Sánchez s'enfronta a les primeres baixes a les llistes del PSOE per al 26-J
La marxa d'Irene Lozano deixa una vacant a Madrid a la qual es podria sumar la de Batet si fa el salt al PSC
El líder mostra el seu desinterès per assegurar un lloc a Madina al Congrés i Díaz respon que "no es pot prescindir" del basc
EL PERIODICO
Dijous, 28 d'abril del 2016 - 20:58 CEST
Dimarts, durant la roda de premsa en què va admetre que no aconseguiria, almenys de moment, el que en alguna ocasió havia anomenat el seu “somni” (ser president del Govern) al no tenir el suport de Podem, Pedro Sánchez va anunciar que ho volia deixar gairebé tot intacte de cara als comicis del 26 de juny. Mateix programa electoral, mateixes llistes que el 20 de desembre. Dimecres, l'executiva del PSOE va oficialitzar l'esquema. Però entre aquell mateix dia a la nit i aquest dijous s'han obert dues importants esquerdes: a la retirada de Carme Chacón com a cap de llista del PSC, avançada per EL PERIÓDICO, es va sumar la d'Irene Lozano, antic flagell del bipartidisme, exdiputada d'UPD (partit que va intentar liderar sense èxit) i amb molt el fitxatge més polèmic de Sánchez.
“En aquest moment la meva intenció és involucrar-me en projectes professionals que per un temps exigiran la meva dedicació completa. Fer política al PSOE ha sigut per a mi una experiència única i un aprenentatge que ja forma part del meu bagatge vital”, va explicar en un comunicat Lozano, que mai va encaixar del tot en les files socialistes.
La seva inclusió a l'octubre com a independent ocupant el número 4 de la llista de Madrid, la més simbòlica i important de totes a l'encapçalar-la el mateix secretari general, va desfermar una tempesta interna que va tenir uns efectes que encara es perceben. Les federacions més importants del partit (sobretot l'andalusa, però també l'extremenya i l'asturiana, entre altres) no van entendre l'aposta de Sánchez, que amb aquest moviment va contribuir a allunyar-se encara més dels principals barons. El secretari d'Organització del PSOE andalús, Juan Cornejo, va arribar fins i tot a absentar-se durant una votació prèvia de les llistes. La seva federació no volia “avalar una persona que ha insultat els andalusos i milers de votants del PSOE”, va dir llavors. En la seva memòria estaven declaracions de Lozano en les quals acusava els socialistes andalusos de crear una “dictadura perfecta” a l'estil del PRI mexicà.
La sortida de l'exdirigent d'UPD deixa una vacant a Madrid, a la qual es pot sumar la de la catalana Meritxell Batet, que en un gest sense precedents va ser la número dos de Sánchez en les últimes generals, si, com sembla probable, torna a Catalunya per encapçalar les llistes del PSC després de la marxa de Chacón.
Hores abans del pas enrere de Lozano, Sánchez va dir a la Ser que volia seguir comptant amb ella, i que el número set per Madrid era “molt digne” per a Madina. Susana Díaz, la presidenta d'Andalusia, a qui cada vegada més càrrecs socialistes veuen com el més segur reemplaçament de l'actual líder si aquest no aconsegueix arribar a la Moncloa després de les eleccions del 26-J, no comparteix aquesta opinió. El partit “no pot prescindir del talent i la capacitat” de Madina, una persona “estimada, reconeguda i valorada al PSOE i en el conjunt del país”, algú que és “un luxe i una garantia”, va dir aquest dijous Díaz, que en l'últim any i mig ha reconstruït els ponts amb l'exdiputat després de recolzar Sánchez en l'última contesa interna, una decisió de la qual ara, segons el seu entorn, es penedeix.
Fonts pròximes a Madina, mentrestant, van explicar a aquest diari que Madina “encara no ha pensat” si concórrer o no en els pròxims comicis. El seu allunyament de Sánchez és absolut.
Dimarts, durant la roda de premsa en què va admetre que no aconseguiria, almenys de moment, el que en alguna ocasió havia anomenat el seu “somni” (ser president del Govern) al no tenir el suport de Podem, Pedro Sánchez va anunciar que ho volia deixar gairebé tot intacte de cara als comicis del 26 de juny. Mateix programa electoral, mateixes llistes que el 20 de desembre. Dimecres, l'executiva del PSOE va oficialitzar l'esquema. Però entre aquell mateix dia a la nit i aquest dijous s'han obert dues importants esquerdes: a la retirada de Carme Chacón com a cap de llista del PSC, avançada per EL PERIÓDICO, es va sumar la d'Irene Lozano, antic flagell del bipartidisme, exdiputada d'UPD (partit que va intentar liderar sense èxit) i amb molt el fitxatge més polèmic de Sánchez.
“En aquest moment la meva intenció és involucrar-me en projectes professionals que per un temps exigiran la meva dedicació completa. Fer política al PSOE ha sigut per a mi una experiència única i un aprenentatge que ja forma part del meu bagatge vital”, va explicar en un comunicat Lozano, que mai va encaixar del tot en les files socialistes.
La seva inclusió a l'octubre com a independent ocupant el número 4 de la llista de Madrid, la més simbòlica i important de totes a l'encapçalar-la el mateix secretari general, va desfermar una tempesta interna que va tenir uns efectes que encara es perceben. Les federacions més importants del partit (sobretot l'andalusa, però també l'extremenya i l'asturiana, entre altres) no van entendre l'aposta de Sánchez, que amb aquest moviment va contribuir a allunyar-se encara més dels principals barons. El secretari d'Organització del PSOE andalús, Juan Cornejo, va arribar fins i tot a absentar-se durant una votació prèvia de les llistes. La seva federació no volia “avalar una persona que ha insultat els andalusos i milers de votants del PSOE”, va dir llavors. En la seva memòria estaven declaracions de Lozano en les quals acusava els socialistes andalusos de crear una “dictadura perfecta” a l'estil del PRI mexicà.
La sortida de l'exdirigent d'UPD deixa una vacant a Madrid, a la qual es pot sumar la de la catalana Meritxell Batet, que en un gest sense precedents va ser la número dos de Sánchez en les últimes generals, si, com sembla probable, torna a Catalunya per encapçalar les llistes del PSC després de la marxa de Chacón.
LES SUBSTITUCIONS
Són moviments que podrien beneficiar Eduardo Madina. Rival de Sánchez en l'últim congrés del PSOE (on va obtenir el 36% dels vots dels militants davant el 49% de l'actual secretari general), el dirigent basc va anar al desembre de número set per Madrid, però els socialistes només van obtenir sis diputats en aquella circumscripció, i va quedar per darrere del PP, Podem i Ciutadans. Madina segueix sent un dels referents d'un partit que està escàs d'aquest tipus de figures i manté el seu atractiu dins de l'esquerra en un moment en què els socialistes han estret el seu espai polític arran del pacte amb Albert Rivera. Només que al PSOE, a diferència del PSC, les llistes són ‘cremallera’, on han d'alternar-se consecutivament homes i dones. Les places de Lozano i Batet haurien de ser ocupades per candidates. La dirigent que sona amb més força és Luz Rodríguez, exsecretària d'Estat d'Ocupació, que en l'última cita amb les urnes es va desplaçar fins a Guadalajara per, precisament, fer-li un lloc a qui va ser mà dreta de Rosa Díez a UPD.Hores abans del pas enrere de Lozano, Sánchez va dir a la Ser que volia seguir comptant amb ella, i que el número set per Madrid era “molt digne” per a Madina. Susana Díaz, la presidenta d'Andalusia, a qui cada vegada més càrrecs socialistes veuen com el més segur reemplaçament de l'actual líder si aquest no aconsegueix arribar a la Moncloa després de les eleccions del 26-J, no comparteix aquesta opinió. El partit “no pot prescindir del talent i la capacitat” de Madina, una persona “estimada, reconeguda i valorada al PSOE i en el conjunt del país”, algú que és “un luxe i una garantia”, va dir aquest dijous Díaz, que en l'últim any i mig ha reconstruït els ponts amb l'exdiputat després de recolzar Sánchez en l'última contesa interna, una decisió de la qual ara, segons el seu entorn, es penedeix.
Fonts pròximes a Madina, mentrestant, van explicar a aquest diari que Madina “encara no ha pensat” si concórrer o no en els pròxims comicis. El seu allunyament de Sánchez és absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada