El cap de la guàrdia urbana, Evelio Vázquez
El cap de la guàrdia urbana, Evelio Vázquez
Per: Andreu Barnils
Vilaweb   
La importància del cas Josep Garganté es pot resumir en una sola frase: volem que els pacients tinguin el dret de parlar amb els metges a soles, o no? Volem que una parella que vol avortar, ho pugui explicar sense vergonyes al metge? Cal que hi hagi estranys dins la consulta quan ho expliquen? Un alcohòlic pot explicar a soles el seu cas al metge, o ha d’haver-hi els seus companys de feina al costat? Voleu dir que si té companys de feina escoltant, dirà tota la veritat? Les coses íntimes, i la salut n’és una, podem dir-les a soles o no? I un senyor que s’ha fet mal al peu? Pot explicar al metge què li ha passat, a soles? Si resulta que el senyor és un venedor ambulant, un manter, que corria perseguit per la policia, no és millor que declari sense la policia al costat? És, o no és evident, que potser si el senyor té un policia al costat es pot sentir intimidat? I si és la policia, que li ha fet mal? Ho dirà davant seu? Explicarà tal i com va anar la caiguda realment? No fotem.
No seria millor que el pacient, i el metge, tinguéssin un espai sagrat on parlar entre ells? Només ells. O ells, i els éssers estimats. Com vulgui el pacient. Però hem d’anar a cal metge per trobar-nos-hi estranys?
Fem memòria del cas Garganté: dijous el diari El Periódico publicava aquest vídeo on es veu el regidor de la CUP de Barcelona al Centre Pere Camps de Barcelona parlant amb un metge. Garganté diu al metge que rebi un pacient a soles. Que tots dos sols, un manter, i el metge, es tanquin en una habitació. I que el manter pugui explicar com es va fer mal al peu. Ha caigut? Un policia l’ha empès? Un amic l’ha tocat sense voler? Com va anar exactament?
En el vídeo es veu com el regidor Garganté es mostra contrariat pel fet que el manter, en la declaració que havia fet anteriorment al mateix metge, hagués declarat amb la Guàrdia Urbana al costat. No li agrada gens, això. Un estrany dins la consulta. I diu al metge que rebi altre cop el pacient, ara a soles, i faci una nova declaració. El metge, tot i que hi ha un moment que és a punt de cedir (minut 3) finalment es nega a rebre al manter una altra vegada. Diu que ja se l’ha escoltat, i que ell ha escrit el que li ha dit: l’home va caure per accident, sense que cap guàrdia urbà l’empenyés. I que no pensa canviar res de res.
El doctor, durant la conversa, no nega que la declaració s’hagués pres amb un guàrdia urbà al costat. En cap moment contradiu Garganté. Tampoc ho afirma. Però, almenys a mi, em dóna la sensació que ho dóna per fet. L’endemà el regidor Garganté va fer una roda de premsa (vídeo) on va afirmar que el metge i ell coincidien en una cosa: la declaració del manter ferit es va fer amb un guàrdia urbà al costat. Per això ell demanava que es repetís. El setmanari la Directa va informar que un testimoni corroborava aquesta versió: el metge i el manter ferit van parlar davant la presència policial. La Vanguardia, en canvi, ahir deia que un testimoni afirmava que el manter va entrar sol a la consulta del metge.
Per mi aquesta és la clau. Perquè jo no sé si el manter va caure per accident, o un guàrdia urbà el va empènyer. Ni idea. Però sí tinc clar que m’agradaria, si mai em passés a mi, poder parlar amb el metge a soles. Si això no va passar, ho trobo greu. Molt greu. Hem de poder dir sense por com hem caigut. Per altra banda, hi ha l’aspecte legal. Vull dir que imagina’t que ets el manter ferit. Ara ves i denúncia a la policia per una càrrega desmesurada havent signat abans en un centre mèdic que vas caure per accident.
A mi em pot quedar lluny, o no, la batalla i els interessos entre la CUP, la Guàrdia Urbana, els manters, l’Ada Colau i El Periódico. De fets, a tots ells, me’ls puc creure, o no. Segur que tots hi posem ideologia, o simpaties, en una banda o l’altra. Passa res. Però ningú em convencerà que en aquesta ciutat no podem parlar amb el metge a soles. I punt. Ho trobo elemental. L’ABC. I que qui demani això, ara Josep Garganté, demà serà un altre, acabi davant els tribunals, acusat de pressionar un metge, acusat de voler canviar informes mèdics , doncs em fa pensar en quina mena de ciutat vivim. Ara no podem veure els metges a soles, doncs? No es pot exigir, això, a Barcelona?
El judici contra Garganté serà un dia d’aquests. No sé què dirà la justícia.Sí sé que m’agradaria molt un prounciament del Col.legi de Metges. Que parlin ells. Que diguin com ho veuen, tot plegat. Perquè jo diria que si l’espai entre el metge,  i el pacient, deixa de ser privat, deixar de ser sagrat, alguna cosa hauran de dir. Com el veuen, ells, aquest cas? La gent no pot estar a soles amb el metge, ara? No és norma sagrada, això? No té raó, Garganté?


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)