Acció i reacció
Manifestació amb esperit de 3 d'octubre i intensa jornada d'aldarulls amb 51 detinguts i 77 ferits
Acció/reacció, dèiem. I, malauradament, l'acció fa temps que té data: U d'Octubre de 2017. En aquell dia de violència intensa l'Estat va plantar la llavor del rebuig i la humiliació, un sentiment que ha arrelat en una part significativa de la societat catalana, especialment entre els més joves. Són els que aquest divendres han anat a enfrontar-se amb el CNP, a la prefectura de Via Laietana. Quan encara era de dia, cap a les quatre de la tarda.
En aquest escenari ha començat tot. Els més joves han començat la protesta que s'ha anat intensificant a mida que passava el temps i s'omplia més el carrer. De res han servit les primeres càrregues. Tot just per dispersar uns segons. Els joves, resilents, hi tornaven esperonats per l'actuació policial i pels reforços que els anaven arribant.
Paral·lelament, els participants de les Marxes que van sortir fa tres dies de Ripoll, Girona, Tarragona, Tàrrega i Berga omplien el Passeig de Gràcia seguint el protocol habitual de les manifestacions independentistes dels darrers anys. Ambient de tres d'Octubre. Una indignació controlada, reivindicativa. La majoria havien travessat alguna part del país com a mostra del seu rebuig a la sentència del procés. La majoria també havien participat en una vaga militant convocada pel cada cop més influent sindicat Intersindical. Una vaga que ha estat general i sobretot, més que nacional que política. Els discursos al final de la manifestació de Jordi Cuixart, per veu interposada de Marcel Mauri i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, encara aprofundien més l'escletxa amb els joves que es mantenien ferms a Via Laietana.
Quan la manifestació sindical ha acabat, milers de persones s'han dirigit cap Via Laietana per Pau Claris. Però les barricades a tocar de la ronda Sant Pere i a la cantonada amb Fontanella així com un imponent, i armat fins a les dents, cordó policial impedien el pas. S'havien registrat càrregues per establir una línia policial. Però la gentada i la seva convicció els mantenien desafiants als efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, els antiavalots del Cos Nacional de Policia.
Moments després la intensitat d'atac defensiu de la policia ha començat a incrementar-se. Les pilotes de goma eren més sovintejades. Però els manifestants no s'estaven plegats de braços. Ni de bon tros. S'han armat amb mobiliari urbà i han obert més fronts que han fet suar la cansalada a la policia. Per exemple, a la cantonada del carrer Junqueras just a la façana del Teatre Borràs. Les dues línies han estat seqüència similar amb construcció de barricades, foc i llançaments de tot allò susceptible de ser utilitzat com un projectil. De fet, trams ben llarg de la Ronda Sant Pere s'han quedat sense llambordes i cap contenidor de la zona ha sobreviscut.
Al capvespre, la policia espanyola era incapaç de dispersar els manifestants malgrat les ràfegues de pilotes de goma. Una autèntic estol de pilotes que lesionaven als manifestants i la premsa que cobria les protestes. Escuts amb senyals de trànsit, palets o para-sols de terrassa han complicat la vida als tiradors de la policia i han decidit tirar de beta del seu arsenal.
Just abans de fer-se de nit, han tirat els primers pots de fum que han ajudat a una dispersió ràpida però poc eficaç en el temps. Els manifestants treballaven amb una mentalitat d'intel·ligència col·lectiva i en xarxa com si es tractés d'un de treball de recerca col·laboratiu. Així han ideat un sistema ràpid per neutralitzar el fum. Unitats de tres manifestants, amb bufs sucats amb llimona, els apagaven amb aigua o bé, si portaven guants, els tornaven a enviar a la policia. La resistència al gas ha multiplicat el seu llançament que en algun moment ha estat una autèntica pluja però el retorn a la fila policial ha obligat als agents a disparar a discreció.
En tercer terme, la policia ha provat d'apujar l'aposta i ha escollit el gas pebre o picant, -gas OC-, que en un primer moment ha deixat estabornides les primeres files dels concentrats. Però, de seguida, li han agafat el truco i han reduit el seu efecte. "Encara ens en hem sortit prou bé amb això nou del gas, oi?", comentaven alguns dels participants per vantar-se de la rapidesa dels seus contraatacs amb aigua per apagar-los.
Anaven passant les hores i els pocs metres que guanyava la policia, els tornaven a recular per la pressió de la manifestació. Ben entrada la nit, han arribat reforços. En primer terme, han entrat furgonetes que els manifestants han foragitat a cops de roc. Però minuts després hi ha hagut una ofensiva final. Desenes de furgons i centenars d'antiavalots han avançat disparant a discreció i repartint llenya a tot el que trobaven després de crear una cortina de fum tan espès que ha arraconat els manifestants al sector muntanya d'Urquinaona i ronda Sant Pere. Un cop aclarit l'espai, el camió mànega dels Mossos ha tingut la seva primera actuació en públic. Per apagar focs i netejar la calçada. Al capdavall, aquest camió no serveix per gaire cosa més i comença a tenir visos de relíquia.
La dispersió ha funcionat relativament perquè els manifestants s'han escampat pel centre de la ciutat. A la una de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos encara els perseguia a cop de foam, salva i carrussel sense gaire èxit. El balanç provisional a quarts de dues de la matinada són 51 detinguts, deu dels quals de la policia nacional i la resta dels Mossos -han estat a Barcelona 4, a Lleida 9, a Manresa 2, a Tarragona 9, a Girona 6, i a Sant Celoni 1-. El servei d'Emergències Mèdiques ha quantificat en 77 els ferits atesos, tres dels quals per lesions oculars produïdes per les pilotes de goma. Un armament que el Parlament de Catalunya va prohibir a Mossos i policies locals. El mateix Parlament que no és cap referent pels manifestants. Els joves han resistit i qui resisteix, diuen, que venç. En qualsevol cas, del dia d'avui, se'n recordaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada