dimecres es reunia una comissió legislativa, i Manuel Valls li corresponia d'assistir-hi, estava participant en una conferència a Saragossa parlant de la democràcia espanyola.
(En el març passat Manuel Valls va encapçalar la manifestació organitzada per SCC junt amb un altre antiindependentista furibund, Mario Vargas Llosa. Fou en abril passat quan Manuel Valls i l'Unionisme (SCC, PP i Cs), es trobaren de nou per Sant Jordi, ja que Societat Civil Catalana (SCC) va fer un acte a la Llotja de Mar, on reuniren gran part de l'UNIONISME,encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría (PP), Albert Rivera, i Inés Arrimadas, etc.,on cadascú anava a la seva,i cap foto junts, era pur màrqueting polític de cara a les municipals.Un acte dissenyat perquè l'exprimer ministre francès, recollís el premi Seny, de Societat Civil Catalana, conjuntament amb Antonio Tajani, President del Parlament Europeu, -absent-. Llavors Manuel Valls, es manifestava en contra la independència.),es molt paradigmàtic que un polític en teoria d'esquerres, es barregi amb la dreta més reaccionaria.
I que ara vol fer el tempteig en les municipals de Barcelona, encara que segons una enquesta del diari econòmic “Les Echos”, actualment és el polític més repudiat de França, pel damunt, però a la cua, de Marine Le Pen, la líder del Front Nacional. De l'enquesta de “Les Echos” és desprèn que els francesos tenen una imatge negativa de Manuel Valls del 64%, imatge molt negativa un 39% i més aviat negativa un 25%. Els que valoren positivament l'acció política, és d'un 15%.
Valls, vol ser polític a França, hi ha Catalunya, a la vegada.
A part de tot l'anterior se li suma que se'n diputat electe a l’Assemblea Nacional Francesa (ANF), pel districte d’Évry, el de sempre, que ja sabem com el deixà d'empobrit en el seu mandat d'11 anys ,i hom pensa: “Pobra, Barcelona, sí manès!!!”. Però de l'ANF., de la que cobra molt, però no si presenta mai, i politiqueja, descaradament, al País del costat, potser és per allò que de-ho tenir algun endoll en aquesta estranya Europa, (O és que els polítics aquí i arreu tenen butlla i fan el que volen, sense cap mirament). Però de debò que hom no sabia, que a la Unió Europea, sorgida del tractat de Maastricht,del 7 de febrer de 1992, quan convertiren la Comunitat Econòmica Europea en Comunitat Europea i aquesta en Unió Europea, (una unió econòmica i política de 28 estats independents, amb un mercat únic, i les mateixes lleis estàndard a tots ells, garantint les 4 llibertats de la UE que són: Llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital.)ara a més hi ha moviment dels polítics, i que poden manegar a un costat i altre de les fronteres, sí aquesta mena de polítics “fantasma” , són el que volem, fem-ho mirar.
Aquest segon article dedicat a Manuel Valls, el gran oportunista, l'he fet A CORRE-CUITA, però en tindrem de fer més.
Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada