22-29.03.19
EL CANVI CLIMÀTIC, I EL FUTUR.
Com
podem veure, passem de l'hivern a l'estiu, i les estacions s'avancen,
gairebé, un parell de mesos, amb temperatures diürnes que
trastoquen, potser, d'una manera irreversible, el futur del nostre
Planeta
Blau.
I no cal fixar-nos en el superlatiu desglaç que afecta de
Groenlàndia,- que sembla s'està desfent “més de pressa” del
previst pels científics-, només cal guaitar les glaceres que ens
envolten, ja que es calcula que en menys de cent anys s'han reduit
una quarta part.
Sabem
que els contemporanis, no volem fixar-nos molt el que passarà en el
futur, per allò de “nosaltres
ja no hi serem”,
tendim d'aplicar el “Carpe
Diem”
perpetu, amb l'això
no va amb nosaltres
o el “Que
me quiten lo bailado”,
però després, venen els nostres descendents, i els descendents dels
descendents.
En
aquesta desfeta, i alhora creuada present i futura hi estem implicats
tots , tant per bé com per mal. Ara sembla que volem, que faci bo,
anar a la costa, a la platja, posar-nos espatarrats al sol, i gaudir
d'un “dolce
far niente”,
etern.
Un
Canvi
Climàtic,
que pràcticament va començar, - encara que a poc a poc-, a mitjans
del Segle XVIII, amb la Primera Revolució Industrial, quan començà
a llençar-se residus, per la crema de carbons, a l'atmosfera. El cop
fort, va ser, ara fa uns cent anys, amb la proliferació de gasos
d'efecte hivernacle, sigui per la indústria i sobretot per la
fabricació d'automòbils en sèrie a inicis del segle XX (1908), que
Henry Ford inicià amb el seu model Ford
T, quan
es començaren a llençar, exponencialment, a l'atmosfera gasos
derivats del petroli a causa de la socialització del cotxe arreu del
món.
M'agradaria
que aquest escrit serveixi per conscienciar un xic. Ja que el jovent,
comença veure clar que anirà ”justet”
i vol “Que
neixin flors a cada instant...”,
continuarem.
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada