Fer política Independentista i d’Esquerres, construir la República Catalana.

Independentistes d'esquerres

Fer política Independentista i d’Esquerres, construir la República Catalana.

Les persones que signem aquest escrit ens considerem hereves de l’independentisme català que ja fa decennis, davant allò que en Xirinacs qualificà de “traïció dels líders”, va plantejar una qüestió clau i cabdal: ni la nostra pervivència com a poble, ni la nostra realització com a éssers socials eren possibles en el marc definit per la transacció franquista, en l’anomenat “estado de las autonomías”.
Som també aquells que davant el nacionalisme de fireta i el lerrouxisme en les seves diferents versions, hem afirmat sempre que l’alliberament nacional i la justícia social són indestriables: no hi haurà cap procés de transformació radical sense ruptura independentista, i no hi haurà independència real sinó és a través d’un procés d’apoderament popular que posi la política i l’economia al servei de la majoria.
Així, des d’aquest punt de partida, podem afirmar sense embuts que ens trobem davant d’un moment polític d’il·lusió i esperança; un moment ple de dificultats, però que suposa una oportunitat històrica per avançar decididament cap a la llibertat del nostre poble: el moment i l’oportunitat de construir una República Catalana independent basada en la radicalitat democràtica i la justícia social. Una república que avui és un objectiu albirable al Principat de Catalunya, però que hem de construir en la perspectiva d’esdevenir llavor i element dinamitzador de la plena sobirania de la nostra nació: els Països Catalans.
Continuem pensant que davant enemics poderosos com l’estat, l’oligarquia i les seves institucions, la política realment emancipadora, la política independentista i d’esquerres no pot recloure’s en el camp de joc de l’enemic, sinó que s’ha de desplegar també i fonamentalment a través de la mobilització popular, de les lluites socials i l’arrelament al territori; a través, en definitiva, de la implicació de la gent i el protagonisme del poble organitzat.
L’assoliment d’un objectiu estratègic tan important a curt termini com és la ruptura independentista i la construcció de la República Catalana requereix doncs d’una acumulació de forces i una suma de sensibilitats i sectors socials que tan sols serà possible dotant aquest projecte d’un clar contingut transformador, entenent que obrim una oportunitat real de democratitzar el nostre país i de donar resposta a les reivindicacions socials.
Malauradament, hem tingut la sensació de patir en els darrers mesos una certa desorientació estratègica, un excés de partidisme i una manca de consciència i capacitat analítica per part d’alguns dels representants polítics del conjunt de l’independentisme, que ens ha dut a una dinàmica d’empantegament institucional i de desmobilització social.
Així observem com els avenços que sectors de la dreta i burgesia catalanes havien fet cap a l’independentisme, s’han vist darrerament com a mínim matisats, donant lloc a dinàmiques dilacionistes i a mancances de fermesa respecte el procés de ruptura que s’han traslladat en part al govern de Junts pel Sí. El fet que també l’ANC hagi perdut ens els darrers mesos el seu paper mobilitzador i tensor del procés ha contribuït a aquesta sensació d’estancament.
D’altra banda, com a persones compromeses, tampoc no podem amagar la sempre necessària autocrítica: pensem que la CUP i el conjunt de l’independentisme d’esquerres havien (i han) de jugar un paper clau en l’actual moment polític, des de la defensa d’una estratègia inequívocament rupturista i d’una línia política conseqüent amb l’oportunitat històrica i els anhels de justícia i llibertat del nostre poble.
Això no sempre  ha estat així, i constatem que cal amb urgència fer una lectura correcta del moment històric que estem vivint, a partir de la qual definir una estratègia independentista compartida, desplegar les línies polítiques i les aliances necessàries per fer-la possible i millorar l’estructuració i coordinació del conjunt del moviment.
Superat in extremis l’escull de la formació d’un govern compromès amb el mandat democràtic d’avançar cap a una república independent, i amb l’enorme repte de sumar el conjunt de sectors populars al procés, entenem que cal, ara més que mai, desplegar una política independentista i d’esquerres que garanteixi, acceleri i consolidi la construcció de la República Catalana, un pas fonamental de la qual és la independència a curt termini del Principat.
Una política que es concreta en:

• El desplegament d’un procés constituent participatiu i de base en coordinació plena amb el treball a les institucions. És a dir, la implicació i participació del màxim de persones i col·lectius lligats als moviments populars, les lluites socials i la societat civil per definir els principis rectors de la nova República, garantint-ne el seu caràcter de justícia social i radicalitat democràtica.
• Aquest desplegament tan sols serà factible a través del reforçament de les organitzacions populars, de la mobilització i del protagonisme dels qui dia a dia lluiten i treballen en defensa del territori, l’educació, la sanitat, la igualtat de gènere, el dret a l’habitatge, la llengua i la cultura…
• L’aplicació, treballant de bracet administracions i col·lectius socials, de plans de xoc contra la pobresa i la precarietat, fent de la garantia dels drets socials inalienables una de les prioritats de tota acció de govern.
• El desplegament de les estructures necessàries per a la posada en marxa del projecte de nou estat: hisenda pròpia, banca pública, cos jurídic i administratiu, i una política de relacions internacionals que garanteixi els màxims suports possibles al reconeixement de la República Catalana.
• La construcció d’eines de representativitat institucional pròpies, sobiranes i d’abast nacional, com l’assemblea de representants electes dels Països Catalans
• La capacitat de respondre des del carrer i des de les institucions als embats que l’estat i l’oligarquia perpetraran contra el nostre projecte polític. Preparar el poble català per a la lluita democràtica en defensa de la República, repel·lint les agressions exteriors i fiscalitzant l’actuació dels representants institucionals.
• Situar al País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord el Dret a Decidir en el centre del debat polític, articulant al seu entorn la construcció d’alternatives emancipadores al caduc règim de la monarquia espanyola i l’Estat Francès.

Entenem doncs que, des de la clarificació estratègica i l’objectiu compartit de construir una República Catalana independent, socialment justa i radicalment democràtica, cal treballar cadascú des del seu àmbit, amb transparència i sense sectarismes, aplegant el màxim d’esforços i habilitant les millors eines possibles de participació i d’intervenció política, d’enquadrament i de mobilització social, per tirar endavant polítiques de ruptura i desconnexió respecte un estat i un passat hostils.
Un futur de justícia i llibertat és al nostre abast, i si el present és de lluita, el futur és nostre.
Independentistes d’esquerres, apleguem-nos i fem via!
Barcelona, 16 d’abril de 2016

Independentistes d'esquerres