MALALTIA EMERGENT
Els nens de famílies pobres pateixen el doble d'obesitat que els de les riques a Catalunya
El 9,6% dels nens fins a 14 anys de classe alta són obesos, davant el 20,1% dels de classe baixa
Salut intervé a través dels menús escolars, en què un 80% de les postres ja són de fruita fresca
RICARD CUGAT
EL PERIODICO
Dilluns, 30 de maig del 2016 - 10:38 CEST
Els anys de crisi econòmica no han modificat els hàbits alimentaris de les famílies situades en la franja alta de la societat, però sí que els han relegat a un perillós segon pla en els estrats de classes mitjana i baixa de Catalunya, que, per múltiples motius, han fixat com a criteri prioritari a l'organitzar la seva nutrició que el menjar sigui barat, atipi i sigui fàcil, molt fàcil, de preparar.
Aquesta circumstància s'ha traduït en una concentració de l'excés de pes a les classes més empobrides de totes les edats, encara que és la franja infantil la que preocupa de forma especial els metges i responsables sanitaris. L'enquesta de salut del 2014 de la Generalitat -l'última publicada- reflecteix que encara que la proporció total de nens de 0 a 14 anys que pateixen obesitat o sobrepès amb prou feines ha variat, o fins i tot ha baixat algun punt en l'últim quinquenni i segueix estant pròxima al 31% d'aquesta població, resulta que, observant la situació econòmica i la posició social de les famílies, es perceben unes notables diferències: un 20,1% dels menors adscrits a la classe social baixa són obesos, malaltia que només afecta a un 9,6% dels nois de classe alta. Entre els de classe mitjana, el 13,4% pateix obesitat, i el 19%, sobrepès.
Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques, metabòliques, articulars i algunes formes de càncer a l'arribar a l'edat adulta, a més d'hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics, afegeix l'especialista.
Entre la població adulta l'excés de pes malaltís s'ha consolidat com un bon indicador de l'estrat social al qual la vida adscriu a cadascú. La polarització va en augment, a mesura que minva l'anomenada classe mitjana i creix la pobresa. L'enquesta de la Conselleria de Salut abans citada indica que un 8,3% dels catalans de classe alta pateix obesitat i un 42,1% sobrepès (estadi previ a la patologia). L'obesitat arriba al 20,2% dels adscrits a la classe baixa i al 16% dels que es consideren de classe mitjana: el pes malaltís gairebé es triplica entre els pobres.
“La nostra intervenció sempre ha se ser en forma de recomanacions, perquè no podem ordenar quins aliments han de comprar les famílies ni tampoc dirigir aquest aspecte als centres escolars –explica Gemma Salvador-. El focus principal, no obstant, el posem en les escoles. L'estratègia se centra a assessorar-los de forma exhaustiva, perquè els sigui còmode adaptar els menús a la forma sana d'alimentar-se. No podem multar les escoles que no compleixin els nostres consells”.
La Generalitat pot “supervisar i revisar” els menús que serveixen les escoles, però no fa inspeccions de control a les cuines dels col·legis. “Els menjadors escolars no ens enganyen, ni es neguen a informar-nos de què serveixen als plats", -assegura. Les escoles tendeixen a reduir les racions de carn vermella, factor que, juntament amb el cost dels salaris del personal, determina la despesa en alimentació de l'alumnat. “Això és justament el que nosaltres recomanem, incideix Salvador-. Potenciar la verdura, introduir el llegum com a plat únic i no donar carn més de dos dies a la setmana”.
De moment, han aconseguit que “un 80%” de les escoles catalanes hagin substituït les postres làctiques o la brioixeria industrial per fruita fresca. “Ja no se serveixen tants 'sanjacobos' [porc arrebossat], croquetes o fregits als menjadors escolars –afirma Salvador-. Els missatges van calant com la pluja fina, però la diferència persisteix als centres que escolaritzen els nens de famílies amb pocs recursos, en comparació amb els de classe alta”.
Els suggeriments que els serveis de dietètica i nutrició de salut dirigeixen a les escoles inclouen, de forma prioritària, la introducció de l'exercici físic, pautat i regular, entre els nens. Aquesta activitat, suggereixen, ha de comptar amb l'aprovació del nen que l'ha de practicar, ja que si no no hi haurà continuïtat.
Als pares se'ls aconsella oferir menús variats als nens i evitar que repeteixin un plat si ja n'han menjat prou. També proposen controlar les racions de pa i eliminar els sucs preparats i les llaminadures.
Els anys de crisi econòmica no han modificat els hàbits alimentaris de les famílies situades en la franja alta de la societat, però sí que els han relegat a un perillós segon pla en els estrats de classes mitjana i baixa de Catalunya, que, per múltiples motius, han fixat com a criteri prioritari a l'organitzar la seva nutrició que el menjar sigui barat, atipi i sigui fàcil, molt fàcil, de preparar.
Aquesta circumstància s'ha traduït en una concentració de l'excés de pes a les classes més empobrides de totes les edats, encara que és la franja infantil la que preocupa de forma especial els metges i responsables sanitaris. L'enquesta de salut del 2014 de la Generalitat -l'última publicada- reflecteix que encara que la proporció total de nens de 0 a 14 anys que pateixen obesitat o sobrepès amb prou feines ha variat, o fins i tot ha baixat algun punt en l'últim quinquenni i segueix estant pròxima al 31% d'aquesta població, resulta que, observant la situació econòmica i la posició social de les famílies, es perceben unes notables diferències: un 20,1% dels menors adscrits a la classe social baixa són obesos, malaltia que només afecta a un 9,6% dels nois de classe alta. Entre els de classe mitjana, el 13,4% pateix obesitat, i el 19%, sobrepès.
EL PES COM A INDICADOR SOCIAL
“Entre els nens de les famílies de renda baixa existeix el doble d'obesitat que en els de classe alta –confirma Gemma Salvador, dietista nutricionista de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC)-. Aquesta desproporció està relacionada també amb el nivell d'estudis dels pares d'aquests nens. Les famílies amb baixos recursos són les més vulnerables, per aquest motiu, a patir malalties cardiovasculars i diabetis”.Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques, metabòliques, articulars i algunes formes de càncer a l'arribar a l'edat adulta, a més d'hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics, afegeix l'especialista.
L'excés de pes és causa de diabetis, hipertensió, artrosi i algunes formes de càncer
CONTROL ALS MENJADORS ESCOLARS
Els serveis dietètics de Salut es van marcar fa gairebé un decenni revertir el que consideren una perillosa tendència social: Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia- amb nivells més elevats d'obesitat en totes les edats, destacant la infantil. Els especialistes relacionen aquesta dada amb els actuals registres de mortalitat: les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en l'actualitat a Espanya i superen el càncer. Les intervencions de les Administracions sanitàries en aquest tema han sigut, fins ara, poc exitoses.“La nostra intervenció sempre ha se ser en forma de recomanacions, perquè no podem ordenar quins aliments han de comprar les famílies ni tampoc dirigir aquest aspecte als centres escolars –explica Gemma Salvador-. El focus principal, no obstant, el posem en les escoles. L'estratègia se centra a assessorar-los de forma exhaustiva, perquè els sigui còmode adaptar els menús a la forma sana d'alimentar-se. No podem multar les escoles que no compleixin els nostres consells”.
La Generalitat pot “supervisar i revisar” els menús que serveixen les escoles, però no fa inspeccions de control a les cuines dels col·legis. “Els menjadors escolars no ens enganyen, ni es neguen a informar-nos de què serveixen als plats", -assegura. Les escoles tendeixen a reduir les racions de carn vermella, factor que, juntament amb el cost dels salaris del personal, determina la despesa en alimentació de l'alumnat. “Això és justament el que nosaltres recomanem, incideix Salvador-. Potenciar la verdura, introduir el llegum com a plat únic i no donar carn més de dos dies a la setmana”.
De moment, han aconseguit que “un 80%” de les escoles catalanes hagin substituït les postres làctiques o la brioixeria industrial per fruita fresca. “Ja no se serveixen tants 'sanjacobos' [porc arrebossat], croquetes o fregits als menjadors escolars –afirma Salvador-. Els missatges van calant com la pluja fina, però la diferència persisteix als centres que escolaritzen els nens de famílies amb pocs recursos, en comparació amb els de classe alta”.
Sense unitat de referència en obesitat infantil
La xarxa hospitalària de Catalunya no disposa d'una unitat multidisciplinària de referència que centralitzi l'atenció de l'obesitat infantil. Cada hospital destina a aquesta malaltia una insuficient dotació de pediatres i endocrinòlegs, reconeixen els especialistes. Els programes sanitaris específics dirigits a frenar l'obesitat infantil són inexistents en l'actualitat. Un dels experimentats més eficaços en els últims anys, el projecte Nens en Moviment que va desenvolupar un equip de nutricionistes i psicòlogues contractats a l'Hospital de la Vall d'Hebron, es va suprimir a l'irrompre la crisi i, malgrat les promeses de l'actual gerència, no s'ha tornat a reiniciar.Els suggeriments que els serveis de dietètica i nutrició de salut dirigeixen a les escoles inclouen, de forma prioritària, la introducció de l'exercici físic, pautat i regular, entre els nens. Aquesta activitat, suggereixen, ha de comptar amb l'aprovació del nen que l'ha de practicar, ja que si no no hi haurà continuïtat.
Als pares se'ls aconsella oferir menús variats als nens i evitar que repeteixin un plat si ja n'han menjat prou. També proposen controlar les racions de pa i eliminar els sucs preparats i les llaminadures.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada