El temps, el vi, la solidaritat
Arran de la pèrdua del celler Rendé Masdéu
26.10.2019 21:50
La pèrdua del celler Rendé Masdéu
per la fúria del riu Francolí ha fet prendre consciència a molts de com
n’és de difícil de tirar endavant un celler, sobretot perquè el temps en
el món del vi té un paper capital. Ja començant per la plantació d’una
vinya, que requereix cinc anys de creixement abans no ofereix un raïm
adequat per a elaborar un vi. Quan en planta una, el pagès pensa en la
generació que el seguirà. Però també és llarg el temps mínim per a
elaborar el vi, que requereix les quatre estacions per a néixer i va per
anyades. I ja no parlem del valor de la criança, de l’envelliment dels
vins (dos anys, tres, cinc, deu…).
La desgràcia de perdre un celler, tot el celler, fa prendre consciència de la importància determinant del temps, d’aquest intangible, a l’hora de tornar a aixecar el projecte. Ho explicava fa dos dies profundament abatut l’escriptor Joan Rendé, copropietari del celler Rendé Masdéu: ‘S’han perdut els béns materials, sí, però el món del vi té uns efectes intangibles que van més enllà dels materials: hem perdut la collita d’enguany i d’alguns anys anteriors. Hem perdut tot el vi i totes les ampolles que dormien al celler: bótes plenes, que feia anys que anaven guanyant un temps preciós, perquè la gràcia dels vins és el seu envelliment. I aquest temps no hi ha cap possibilitat que ningú ens el retorni. Un vi que s’ha d’esperar sis anys al celler per ser comercialitzat és un vi que té sis anys de vida. I això és irrecuperable.’
La desgràcia de perdre un celler, tot el celler, fa prendre consciència de la importància determinant del temps, d’aquest intangible, a l’hora de tornar a aixecar el projecte. Ho explicava fa dos dies profundament abatut l’escriptor Joan Rendé, copropietari del celler Rendé Masdéu: ‘S’han perdut els béns materials, sí, però el món del vi té uns efectes intangibles que van més enllà dels materials: hem perdut la collita d’enguany i d’alguns anys anteriors. Hem perdut tot el vi i totes les ampolles que dormien al celler: bótes plenes, que feia anys que anaven guanyant un temps preciós, perquè la gràcia dels vins és el seu envelliment. I aquest temps no hi ha cap possibilitat que ningú ens el retorni. Un vi que s’ha d’esperar sis anys al celler per ser comercialitzat és un vi que té sis anys de vida. I això és irrecuperable.’
I el teòleg portuguès José Tolentino Mendoça diu a Petita teologia de la lentitud: ‘En qüestions de temps, la vida és completament artesanal. No es pot reproduir en sèrie ni trobar-la feta en un altre costat. La vida requereix la paciència del terrissaire, que, per modelar una gerra que el satisfaci, en fa dues-centes només per entrenar el gest i l’habilitat, per a assajar la seva idea.’
Aquest temps lent, ple de paciència, de repetició, de prova i assaig, és un valor necessari i imprescindible que marca la vida del viticultor, que l’accepta, amb els seus pros i els seus contres. Joan Gómez Pallarès va més enllà i parla del vi i la immortalitat, recordant els clàssics: ‘Perquè és el producte de la terra que més s’acosta a la idea de continuïtat ininterrompuda, a aquella vinculació amb un treball que, a cada estació, requereix activitats concretes i específiques a la vinya, i que no paren mai.’
Segurament per l’esforç que requereix assolir aquest temps de lentitud en una societat com l’actual, per la presència d’aquest intangible irrecuperable quan perds el vi, la comunitat de l’Espluga de Francolí, poble on es troba el celler Rendé Madéu, i tota la comunitat vinícola, de la comarca de la Conca de Barbera i de tot el país, s’ha bolcat solidàriament a ajudar a reconstruir aquest celler familiar, nascut fa una generació i amb perspectives de continuïtat per a les generacions que arriben.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada