Al castellà no li cal cap Koiné , per Jofre Llombart

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. En continuar navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació

Opinió

Al castellà no li cal cap Koiné

"La discriminació del català s'estén a molts àmbits que incideixen en una edat important per la construcció personal com és la infància i l'adolescència"

per Jofre Llombart 22 d' Abril 2016 a les 20.15 h

el Món

Han passat moltes setmanes, i a moltes de les persones que ens dediquem a analitzar l'actualitat ens ha costat tenir una opinió o blanca o negra sobre el famós manifest Koiné i les explicacions posteriors que han donat els seus autors. Aquesta és una qüestió molt complexa, polièdrica, sensible i personalment demano disculpes per no tenir una opinió concloent. En aquesta dimissió momentània com a opinòleg hi pesen diversos factors, per una banda, el del do de la oportunitat del manifest però de l'altra, el de la interessada mala interpretació que se n'ha fet.

Suposo que el text peca de no aclarir (i aquí s'obre la porta a la mala interpretació) quin remei es vol posar al mal diagnòstic del català. Aquest apartat, el de la radiografia de la nostra llengua després de quasi 40 anys de cooficialitat és, al meu parer, un dels punts forts del manifest i en què, aquí sí, més gent s'hi pot sentir reflectida.

Tinc dos fills que estan fent educació infantil i primària. L'escola té el català com a llengua vehicular. Amb els seus companys de classe parlen en català i en castellà. Quan arriben a casa, el gran m'explica les seves proeses a l'hora d'intercanviar cromos d'una coneguda col·lecció de la lliga de futbol, l'àlbum de la qual està imprès en castellà. Quan se'n cansa, ella i sa germana van a jugar a diferents jocs. Intentem que n'hi hagi en català, però és una tasca molt difícil. Només el 10 per cent de les joguines que es comercialitzen a Catalunya estan en català.

Més tard, quan posen la televisió, poden escollir entre el Súper 3 o bé Clan (que pertany a TVE), a més de Boing, Disney Channel, Nickleodeon, Canal Panda i les respectives derives per a adolescents: Disney Junior i Nick Junior. Per un canal temàtic infantil en català n'hi ha set en castellà. No cal dir que quan es troben que al Súper 3 hi ha uns dibuixos animats que no són apropiats per la seva edat, passen directament a qualsevol dels altres set on, per una simple qüestió de probabilitats, es trobaran una sèrie que farà les seves delícies. Ya está aquí, ya llegó, Patrulla Canina...

Aquesta discriminació del català s'estén a molts àmbits que incideixen en una edat tant important per la construcció personal com és la infància i l'adolescència: només un 9% dels videojocs són en català. I malgrat les anades i vingudes amb les majors de Hollywood, només un 3% de les pel·lícules estan en català. Un afegitó: en aquest sector concret del cinema sempre apareixen els abanderats de la versió original, una cosa de la que conceptualment hi estic d'acord. Però, ai las, quan això passa sempre trobo a faltar la opinió inversa: la del cultureta de torn de Salamanca que demani que s'aboleixin totes les pel·lícules en cartellera a la seva ciutat doblades al castellà.

Bé, malgrat això, malgrat aquesta indiscutible bona salut del castellà a Catalunya, aquesta setmana ens hem trobat amb dos casos que evidencien que als que els agradaria una existència només folklòrica del català no s'estan per hòsties ni per manifestos.

Aquests dos casos són els següents: Ahir mateix vam saber que un jutge d'Olot ha exigit que se li presentin els textos en castellà perquè una de les dues parts d'un litigi alega indefensió. El document l'ha penjat en Quico Sallés. Era un cas en què hi havia una part demandant i una de demandada. La demandant va presentar uns documents en català i ara el jutge argumenta que vol que tot estigui escrit en castellà perquè la part demandada, diu, no se senti indefensa. Sí, indefensió: insisteixo. Segle XXI. Google traductor. Un jutge d'Olot exigeix escrits en castellà perquè si són en català diu que hi ha risc d'indefensió.

Segon cas: La secció local de l'Hospitalet de Llobregat de Ciutadans ha demanat que els senyals de trànsit de la ciutat estiguin en castellà i en català. És més, conviden els qui hagin estat multats per no haver obeït senyals de trànsit només en català a que recorrin perquè creuen que guanyaran. És evident que "cediu el pas" és molt més difícil d'entendre que l'universal "ceda el paso". I que el cosmopolita "carga y descarga" és molt millor que el provincià "càrrega i descàrrega". No us perdeu l'entrevista que el company Marc Serra li va fer pel Versió Rac1 a Reinaldo Ruiz, portaveu adjunt de Ciutadans a l'Hospitalet i el moment en què li pregunten si l'anglès "STOP" s'ha de traduir també al castellà.

Continuo sense tenir una opinió clara sobre el contingut i la oportunitat del Manifest Koiné però el que sí que tinc clar és que als defensors d'una residualització del català no els cal cap manifest: en tenen prou amb la maquinària de l'estat, la força sociodemogàfica del castellà i, també, la comprensible timidesa de bona part de la comunitat catalanoparlant i de la que aquest humil autor en reuneix la doble condició: de catalanoparlant i de tímid.