Considera que lamina el creixement de la base social sobiranista
L'Executiu opta per girar full per no alimentar la polémica
ALBERT BERTRAN
EL PERIODICO
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / BARCELONA
Dimecres, 6 d'abril del 2016 - 12:42 CEST
"Absolutament inoportú i contraproduent". Així valora la Generalitat el manifest presentat la setmana passada pel denominat Grup Koiné. Oficialment, l'opinió de l'Executiu de Carles Puigdemont es limita a mostrar una lleu discrepància implícita, però en anàlisi a porta tancada no pot ser més crític.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el conseller de Cultura, Santi Vila, va ser l'encarregat de presentar aquest dimarts un informe al Consell Executiu. Una anàlisi crítica -que cap altre membre del Govern va qüestionar- que es basa en el fet que plantejar el català com a única llengua oficial és la pitjor de les estratègies per aconseguir l'anhelada majoria social independentista.
I és que el manifest, a més, incorpora referències molt polèmiques respecte a la immigració castellanoparlant, entre elles, la que defensa que el franquisme la va utilitzar "com a instrument involuntari de colonització lingüística". Una manera de plantejar les coses que xoca frontalment, segons fonts del Govern, amb una de les obsessions del sobiranisme: com atraure més electors de l'àrea metropolitana a la causa independentista, i com en definitiva aconseguir una majoria superior a l'actual 48% de vots partidaris de la secessió. "Si diem que ens falten 10.000 suports, amb dos o tres debats com aquest de la llengua al final ens en faltaran 100.000", explica una font governamental.
Només en resposta a una pregunta, la portaveu, Neus Munté, ho ha deixat tot en mans de la futura Constitució catalana, però ha mostrat la seva posició implícitament crítica amb el text de Koiné: "Amb eines d'Estat podrem donar més suport a la llengua catalana, però val la pena recordar que hi ha una plena garantia de la protecció dels drets lingüístics de totes les persones a Catalunya parlin la llengua que parlin. Estem convençuts que el català podrà ser fortament protegit i el castellà tindrà reconeixement i garantia d'ús”.
Al Govern no ha agradat que dirigents nacionalistes com l'exconseller Vicenç Villatoro hagin firmat el polèmic manifest. Però per tal d'evitar la polèmica, no hi haurà crítiques internes ni externes. No en va el manifest també reflecteix una part del pensament sobiranista català. Una part que, això sí, no compta amb el suport d'un Executiu que el considera no només un error sinó un "tret al propi peu".
"Absolutament inoportú i contraproduent". Així valora la Generalitat el manifest presentat la setmana passada pel denominat Grup Koiné. Oficialment, l'opinió de l'Executiu de Carles Puigdemont es limita a mostrar una lleu discrepància implícita, però en anàlisi a porta tancada no pot ser més crític.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el conseller de Cultura, Santi Vila, va ser l'encarregat de presentar aquest dimarts un informe al Consell Executiu. Una anàlisi crítica -que cap altre membre del Govern va qüestionar- que es basa en el fet que plantejar el català com a única llengua oficial és la pitjor de les estratègies per aconseguir l'anhelada majoria social independentista.
I és que el manifest, a més, incorpora referències molt polèmiques respecte a la immigració castellanoparlant, entre elles, la que defensa que el franquisme la va utilitzar "com a instrument involuntari de colonització lingüística". Una manera de plantejar les coses que xoca frontalment, segons fonts del Govern, amb una de les obsessions del sobiranisme: com atraure més electors de l'àrea metropolitana a la causa independentista, i com en definitiva aconseguir una majoria superior a l'actual 48% de vots partidaris de la secessió. "Si diem que ens falten 10.000 suports, amb dos o tres debats com aquest de la llengua al final ens en faltaran 100.000", explica una font governamental.
PASSAR DE PUNTETES
La intenció poc dissimulada del Govern i de CDC ha sigut la de passar de puntetes sobre la polèmica per no alimentar-la. I mentre des d'un primer moment dirigents d'ERC com Joan Tardà o el també diputat al Congrés Gabriel Rufián reiteraven el seu suport a una Catalunya independent amb dues llengües oficials, Convergència es limitava a remetre's al programa electoral de Junts pel Sí, que en cap cas es proposa que el català sigui única llengua oficial. I el Govern ha evitat comentar l'assumpte a la roda de premsa després del Consell Executiu.Només en resposta a una pregunta, la portaveu, Neus Munté, ho ha deixat tot en mans de la futura Constitució catalana, però ha mostrat la seva posició implícitament crítica amb el text de Koiné: "Amb eines d'Estat podrem donar més suport a la llengua catalana, però val la pena recordar que hi ha una plena garantia de la protecció dels drets lingüístics de totes les persones a Catalunya parlin la llengua que parlin. Estem convençuts que el català podrà ser fortament protegit i el castellà tindrà reconeixement i garantia d'ús”.
Al Govern no ha agradat que dirigents nacionalistes com l'exconseller Vicenç Villatoro hagin firmat el polèmic manifest. Però per tal d'evitar la polèmica, no hi haurà crítiques internes ni externes. No en va el manifest també reflecteix una part del pensament sobiranista català. Una part que, això sí, no compta amb el suport d'un Executiu que el considera no només un error sinó un "tret al propi peu".
- Facebook 12
- Google+ 1
Opinió
Marçal SintesPeriodistaNotícies relacionades- ¿El català està en perill de mort?
- Els partits carreguen contra el manifest "xenòfob" sobre el català
- 250 lingüistes reclamen una Catalunya independent amb el català com a única llengua oficial
- Societat Civil vincula el manifest contra el bilingüisme amb "el supremacisme més ranci"
- La Generalitat defensarà els drets lingüístics de tots els catalans
- Català i castellà: el debat bífid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada