LA LLUITA CONTRA L'OBLIT
La dictadura segueix al carrer,encara hi ha 1.200 vies i símbols franquistes al carrer
Compromís denuncia que encara hi ha 1.200 vies i símbols franquistes
Carmena proposa convertir el Valle de los Caídos en el Valle de la Paz
Dissabte, 16 d'abril del 2016 - 20:45 CEST
EL PERIODICO
Els últims mesos diversos ajuntaments han decidit posar fi al franquisme que campa encara pels seus carrers, en aplicació de la llei de memòria històrica. Compromís ha comptat més de 1.200 vies i símbols de la dictadura que perviuen a Espanya. El debat més encès s’ha viscut a Madrid. Després de canviar el nom de 30 carrers amb noms d’aroma feixista (Arriba España, Caídos de la División Azul, Caudillo) tot i l’oposició del PP, Manuela Carmena ha tornat a posar el gran debat sobre la taula: ¿què s’ha de fer amb el Valle de los Caídos?
«Tots estem d’acord que és un lloc que s’ha de mantenir. No hi ha ningú que vulgui dinamitar la zona, però sí que seria correcte i considerable donar-hi una nova visió i incorporar-hi nous valors. El Valle de la Paz seria un bon nom per posar-li», va proposar l’alcaldessa de Madrid en una entrevista amb 'Le Miau Noir'. Encara que el Valle de los Caídos està fora del seu àmbit d’actuació, ja que pertany al municipi de San Lorenzo de El Escorial, creu que ha arribat l’hora de reciclar un lloc d’exaltació franquista. «No té sentit mantenir el nom d’un monument amb el qual es commemora un cop d’Estat portat a terme contra el Govern legalment establert».
Però encara que sigui el més destacat símbol franquista no és, ni de bon tros, l’últim vestigi que hi ha al mapa espanyol. Carles Mulet, senador de Compromís, va presentar el 23 de març 1.200 preguntes en relació amb 1.200 carrers i símbols franquistes que figuren en les bases de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Mulet va reclamar que es verifiqui «carrer per carrer, municipi per municipi» si s’han canviat o no els noms. «En cas de mantenir-se oficialment aquesta denominació, ¿quines mesures s’adoptaran per part del Govern per assegurar que es compleix la llei de la memòria històrica? ¿En quin termini de temps? ¿I pensa adoptar-se alguna actuació contra aquesta administració local per l’incompliment de la llei?», es preguntava el senador valencià, que també va presentar 2.000 preguntes més sobre el franquisme, una per cada fossa inventariada.
Des de les últimes municipals, la guia de carrers s’ha mogut considerablement. Qui hagués passejat algun estiu per San Vicente de la Barquera devia experimentar l’estranya sensació de caminar des de l’avinguda del Generalísimo fins a la plaça de José Antonio. Una experiència torbadora a què el nou ajuntament va posar fi l’any passat al rebatejar-les com l’avinguda de Los Soportales i la plaça Mayor del Fuero. Sense sortir de Cantàbria, el 7 d’abril Santander va aprovar el canvi de nom de 18 vies, l’alteració parcial de sis més i l’eliminació de dos monuments. Davant la divisió del consistori, la mesura es va aprovar amb el vot de l’alcalde del PP, Íñigo de la Serna.
EL PERIODICO
Els últims mesos diversos ajuntaments han decidit posar fi al franquisme que campa encara pels seus carrers, en aplicació de la llei de memòria històrica. Compromís ha comptat més de 1.200 vies i símbols de la dictadura que perviuen a Espanya. El debat més encès s’ha viscut a Madrid. Després de canviar el nom de 30 carrers amb noms d’aroma feixista (Arriba España, Caídos de la División Azul, Caudillo) tot i l’oposició del PP, Manuela Carmena ha tornat a posar el gran debat sobre la taula: ¿què s’ha de fer amb el Valle de los Caídos?
«Tots estem d’acord que és un lloc que s’ha de mantenir. No hi ha ningú que vulgui dinamitar la zona, però sí que seria correcte i considerable donar-hi una nova visió i incorporar-hi nous valors. El Valle de la Paz seria un bon nom per posar-li», va proposar l’alcaldessa de Madrid en una entrevista amb 'Le Miau Noir'. Encara que el Valle de los Caídos està fora del seu àmbit d’actuació, ja que pertany al municipi de San Lorenzo de El Escorial, creu que ha arribat l’hora de reciclar un lloc d’exaltació franquista. «No té sentit mantenir el nom d’un monument amb el qual es commemora un cop d’Estat portat a terme contra el Govern legalment establert».
Informe d’experts
José Luis Rodríguez Zapatero va encarregar al seu dia un informe a una comissió d’experts, presentat un mes abans que deixés la Moncloa. En el document s’apostava perquè el Valle de los Caídos passés a ser un centre interpretatiu i de memòria democràtica que exposés «quan, com, per qui i per què» va ser construït i que les restes del dictador fossin exhumades per desposseir-lo de tota connotació política i ideològica.Però encara que sigui el més destacat símbol franquista no és, ni de bon tros, l’últim vestigi que hi ha al mapa espanyol. Carles Mulet, senador de Compromís, va presentar el 23 de març 1.200 preguntes en relació amb 1.200 carrers i símbols franquistes que figuren en les bases de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Mulet va reclamar que es verifiqui «carrer per carrer, municipi per municipi» si s’han canviat o no els noms. «En cas de mantenir-se oficialment aquesta denominació, ¿quines mesures s’adoptaran per part del Govern per assegurar que es compleix la llei de la memòria històrica? ¿En quin termini de temps? ¿I pensa adoptar-se alguna actuació contra aquesta administració local per l’incompliment de la llei?», es preguntava el senador valencià, que també va presentar 2.000 preguntes més sobre el franquisme, una per cada fossa inventariada.
Des de les últimes municipals, la guia de carrers s’ha mogut considerablement. Qui hagués passejat algun estiu per San Vicente de la Barquera devia experimentar l’estranya sensació de caminar des de l’avinguda del Generalísimo fins a la plaça de José Antonio. Una experiència torbadora a què el nou ajuntament va posar fi l’any passat al rebatejar-les com l’avinguda de Los Soportales i la plaça Mayor del Fuero. Sense sortir de Cantàbria, el 7 d’abril Santander va aprovar el canvi de nom de 18 vies, l’alteració parcial de sis més i l’eliminació de dos monuments. Davant la divisió del consistori, la mesura es va aprovar amb el vot de l’alcalde del PP, Íñigo de la Serna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada