Espanya, a la cua d’Europa en referèndums
Suïssa, amb 611 referèndums, és el país europeu que n’ha fet més. Espanya, a escala estatal, només n’ha fet 4
per Pere Fernández 10/12/2017
el Món
el Món
|
El “no” a la reforma constitucional promoguda pel ja exministre Matteo Renzi a Itàlia ens va deixar una dada ben significativa: el del 4 de desembre va ser el 72è referèndum que se celebrava al país des que es va instaurar la República l’any 1946. Itàlia és un dels països europeus on els referèndums han tingut més recorregut. I en part és així perquè, a diferència d’altres països, a Itàlia a més de referèndums constitucionals s’hi fan referèndums populars. Els referèndums populars, que es poden sol·licitar mitjançant la recollida de 500.000 firmes o si el sol·liciten un mínim de 5 regions, serveixen per abrogar lleis aprovades pel Parlament. A escala nacional, d’aquest tipus, se n’han fet 67.
Les xifres d’Itàlia deixen en molt mala posició a Espanya, on a escala nacional només s’han realitzat 4 referèndums: el referèndum sobre el Projecte de Llei per a la Reforma Política que van aprovar l’any 1976 les Corts franquistes, el de la Constitució, l’any 1978, el de la permanència a l’OTAN, l’any 1986, i el de la Constitució Europea, l’any 2005. A part, s’han fet referèndums a Catalunya, País Basc, Andalusia i Galícia per aprovar o reformar estatuts d’autonomia, estatuts que en alguns casos –com el de Catalunya– van quedar finalment reduïts substancialment. Espanya tampoc ha emprat mai el referèndum per fer una reforma constitucional. Només s’hi han fet dues modificacions, i les dues només van necessitar l’aprovació del Congrés.
Suïssa, un món a part
Suïssa és considerada el paradigma de la democràcia directa. Segons el Centre for Research on Direct Democracy, a Suïssa s’han celebrat, des de l’any 1848 fins al 2016, 611 consultes directes a escala federal –no es comptabilitzen tots aquelles que es fan als cantons o municipis–. A Suïssa els referèndums els poden convocar el Parlament i els ciutadans en igualtat de condicions. A més, els ciutadans tenen la possibilitat de convocar un referèndum per a qualsevol canvi legislatiu que aprovi el Parlament si en els 100 dies posteriors a la publicació de l’acta de la nova llei es recullen 50.000 firmes o ho demanen un mínim de 8 cantons. Hi ha un tercer mecanisme de democràcia directa que són els referèndums per iniciativa popular. Si la iniciativa obté un mínim de 100.000 firmes, es convoca un referèndum vinculant a tot el país. D’aquestes iniciatives se n’han votat més de 200 però només 22 han estat aprovades.
|
Suïssa, un món a part
Suïssa és considerada el paradigma de la democràcia directa. Segons el Centre for Research on Direct Democracy, a Suïssa s’han celebrat, des de l’any 1848 fins al 2016, 611 consultes directes a escala federal –no es comptabilitzen tots aquelles que es fan als cantons o municipis–. A Suïssa els referèndums els poden convocar el Parlament i els ciutadans en igualtat de condicions. A més, els ciutadans tenen la possibilitat de convocar un referèndum per a qualsevol canvi legislatiu que aprovi el Parlament si en els 100 dies posteriors a la publicació de l’acta de la nova llei es recullen 50.000 firmes o ho demanen un mínim de 8 cantons. Hi ha un tercer mecanisme de democràcia directa que són els referèndums per iniciativa popular. Si la iniciativa obté un mínim de 100.000 firmes, es convoca un referèndum vinculant a tot el país. D’aquestes iniciatives se n’han votat més de 200 però només 22 han estat aprovades.
Espanya perd en gairebé totes les comparacions
Al marge dels casos de Suïssa i Itàlia, Espanya tampoc és capaç de superar cap dels països amb els quals s’acostuma a comparar. A França, per exemple, s’han fet 24 referèndums a escala nacional, 14 abans i 10 després des de l’establiment de la V República. En aquests darrers 68 anys s’ha votat la Constitució, dues consultes sobre l’autodeterminació d’Algèria, una sobre la Nova Caledònia, la reforma del Senat i la creació de les regions, tres reformes europees, i dues reformes sobre el sistema electoral i els anys de mandat del president. També s’hi han fet més d’una vintena de referèndums a escala regional. França, a més, té previst pel 2018 el referèndum d’autodeterminació de la Nova Caledònia.
A Alemanya els referèndums es fan a escala regional o municipal, i no a escala federal. De fet, Alemanya és l’únic estat de la UE on la llei no permet fer-ne a escala federal, per por que es repeteixi una deriva econòmica i política similar a la que va tenir lloc als anys 30. Però com dèiem, Alemanya sí que utilitza amb molta freqüència aquest mecanisme a escala regional i municipal. Des de la fi del nazisme s’han fet als lands alemanys prop d’una norantena de plebiscits (89).
Hi ha altres casos dignes d’estudi. A Irlanda, per exemple, s’han fet 39 referèndums, dels quals 9 estaven relacionats amb regulacions europees. A Eslovènia, país que és independent des de l’any 1990, s’hi han fet 19 referèndums, en els quals s’han votat des de qüestions de gran transcendència com la seva adhesió a la Unió Europea, fins a qüestions minses, sobre si cal que obrin les botigues els diumenges. Un altre cas molt interessant és el de Dinamarca, on des de l’any 1919 s’han fet 21 referèndums. A més, als altres dos territoris que formen part del Regne de Dinamarca se n’han fet 7, 4 a Groenlàndia i 3 a les illes Feroe.
El cas especial del Regne Unit
Tradicionalment, al Regne Unit l’ús del referèndum ha estat molt restringit, ja que es considerava que era un mecanisme contrari al principi de sobirania parlamentària. Sense anar més lluny, Margaret Thatcher va definir el referèndum com “un instrument per a dictadors i demagogs”, i posava exemples de com Hitler o Mussolini els havien utilitzat per arribar al poder.
Malgrat tot, s’hi han fet tres referèndums a escala nacional: l'any 1975 els britànics van votar a favor de continuar a la Comunitat Econòmica Europea; l'any 2011 van votar en contra de canviar el sistema electoral; i aquest 2016 van votar en contra de seguir a la Unió Europea (l’anomenat ‘Brexit’). A part d’aquests tres, s’han fet onze referèndums als quatre estats que formen part del Regne Unit. El més recent és el referèndum d’independència d’Escòcia que va tenir lloc el 2014. També s’han fet innumerables referèndums a escala local.
Estats Units, el que en fa més
Una situació similar a la d’Alemanya és la dels Estats Units, on no se celebren referèndums a escala federal. Són els estats els que tenen la facultat de convocar referèndums. La llista de referèndums és interminable. Per posar només un exemple, el 8 de novembre d’aquest any, paral·lelament a les eleccions presidencials i legislatives, es van convocar més de 150 referèndums en més d’una trentena d’estats. Sobre la taula hi havia qüestions sensibles com ara l’aboliment o restabliment de la pena de mort, la creació d’un sistema sanitari públic, la legalització de la marihuana o l’augment del salari mínim.
Fora d’Europa també cal mencionar Austràlia, un altre dels països que sí que fa referèndums a escala estatal. En total, des de 1906 fins al 1999 es van fer 44 propostes de reforma constitucional mitjançant un referèndum. D’aquestes, només s'en van aprovar 9. També se’n fan als estats i territoris del país.
Al marge dels casos de Suïssa i Itàlia, Espanya tampoc és capaç de superar cap dels països amb els quals s’acostuma a comparar. A França, per exemple, s’han fet 24 referèndums a escala nacional, 14 abans i 10 després des de l’establiment de la V República. En aquests darrers 68 anys s’ha votat la Constitució, dues consultes sobre l’autodeterminació d’Algèria, una sobre la Nova Caledònia, la reforma del Senat i la creació de les regions, tres reformes europees, i dues reformes sobre el sistema electoral i els anys de mandat del president. També s’hi han fet més d’una vintena de referèndums a escala regional. França, a més, té previst pel 2018 el referèndum d’autodeterminació de la Nova Caledònia.
A Alemanya els referèndums es fan a escala regional o municipal, i no a escala federal. De fet, Alemanya és l’únic estat de la UE on la llei no permet fer-ne a escala federal, per por que es repeteixi una deriva econòmica i política similar a la que va tenir lloc als anys 30. Però com dèiem, Alemanya sí que utilitza amb molta freqüència aquest mecanisme a escala regional i municipal. Des de la fi del nazisme s’han fet als lands alemanys prop d’una norantena de plebiscits (89).
Hi ha altres casos dignes d’estudi. A Irlanda, per exemple, s’han fet 39 referèndums, dels quals 9 estaven relacionats amb regulacions europees. A Eslovènia, país que és independent des de l’any 1990, s’hi han fet 19 referèndums, en els quals s’han votat des de qüestions de gran transcendència com la seva adhesió a la Unió Europea, fins a qüestions minses, sobre si cal que obrin les botigues els diumenges. Un altre cas molt interessant és el de Dinamarca, on des de l’any 1919 s’han fet 21 referèndums. A més, als altres dos territoris que formen part del Regne de Dinamarca se n’han fet 7, 4 a Groenlàndia i 3 a les illes Feroe.
|
El cas especial del Regne Unit
Tradicionalment, al Regne Unit l’ús del referèndum ha estat molt restringit, ja que es considerava que era un mecanisme contrari al principi de sobirania parlamentària. Sense anar més lluny, Margaret Thatcher va definir el referèndum com “un instrument per a dictadors i demagogs”, i posava exemples de com Hitler o Mussolini els havien utilitzat per arribar al poder.
Malgrat tot, s’hi han fet tres referèndums a escala nacional: l'any 1975 els britànics van votar a favor de continuar a la Comunitat Econòmica Europea; l'any 2011 van votar en contra de canviar el sistema electoral; i aquest 2016 van votar en contra de seguir a la Unió Europea (l’anomenat ‘Brexit’). A part d’aquests tres, s’han fet onze referèndums als quatre estats que formen part del Regne Unit. El més recent és el referèndum d’independència d’Escòcia que va tenir lloc el 2014. També s’han fet innumerables referèndums a escala local.
|
Estats Units, el que en fa més
Una situació similar a la d’Alemanya és la dels Estats Units, on no se celebren referèndums a escala federal. Són els estats els que tenen la facultat de convocar referèndums. La llista de referèndums és interminable. Per posar només un exemple, el 8 de novembre d’aquest any, paral·lelament a les eleccions presidencials i legislatives, es van convocar més de 150 referèndums en més d’una trentena d’estats. Sobre la taula hi havia qüestions sensibles com ara l’aboliment o restabliment de la pena de mort, la creació d’un sistema sanitari públic, la legalització de la marihuana o l’augment del salari mínim.
Fora d’Europa també cal mencionar Austràlia, un altre dels països que sí que fa referèndums a escala estatal. En total, des de 1906 fins al 1999 es van fer 44 propostes de reforma constitucional mitjançant un referèndum. D’aquestes, només s'en van aprovar 9. També se’n fan als estats i territoris del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada