Una infermera catalana a Idomeni, entre plors: "Europa és assassina, està gasant els que fugen de la guerra"
Gemma Poca fa públic el seu estremidor testimoni sonor sobre la situació dels refugiats a Grècia a l'espera de travessar a Macedonia
LOUISA GOULIAMAKI / AFP
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 23 de maig del 2016 - 21:51 CEST
Gemma Poca, una infermera catalana al camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera de Grècia amb Macedònia, ha fet públic el seu estremidor relat sobre la situació en què es troben les persones que esperen per travessar la frontera i les accions repressives de la policia, inclòs el llançament de gasos lacrimògens, per evitar-ho.
"Ho vull explicar", arrenca el testimoni sonor de la infermera que, sense poder controlar el plor, acaba dient: "És un assassinat". "A les vies és on hi ha més tensió, sempre hi ha policia, que ha començat a disparar", assegura per afegir que és ple de tendes on viuen famílies amb nens i persones grans que no poden córrer ni escapar-se dels gasos lacrimògens.
"SE'T TANQUEN ELS BRONQUIS"
"Ha arribat un moment que no podia respirar, se't tanquen els bronquis i no pots obrir els ulls", explica la infermera per afegir: "Encara hi ha mares amb els seus fills i nadons als braços que passen per allà per escapar-se, és un assassinat, de debò".
"S'ha de denunciar com Europa pot permetre aquest assassinat", afegeix, entre enfadada i plorosa, perquè es tracta de "gent que s'escapa de la guerra, que els han destrossat la casa". I afegeix, enfadada, com que Europa ho contempla. "Són assassins, estan gasant persones que vénen de la guerra, estancats en una ratera". "És inadmissible, una agressió contra éssers humans", remata.
"Sí, això passa a Europa, encara que costi de creure", diu per, tot seguit, implorar que la situació es denunciï a nivell internacional.
Gemma Poca, una infermera catalana al camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera de Grècia amb Macedònia, ha fet públic el seu estremidor relat sobre la situació en què es troben les persones que esperen per travessar la frontera i les accions repressives de la policia, inclòs el llançament de gasos lacrimògens, per evitar-ho.
"Ho vull explicar", arrenca el testimoni sonor de la infermera que, sense poder controlar el plor, acaba dient: "És un assassinat". "A les vies és on hi ha més tensió, sempre hi ha policia, que ha començat a disparar", assegura per afegir que és ple de tendes on viuen famílies amb nens i persones grans que no poden córrer ni escapar-se dels gasos lacrimògens.
"SE'T TANQUEN ELS BRONQUIS"
"Ha arribat un moment que no podia respirar, se't tanquen els bronquis i no pots obrir els ulls", explica la infermera per afegir: "Encara hi ha mares amb els seus fills i nadons als braços que passen per allà per escapar-se, és un assassinat, de debò".
"S'ha de denunciar com Europa pot permetre aquest assassinat", afegeix, entre enfadada i plorosa, perquè es tracta de "gent que s'escapa de la guerra, que els han destrossat la casa". I afegeix, enfadada, com que Europa ho contempla. "Són assassins, estan gasant persones que vénen de la guerra, estancats en una ratera". "És inadmissible, una agressió contra éssers humans", remata.
"Sí, això passa a Europa, encara que costi de creure", diu per, tot seguit, implorar que la situació es denunciï a nivell internacional.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada