Tal com era d’esperar, el pas endavant que ha fet el procés independentista ha forçat un pas endavant també a Madrid. Segons que expliquen, tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias han telefonat al president Puigdemont oferint-li una ‘constitució federal’.
Sembla, d’entrada, que no han entès gran cosa de tot això que passa al Principat. No es tracta pas de fer ofertes ara al president de la Generalitat, com si tot això pogués arreglar-se amb un pacte de despatxos. Això ja fa temps que és impossible. Si tenen cap idea i volen res, serà la població que decidirà si s’accepta o no. Amb urnes.
Però no cal dir que, a més, les frases vagues ja no tenen significació. ‘Independència’ o ‘república catalana’ són conceptes clars i nítids, que tothom sap què signifiquen. Hi ha els mil sis-cents fulls del Llibre Blanc que els tradueixen a mesures concretes. I el procés constituent ben aviat començarà a fer camí. En canvi, ‘federalisme’, de moment, a banda de voler dir continuar essent Espanya, no té cap significació concreta.
Per això Sánchez o Iglesias, si volen que parlem de debò, haurien de concretar. Molt i molt prompte. Haurien de concretar què volen dir quan parlen d’una constitució federal espanyola. Perquè de federacions, al món, n’hi ha de tots els estils i colors, incloent-hi aquelles en què els subjectes federals no tenen cap poder polític i són simples instruments burocràtics, diputacions grans. De manera que si volen debat, més val que superen les paraules i facen propostes. Una federació? O una confederació? Com i quina? Monàrquica? Asimètrica? Amb representació pròpia internacional dels subjectes federals? Amb quina classe d’hisenda? Amb un tribunal constitucional amb paritat entre Catalunya i Espanya? Amb quina consideració nacional de les parts? Amb dret de vet dels subjectes federats sobre decisions polèmiques de la federació? Amb quines competències exclusives cadascú? Amb el dret de federar-nos els Països Catalans?
Ho torne a dir: si volen que en parlem, haurien d’anar concretant i de pressa. Perquè tenen divuit mesos, a tot estirar…