Articles del Víctor
06-12.01.16
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 2 ) (53). De
LA
CAIGUDA DE L'ENXANETA,
a GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA
De
LA CAIGUDA DE L'ENXANETA,
a GAIREBÉ LA CAIGUDA DE L'ENXANETA.
Els
que fem d'articulistes, cronistes, periodistes, bloguers - free
lance
– tot una mica, algunes vegades se'ns complica la cosa de mala
manera. I això és el que ha passat aquests dies amb la disbauxa que
es portaven tots plegats que semblava que s'havia trencat tot i
havíem perdut bous i esquelles. Trist i deprimit vaig començar
l'article 53 de la sèrie ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., ara
en direm (SEGONA
ÈPOCA),i
que portava per subtítol: “LA
CAIGUDA DE L'ENXANETA”,
i
el començava així:
“No
m'hauria pensat mai posar un títol com aquest, que com podeu pensar
, és una al-legoria del món casteller- que admiro - referent a
l'acabament procés independentista- que quan l'enxaneta
està prop de fer l'aleta,
algun pilar del castell tremola, va i cau, i no es
pot carregar, ni descarregar, ...”
Però
l'endemà dissabte, abans de la mitja part del partit del Barça que
l'escoltava Can Puyal i la seva Tdp a Catalunya Ràdio..., digueren
que s'havia arribat a un acord in
extremis
!!!Al-leluia...!!!,
í com minim més de mig país se n' alegra i llavors vaig posar:
“GAIREBÉ
LA CAIGUDA DE L'ENXANETA” , començant així: “Quan
tothom és pensava que l'acord era impossible i els auguris eren
d'allò més foscos...”
..........................
Diuen
que el passat divendres (8 de gener del 2016), el President Mas
encara no tenia decidit el que havia de fer respecte al Procés i del
tot que'n depenia. Com nosaltres que gairebé ja ho teníem embastat.
Fou precisament el 9 de gener, que va canviar tot, l'endemà del dia
que el replicant Roy
Batty, de
la pel-licula “Blade
Runner”
, si aquell que interpretava en Rutger Hauer i que mentre es moria
sota la pluja, i plorava perquè anava perdent la memòria i dient
aquelles tristes paraules finals de la famosa frase : “ …en
la foscor prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es
perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.
i com diu el guió va néixer el 8
de gener del 2016,
casualitats de la vida, oi?, - i n'he fet referencia, perquè en
aquesta anada
Cap
a la independència,
i que tot plegat, a part de semblar una pel-licula de por, d'intriga,
o fins i tot, com deia un amic meu, d'un gran joc d'estratègia, i
hom afegiria que superaria a la millor pel-licula de ciència ficció
, i que més d'un en podria fer una gran sèrie. Com després he vist
que el Financial Times - un diari no molt amic del nostre procés -
ha dit que:
“ El procés català supera les sèries ‘Borgen’ i ‘House of
Cards’, i que se'n podria fer una apassionant sèrie política...”
Aquests
dies també han passat d'altres coses al món,
ja que el cantant David Bowie ha mort a seixanta-nou anys després
d’una lluita de divuit mesos contra el càncer, quan treballava
intensament, ja que el divendres passat (8 de gener del 2016) el
polifacètic David Bowie havia publicat el seu últim
disc,”Blackstar”.
Amb
Carles Puigdemont i
Casamajó, tenim
el 130è President de la Generalitat de Catalunya.
I
amb ple extraordinari fet a correcuita , a tres quarts de deu de la
nit del diumenge 10 de gener del 2016, fou investit Carles
Puigdemont i
Casamajó.
com a 130è President de la Generalitat de Catalunya , per 70 si, 63
no, i 8 abstencions.
I
qui és Carles Puigdemont i Casamajó.
Deixeu-me'n
fer un petit resum: Carles
Puigdemont i Casamajó
va néixer a Amer* ( a la Selva), ara, té cinquanta-quatre anys i va
cursar estudis de filologia catalana al Col·legi Universitari de
Girona. Periodista de professió, va treballar al diari el Punt, ara
Punt-Avui, fou creador i director de l’Agència Catalana de
Notícies (ACN), director general del periòdic Catalonia Today. Va
entrar en política quan va afiliar-se a la Joventut Nacionalista de
Catalunya (JNC). Director de la Casa de Cultura de Girona
(2002-2004). Començá l'activitat política el 2006, a l'esdevenir
diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya, on repetí
el 2010, el 2012 i el 2015, i en les passades eleccions del 27-S va
ocupar la tercera posició de la llista de Junts pel Sí de Girona,
darrere de Lluís Llach i Anna Caula. Puigdemont té unes fermes
conviccions independentistes i se l'inclou al sector socialdemòcrata
de CDC. El 2007 va encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de
Girona, sense va guanyar les eleccions i va estar a l’oposició,
que ho va fer el 2011, després de trenta-dos anys de govern del PSC
a Girona - des de la transició – repetint de nou
el 13 de juny de 2015
que va revalidar la victòria fins ahir 11 de gener. Elegit president
de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), en
substitució Josep Maria Vila d’Abadal el juliol de l’any passat.
Fixem-nos
bé, si és una segona època, quan el descendent directe del primer
Borbó, - que
cal tenir de cap per avall
- el rei espanyol
Felip
VI va rebutjar rebre la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme
Forcadell, - i així és va trencar
amb la tradició establerta de que el president de la cambra catalana
-, comuniqués personalment els canvis respecte al nou president de
la Generalitat i no diguem de les errades, fetes expressament, en les
comunicacions del BOE respecte al President Mas, que n'anirem parlant
i molt en el futur.
Ara
fins i tot la meva estelada, que estava tota motxa, ja voleia com una
desesperada per l'acord aconseguit. I finalment amb Carles Puigdemont
Catalunya té un nou resident, una majoria parlamentària i un
govern encarregats d'assolir la independència. Un President que va
acabar les seves paraules d'agraïment amb un fort: “
Visca Catalunya Lliure...!!!”, de
tot això, n'anirem
parlant, tot anant cap a la independència (segona època)...Per cert
, Salut President.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada