Les últimes nits de la Zona Hermètica de Sabadell
Les discoteques hauran de cessar en la seva activitat dimarts que ve en compliment del pla d'usos de la ciutat
Els empresaris tensen la corda i asseguren que seguiran obrint malgrat la prohibició
Robert Ramos
EL PERIODICO
ALBERT SEGURA / SABADELL
Diumenge, 29 de maig del 2016 - 20:31 CEST
La Zona Hermètica de Sabadell, emblema de l’oci nocturn no només del Vallès sinó també de l’àrea metropolitana de Barcelona, té les hores comptades. Almenys de forma legal. La mitjanit de dimarts a dimecres entrarà en vigor la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri sabadellenc de Gràcia, cosa que implica que no hi podrà operar cap discoteca ni local d’oci.
Els empresaris del sector ja han avançat que seguiran amb la seva activitat malgrat la prohibició per la incapacitat, asseguren, que han tingut els diferents governs que s’han succeït a l’Ajuntament de Sabadell per trobar una alternativa al tancament proposat, tal com establien els acords del ple.
L’espai va néixer fa més de 20 anys per donar resposta a una demanda ciutadana que existia a la capital vallesana. Un dels detonants van ser els accidents amb víctimes sabadellenques que es van produir quan agafaven el cotxe per anar a altres localitats on sí que existia una oferta vinculada amb l’oci nocturn. «En un d’aquests accidents van haver de treure el conductor i el copilot d’entre els ferros recargolats del cotxe. Els sis morts en aquell accident eren amics i veïns del barri obrer de Ca n’Oriac», relata Francisco González, expresident de l’Associació d’Empresaris de l’Oci Nocturn de la Zona Hermètica de Sabadell.
L’exalcalde Antoni Farrés va apostar llavors per crear un espai que concentrés un conjunt d’oferta d’oci nocturn, al barri de Gràcia i en un àmbit principalment industrial. El pas del temps el va convertir en un espai de referència, i iniciatives com la de la veïna Terrassa, amb la seva Ciutat la Nit, no van aconseguir fer ombra a una aposta que va acabar reunint unes 40 discoteques i que atreia fins a 15.000 persones cada cap de setmana.
Aquesta situació va provocar un increment dels incidents, amb baralles en places pròximes, saturació de cotxes als carrers residencials i desperfectes, per no parlar dels botellons, que generaven molèsties als veïns. Això va portar l’Agrupació de Veïns de Gràcia a denunciar el seu malestar a l’ajuntament, que va prendre mesures com el tall de carrers per preservar el repòs en plena nit.
CINC ANYS DE TERMINI / Davant les incessants protestes, el ple va portar a aprovació el 2011 la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri de Gràcia, que establia que en un termini de cinc anys els operadors de l’oci nocturn haurien de posar fi a la seva activitat. Entre els plans s’hi dibuixava traslladar l’activitat a un edifici que s’hauria de construir en terrenys de Sant Pau de Riu-sec, on llavors es projectava un espai on avui hi ha establiments com Ikea i Leroy Merlín.
«Va esclatar el cas Mercuri i l’activitat a l’Ajuntament de Sabadell es va aturar, i per això ningú va moure ni un dit per seguir amb els plans que s’havien posat sobre la taula», explica el president dels operadors nocturns, Joan Cosp. Els empresaris veuen com, malgrat les promeses del consistori d’acompanyar-los a l’hora de buscar alternatives a la seva activitat, no s’ha aconseguit fer cap avanç, amb la qual cosa, d’acord amb el nou pla especial, no haurien d’obrir les seves discoteques a partir de dimecres, 1 de juny.
No obstant, preveuen fer-ho de totes maneres. «No tenim cap altra opció», explica Cosp, que, amb una carpeta plena de documents sota el braç, assegura que en els últims cinc anys han plantejat reunions a l’ajuntament que no han portat a bon port. També apunta que han denunciat en nombroses ocasions els botellons en espais públics com aparcaments, amb una tímida reacció per part de la Policia Municipal, defensa.
«Fa 10 anys hi havia 36 discoteques, i avui únicament 12 continuen obertes, concentrades al voltant del carrer de Rocafort, i dels 15.000 usuaris cada cap de setmana hem passat a 3.500», afegeix.
L’AJUNTAMENT NO CEDEIX / «Sabadell no pot ser la capital de l’oci nocturn metropolità, hem de tenir l’oferta pròpia per als nostres ciutadans», defensa l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. Considera, a més a més, que aquests cinc anys han sigut temps suficient per redefinir el model d’oci. Tot i així, no s’ha acordat ni una ubicació alternativa per a l’activitat actual.
Dijous passat, el ple municipal va arrencar el compromís de totes les formacions per definir com més aviat millor quin ha de ser el nou model de l’oci nocturn a la ciutat. El govern local va fer autocrítica, admetent el retard en el procés i el caràcter especialment «restrictiu i injust» aplicat al barri de Gràcia.
Els empresaris defensen que el govern hauria de prorrogar el tancament, tenint en compte que han presentat un recurs davant el Tribunal Suprem. «Haurien d’endarrerir el tancament fins que el jutge prengui una decisió», considera Cosp. L’empresari xifra en 400 les persones que es quedarien sense feina amb el tancament impulsat des de l’ajuntament, «la majoria joves», assegura.
D’acord amb la legislació aprovada, a partir d’aquest 1 de juny la Policia Municipal freqüentarà la Zona Hermètica per detectar els locals que obrin portes i traslladar l’incompliment al Departament de llicències i disciplina d’activitats de l’ajuntament de la ciutat. El final de procés es culminarà amb el precinte del local.
La Zona Hermètica de Sabadell, emblema de l’oci nocturn no només del Vallès sinó també de l’àrea metropolitana de Barcelona, té les hores comptades. Almenys de forma legal. La mitjanit de dimarts a dimecres entrarà en vigor la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri sabadellenc de Gràcia, cosa que implica que no hi podrà operar cap discoteca ni local d’oci.
Els empresaris del sector ja han avançat que seguiran amb la seva activitat malgrat la prohibició per la incapacitat, asseguren, que han tingut els diferents governs que s’han succeït a l’Ajuntament de Sabadell per trobar una alternativa al tancament proposat, tal com establien els acords del ple.
L’espai va néixer fa més de 20 anys per donar resposta a una demanda ciutadana que existia a la capital vallesana. Un dels detonants van ser els accidents amb víctimes sabadellenques que es van produir quan agafaven el cotxe per anar a altres localitats on sí que existia una oferta vinculada amb l’oci nocturn. «En un d’aquests accidents van haver de treure el conductor i el copilot d’entre els ferros recargolats del cotxe. Els sis morts en aquell accident eren amics i veïns del barri obrer de Ca n’Oriac», relata Francisco González, expresident de l’Associació d’Empresaris de l’Oci Nocturn de la Zona Hermètica de Sabadell.
L’exalcalde Antoni Farrés va apostar llavors per crear un espai que concentrés un conjunt d’oferta d’oci nocturn, al barri de Gràcia i en un àmbit principalment industrial. El pas del temps el va convertir en un espai de referència, i iniciatives com la de la veïna Terrassa, amb la seva Ciutat la Nit, no van aconseguir fer ombra a una aposta que va acabar reunint unes 40 discoteques i que atreia fins a 15.000 persones cada cap de setmana.
Aquesta situació va provocar un increment dels incidents, amb baralles en places pròximes, saturació de cotxes als carrers residencials i desperfectes, per no parlar dels botellons, que generaven molèsties als veïns. Això va portar l’Agrupació de Veïns de Gràcia a denunciar el seu malestar a l’ajuntament, que va prendre mesures com el tall de carrers per preservar el repòs en plena nit.
CINC ANYS DE TERMINI / Davant les incessants protestes, el ple va portar a aprovació el 2011 la modificació del pla especial de regulació d’usos recreatius al barri de Gràcia, que establia que en un termini de cinc anys els operadors de l’oci nocturn haurien de posar fi a la seva activitat. Entre els plans s’hi dibuixava traslladar l’activitat a un edifici que s’hauria de construir en terrenys de Sant Pau de Riu-sec, on llavors es projectava un espai on avui hi ha establiments com Ikea i Leroy Merlín.
«Va esclatar el cas Mercuri i l’activitat a l’Ajuntament de Sabadell es va aturar, i per això ningú va moure ni un dit per seguir amb els plans que s’havien posat sobre la taula», explica el president dels operadors nocturns, Joan Cosp. Els empresaris veuen com, malgrat les promeses del consistori d’acompanyar-los a l’hora de buscar alternatives a la seva activitat, no s’ha aconseguit fer cap avanç, amb la qual cosa, d’acord amb el nou pla especial, no haurien d’obrir les seves discoteques a partir de dimecres, 1 de juny.
No obstant, preveuen fer-ho de totes maneres. «No tenim cap altra opció», explica Cosp, que, amb una carpeta plena de documents sota el braç, assegura que en els últims cinc anys han plantejat reunions a l’ajuntament que no han portat a bon port. També apunta que han denunciat en nombroses ocasions els botellons en espais públics com aparcaments, amb una tímida reacció per part de la Policia Municipal, defensa.
«Fa 10 anys hi havia 36 discoteques, i avui únicament 12 continuen obertes, concentrades al voltant del carrer de Rocafort, i dels 15.000 usuaris cada cap de setmana hem passat a 3.500», afegeix.
L’AJUNTAMENT NO CEDEIX / «Sabadell no pot ser la capital de l’oci nocturn metropolità, hem de tenir l’oferta pròpia per als nostres ciutadans», defensa l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. Considera, a més a més, que aquests cinc anys han sigut temps suficient per redefinir el model d’oci. Tot i així, no s’ha acordat ni una ubicació alternativa per a l’activitat actual.
Dijous passat, el ple municipal va arrencar el compromís de totes les formacions per definir com més aviat millor quin ha de ser el nou model de l’oci nocturn a la ciutat. El govern local va fer autocrítica, admetent el retard en el procés i el caràcter especialment «restrictiu i injust» aplicat al barri de Gràcia.
Els empresaris defensen que el govern hauria de prorrogar el tancament, tenint en compte que han presentat un recurs davant el Tribunal Suprem. «Haurien d’endarrerir el tancament fins que el jutge prengui una decisió», considera Cosp. L’empresari xifra en 400 les persones que es quedarien sense feina amb el tancament impulsat des de l’ajuntament, «la majoria joves», assegura.
D’acord amb la legislació aprovada, a partir d’aquest 1 de juny la Policia Municipal freqüentarà la Zona Hermètica per detectar els locals que obrin portes i traslladar l’incompliment al Departament de llicències i disciplina d’activitats de l’ajuntament de la ciutat. El final de procés es culminarà amb el precinte del local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada