Oriol Soler
Oriol Soler
Oriol Soler (1969) és un home poc conegut per la població en general. Però molt present en els esdeveniments polítics. Tant, que les fonts de Junts pel Sí i de la CUP consultades per VilaWeb, totes presents en les negociacions, asseguren que és un dels homes que va saber trobar el desllorigador per a aconseguir l’acord ‘in extremis’ entre totes dues formacions. No és l’únic home que va ajudar-hi, però si un de fonamental. Com també  ho fou Òmnium Cultural, entitat de la qual és membre i que va anar sabent els seus passos.
Oriol Soler desperta confiança en tots dos mons, la CUP i Junts pel Sí. Nascut a Ripollet, a l’àrea metropolitana, havia militat a l’MDT i forma part del món de l’esquerra independentista. Del món de la CUP. Políticament, potser no és dels seus, ara, però són la seva gent. Una ex-parella seva, de fet, anava a llistes de la CUP a les darreres eleccions municipals. Oriol Soler és molt amic de Julià de Jòdar, i gent com David Fernàndez i alguns altres el coneixen de fa molt temps. ‘Passa que el seu caràcter emprenedor, i tanta empresa, el va allunyar d’ells. Però li tenen tota l’estima i respecte del món’, diuen.
Per una altra banda, Soler ha estat director general del Grup Cultura 03 i és un dels pares del diari Ara. És un emprenedor. Ara mateix, per exemple, és a Londres per mirar d’aixecar projectes.
A més, va ser un home clau durant la campanya del 27-S. Una altra vegada en un espai de segona fila, però cabdal: va ser un dels directors de campanya de Junts pel Sí. Un càrrec decisiu del tot. I és per això que Artur Mas i Raül Romeva el coneixen personalment i veuen que és un home molt capaç.
Per tot això, Soler era un home pont ideal entre la CUP i Junts pel Sí. Els uns i els altres el coneixien bé.
6 de gener, dia de Reis
A la CUP diuen que el primer pas el van fer ells el dia de Reis: ‘Va ser una de les nostres alliberades, que coneix l’Oriol de fa temps, que li va demanar: “Tu, vista la situació actual, què faries?” I és ell que va gestar la idea.’ La idea, parlant cruament, és la següent: ‘Si la CUP vol tallar caps, que també en talli Junts pel Sí. Que la CUP asseguri la governabilitat i que demani disculpes. Perquè s’han equivocat i ha de quedar clar.’ Aquest és el consell que va donar Oriol Soler a la CUP. Però també a Junts pel Sí, tal com diu un dels personatges d’aquesta història: ‘El problema no era polític. Era sexual. Tal com t’ho dic. Era un tema de collons. Encallats emocionalment, i no políticament. Algú havia d’entendre que Mas també tenia el dret de morir matant. És bèstia dir-ho així, però també és això. El problema era saber entendre totes les parts emocionalment, més que no pas racionalment.’
‘Això és així’, afirmen les fonts de Junts pel Sí. ‘Que si es tallen colls, es faci a banda i banda. I que ha d’haver-hi autocrítica per part de la CUP i governabilitat. És d’ell de qui rebem la idea.’
7 de gener
Oriol Soler es va reunir amb la CUP el dia 7 de gener. Si li demanaven consell, els el donava. I els va dir això: ‘Heu volgut tirar una bomba atòmica sense veure que havíeu fet mal als amics. La ciutat on ha caigut també és la ciutat de la vostra gent. Per això haureu de demanar perdó si volem avançar. Si aconseguim això, i assegurem governabilitat, potser Mas es mourà. Si no, no.’
Més tard, a les deu del vespre, van anar a casa del diputat Julià de Jòdar. Hi havia Anna Gabriel, Albert Botran i membres del secretariat: unes deu persones, juntament amb Oriol Soler, Muriel Casals i Raül Romeva. En aquella reunió la CUP acceptà la seva part: ens hem equivocat, hem de fer canvis i garantir governabilitat. I Raül Romeva i Muriel Casals acceptaren de traslladar a Mas la proposta d’Oriol Soler: que Muriel Casals fos la presidenta simbòlica de la Generalitat. I que Mas fes un pas al costat.
Totes les fonts asseguren que Muriel Casals va deixar clar que ella no faria res sense el consentiment de Mas. De fet, el president va rebre un WhatsApp informant-lo de com havia anar la reunió. És a dir, que va estar al cas d’aquestes reunions i propostes.
8 de gener
Reunió a l’ANC entre Junts pel Sí, la CUP i entitats sobiranistes. Alguns membres d’aquesta reunió creuen que es fa perquè la CUP digui que no a les propostes de l’ANC: primàries a Junts pel Sí, o assemblea de càrrecs electes. Creien que era una reunió trampa. Que CDC ja volia plegar, i aquell era el millor final. La CUP es torna a negar a tot. Però en comptes de dir que no, va posar damunt la taula la proposta rebuda el dia abans: acte de contrició, governabilitat i Muriel presidenta. Els independents de Junts pel Sí ho veien bé. Allò va ser un canvi d’escenari radical.
Mas va rebre la proposta aquella mateixa nit. I aquella nit Mas fa un pas al costat. Això sí, queda establert que ell mateix escollirà el successor. L’endemà, 9 de gener, Soler encara dóna un cop de mà, quan el van a cercar per a polir el redactat de l’acord. I l’endemà Carles Puigdemont és president.
Final
Aquesta història serviria per a explicar que no hi ha un únic home que ho ha desllorigat tot. N’hi ha hagut uns quants i Soler n’ha estat un.