SALUT
Catalunya blindarà les infermeres davant del reial decret espanyol
Els col·legis professionals denuncien que la normativa espanyola aboca a la il·legalitat l’activitat de més de 40.000 infermeres
El preacord amb el Departament de Salut assegura la preinscripció de medicaments i la seguretat jurídica
El conseller Comín exigeix la retirada del reial decret
Infermeres catalanes denuncien que l'Estat els pren competències i amenacen amb una vaga
Cristina Garde | 14/04/2016 a les 12:00h
Concentració de les infermeres del 7 d'abril amb el conseller Toni Comín | COIB
Les infermeres poden realitzar aquests dies la seva tasca amb una mica més de seguretat. La Generalitat blindarà la seva activitat davant del reial decret espanyol que es va aprovar el desembre i que va posar en peu de guerra el sector sanitari. Així es dedueix del preacord a què han arribat més de noranta entitats, centres sanitaris i col·legis d’infermeres amb el Departament de Salut. Igualment, el conseller Toni Comín va aprofitar la seva presència al Consell Interterritorial de Salut celebrat ahir a Madrid per exigir la retirada "immediata" del reial decret.
Ara, les infermeres demanen una proposta concreta de text legislatiu i una data per a la seva aprovació. “No podem allargar massa més la situació d’inseguretat en la qual es troben més de 40.000 infermeres a Catalunya, que ara mateix realitzen la seva feina contravenint la normativa que va aprovar l’estat espanyol”, assegura Núria Cuxart, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
Però, en què perjudica a les infermeres la normativa espanyola? D’entrada, segons ha reafirmat el conseller Toni Comin, que va donar suport al sector la setmana passada en una concentració, el nou text impedeix que les infermeres puguin prescriure medicaments que són d’ús habitual per als pacients, com ara els fàrmacs per a la diabetis, com han fet fins ara. La nova normativa les obliga a demanar un diagnòstic previ del metge i fa més feixucs els processos d’atenció al pacient. “Els metges tampoc hi estan d’acord en això, perquè ells fan exploracions dels pacients i és feina de les infermeres explicar en quines dosis i com cal prendre els medicaments, fer un guiatge del pacient”, explica Cuxart.
A més, des dels col·legis professionals denuncien que la nova llei força les infermeres a cursar una formació addicional de 180 hores per poder realitzar intervencions que són normals i que ja contemplen els seus estudis. Tampoc té en compte que les infermeres realitzen la seva activitat en grups interprofessionals, on hi ha metges, assistents i altres professionals de la sanitat. A més, no regula l’ús d’estacions clíniques ni l’ús de guies terapèutiques.
En canvi, el preacord amb la Generalitat donarà pas a una nova normativa autonòmica que formalitzarà la prescripció de medicaments de les infermeres. El nou text, que “no entra en contradicció amb el reial decret espanyol” segons el Departament de Salut i que, per tant, no pot ser impugnat, també unificarà els protocols dels centres sanitaris que regulen l’activitat de les infermeres. També s’organitzarà una Comissió de Pràctica Assistencial que aplegarà metges i infermeres per fer més efectiva la feina als hospitals catalans.
Una promesa que fa sis anys que s’incompleix
Fins ara, l’única normativa que recollia les bases per regular l’activitat de les infermeres era un decret espanyol del 2009. “El govern del PP es va comprometre a aprovar un Reial Decret per tal de desplegar les competències d’aquesta llei, però la promesa s’allargava i s’allargava”, detalla la degana Núria Cuxart.
Davant de la incertesa, el Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya va demanar el juliol passat a la Generalitat que engegués la normativa que ara tot just han acordat. Mentre es negociava amb el Departament de Salut, el Ministeri de Sanitat espanyol va reunir tots els consells professionals de l'estat i van acordar una proposta de Reial Decret. “Però a l’octubre el govern va aprovar-lo i no contemplava res del que havíem consensuat. Ha estat un desastre. A més, no el va publicar al BOE fins al desembre, un dia abans de començar les vacances de Nadal. No només no ha donat seguretat a la nostra feina sinó que l’ha complicat més”, explica Cuxart.
Això afecta, segons dades de La Unió –l’associació que aplega a les entitats sanitàries i socials– a les més de 36.000 visites que fan les infermeres en un any a l’Atenció Primària. També perjudica les més de 3.600 cures en processos hospitalaris, les 2.500 visites d’atenció als domicilis i els 6.500 triatges d’urgències hospitalàries, entre d’altres actuacions. La nova normativa catalana pretén solucionar ara aquest desemparament legal
Concentració de les infermeres del 7 d'abril amb el conseller Toni Comín | COIB
Ara, les infermeres demanen una proposta concreta de text legislatiu i una data per a la seva aprovació. “No podem allargar massa més la situació d’inseguretat en la qual es troben més de 40.000 infermeres a Catalunya, que ara mateix realitzen la seva feina contravenint la normativa que va aprovar l’estat espanyol”, assegura Núria Cuxart, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
Però, en què perjudica a les infermeres la normativa espanyola? D’entrada, segons ha reafirmat el conseller Toni Comin, que va donar suport al sector la setmana passada en una concentració, el nou text impedeix que les infermeres puguin prescriure medicaments que són d’ús habitual per als pacients, com ara els fàrmacs per a la diabetis, com han fet fins ara. La nova normativa les obliga a demanar un diagnòstic previ del metge i fa més feixucs els processos d’atenció al pacient. “Els metges tampoc hi estan d’acord en això, perquè ells fan exploracions dels pacients i és feina de les infermeres explicar en quines dosis i com cal prendre els medicaments, fer un guiatge del pacient”, explica Cuxart.
A més, des dels col·legis professionals denuncien que la nova llei força les infermeres a cursar una formació addicional de 180 hores per poder realitzar intervencions que són normals i que ja contemplen els seus estudis. Tampoc té en compte que les infermeres realitzen la seva activitat en grups interprofessionals, on hi ha metges, assistents i altres professionals de la sanitat. A més, no regula l’ús d’estacions clíniques ni l’ús de guies terapèutiques.
En canvi, el preacord amb la Generalitat donarà pas a una nova normativa autonòmica que formalitzarà la prescripció de medicaments de les infermeres. El nou text, que “no entra en contradicció amb el reial decret espanyol” segons el Departament de Salut i que, per tant, no pot ser impugnat, també unificarà els protocols dels centres sanitaris que regulen l’activitat de les infermeres. També s’organitzarà una Comissió de Pràctica Assistencial que aplegarà metges i infermeres per fer més efectiva la feina als hospitals catalans.
Una promesa que fa sis anys que s’incompleix
Fins ara, l’única normativa que recollia les bases per regular l’activitat de les infermeres era un decret espanyol del 2009. “El govern del PP es va comprometre a aprovar un Reial Decret per tal de desplegar les competències d’aquesta llei, però la promesa s’allargava i s’allargava”, detalla la degana Núria Cuxart.
Davant de la incertesa, el Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya va demanar el juliol passat a la Generalitat que engegués la normativa que ara tot just han acordat. Mentre es negociava amb el Departament de Salut, el Ministeri de Sanitat espanyol va reunir tots els consells professionals de l'estat i van acordar una proposta de Reial Decret. “Però a l’octubre el govern va aprovar-lo i no contemplava res del que havíem consensuat. Ha estat un desastre. A més, no el va publicar al BOE fins al desembre, un dia abans de començar les vacances de Nadal. No només no ha donat seguretat a la nostra feina sinó que l’ha complicat més”, explica Cuxart.
Això afecta, segons dades de La Unió –l’associació que aplega a les entitats sanitàries i socials– a les més de 36.000 visites que fan les infermeres en un any a l’Atenció Primària. També perjudica les més de 3.600 cures en processos hospitalaris, les 2.500 visites d’atenció als domicilis i els 6.500 triatges d’urgències hospitalàries, entre d’altres actuacions. La nova normativa catalana pretén solucionar ara aquest desemparament legal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada