08.09-14.09.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37).
ARA SÍ
QUE
ÉS L'HORA.
De la gran eufòria de La Via Lliure de la Meridiana de l'11S15 als
nervis pel 27S, quan manquen 15 dies justos.
Permeteu-me
que us faci l'article com si fos una crònica, un xic suigeniris.
Dies
abans de l'11S15 de La Via Lliure de la Meridiana.
El
dia 9 vai
posar a la finestra una estelada nova d'aquestes mida de llençol de
llit petit, comprada als xinos, un pèl cara i això que em durarà
menys anys. De passada he comprovat que les finestres i balcons
d'arreu es van tacant de senyeres i estelades a mesura que s'atansa
la Diada.
El
dia 10 al migdia me'n vaig a corre-cuita – per qüestions de
logística – a apuntar-me a l'autocar de la CUP de Ribes (Sant
Pere de Ribes), - que surt l'endemà La Diada,a quarts de tres de la
tarda i torna a les 10 de la nit, i així podré gaudir més
intensament de l'ambient fins al final. Quan surto de la inscripció
es posa a diluviar a Bots
i a barrals,
- que val més que ho faci avui que demà a la Meridiana, oi?-. A
durat poc més d'una hora i mitja que he aprofitat per fer el
cafenllet i després el vermutet i tot, quan arribo a Sitges el mar
s'aclareix i llueix un sol que deunidó , a mitja tarda s'ha posat un
mar d'un blau lluent que només li mancava l'estel, al vespre es va
tornar a ennuvolar. Parlant del vespre, avui mateix a les 12 comença
la Campanya Electoral del 27S , i de passada a TV3 fan “13
dies d'octubre “,
una pel-licula dedicada als darrers 13 dies del President Companys
abans de ser assassinat pels franquistes. Aquesta pel-licula per a
televisió de Carles Marques-Marcet que repassa els últims dies de
Lluís Companys des del seu traslladat a la Capitania General de
Catalunya, empresonat al castell de Montjuïc, on se li va fer la
comèdia del judici, fins a l'afusellament el 15 d'octubre del 1940
que
aviat farà el 75è aniversari. Precisament coincidint amb aquesta
data el govern de la Generalitat va acordar avui proclamar el 15
d'octubre del 2015
com a
Dia
Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les
víctimes de la dictadura franquista.
Ara
cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15.
El
dia 11 es desperta d'allò més rúfol que sembla ven bé que plourà
d'un moment a l'altre, arribo a Sant Pere de Ribes i comprovo que els
autocars de l'Assemblea, - uns 7 o 8- ja acaben d'encabir la gent
als tres que manquen, que marxen passades les dues. Faig temps
perquè el meu - de la CUP- ho fa a dos quarts de tres, mentre
comprovo que pels voltants les estelades han augmentat moltíssim,
vaig a un carrer proper que fa temps tinc de referència, és el
carrer Comàs i Solà de Ribes, que és relativament curt hi ha hagut
un màxim de disset estelades i un mínim de dotze, aquest 11S, n'hi
havia unes setze -un carrer semblant al Travesser, o com es digui, de
Cervera que sempre hi ha moltes-. Fet i fet arribarem al voltant de
les quatre i ens deixaren prop d'un quilometre del tram que ens
corresponia, era el 84 a l'indret Clot-Aragó, mentre hi anàvem de
totes parts hi havia corrues de gent abillats amb senyeres i
estelades de tots tipus i aquesta hora feia un sol esplendorós i
calorós que va durar fins quarts de sis. Enguany he observat que
milers de joves, sobretot, portent una estelada gran a manera de
capa. Enguany tot és blanc suposo per qüestio d'imatge i per
disseny de la via que després canvia de colors segons els trams i la
seva representació. La majoria de samarretes eren blanques però no
totes de l'ANC, que es veu només n'havien venut unes 220000, la
gent d'aquest color tothom en te una, els altres anys a causa del
disseny en vengueren moltes més, hi ha vegades és difícil
compaginar màrqueting, economia i disseny.
Una
vegada arribat al lloc es va atapeir de tal manera que pràcticament
no ens varen poder moure fins que va passar la fletxa (punter) gegant
portada per esportistes durant més de cinc quilòmetres i que
passava per un passadís de cinc metres d'amplada que s'anava tancant
a mesura que passava la fletxa que anava en direcció al Parlament de
Catalunya on hi havia el final i el Tram 135 ( igual que els Diputats
a la nostra cambra), quan passava la fletxa la gent alçava uns
punters de cartró i un color segons el lloc que era immortalitzat
per cinc helicòpters i dues avionetes que voleiaven seguin La
Via Lliure de la República Catalana
a tota la llargada de la Meridiana
que estava atapeïda de pancartes, senyeres i estelades. Com que no
havia d'agafar l'autocar fins a les 10 de la nit al final del
Passeig Lluís Companys i vaig trobar unes amigues de Sitges i així
caminant i fent fotos durant més d'una hora i mitja anà del Clot
(davant de la colla de Castellers La Jove de Sitges) fins al Fossar
de les Moreres, “
...on no s'hi enterra cap traìdor...”
I
ara cap el 27S,...
amb molts nervis.
Com
em deien uns amics meus de Sitges i Vilanova i la Geltrú que després
vaig trobar al vespre al Fossar
de les Moreres
- on feia temps que no hi ha anava un 11 de setembre - tots plegats
independentistes, encara que de diferents aspectes, i com havia de
passar acabarem parlant de 27S i convenirem que l'ambient de La Via
Lliure havia sigut immillorable, tot un èxit, però que ara ja
teníem , tots, els
nervis a l'estomac
fins a veure els resultats
finals de l'escrutini del 27S.
Com
veieu cada vegada ho tenim més a l'abast, però no afluixem ni un
pèl,
i
hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada