Arquitectura de vida
Catalunya aspira a cridar l'atenció a la Biennal de Venècia amb un pavelló propi, en el qual fa lluir les millors intervencions socials creades l'última dècada
L'arquitectura pren vida al pavelló català de la Biennal de Venècia amb l'exposició Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond architects, que es va inaugurar ahir. El projecte està comissariat pel director de cinema Isaki Lacuesta i els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic. “Volíem ensenyar arquitectura des del punt de vista de l'usuari i fugir del moment que mostren els arquitectes amb edificis acabats i a punt d'estrenar, en el qual està tot net i no té vida”, explica Prokopljevic.
El pavelló posa en relleu, amb la complicitat del cinema de Lacuesta, set intervencions arquitectòniques públiques sensibles amb l'ús diari, els habitants i el medi ambient. “L'usuari és el que dóna el veredicte final d'una obra. El cinema era una bona manera d'analitzar aquest procés i representar-ho”, considera Prokopljevic. Més enllà de les imatges, també es poden escoltar els sons que genera aquesta arquitectura. “Ens ha agradat també mostrar so perquè normalment a les exposicions d'arquitectura no se senten els edificis.”
Històries que passen dins de les set obres d'arquitectura. Aquest és el punt fort de l'exposició, diu Jaume Prat. El comissari subratlla que no volien fer “un esforç descriptiu en el sentit convencional, sinó demostrar que totes aquestes operacions que fan els arquitectes serveixen per millorar la ciutat, per crear llocs i perquè la gent visqui millor”. Les obres recollides a les instal·lacions audiovisuals es van dur a terme o van entrar en funcionament en el període més dur de la crisi econòmica.
Isaki Lacuesta ha assenyalat que una de les primeres idees que van tenir clares era que no hi hagués ni maquetes ni plànols, sinó que fos “una experiència sensorial”. “Hem fet realitat el somni de construir el nostre cinema. I l'espectador és el darrer muntador”, diu.
Visibles al món
El conseller de Cultura, Santi Vila, va remarcar ahir que aquest és l'any en el qual la presència catalana a la Biennal “té més força i és més important”, no només al pavelló propi, també a l'espanyol i a l'internacional. I el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, valorava que Venècia “dóna visibilitat a un sector important”. “Estem molt contents de disposar d'aquest aparador i de formar part d'un esdeveniment que per als nostres arquitectes és una porta oberta a noves oportunitats, nous contractes i que dóna a conèixer el nom de Catalunya”, va subratllar.
Isaki Lacuesta ha filmat els espais per mostrar com s'hi adapten els usuaris en el seu dia a dia
Històries que passen dins de les set obres d'arquitectura. Aquest és el punt fort de l'exposició, diu Jaume Prat. El comissari subratlla que no volien fer “un esforç descriptiu en el sentit convencional, sinó demostrar que totes aquestes operacions que fan els arquitectes serveixen per millorar la ciutat, per crear llocs i perquè la gent visqui millor”. Les obres recollides a les instal·lacions audiovisuals es van dur a terme o van entrar en funcionament en el període més dur de la crisi econòmica.
Isaki Lacuesta ha assenyalat que una de les primeres idees que van tenir clares era que no hi hagués ni maquetes ni plànols, sinó que fos “una experiència sensorial”. “Hem fet realitat el somni de construir el nostre cinema. I l'espectador és el darrer muntador”, diu.
Visibles al món
El conseller de Cultura, Santi Vila, va remarcar ahir que aquest és l'any en el qual la presència catalana a la Biennal “té més força i és més important”, no només al pavelló propi, també a l'espanyol i a l'internacional. I el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, valorava que Venècia “dóna visibilitat a un sector important”. “Estem molt contents de disposar d'aquest aparador i de formar part d'un esdeveniment que per als nostres arquitectes és una porta oberta a noves oportunitats, nous contractes i que dóna a conèixer el nom de Catalunya”, va subratllar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada