dissabte, 24 d’octubre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)

Articles del Víctor
09.10-12.10.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)
Començo l'article quan ha passat gairebé un mes des de l'11 de setembre de La Via Lliure a la Meridiana, i una dotzena de dies des del 27S i sembla que malgrat que l'independentisme ha guanyat en escons i com que sembla que pel fet que no s'ha arribat ,o passat, del 50%, (només al 47,7%)- i s'estiguin barallant com galls de pansa, en sentit figurat, clar- es vol canviar d'estratègia per presentar-se un grup com Junts pel Sí o semblant al Congrés dels Diputats, com que s'atansen unes eleccions Generals pel dia 20 de desembre i preveuen uns resultats molt trossejats val la pena de ser-hi.
També és bo saber que primera vegada tota l'ala dreta del Parlament de Catalunya serà totalment independentista i els grups unionistes i els indefinits s'allotjaran a la part esquerra del Parlament. També hi haurà una part de despatxos dels grups parlamentaris independentistes on Junts pel Sí i la CUP estaran un al costat de l'altre, en aquest cas han començat bé, esperem els altres. 
 
Unionisme i/o franquisme sociològic.
Se que molts diran: ”...de què parla , ara aquest...??” , la cosa està molt clara , han passat quaranta anys, - ho farà el mes que bé - que va morir el Dictador feixista que ens va tenir subjugats durant una quarantena d'anys, fent entre moltes d'altres coses, creant o permeten petites dictadures - com ho feren molts altres dictadors de totes les ideologies -. Això va deixar una corrua d'escolans d'amen, i un munt de parents dels successors, que n'hi ha fins a les sopes. I com per moltes raons quan calia o es podia, no es va passar bé el sedàs s'instituí una Real Transició Franco-borbònica, amb tots els seus successors reals, mentals i sociològics. Entre altres,com aquell no vol la cosa, encara se celebra institucionalment, i potenciada darrerament la “Festa Nacional” o la que alguns encara n'anomenen el ”dia de la raça “, o “dia de la Hispanidad”, amb desfilades i actes que recorden temps preterits com si fóssim en plena dictadura. 

 
Un exemple institucional el tenim en l'actual Govern del PP i això s'ha pogut veure darrerament en unes declaracions del seu inefable ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo que l'hi devia fallar el subconcient quan va dir: “ Jo amb Franco ja defensava la unitat d'Espanya”

12O - A Barcelona l'unionisme no es manifesta, només ha fet l'extrema dreta.
I acabo l'article el 12-O (12 d'octubre) el dia de l'unionisme, de l'espanyolisme, el dia de la “Festa Nacional Española” o el “ Dia de la Hispanidad”,segurament alguns encara en diuen el ”Dia de la Raza “, el mateix dia que TVE, va posar una bandera espanyola de logo per les seves dues cadenes. Parlant de la celebració es veu que l'unionisme no es manifesta i que només ho ha fet l'extrema dreta. Per cert. diuen que enguany han baixat molt, entre 5 i 10000 persones sense el suport de SCC, PP i C's, gairebé arriba a una quarta part de l'any passat ,organitzada per Societat Civil Catalana, que eren unes 38000 persones a la plaça de Catalunya, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Les manifestacions unionistes prop de les eleccions al primer que no interessa es a Ciutadans que no volen que els vegin junts a grupuscles d'ideologia ultra com Somatemps, Regeneració Democràtica i Convivencia Cívica Catalana, i Falange Española. La manifestació espanyolista convocada per aquestes entitats fou convocada amb el lema "Barcelona, capital de la Hispanidad", els manifestants han anat des de la Pedrera fins a la plaça de Catalunya cridan : “Viva España, Viva el ejército y viva la legión”, “Mas, te veremos en prisión” o “la immersión no és democrática”. Quan la capçalera de la manifestació ha arribat a la plaça de Catalunya, s'han pogut sentir crits de : “...fuerzas de ocupación en Catalunya” i de “Viva España”.
Per donar-hi més xou, un grup de legionaris, com a molt una dotzena, ha desfilat a pas ràpid pel passeig de Gràcia, durant la manifestació del centre de Barcelona. I per acabar de fer el dia rodó, una altra vegada, s'ha tornat a desbaratar el monument que el President Companys té a El Tarròs (L'Urgell), el seu poble natal. Aquest cop els actes vandàlics d'avui mateix no ha sigut com l’any passat la decapitació del bust de l'estàtua del President,- que els anys 80-90 va esculpir l'amic targarí Anton Boleda -. Enguany uns desconeguts han tacat amb pintura groga la placa i el bust de Lluís Companys. És sabut que aquest monument durant els últims anys més actes vandàlics atribuïts a grups feixistes.
Sitges 2015 - El 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic
Per altra banda avui - oficialment- és el quart dia del 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, que va començar aquest passat divendres 9 d'octubre amb el passi d'inauguració L'Auditori de l'Hotel Melià, però pràcticament és el tercer dia de passi de pel-licules als Cinemes Retiro i Prado, a L'Auditori de l'Hotel Melià, al Brigadoom, al Cap de la Vila i a altres llocs. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, va del 9 al 18 d'octubre. Aquest Festival a passat per tota una sèrie de vicissituds i després de molts canvis sembla que a retornat a l'idea primigènia de Festival de Genere. Per a mi sempre serà el Festival Cinema Fantàstic ( i de Terror) de Sitges, enguany (2015) ja fa 30 anys que hi vaig començar a assistir-hi ja aquesta dèria la vaig engegar un octubre del 1985, i des de llavors hi he anat gairebé un 80%. Des de fa uns anys té el nom curt de SITGES, més el famós logo del King Kong i la data amb l'any corresponent. El dissabte passat Sitges es va omplir de gent disfressada de monstres, zombis i tutti quanti dins del Zombie Walk al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, a partir d'aquí en parlarem un altre dia.


Esperant el dia que no tinguem d'aguantar ni manifestacions de l'unionisme, ni de l'extrema dreta. I que hi hagin desaparegut conjuntament el franquisme sociològic. Mentre hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada