Oriol
Artigas és un jove enòleg i viticultor que de fa pocs anys s’ha
incorporat amb força i personalitat a la Denominació d’Origen Alella:
professor del cicle formatiu de màrqueting i publicitat en el sector
vitivinícola de l’Institut d’Alella, el seu projecte com a viticultor ha
estat la recuperació de vinyes velles sobretot d’Alella i Vilassar de
Dalt, on és nascut. Els seus són vins de parcel·les singulars, perquè
ell defensa que l’esforç s’ha de fer a la vinya i que el vi ha
d’expressar el paisatge. Oriol Artigas fa vins honestos i alhora
atrevits, que han començat a captivar els paladars de prescriptors
exigents i sensibles a una manera de fer i un paisatge vinícola.
Fins ara no tenia celler propi i elaborava els seus vins
al celler Alella Vinícola. Tanmateix, s’acaba de traslladar a Llinars
del Vallès, on hi ha instal·lat un petit celler i ja elabora els seus
vins a partir d’aquesta verema 2015. En aquest sentit, és significatiu
que Llinars de Vallès hagi demanat d’incorporar-se a la DO Alella i que
el Consell Regulador ja hi hagi donat el vistiplau.
La prats, ens explica Oriol Artigas, és una vinya de 103
anys. Es va plantar el 1913 i tenint en compte les replantacions de ceps
que s’hi han fet amb els anys, l’edat mitjana dels ceps d’aquesta vinya
ronda els seixanta anys. Té
la peculiaritat que conté una trentena de varietats de raïm en
coplantació. És el concepte de vinya-masia. Era la vinya de can
Torradeta a Vilassar de Dalt, que abastia aquesta masia de vi de consum
propi per a tot l’any.
La prats té una hectàrea de vinya. La majoria dels ceps
serien per a elaborar el vi i una petita part era destinat a raïm per a
menjar a taula. D’aquí la raó del perquè conté tantes varietats la
parcel·la. El 50% de ceps són de pansa blanca, un 15% de sumoll (negre),
un 10% beier (negre) i la resta té un predomini de varietats blanques
(macabeu, garnatxa, malvasia, Sant Jaume, subirat parent, alguns
híbrids, etc). Bona part de la vinya és plantada amb tres fileres
blanques i una de negre, i una altra part en manté quatre de fileres
blanques i una de negre.
L’any 2012 Oriol Artigas va vinificar per separat les
varietats blanques i negres i va trobar que el vi blanc era molt rude en
boca i el vi negre massa prim. De manera que, d’una manera lògica, va
arribar a la conclusió que el millor vi que es podia fer d’aquella vinya
era un vi de finca, barrejant totes les varietats, com s’havia fet
sempre a can Torradeta.
La finca té un paisatge natural que dóna molt de caràcter
al vi, perquè tot el perímetre de la vinya és ple d’ametllers, magraners
i figueres. I això es reflexa en el vi, que segons quines anyades es
mostra més ametllat i d’altres amb més gust de magrana. Per això el
viticultor, amb el suport de la sommelier Rosa Vila, han cercat el
maridatge que s’hi adiu més: una amanida de rúcula, magrana, figues i
ametlles crues. I també han comprovat que La prats aguanta els
maridatges més complicats: amb ou dur, carxofes, espàrrecs… perquè és un
vi molt versàtil.
Des de la vinya es veu el mar, que es troba a un
quilòmetre de la costa i a 60 metres d’altitud. Els ceps es troben sobre
un terrer que no és 100% sauló (el sòl propi de la banda de mar de la
DO Alella) sinó roca mare de granit, crosta calcària i al damunt un mix
de llimós-ferrós i pedres de la mida d’un pinyol de préssec, que allà en
diuen ‘pinyolet’, i que drenen molt bé.
I davant d’una vinya tan heterogènia, de tanta diversitat
de varietats, que suposen tanta variabilitat en la maduració del raïm,
Oriol Artigas ha decidit que la millor manera perquè el vi d’aquesta
vinya expressi l’anyada és veremant tot el raïm un mateix dia i sempre
el mateix dia: l’11 de setembre al matí. És doncs la data de verema la
constant d’aquest vi, la que li dóna la regularitat.
Un cop collit el raïm, es deixa macerar amb les pells unes
dotze hores, es fa un desfangat suau i es deixa fer la fermentació
espontània, només amb els llevats que provenen de la vinya, que acostuma
a durar unes tres setmanes. No hi ha estabilització. El vi passa
l’hivern sobre les mares fines. I al mes de març s’embotella. En aquest
moment de l’embotellat se sulfita una mica (uns 20 mil·ligrams per
litre). La raó: un cop s’han fet tots els processos d’una manera
natural, el vi ja és acabat. És el procés d’embotellat i el transport
que no són processos naturals del vi, on el vi pot perdre una part del
seu caràcter. De manera que aquests sulfits el que fan és protegir-lo.
La prats 2014 d’Oriol Artigas se’ns presenta amb un color
trencat, que ofereix unes pinzellades velades de pell de ceba, i que és
la manera com mostra la barreja de varietats blanques i negres que
conté. La prats 2014 té un color menys pujat que La prats 2013. Al nas
de seguida es mostra nerviós i herbaci, molt vegetal. I en boca explota
la seva frescor, la seva alegria, el verd de les herbes mediterrànies de
tocar de mar, herbes aromàtiques i la fragància de les fruites dels
arbres del contorn. I també mostra un ser ancestral de vinya vella.
Tastant aquest vi per primera vegada hi ha qui l’ha definit com un vi
valent. D’altres el troben salvatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada