La dimissió de Baños, el desencadenant de l'acord
La decisió del cap de llista de la CUP després del 'no' a l'acord amb Junts pel Sí el 3 de gener va fer veure a la direcció del partit el perill real de trencadissa interna
|
Sense l'anunci de dimissió d'Antonio Baños com a diputat de la CUP el 3 de gener, probablement avui no hi hauria acord
entre Junts pel Sí i la CUP, i per tant, Carles Puigdemont no seria
president i Artur Mas hauria signat el decret de convocatòria de noves
eleccions al març. Així ho creuen fonts de Junts pel Sí i la CUP, que
coincideixen a assenyalar a El Món que el gest de Baños va ser "el desllorigador, el desencadenant per tornar a seure amb més tranquil·litat i adonar-nos que realment havíem de reflexionar tots plegats. No era normal que plegués el cap de llista de la CUP justament perquè no hi havia acord", assegura un dels negociadors de JxSí, ara amb funcions al Govern.
Per la seva banda, des de la CUP es va interpretar l'anunci de Baños com "com un avís real de divisió interna"
en dos blocs molt marcats, liderats per Poble Lliure i Endavant. "Els
que estaven convençuts d'anar a eleccions, amb l'anunci de l'Antonio
Baños de cop van veure que l'organització estava molt tocada. La decisió d'en Baños va ser clau per desencallar la situació que semblava no tenir sortida. I per això van acceptar entusiàsticament un acord que no és una gran victòria, però que almenys manté la CUP unida", argumenten a El Món fonts de la CUP presents en les negociacions.
De fet, la CUP havia arribat molt desgastada al Consell Polític del 3 de gener, i pel cantó de Junts pel Sí, començaven a fer-se evidents les fissures. Alguns integrants de la coalició ja donaven per feta la convocatòria electoral i prenien posicions per si efectivament s'anava a les urnes al març. Una probabilitat cada vegada més gran, que debilitava el candidat oficial de Junts pel Sí. Diverses veus insinuaven de forma més o menys clara que potser el millor era que Artur Mas fes un pas al costat pel bé del procés. "Amb aquestes cartes sobre la taula, a banda i banda de la negociació sabíem que tots teníem molt a perdre-hi si anàvem al març, com a partits i sobretot com a país", afegeix un negociador de Junts pel Sí.
Antonio Baños ha estat un enllaç molt important entre la CUP i Junts pel Sí. Pel seu tarannà dialogant i el seu caràcter obert i respectuós, però sobretot, per allò que molts li han criticat des de les files de l'esquerra independentista, el seu "processisme". Baños va encapçalar la llista del a CUP al Parlament després d'un procés de primàries. Era, de fet, el 'delfí' de David Fernández, però des del primer moment, el periodista de Nou Barris va ser vist amb recel per una part de la CUP, que el veia més centrat en el procés que no pas en la revolució social. I això que Baños s'esforçava en cada míting a cridar amb el públic consignes anticapitalistes.
Baños va estar present en moltes reunions amb Junts pel Sí. Però a mesura que passaven els dies i no hi havia acord, el cap de llista de la CUP es trobava més incòmode. Era "un processista", com l'havia descrit el sector de la CUP que hagués preferit un altre candidat a la presidència de la Generalitat. Fins que a l'assemblea de la CUP a Sabadell es produeix un empat a 1.515 vots a favor d'investir Artur Mas i de no investir-lo. Era el 27 de desembre, i les possibilitats d'arribar a un acord amb Junts pel Sí per permetre la formació d'un govern i iniciar el procés de desconnexió es diluïen. Fins que el dia 3 de gener, el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària donen un 'no' a l'acord.
En aquell moment, el cap de llista de la CUP anuncia la seva voluntat de presentar la renúncia com a diputat al Parlament, perquè no es veu capaç de defensar el no de la CUP i anar a un escenari d'eleccions avançades. Però la grip, els dies de festa per Reis i el convenciment de la CUP que hi haurà eleccions, fan que Baños no presenti encara la renúncia al Parlament de forma oficial.
Però l'acord arriba in extremis dissabte 9 de gener a migdia. I Baños no ha presentat oficialment la seva renúncia. Aquella nit, en declaracions a El Món, l'encara diputat de la CUP assegura que "si la CUP m'ho demana, em quedaré", mostrant la seva voluntat de servir el partit si així ho considera la direcció. Haurà d'esperar a l'endemà que el Consell Polític que ha comentar l'acord assolit el dia abans, i decidir quins diputats dimiteixen en virtut de l'acord amb Junts pel Sí, li ho demanen o no.
De fet, la CUP havia arribat molt desgastada al Consell Polític del 3 de gener, i pel cantó de Junts pel Sí, començaven a fer-se evidents les fissures. Alguns integrants de la coalició ja donaven per feta la convocatòria electoral i prenien posicions per si efectivament s'anava a les urnes al març. Una probabilitat cada vegada més gran, que debilitava el candidat oficial de Junts pel Sí. Diverses veus insinuaven de forma més o menys clara que potser el millor era que Artur Mas fes un pas al costat pel bé del procés. "Amb aquestes cartes sobre la taula, a banda i banda de la negociació sabíem que tots teníem molt a perdre-hi si anàvem al març, com a partits i sobretot com a país", afegeix un negociador de Junts pel Sí.
Antonio Baños ha estat un enllaç molt important entre la CUP i Junts pel Sí. Pel seu tarannà dialogant i el seu caràcter obert i respectuós, però sobretot, per allò que molts li han criticat des de les files de l'esquerra independentista, el seu "processisme". Baños va encapçalar la llista del a CUP al Parlament després d'un procés de primàries. Era, de fet, el 'delfí' de David Fernández, però des del primer moment, el periodista de Nou Barris va ser vist amb recel per una part de la CUP, que el veia més centrat en el procés que no pas en la revolució social. I això que Baños s'esforçava en cada míting a cridar amb el públic consignes anticapitalistes.
Baños va estar present en moltes reunions amb Junts pel Sí. Però a mesura que passaven els dies i no hi havia acord, el cap de llista de la CUP es trobava més incòmode. Era "un processista", com l'havia descrit el sector de la CUP que hagués preferit un altre candidat a la presidència de la Generalitat. Fins que a l'assemblea de la CUP a Sabadell es produeix un empat a 1.515 vots a favor d'investir Artur Mas i de no investir-lo. Era el 27 de desembre, i les possibilitats d'arribar a un acord amb Junts pel Sí per permetre la formació d'un govern i iniciar el procés de desconnexió es diluïen. Fins que el dia 3 de gener, el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària donen un 'no' a l'acord.
En aquell moment, el cap de llista de la CUP anuncia la seva voluntat de presentar la renúncia com a diputat al Parlament, perquè no es veu capaç de defensar el no de la CUP i anar a un escenari d'eleccions avançades. Però la grip, els dies de festa per Reis i el convenciment de la CUP que hi haurà eleccions, fan que Baños no presenti encara la renúncia al Parlament de forma oficial.
Però l'acord arriba in extremis dissabte 9 de gener a migdia. I Baños no ha presentat oficialment la seva renúncia. Aquella nit, en declaracions a El Món, l'encara diputat de la CUP assegura que "si la CUP m'ho demana, em quedaré", mostrant la seva voluntat de servir el partit si així ho considera la direcció. Haurà d'esperar a l'endemà que el Consell Polític que ha comentar l'acord assolit el dia abans, i decidir quins diputats dimiteixen en virtut de l'acord amb Junts pel Sí, li ho demanen o no.
I la resposta és no. Malgrat que un sector de la CUP
insisteix a defensar Baños i la seva vàlua, no se'n surten i es decideix
que Baños ha de plegar definitivament. Amb tot, Baños pot fer
un darrer gest a favor del procés. Votarà Sí a la investidura de Carles
Puigdemont com un dels vuit diputats de la CUP que permeten la
investidura. Poc després, presenta la seva renúncia al Parlament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada