PER AIXÒ, TAMBÈ, NECESSITEM LA INDEPENDÈNCIA...!!!
Dossier
El repte de viure sense aigua potable
Les aixetes de Senan ragen aigua amb nitrats i el poble no es pot pagar la solució
DANI REVENGA Senan
La petita població de Senan (Conca de Barberà)
arrossega des de fa anys un problema de salubritat de l’aigua que raja
de les aixetes de les cases. L’aigua té, històricament, un excés de
nitrats i de sulfats que fa que no sigui adequada per al consum humà. Un
problema que ells no poden resoldre per les limitacions pressupostàries
d’un municipi d’una cinquantena d’habitants censats -només uns 15 hi
viuen tot l’any- i que, de moment, no ha comptat amb la implicació de
cap altra administració per garantir el subministrament, una carència
impensable a la gran majoria de municipis catalans.
El problema de l’aigua de Senan ve de lluny. Els
nitrats estan escampats pels camps que envolten el poble, una
conseqüència de l’activitat agrícola de la zona. Els fertilitzants i
altres productes químics que s’han anat acumulant són arrossegats per
l’aigua de la pluja cap a les captacions, una dinàmica que perjudica la
qualitat de l’aigua, que sense ser altament nociva, no és recomanable.
Així ho manifestava una notificació que van rebre l’estiu passat a
l’Ajuntament, en la qual el departament de Salut els advertia que
l’aigua no era saludable i els amenaçava amb multes d’entre 3.000 i
60.000 euros. L’alcaldessa, Carme Ferrer, explica: “Ja érem conscients
del problema, així com de la nostra incapacitat per posar-hi remei”.
Però es queixa: “Ja que ens diuen que l’aigua no és bona, el que esperem
és que ens ajudin a corregir el nostre problema”.
La solució al problema de l’aigua de Senan està
sobre la taula i té ben definit quin seria el seu cost. Es tractaria de
construir 4 quilòmetres de canonades per connectar el dipòsit del poble
amb el pou que hi ha a l’Espluga Calba, cosa que els permetria disposar
de l’aigua potable de la mancomunitat de les Garrigues. El projecte
costaria 240.000 euros, una quantitat que està lluny de les
possibilitats d’un municipi tan petit. “Esperem que algú ens ajudi -diu
l’alcaldessa-. De moment l’ACA ens ha fet una memòria del cas i la
Diputació ens ha fet un projecte a preu públic, que hem pogut pagar,
però les obres no les podem finançar”, confessa. Carme Ferrer recorda
que el problema ja va estar en vies de solució fa uns anys, quan
l’Agència Catalana de l’Aigua els va concedir una subvenció. Però amb la
fallida financera de l’ACA, aquells diners van quedar congelats i el
projecte en un calaix.
Aigua embotellada, de l’Espluga
La falta d’aigua de boca suposa una
gran incomoditat per als veïns de Senan. Estan conscienciats i, tot i
que ningú ha demostrat que pugui provocar el desenvolupament de
malalties de manera directa, saben que no és saludable. Per això, des de
fa anys, han optat per beure només aigua embotellada. Però, com que al
poble no hi ha cap comerç, no els queda més remei que comprar-la quan
baixen a l’Espluga de Francolí, el municipi d’una certa envergadura que
tenen més a la vora. Són nou quilòmetres per una sinuosa carretera, amb
la dificultat afegida que la majoria dels veïns de Senan són gent gran,
als quals els costa més carregar garrafes. Maria Guiu és una d’aquestes
persones i es queixa: “És una gran molèstia, a més l’aigua de l’aixeta
no és bona per a res, fa malbé la rentadora perquè té molta calç i quan
et dutxes et deixa els cabells bruts”.
Carme Ferrer confia que gràcies a haver-se associat
amb altres micropobles tinguin la força suficient perquè alguna altra
administració els aporti el finançament que necessiten. “Associar-nos
dóna visibilitat als nostres problemes i ens obre portes; esperem que la
Generalitat, la Diputació, el consell comarcal o tots plegats ens
ajudin”, diu l’alcaldessa, que reclama també un sistema de finançament
estable per als micropobles com Senan. I afegeix: “Actualment financem
els serveis als veïns gràcies a subvencions, però si un dia algú les
retalla, ens quedaríem sense poder garantir els serveis més bàsics”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada