A Cadaqués, "ES GREC, Ο ΈΛΛΗΝΑΣ" de Kostas Kóntos
A Cadaqués,
un dels pobles més emblemàtics del paisatge català, s´hi respira Grècia
a dreta i a esquerra. Blau sobre blanc, els colors de la bandera
hel·lènica són també patrimoni d´aquest indret que forma part
indestriable de la vida dels qui se senten (i s´han sentit) literalment
atrapats per la teranyina dels seus colors i de la seva llum. Jo mateix
en sóc un exemple. Hi ha a Cadaqués una petitíssima comunitat grega (són
a tot arreu, com a bons grecs!) arrelada des de fa una pila d´anys que
ens va descobrir l´excel·lent programa de cultura gastronòmica Karakia (El camí del temps) dedicat a Grècia. Aquí en teniu un extracte:
“Seguint
la premissa que els grecs sempre han estat entre nosaltres, buscàvem
altres emigracions a cavall entre els antics foceus i els nostres
actuals veïns hel·lènics. Cadaqués va ser el destí. Allà hi viu en Constantí Kóntos, nét d'un bus grec anomenat com ell, però a la grega: Kostas Kóntos.
Era el 1912 i en Kostas Kóntos, acompanyat per una colònia de bussos grecs, van arribar a Cadaqués. Havien sortit de Simi, una petita illa del Dodecanès, perquè se'ls havia acabat el seu modus vivendi, l'extracció d'esponges marines, i van decidir seguir buscant feina mar endins. El que podia semblar una emigració arriscada, no ho era tant si tenim en compte que, en aquella època, els únics bussos professionals de la Mediterrània eren grecs i italians. D'aquesta manera van arribar fins a Mallorca, Barcelona i, finalment, a Cadaqués, on van ser cridats per rescatar un famós vapor enfonsat amb matrícula de Glasgow. En les profunditats d'aquell mar van descobrir el corall i es van establir en aquesta població per treballar en l'extracció de l'anomenat or vermell.
Amb la Guerra Civil Espanyola, tota la colònia que havia arribat amb en Kóntos se'n van tornar i només es va quedar en Kostas, que va arrelar-se aquí tot casant-se amb la cadaquesenca Maria Batllori.
Potser perquè en Constantí té el cor repartit entre Grècia i Catalunya, ens va voler fer notar les similituds que tenen tots dos països. Els cementiris mirant al mar, com el de Portlligat; el color blau tenyint les portes i finestres de les cases cadaquesenques i el mateix Cadaqués, que té uns aires molt semblants a l'illa de Simi.”
Doncs bé, en Kostas, el nét del bus de Simi, ha obert al carrer Unió, 11 de Cadaqués un restaurant (o “sa taverneta”, com a ell li agrada dir) que porta per nom “ES GREC, Ο ΈΛΛΗΝΑΣ”,
article salat inclòs. El peix fresc i les especialitats de la cuina
grega més tradicional ens recorden que catalans i grecs estem agermanats
i seguim compartint molts lligams després de vint-i-set segles. Felicitats, Kostas, i per molts anys! Συγχαρητήρια, Κώστα, kαλές δουλιές!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada