SALUT
Les derivacions de pacients a la clínica privada, hospital per hospital
Toni Comín posa fil a l’agulla al pla de “desprivatització” de la sanitat pública amb una proposta per als centres sanitaris del Vallès
L’Hospital Parc Taulí de Sabadell lidera el llistat de derivacions, juntament amb l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona i l’Arnau de Vilanova de Lleida
La meitat dels pacients ha d'esperar més d'un any per visitar l'especialista
Especial: Nació Data
Evitar les derivacions, però, no serà una tasca fàcil. NacióDigital ha recollit els principals intercanvis de pacients entre hospitals i les gràfiques mostren com, durant el 2015, cinc hospitals de Catalunya van superar la xifra del miler de persones traslladades a d’altres hospitals. Juntament amb l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona (2.804 derivacions) i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (1.935), lidera el llistat el mateix Hospital de Sabadell (2.144) que ara haurà d’assumir el gruix de l’activitat dels centres privats del Vallès.
“És clar que tenim l’estructura –afirma el portaveu del comitè d’empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, Xavier Lleonart–, però ara cal que ens cedeixin els recursos econòmics que rebien aquestes clíniques privades per tirar endavant tota aquesta activitat. Potser aquesta serà l’excusa perquè ens deixin fer la feina tranquils!”. Com recorda Lleonart, el Consorci Sanitari de Terrassa acumula un dèficit històric de 30 milions d’euros que ha obligat la direcció a establir un pla de reequilibri amb la Generalitat que s’està encara negociant i que podria afectar els treballadors.
També el comitè d’empresa de l’Hospital de Sabadell ha denunciat aquests dies la saturació de les urgències i ha demanat que es reobri de nou l’edifici Albada que, amb una vintena de llits, havia servit per mitigar el col·lapse. "Molta de la derivació que realitzem es fa per reduir les llistes d'espera. Volem el mateix nombre de llits que la mitjana catalana. Abans de plantejar el pla de desprivatització, amb el qual estem d'acord, hem de solucionar l'actual situació de l'hospital. Els treballadors fan bé la seva feina i ara necessiten més recursos estructurals i humans", explica Jorge Serrano, president del comitè d'empresa de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.
El repte de revertir les relacions amb la privada
De fet, la major part de derivacions dels hospitals catalans s’expliquen per una manca de llits disponibles i de recursos, el nombre dels quals s’ha reduït aquests anys de crisi. Així ho detalla, per exemple, la direcció de l'Hospital Doctor Josep Trueta, on asseguren que tenen una dotació de quiròfans inferior a les seves necessitats. A més, com expliquen des del Departament de Salut, les derivacions tenen a veure amb el volum d'activitat i de població que ha d'atendre cada hospital. Les derivacions també permeten a molts hospitals, com asseguren des del Doctor Josep Trueta, reduir les llistes d'espera que la Generalitat marca per a intervencions o diagnòstics. Segons el conseller, el nou pla de desprivatització que ha anunciat per al Vallès no ha d'afectar en absolut el programa que té el Departament per reduir les llistes d'espera.
“El pla que volem engegar és la desprivatizació més gran que s’ha fet a Catalunya en democràcia”, va assegurar ahir el conseller Comín. Tanmateix, la conselleria té per endavant un repte més que ambiciós, perquè les relacions entre els hospitals públics i els hospitals privats de Catalunya dins de la xarxa del SISCAT han estat sempre estretes. Les derivacions en són una de les mostres més visibles.
Tal com es desprèn de les gràfiques que ha elaborat NacióDigital, la major part de les derivacions de pacients que es fan habitualment ho són d'hospitals públics cap a hospitals privats, ja siguin amb ànim de lucre o sense. L'atenció de cada pacient derivat, el sistema sanitari públic l'ha de pagar, és clar, a les privades. La Clínica del Vallès, l’Hospital Universitari del Sagrat Cor i la Clínica de Ponent, tots privats, són les que més pacients reben.
El sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya teixeix una xarxa complexa de més de seixanta hospitals. De públics, n’hi ha de dues menes: els que estan inserits dins de la xarxa de l’Institut Català de la Salut i els públics que tenen autonomia de gestió. De privats també n’hi ha de dues menes: els que tenen ànim de lucre i els que no, habitualment vinculats a associacions com la Creu Roja o a l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada