dimecres, 29 de juny del 2016

Polèmica per la participació d'Àngel Ros en un acte d'una entitat d'arrel franquista

Caliu Ilerdenc

Polèmica per la participació d'Àngel Ros en un acte d'una entitat d'arrel franquista

La Crida per Lleida lamenta que l'alcalde hagi celebrat l'aniversari del Caliu Ilerdenc nascut l'any 1941

, Lleida | 29/06/2016 a les 19:45h


Àngel Ros, alcalde de Lleida | ACN
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha participat aquest dimecres a la celebració del 75è aniversari de l’associació cultural Caliu Ilerdenc, acompanyat dels seus membres i el seu president, Pere Clapés, al capdavant. El paer en cap ha agraït la tasca que realitza l’entitat cultural en la defensa i la difusió del patrimoni, la història i les tradicions lleidatanes.

La presència del paer en cap en aquest acte ha irritat la Crida per Lleida, que havia demanat que Ros no hi participés atenent que aquest col·lectiu va estar estretament lligat a la dictadura franquista.

Segons la formació, el Caliu Ilerdenc "va funcionar com un "lobby" de poder durant la dictadura de Franco, ja que era allà es decidien la majoria de càrrecs polítics importants de la ciutat i la província i que entre els autoanomenats caliuencs, hi haurà tots els futurs càrrecs franquistes de la ciutat".
A més, la Crida recorda que aquesta entitat va ser una de les impulsores del "leridanismo", moviment pseudocultural que va intentar la descatalanització Lleida al llarg del franquisme.
 

Les connexions del Grup Planeta amb el complot de Fernàndez Díaz

FERNÁNDEZGATE


País

Les connexions del Grup Planeta amb el complot de Fernàndez Díaz

El grup editorial no té previst fer fora el seu cap de seguretat Antonio López López



Logotip del Grup Planeta (fotografia: Enciclopedia.cat).
Logotip del Grup Planeta (fotografia: Enciclopedia.cat).
El Grup Planeta no té previst de despatxar el seu cap de seguretat, Antonio López López, que ara com ara continua al càrrec, segons que informen a VilaWeb fonts de l’empresa. Recordem que López López apareix a la conversa entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que el diari Público ha fet públiques, en què es demostra un complot antiindependentista des de les altes esferes del poder. Concretament, sembla que l’any 2014 el cap de l’Oficina Antifrau va demanar l’ajut al Grup Planeta per a investigar al pare d’Oriol Junqueras. Heus ací el fragment de l’entrevista:
«Jo ara intento convèncer el Grup Planeta perquè em faci una investigació –però que no hi aparegui ningú i no sigui gens sospitosa– d’una informació que em va arribar i que no sé si es veritat (i per això no m’atreveixo a prendre-me-la com a tal i l’externalitzo perquè algú la investigui com cal), que és un enriquiment del pare d’Oriol Junqueras al municipi de Puigcerdà, en terrenys i més. (…)He parlat amb el director de seguretat de Planeta, que és un home de la policia, Antonio López López, i li he dit: ‘Escolta, sabent com pensa José Manuel Lara, ens interessa. Si vols, ho podeu fer vosaltres. A mi m’interessa que comproveu adjudicacions, requalificacions, en nom o com a apoderat en els últims vuit anys. Que hi apareguin noms i tal. I després dóna-m’ho, que ja ho posaré en ordre jo’.»
Antonio López López, comissari de policiaEn la compareixença de Daniel de Alfonso al Parlament de Catalunya (vídeo), el cap de l’oficina antifrau va donar més detalls sobre Antonio López López. Segons De Alfonso, l’actual cap de seguretat del Grup Planeta havia estat comissari de policia, i és amic personal seu. Concretament, va dir-ne:
«Em sap greu per aquest grup editorial que no té res a veure amb tot això, però res. Però com que surt el seu nom, i per a netejar-ne la possible sospita o màcula, que ha d’estar immaculat, ho explico: a mi em ve a veure entre moltes altres persones un detectiu privat d’un cert renom. I em porta una certa informació. Li dic que si l’ha obtinguda de manera il·lícita ni la tregui del maletí, que no em serveix de res. No puc investigar el que em proposa, perquè no tinc ni el personal ni els mitjans. I li dic: ‘Pensa alguna altra cosa.’ I em diu: ‘Tinc una idea; tu tens un conegut. Va ser comissari de policia aquí. Sé que sou bons amics. T’has avingut amb tots els comissaris de policia al llarg de la teva vida professional com a jutge. Sé que sou amics. Parla’n amb ell. Ell està al capdavant d’un determinat grup empresarial i editorial. Pregunta-li-ho. Em sembla que ells estarien disposats a col·laborar.»
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, al Parlament (Foto: ACN)
Daniel de Alfonso, al parlament (fotografia: ACN).
Jo li dic: ‘Mira, si a tu no et puc pagar perquè no tinc ni fons reservats ni mitjans de cap mena, doncs encara menys puc pagar un equip de seguretat d’un grup editorial que em demanarà més diners.
I em diu: ‘No, no. Parla’n amb ell, perquè potser t’ho poden fer.’
I això és el que vaig fer. Vaig parlar-ne amb aquest policia. Ex-policia. I l’ex-policia, com a bon amic, em va rebre. I efectivament l’ex-policia ho va consultar. I al cap de tres o quatre dies em diu: ‘Mira, no. Que no hi veiem res. Que no.’ I això és el que va passar. Ni més, ni menys.»
‘Antonio López López no fa classes a la UB’
Entre els professors del màster de seguretat privada que imparteix la Universitat de Barcelona (UB), hi ha un senyor que es diu Antonio López López. VilaWeb s’ha posat en contacte amb el director del màster, Carlos Villagrasa Alcaide: ‘El mateix nom, persones diferents. L’Antonio López López que fa classes aquí no és del Grup Planeta. Treballa per a El Corte Inglés.’ El setmanari la Directa va publicar la setmana passada aquesta informació sobre policies, i ex-policies, que treballen de caps de seguretat de grans empreses al país. Són policies que es passen a la privada.
El Grup Planeta i la maniobra contra MasUn altre moment en què apareix el nom del Grup Planeta és quan Daniel de Alfonso informa Jorge Fernández Díaz que diversos empresaris estan al corrent, i veuen bé, una operació per a fer fora Artur Mas del capdavant de CDC, i substituir-lo per Germà Gordó. Concretament, el cap de l’Oficina Antifrau diu això a Jorge Fernández Díaz: «He mogut fils pel meu compte. Sempre he anat proposant idees i quan he anat a parlar amb empresaris… T’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé: esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet [Freixenet], que fins i tot ve als dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara [Grup Planeta]… I vas parlant amb empresaris forts i diuen: ‘D’això n’has de parlar, aquesta és la sortida.’»
El Grup Planeta i el procés d’independència
José María Lara Bosch (Foto: ACN)
José María Lara Bosch (Foto: ACN)
Les converses entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz van ser l’any 2014, quan el Grup Planeta era presidit per José Manuel Lara Bosch (1946-2015), que es va morir poc temps després. Lara Bosch va ser un dels empresaris catalans que més es va pronunciar contra el procés d’independència català. Va arribar a afirmar que si es declarés la independència traslladaria la multinacional fora de Catalunya.
Un cop mort Lara Bosch, l’equip directiu que li va succeir va reafirmar-se en la mateixa direcció. El president del grup, José Crehueras, va dir que la posició del grup ‘és inequívoca’ i el fill menor i conseller delegat del grup, José Lara García, va dir durant la gala dels premis Planeta: ‘Crec que avui pensem exactament igual que el meu pare va dir el 2012’, i que ell ‘no era qui’ per a rectificar el seu pare.
El Grup Planeta i el franquismeEl Grup Planeta va ser fundat per l’avi dels actuals hereus, José Manuel Lara Hernández, que va néixer el 1914 a El Pedroso, Sevilla, i que va acabar essent capità a la Legió espanyola. Va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. Dels inicis de Lara Hernández, tothom en recorda el nas per als negocis. L’increïble habilitat per a fer diners. Poca gent en recorda cap més habilitat. Tret de gent com ara Xavier Borràs, que va penjar aquest apunt a internet. Son germà, Enric Borràs, fa anys ja hi havia penjat aquests altres dos parlant d’això mateix (1 i 2): el Lara vell, a vint-i-dos anys, entrant amb les armes a la mà a les impremtes de Barcelona. Robant i amenaçant els impressors. En aquest article de VilaWeb, Enric Borràs deia: ‘En Lara feia allò que volia, perquè era el president del sindicat vertical d’arts gràfiques. Amb aquest càrrec, i armat, entrava a les impremtes. Així va començar l’acumulació de capital de l’empresa Lara.’
El Grup Planeta i les televisions
La Sexta NocheGairebé un segle després que l’avi Lara comencés l’editorial, l’actual Grup Planeta és una multinacional que s’estén molt més enllà dels llibres. El poder del grup es troba sobretot a les televisions i mitjans de comunicació. La web del grup explica tota sola fins on arriba el seu poder: ‘És accionista de referència del diari La Razón i d’Atresmedia, que inclou els canals de televisió Antena 3, La Sexta, Neox, Nova i Mega; les emissores de ràdio Onda Cero, Europa FM i Melodía FM; producció de cinema i televisió; portals de televisió i cinema online; i gestió de publicitat multimèdia (televisió, ràdio i internet)’.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Perquè una democràcia funcione calen demòcrates. Per: Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió > Editorial

Perquè una democràcia funcione calen demòcrates

«Si intentes posar urnes perquè la població decidesca et porten a judici, però si violes la separació de poders i fas servir l'estat per investigar, perseguir, manipular i mentir contra els teus adversaris polítics, i amb això origines canvis electorals evidents, aleshores no passa res»



Ensenyament_9N
Ahir PP, PSOE i Ciutadans van decidir a la diputació permanent del congrés espanyol que el ministre d’Interior, Jorge Fernández Día,z no havia de presentar-se a declarar sobre les famoses converses amb el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. En qualsevol país democràtic normal, el ministre hauria dimitit el dia que es va publicar el primer enregistrament, sense necessitat de fer més tràmits. I, evidentment, la justícia hauria iniciat un procediment d’urgència contra ell pels diversos delictes que han estat acreditats en la conversa. Això hauria passat en un país democràtic normal, però a Espanya, en canvi, passa que els socialistes s’uneixen amb la dreta i amb la dreta extrema per a tapar el cas, el ministre no plega i el seu partit encara obté més vots.
Ahir també, el jutge instructor del cas sobre el 9-N va decidir, en canvi, que havia de mantenir l’acusació contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau, per uns presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa, consistents a dur a terme el procés participatiu del 9N. El magistrat ha enviat la causa a judici i ho ha notificat a les parts, amb la qual cosa ha desestimat la petició d’arxivament presentada per les defenses dels encausats.
La traducció política d’aquestes dues circumstàncies és la següent: si intentes posar urnes perquè la població decidesca et porten a judici, però si violes la separació de poders i fas servir l’estat per investigar, perseguir, manipular i mentir contra els teus adversaris polítics, i amb això origines canvis electorals evidents, aleshores no passa res.
Comprenc la profunda indignació que la concatenació de totes dues decisions causa en molta gent. Perquè, realment, és tenebrós allò que podem arribar a entreveure en la conjunció de totes dues. I no parle només des del punt de vista nacional, sinó simplement com a ciutadans. Com a ciutadans que voldríem viure en un estat que simplement funcionàs com funcionen els estats democràtics del món.
Per això entenc que hi haja avui molta gent que es pregunte com és que passen aquestes coses, com és que a l’estat espanyol poden passar aquestes coses. I a mi em ve al cap una sola resposta. Tinc dubtes seriosos d’on la vaig sentir per primera volta i per això no l’atribuiré a ningú amb certesa. Però diria que és d’un escrit del meu admirat Indro Montanelli, de l’època en que a Itàlia tothom dubtava si la democràcia existia realment o no. La resposta, aguda, diu que ‘perquè una democràcia funcione cal una cosa més important encara que eleccions lliures i separació de poders: cal que el país tinga demòcrates’.


[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Per què puja tant el PP a Barcelona: el districte de les Corts i els vots d’Unió, entre les claus

País > Principat

Per què puja tant el PP a Barcelona: el districte de les Corts i els vots d’Unió, entre les claus

El PP ha estat el tercer partit més votat el 26-J a Barcelona · Ha aconseguit gairebé 12.000 vots més que no pas el 20-D



Mapa electoral de Barcelona per districtes; el 26-J el PP es va imposar a les Corts.
Mapa electoral de Barcelona per districtes; el 26-J el PP es va imposar a les Corts.
La jornada electoral del 26-J va deixar unes quantes sorpreses, però a Barcelona poques coses es van destacar més que la pujada de vots del PP. Va obtenir gairebé 12.000 vots més que el 20-D i va passar de la cinquena posició a la tercera. I primera al districte de les Corts. Com s’explica aquest creixement, sobretot tenint en compte que el seu candidat, Jorge Fernández Díaz, ha estat esquitxat per l’escàndol destapat pel diari Público.
unnamed
Evolució del vot durant les eleccions espanyoles al districte de les Corts (2008 – 2016).
Les Corts és un districte benestant –inclou, per exemple, el barri amb la renda per càpita més alta de Barcelona: Pedralbes–, on les forces de centre i conservadores han estat sempre predominants. El 2008, l’any gran de Carme Chacón, el PSC va guanyar al districte, però el PP i CiU van sumar el 52% dels vots. Quatre anys després aquest percentatge va créixer fins al 62%. CiU va obtenir el millor resultat al districte i a tot el Principat: 16 diputats. El PP esdevenia segona força i Mariano Rajoy obtenia la majoria absoluta.
El 20-D el tàndem PP i CiU va trontollar (37%). Convergència es presentava com a eix central de la coalició Democràcia i Llibertat (DL), però sense Unió. DL va tenir una sagnia de vots considerable, de més del 15%. El partit que encapçalava Duran i Lleida, malgrat no obtenir representació al congrés espanyol, va captar més del 3% dels vots. Una part del sobiranisme, a més, es va decantar per ERC i no per DL. Tanmateix, la candidatura que encapçalava Francesc Homs es va imposar a les Corts. El PP va perdre un 10% dels vots i fou superat per En Comú Podem com a segona força. La davallada del PP va anar acompanyada de la irrupció fulgurant de Ciutadans.

La repetició d’eleccions ha portat a una situació fins ara insòlita: el PP ha guanyat al districte de les Corts. Ha crescut un 21,7%: ha capitalitzat part del suport d’Unió (1.534 vots), que no s’ha presentat, i s’ha nodrit de la caiguda de Ciutadans (1.355 vots). El PP, a més, ha estat afavorit per les pèrdues de vots que han afectat els seus dos rivals per aconseguir el lideratge al districte: CDC i ECP.
La resta de BarcelonaEl PP ha estat capaç de mantenir alguns dels seus bastions, com ara Nou Barris, i ha estat capaç de créixer en més zones de Barcelona. No són efemèrides com la victòria aconseguida al districte de les Corts, però són petits detalls que li han permès d’aplegar aquests 12.000 vots extra. Per exemple, també ha tingut un creixement considerable al cor de l’Eixample: la zona enclosa entre la Diagonal al nord, el carrer de Balmes a l’oest, el carrer de Roger de Llúria a l’est i la plaça de Catalunya al sud.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Sturgeon passa a l'ofensiva i explica a Brussel·les el desig d'Escòcia de seguir a la UE

Sturgeon passa a l'ofensiva i explica a Brussel·les el desig d'Escòcia de seguir a la UE

Els dirigents europeus reben la dirigent i comencen a debatre el futur sense el Regne Unit                         

Dimecres, 29 de juny del 2016 - 19:03 CEST
EL PERIODICO                                           
Tots els caps d'estat i de Govern de la Unió Europea menys el britànic David Cameron debaten aquest dimecres a Brussel·les el futur del club sense el Regne Unit a bord. Una primera discussió clau després del referèndum del ‘brexit’ -i l'adéu al líder dels 'tories'-, i la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, no ha volgut perdre ni un minut per deixar constància a la capital de les institucions europees que el Govern que dirigeix sí que està compromès amb Europa i vol seguir formant part del club. Sturgeon s'ha reunit amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, i a la tarda ho farà amb el màxim responsable de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

“Ha sigut una bona oportunitat per fixar la postura d'Escòcia i el desig d'Escòcia de seguir a la Unió Europea i protegir la nostra relació amb la Unió Europea”, explicava breument davant la premsa després d'un esmorzar de feina d'una hora que ha mantingut amb Schulz i el seu equip. “Ha sigut una reunió introductòria i estic agraïda pel temps que el president m'ha donat aquest matí”, ha afegit.

Amb un conjunt blau Europa, la representant política de més rang d'Escòcia ha insistit que el motiu de la seva visita a Brussel·les és exposar “clarament” el desig escocès de protegir la seva relació amb la UE. “No subestimo els desafiaments que tenim al davant per trobar el camí, i aquesta és una reunió molt inicial, a més d'una sèrie de reunions avui a Brussel·les, perquè la gent pugui entendre que Escòcia, al contrari que altres parts del Regne Unit, no vol abandonar la Unió Europea”, ha recalcat.

L'OFENSIVA DIPLOMÀTICA

Molt més breu en la seva valoració, Schulz indicava que havia escoltat “atentament” Sturgeon i havia “après molt” durant la seva trobada amb la líder del Partit Nacionalista Escocès, que també s'entrevistarà avui amb els responsables de diversos partits polítics a l'Eurocambra, entre ells el liberal Guy Verhoftstadt, el socialista Gianni Pitella i el conservador Manfred Weber, així com el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, amb qui es reunirà a les cinc de la tarda. L'únic responsable de les institucions europees que ha declinat la sol·licitud de reunió ha sigut el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que no considera que aquest dimecres sigui el moment més adequat.
L'ofensiva diplomàtica de Sturgeon coincideix amb la primera cimera que se celebra a la Unió Europea sense David Cameron a la taula de reunions. Una cita amb dos assumptes a la taula: la posada en marxa del procés de divorci i l'inici d'una primera reflexió comuna sobre el futur d'Europa que tindrà continuïtat amb una nova reunió a Bratislava al setembre. “(Els britànics) han pres la decisió que han pres i avui no s'asseuen a la taula”, advertia Jean-Claude Juncker a l'arribar a una trobada amb una missió: recuperar el control i evitar un efecte contagi en altres països on el desencant amb Europa i els moviments populistes s'han fet forts.

El debat genera divisions. Els països del grup de Visegrad, format per la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia, exigeixen una reforma total sobre el funcionament de la Unió Europea per respondre a les preocupacions dels ciutadans i que, segons ells, passa per renacionalitzar algunes de les competències que avui dia estan en mans de Brussel·les. “Les preocupacions dels nostres ciutadans necessiten reflectir-se millor i els parlaments nacionals han de ser escoltats. Les institucions de la UE s'han de cenyir a la seva missió i al seu mandat”, recorden els quatre països en un comunicat.

Altres, en canvi, destaquen la necessitat d'avançar a diverses velocitats si fa falta. Aquest és el cas del primer ministre belga, Charles Michel, que adverteix que la necessitat de decidir-ho tot a 27 genera un risc d'immobilisme. “La il·lusió de fer-ho tot a 27 crea una percepció d'immobilisme”, advertia a l'arribar a la cimera. Tots, però, coincideixen en una cosa: “S'ha d'escoltar la gent” i cal explicar amb claredat als ciutadans europeus les alternatives, les dificultats i els reptes que hi ha. “Necessitem més que mai una Unió unida i forta davant un Regne desunit”, alertava el luxemburguès Xavier Bettel.


Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

L'OPERATIVA

Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 del sobrecost del 31% a l'AVE Madrid-Barcelona


Així s'inflaven els costos de l'AVE a la Sagrera

Dimarts, 28 de juny del 2016 - 19:42 CEST
EL PERIODICO                                              
El sistema que utilitzava la xarxa per inflar els costos de determinats trams de l'AVE a la Sagrera és molt senzill. Simplement se certificava que s'havien fet obres que en realitat no s'havien executat. D'aquesta manera, segons sospiten els investigadors, s'emetien de forma fraudulenta certificacions d'obres amb uns imports molt superiors als treballs que sí que havien sigut realitzats per les empreses contractistes. Els càrrecs d'Adif investigats avalaven presumptament els sobrecostos presentats per les constructores.
Aquest sistema és el mateix utilitzat no només en els tres sectors de la Sagrera ara investigats, sinó també en les obres que van provocar les primeres detencions d'alts càrrecs d'Adif el maig del 2014. Aquest procediment està sent tramitat pel Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. Els investigats al·leguen que aquest sobrecost no és tal, sinó que amb aquests diners es cobreixen despeses que no estan previstes ni pressupostades.

AVE MADRID-BARCELONA

Però el tema dels sobrecostos no és d'ara. El Tribunal de Comptes ja va advertir el 2013 d'un sobrecost del 31% en les obres de construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona, equivalent a 1.732 milions d'euros, i va obrir expedients per irregularitats en les obres i per no imposar penalitzacions als constructors que van incomplir les seves obligacions contractuals

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

FERNÁNDEZGATE

País > Principat

De Alfonso, destituït per una majoria gairebé unànime del parlament

Tan sols el PP ha defensat l'actuació del director de l'Oficina Antifrau i el ministre d'Interior espanyol



20160628152001.jpg
El Parlament de Catalunya ha aprovat de revocar el nomenament del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, amb el vot a favor de Junts pel Sí, la CUP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot en el ple que s’ha fet aquest matí. Això són 120 vots a favor i tan sols 11 en contra. Tan sols el PP s’ha oposat a la revocació. La revocació la va proposar la comissió d’afers institucionals per haver incorregut en una negligència notòria i greu en el compliment de les obligacions i els deures del càrrec, arran de les informacions sobre les converses amb el ministre de l’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz.
El diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha estat el primer d’intervenir en el debat sobre la revocació del nomenament de Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau de Catalunya per l’escàndol de les converses i maquinacions polítiques contra l’independentisme amb el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz. Carrizosa ha estat molt contundent contra l’actuació de De Alfonso en aquest cas. L’ha acusat d’haver fer servir el seu càrrec per cooperar amb un ministre amb finalitats polítiques. També ha criticat Fernández Díaz que, segons el diputat de Ciutadans, ja hauria d’haver dimitit. Carrizosa també ha dit que determinats partits es presenten ara com a víctimes com si no tinguessin casos de corrupció, en referència a Convergència.
A continuació, ha intervingut Ferran Pedret, del Partit dels Socialistes, que ha explicat quines han estat les irregularitats de De Alfonso. També ha estat molt contundent amb l’actuació de Fernàndez Díaz. I ha explicat que donaran suport a la revocació del nomenament del director de l’Oficina Antifrau, contra qui ja han presentat una querella per les difamacions de De Alfonso contra el seu partit.
Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, ha estat el tercer d’intervenir i ha titllat tot l’afer d’escàndol ministerial que ‘en qualsevol país democràtic hauria fet caure governs sencers’. Rabell ha carregat contra l’escàndol i l’actuació del ministre espanyol. Però Rabell també ha demanat interrogar-se sobre com es fan els nomenaments i els ‘càstings’, així com les medalles que es donen des del Departament d’Interior (referència a la que va rebre Daniel de Alfonso fa pocs mesos).
Santi Rodríguez, del Partit Popular, ha estat l’únic portaveu d’un grup que ha defensat l’actuació de De Alfonso i, de fet, ha fet servir els set minuts d’intervenció per a escampar dubtes sobre les possibles converses que hagi pogut tenir el director de l’Oficina Antifrau amb dirigents d’altres partits. Rodríguez ha preferit parlar sobre l’origen i les finalitats de l’enregistrament de les converses amb el ministre Fernández Díaz i la filtració als mitjans. Ha titllat d’escàndol polític ‘la gravació il·legal d’una conversa al despatx del ministre de l’Interior’. Ha preguntat: ‘A qui l’interessaven les reunions del ministre? El que s’està fent aquí es confirmar una sentència que alguns ja tenien escrita de fa temps.’ El diputat del PP ha dit que havien demanat l’agenda de De Alfonso per saber amb qui s’havia reunit.
A continuació, Benet Salellas, diputat de la CUP, ha volgut recordar al PP que ‘no existeix una oficina similar a l’estat espanyol’ i ha dit que potser era perquè ningú gosés destapar els casos en què està implicat el partit del govern. Ha demanat que s’actués amb el principi de la ‘triple R: reconeixement, reparació i no repetició del que ha passat amb De Alfonso’. I ha emanat que es fes una investigació ‘autèntica’ i ha dit que hauria fet falta la intervenció de la policia ‘per a protegir les fonts i així depurar les responsabilitats’. Salellas ha dit que la millor manera de reparar l’Oficina Antifrau és dignificar-la i dotar-la de més fons. Aixó com demostrar que aquesta oficina treballa i té sentit. També ha demanat que el govern proposés un nom per a substituir De Alfonso ràpidament perquè ‘la directora adjunta no ostenti el càrrec’. Salellas ha acabat dient que ‘De Alfonso és pura claveguera’ i que ‘se l’ha de depurar perquè no torni a exercici de jutge’. ‘Tornar-lo a veure en un jutjat de Barcelona seria un frau’, ha reblat.
Marta Rovira ha intervingut en nom del grup de Junts pel Sí en el ple i ha ennumerat els motius del cessament: desviació de poder; fer ús partidista i particular del càrrec; perseguir i destruir determinats plantejaments polítics; actuar contra l’interès general; manca d’objectivitat; actuar per conveniència política; manca d’independència; vulneració del principi de confidencialitat i revelació de secrets; filtracions, contactes amb fiscals i periodistes…
Rovira ha dit que ‘no s’han produït reunions per perseguir la corrupció sinó per conspirar’. ‘Aquí no estem fent un judici penal. Nosaltres estem estudiant si s’han produït delictes on pertoca que no és el parlament’, ha afegit. ‘No fem judicis penals, no venim decidir si les gravacions són il·legals’, ha dit en resposta a la intervenció del diputat del PP. Rovira ha acabat dient que ‘el problema és tenir un ministre que utilitza una oficina per fer corrupció política’. I ha acabat preguntat: ‘Per què en volen ser còmplices el PP, PSOE i Ciutadans d’això? Ho fan a la mesa del congrés impedint que Fernández Díaz comparegui per donar explicacions.’
Aquesta última intervenció ha provocat grans protestes dels diputats socialistes i de Ciutadans, que han demanat la paraula per al·lusions. S’han defensat dient que la mesa va aplicar el reglament del congrés i que no estan pas en contra d’una compareixença del ministre de l’Interior per a donar explicacions. Rovira, en una breu intervenció final, ha dit que l’escàndol era prou gran per fer cabre la compareixença en la interpretació del reglament del congrés, però que estava satisfeta de saber que hi haurà la majoria suficient al congrés per demanar la compareixença més endavant.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimarts, 28 de juny del 2016

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

FERNÁNDEZGATE

De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"

'Público' revela una nova entrega de les converses entre el director d'Antifrau i Fernández Díaz sobre les seves maniobres contra Xavier Trias


De Alfonso: "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan hagi d'acabar amb l'animal"
EL PERIODICO                         
Dimarts, 28 de juny del 2016 - 09:45 CEST
Noves revelacions en el 'Fernándezgate'. L'encara director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, i el ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, van utilitzar durant les seves converses un llenguatge directe en què suposadament deixen clars els seus objectius de desprestigiar rivals polítics, com el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el mecanisme, que podria ser delictiu, per difondre informacions mitjançant periodistes afins. "Jo, ministre, sóc partidari d'assestar el cop quan el cop hagi d'acabar amb l'animal", assegura De Alfonso a Fernández Díaz en referència a Trias, segons les gravacions fetes públiques aquest dimarts per 'Público'.
Aquesta és la transcripció de part de la segona conversa entre De Alfonso i Fernández Díaz del 16 d'octubre del 2014, mantinguda minuts després que el director d'Antifrau reconegués que no tenia "cap, cap" prova contra el que va ser alcalde de Barcelona i que el ministre assegurés que la informació sobre els suposats tripijocs de Trias ja estava circulant en "ambients restringits":
JFD: Claro, esto de Xavier Trias, esto está... pero está circulando ya.
DA: Yo te aseguro que no debe saber nada (parece que bebe) porque quien me lo dice a mí no es una persona allegada a él.
JFD: A mí también me han llamado, alguno para preguntarme si tal, y yo me he hecho el loco. Esto está... esto está ya...
DA: A mí me lo dice un miembro del Cuerpo Nacional de Policía. No me lo dice como "yo lo sé", me dice "¿sabes esto?"; y le digo, "ni idea".
JFD: Y si eso saliera, ¿tú qué opinas de eso?
DA: Yo, ministro, soy partidario de asestar el golpe cuando el golpe va a acabar con el animal. En fin... darle los rejonazos y clavarle las picas, no le mato. Yo un golpe así es un golpe mortal. Yo, me aseguraría de que estuviera bien asestado, para que si es mortal sea mortal, no sea... porque, claro, ya luego no le voy a poder sacar nada... más gordo. ¿Qué tengo? Tener 12 millones sin declarar en el extranjero, o 13, más gordo que eso... solo es descubrir un homicidio...
JFD: El número de cuenta corriente.
DA: Claro, entonces... Si yo saco eso, si eso es así, si eso es así, yo, ¡joe! yo creo que el fiscal general del Estado tiene que llevar una investigación de eso tan en secreto, tan en secreto, que cuando el fiscal ya lo tenga acreditado judicial... no judicial en el sentido de juez, sino jurídicamente, pues sí, sacarlo. Entonces sí sacarlo, porque, si no, yo creo que eso beneficia poco a la UDEF, a la UDEF o a la unidad del Cuerpo Nacional de Policía que lo lleve... eh. Y además va perdiendo credibilidad. Si luego no sale adelante judicializado, la Policía pierde fuerza. Y eso yo creo, ministro, que es malo: para ti, porque siempre habrá el típico policía del sindicato que no sé qué, que dirá que estas cosas son política y ellos no son políticos, no policías; será malo para la Policía y será malo para la meta que queremos perseguir porque nos desacredita.
Entonces yo soy partidario de que eso, si es una investigación policial, se lleve desde la propia Fiscalía General del Estado. El fiscal general del Estado se tiene que mojar. Él no es político, pero él dirige a la Policía también en las investigaciones. El fiscal tiene que tener conocimiento de ello, abrir su propia investigación con una o dos personas de su absoluta y plena confianza y que la Policía parezca dirigida desde la Fiscalía en la investigación. Eso sí le da una credibilidad absoluta. El día que eso se sepa, será ya tarde para ellos. Tarde para que se puedan defender. Porque si aparece ahora como un titular de periódico no deja de ser un titular más de los chicos de El Mundo y un descrédito si eso luego no tira para adelante. Además genera confusión, ¿no? Genera confusión. Habrá los que digan que hasta que no se acredite esto es mentira...
La Fiscalía es otra cosa. La Fiscalía ya le da un empaque jurídico a eso, más allá de una investigación policial o de un simple soplo y tal. Como eso produce el mismo daño ahora... si conseguimos, si se consigue que no haya anticipadas, la prisa por el estocazo no es tanto, si se consigue. Por otro lado, si no se consigue el estocazo le puede dar alas también a Esquerra, todavía más alas, porque estarán todos tan cabreados con Convergencia que dice nos habéis... Tanto que ahora me voy al ala contraria"... también ocurre, la gente funciona por esos sístoles y diástoles, ahora aquí y ahora allá. Entonces yo creo que hay que meditar muy mucho cuándo y cómo asestar ese golpe.
JFD: A mí lo que me preocupa de esto es que esa información que me ha llegado a mí...
DA: ¿Pero a ti te ha llamado algún político?
JFD: A mí me ha llamado algún periodista; Casimiro García Abadillo, que le conozco, y yo procuro con los directores de los medios mantener, aparte del de 'La Razón' (Francisco Marhuenda) que es amigo personal mío, pues con Bieito (Rubido, director de 'ABC'), con 'El Mundo'... también hablaba con Pedro J (Ramírez), pero ahora con Casimiro García Abadillo, yo he hablado por teléfono con él dos veces... De hecho, me ha llamado ahora y no lo he cogido.
DA: Pues yo ministro, a mí me lo dice alguien del Cuerpo Nacional de Policía, y creo que si esa información la tiene El Mundo, la tiene por el Cuerpo Nacional de Policía.
JFD: Es que no sólo es 'El Mundo', me consta que el 'ABC' también ha llamado al Cuerpo Nacional de Policía ('ABC' tenía la misma la información sobre la cuenta de Trias y no la publicó porque no la vio fiable).
DA: Bueno, pero yo creo que el 'ABC' te iba a ser leal. "Oye, vais a tener la exclusiva pero en su momento, así que no me pongas entre la espada y la pared. Bieito, espérate que la vas a tener tú". Pero' El Mundo' no. 'El Mundo' no, porque yo conozco a Inda y al otro y son unos locos.
JFD: No... completamente.
DA: Valientes, pero unos locos. Y no buscan nada más que su satisfacción, no buscan el bien.
JFD: No. Pues ya te digo, a mí lo que me preocupa es que ha habido alguna filtración por ahí... ha habido alguna filtración.
DA: Pues yo lo supe ayer por la noche, eh, ya te digo. No había oído nada.
JFD: Pues hace ya tres o cuatro días, tres o cuatro, que han llamado. A mí no me ha llamado el de 'ABC', pero ha llamado Cosidó, director general de la Policía. Y 'El Mundo' ha llamado, me ha dicho el secretario de Estado. Y ahora esta llamada a mí, que es la primera vez que me llama Casimiro García Abadillo, porque tenía mi teléfono del otro día por una cosa que había no sé qué y tenía mi teléfono, me ha llamado. Has visto que le he contestado, pero estoy seguro porque por lo visto el lunes: es el aniversario de 'El Mundo' y van a hacer una fiesta y tal y cual y, por lo visto, según me ha dicho tienen un nuevo formato de periódico o no sé qué... y, claro, es una ocasión propicia para a ver si pego una exclusiva o...
DA: Lo controla también Isidre, tiene un porcentaje, La Caixa también tiene un porcentaje importante...
JFD: Sí, sí, sin duda. Pero tampoco me gustan estas cosas...
DA: Ya, ya lo sé, pero de lo que estamos hablando es de Estado, de Estado: estamos hablando de las cosas que tienen que hacerse sí o sí y hacerse bien. Yo lo dejaría estar, por ahora, pero humildemente te lo digo, ministro, lo dejaría estar porque, insisto, es un estocazo tan grande que no puede ser usado sólo para alterar a alguien. Tiene que ser usado para ganar, hablando metafóricamente. Entonces... porque si no matamos con ese estoque, el resto de las cosas no van... vamos a ser mediocres.
JFD: No, no, ya, ya, bueno, sin perjuicio de que... no perjudique y tal... Pero, por seguir con la lógica esa... Una información, repito que yo eso lo sé hace días, lo sé hace días ya, pero una información en la que te dice a ti el secretario de Estado, que yo lo tengo, la cuantía exacta, el número de cuenta corriente y la fecha en que la cuenta corriente es cerrada en Suiza, por la Unión de Bancas Suizas (UBS) y es llevada a la Banca de Andorra.
DA: Pues mira si coincide con eso. Imagínate que coincide con eso...
JFD: Y tengo también un hermano suyo... (incomprensible) Y que, ¡créeme!, abrió en la Unión de Bancas Suizas una cuenta con 20 millones de euros, aparte de otras cosas que... en fin, pero que está el número de cuenta corriente, eh.
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Está la fecha en la que abre y la fecha en la que cierra y se transfiera a la Banca de Andorra.
DA: ¡Joé!
JFD: Quiero decir, que no es una... ¿Te acuerdas cuando sacó aquello 'El Mundo' con el pantallazo aquel y tal?...
DA: Sí.
JFD: Eso llevó a que Jordi Pujol dejara la política, perdiera el apoyo y a que hiciera la UCO Unidad Central Operativa de la Guardia Civil) un par de pinzas... ¿Me explico?
DA: Sí, sí, sí, sí.
JFD: Ahí lo que ponía era: número de cuenta corriente, quién y en qué fecha había ingresado en la Banca Privada de Andorra... ¿me explico? Y aquí dice las cantidades, el número de cuenta corriente, la fecha en la que cierra la cuenta corriente y lo transfiere a bancos de Andorra. Y su hermano...
DA: ¿De Suiza viene a Andorra lo de él, lo del alcalde? ¡Joé!...
JFD: Y con la fecha, y con la fecha.
DA: Entonces, podéis investigarlo bien...
JFD: Claro, claro, por eso te digo. Por eso te digo que la primera información no es eso que digas... ¡joder!.... Número de cuenta corriente, banco, saldo, saldo ¿eh? Exacto, ¿eh? Y en qué fecha exacta usted la cierra y la envía para Andorra y que en la cuenta tal tiene una tal...
DA: Si fuera en la Banca Privada de Andorra, si fuera en esa, sería una buena cosa, porque Higini Cierco que es buen amigo mío... y Ramon, que yo no le conozco tanto... Pero Higini, sí. Higini tiene miedo de que se le rompa su tema del Banco Madrid.
JFD: : Del Banco Madrid, sí... Yo no sé en qué banca, pero transferido a Andorra sí... Tampoco hay mucho en Andorra... ¿la Banca de Mónaco? ¿la Banca de Andorra?... Pero, vamos, cuando tú dices el número de cuenta exacto y tal... Otra cosa es, otra cosa es, vamos, que yo estoy de acuerdo con lo que tú has dicho. Pero yo voy a decir: ¿eso es conveniente o no es conveniente desde el punto de vista de Estado, desde el punto de vista que dices tú?
DA: Sí, yo creo que no, yo creo que ahora no... Tenemos suficiente munición para guardarnos y dosificar. Y como todavía tenemos pendiente el futuro, es decir, el 9 de noviembre y la semana inmediatamente después a eso, tenemos que pensar, ministro, ¿para entonces? Darlo todo de golpe, no. No, porque no sabemos el enemigo cómo va a jugar. No sabemos cuál va a ser su respuesta. Y, y, y... insisto, tenemos bastante munición y tenemos abierto un diseño, una estrategia de cómo jugar el partido. Intentemos esa estrategia y sigamos conservando la munición; y si esa munición, además, la podemos agrandar, agrandémosla... Yo creo que será el momento entonces, y hasta entonces vamos a usar unas vías que no van a producir ningún rechazo, que no van a hacerle sospechar lo que tenemos y que a lo mejor nos van a permitir ganarlo como en el judo, utilizando su propia fuerza. Que ellos mismos sean los que desbanquen al presidente y le coloquen en su sitio. Yo prefiero usar esa vía y guardar la otra; guardar la otra y seguir investigando la otra. Es más, la otra hay que recubrirla de contenido jurídico, ministro. ¿Por qué?, porque no podemos permitir que eso en un tribunal luego se anule. Entonces, posiblemente, si las fechas de las aperturas o de los traspasos o de los ingresos coincidieran con esas operaciones, a lo mejor sí le puedes decir al Sepblac “oye, pues la unidad que esté investigando esto os ha llegado, corroborarlo también con las cuentas corrientes del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona. Que eso es algo lógico, es algo lógico.
JFD: Pero yo no lo tengo por el Sepblac.
DA: Tú no lo tienes por el Sepblac, pero sabes que el Sepblac tiene esto. Y tú puedes... el Sepblac tiene esto (parece que le está enseñando uno de sus documentos). Sí te digo que le puedes dar una vertiente jurídica que evite una posible nulidad. Si el Sepblac, teniendo est,o le da por investigar todos los movimientos de las cuentas corrientes del equipo de Gobierno que en esta fecha pudo haber obtenido desde el blanqueo de capitales algún beneficio. Y en esa investigación, el Sepblac a lo mejor averigua que el alcalde tiene una cuenta corriente, o la ha tenido, y tal y ya le das una cobertura legal, jurídica, que te evita que a ti te pueden imputar que estás torpedeando los sistemas bancarios para conseguir eso...

La cultura respon a la victòria del PP



La cultura respon a la victòria del PP

27.06.2016
La victòria del PP ha causat un gran malestar entre la gent de la cultura. Només cal llegir les xarxes socials per comprovar que la desolació és total. Recollim alguns comentaris publicats durant les últimes hores.
El dramaturg Jordi Casanovas. © David Ruano
El dramaturg Jordi Casanovas. © David Ruano

Jordi Puntí, escriptor:

“Es consolida el neofranquisme a Espanya. Avui votar el PP era com votar Brexit: desconnexió de la realitat i manipulació de la por”.

Esteve Miralles, escriptor:

“A Catalunya tornarà a manar (Exèrcit, policia, guerra bruta, pressupostos) la 5a força política. Bravo als demòcrates que feu que això duri!”

Jordi Llavina, escriptor:

“Amb aquests resultats, no sols voldrà marxar Catalunya, d’Espanya, sinó tota l’Espanya amiga i republicana, esquerranosa, que s’escandalitza de la corrupció i de l’aquiescència d’aquesta corrupció. Res a fer, res a pelar!”

Fe Fernàndez, llibretera:

“El discurs d’ahir de Rajoy va ser per plorar, encara més. Si aquest senyor és un líder jo sóc d’una altra galàxia… però ha guanyat les eleccions i la gent estava contenta. Del líder d’un partit el mínim que hauríem d’exigir-li és que sabés construir una frase. Quina pena… llegíssim més tots plegats i ens estalviaríem aquests disgustos. Ai calla que la cultura no interessa ningú”.

Manuel Huerga, cineasta:

“Como todo es tan inexplicable, prefiero (mal) pensar que aquí ha habido mano negra, tongo, juego sucio, pucherazo, antes que confirmar que este país premia la corrupción, le gusta que le roben, le gusta estar en el paro y ser cada vez más pobre e ignorante”.

Ramon Alcoberro, filòsof:

“A veure si ho enteneu d’una vegada: Castella és Espanya i Espanya és irreformable. Ja ho va dir Marcelino Menéndez Pelayo: “España, evangelizadora de la mitad del orbe; España, martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio, esa es nuestra grandeza y nuestra unidad… no tenemos otra”.

Helena Tornero, dramaturga:

“Avui celebren la victòria en democràcia els hereus dels que anys enrere van celebrar una victòria antidemocràtica i es van autoproclamar herois de la història per sempre mes. I això va quedar tan gravat a foc que fins i tot les seves víctimes i els seus fills segueixen votant per ells. D’altres no tenim res a celebrar. Com celebrar la constatació a nivell estadístic d’una societat malalta que escull el vot de la por i la xenofòbia amagats sota una capa de seguretat? Sí, la història l’escriuen els vencedors. Però la veritat existeix. Només la mentida s’inventa. La veritat s’escriu en altres llocs”.

Alberto Ramos, dramaturg i guionista:

“Espero que los abstencionistas se abstengan de opinar hasta las próximas elecciones”.

Marc Martínez, actor i director:

“No voto més a unes Generales Españoles. No vull flipar més. Anem a treballar per Catalunya‬”.

Elisenda Roca, periodista i directora:

“A Catalunya practiquem la tècnica modernista del trencadís. Per qüestions cromàtiques, hem eliminat el blau”.

Alfredo Sanzol, dramaturg:

“Me acabo de despertar con una pesadilla de las de gritar, de las que no tenía desde pequeño y he pensado, jo qué me pasa, qué he cenado. ¿Que qué has cenado? ¿Que qué has cenado gilipollas? ¿Cómo que qué has cenado? ¿Cómo que qué has cenado? ¿No te has enterado de qué has cenado? ¿Eh? Pues entérate. Entérate qué has cenado, y no te hagas el gilipollas. Entérate. Que qué he cenado dice el gilipollas. Pues míralo. Míralo. Vete a mirar qué has cenado. Vete, y míralo. Mira a ver. Mira qué has cenado. Entérate. Entérate y no digas gilipolleces de pesadillas. Gilipollas. Que qué he cenado, el gilipollas, pensando en qué ha cenado, el tío. ¿Se puede ser más gilipollas?”
Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol
Anna Punsoda | Foto BiBi Oye / Núvol

Anna Punsoda, escriptora:

“Que si la meva Catalunya de Maragalls i Serrahimes i Sales ja no existeix es diu i no passa res. Exili interior i mira”.

Bernat Dedeu, filòsof:

“Ahir Espanya va demostrar-nos per enèsima vegada que està encantada d’haver-se conegut i que té tot el dret del món a ser un país que no penalitza un ministre ungit de divinitat per voler empantanar-los l’existència als secessionistes, que viu feliç amb un president que paga en negre i amb algunes sectorials del partit amb més imputats que militants. Ahir Espanya vociferà amb entusiasme que prefereix tenir un líder en mode registrador tacat de sang, però amb pinta d’eficient i poc cridaner, que no pas un personal trainer amb tuf d’ÍBEX 35 o una colla de set ciències que han passat d’aprovar la tesi doctoral amb honors a creure’s els reis de la renovació política”.

Daniela Feixas, actriu i dramaturga:

“Me’n vaig a veure MINI CASAS al Divinity, necessito escapar…”

Sergi Pompermayer, dramaturg:

“Ei, companys valencians. Què us passa? Què és aquesta merda? Com pot ser que tants de vosaltres trobeu bé que us robin i estafin?”

Jordi Casanovas, dramaturg i director:

“Buscant a les xarxes les respostes a allò incomprensible per nosaltres que ens passem el dia a les xarxes. Els altres no hi són”.

Cristina Clemente, guionista i dramaturga:

“No és que volguem la independència. És que el País Basc i Catalunya funcionem independentment d’Espanya. Això és així, agradi o no”.
Javier Olivares és guionista de 'El Ministerio del Tiempo'
Javier Olivares és guionista de ‘El Ministerio del Tiempo’

Javier Olivares, guionista de El ministerio del tiempo:

“Dicen que no se puede viajar por el tiempo. En política no es cierto. Unos viajan a 1939. Otros, a los 70. Otros, a la tecnocracia añeja. Otros, a los mítines sandinistas. Otros gallean porque no saben ni arengar (como si estuviéramos para arengas y no para conceptos) en mítines sacados de tiempos pasados”.

Guillem Clua, dramaturg:

“Sí, se podrá. Algún día se podrá. Cuando los viejos seamos nosotros”.

El centre logístic d’Amazon al Prat crearà 1.500 llocs de treball i estarà operatiu el 2017

Economia

El centre logístic d’Amazon al Prat crearà 1.500 llocs de treball i estarà operatiu el 2017

Formarà part de la xarxa europea d'Amazon, integrada per 29 centres en set països



20160628113759.jpg
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
Amazon construirà un centre logístic al Prat de Llobregat (Barcelona) amb l’objectiu de gestionar la creixent demanda dels seus clients a Europa, que estarà operatiu la tardor del 2017 i que crearà 1.500 ocupacions fixes en un termini de tres anys, ha informat la companyia aquest dimarts en un comunicat.
En concret, la nova infraestructura de la multinacional tindrà una superfície de més de 60.000 metres quadrats (l’equivalent a, aproximadament, vuit camps de futbol).
El gegant del comerç electrònic ha explicat que el fet que la ciutat estigui prop d’emplaçaments clau al sud d’Europa, així com l’accés a un ‘excel·lent capital humà’, han estat les principals raons per les quals s’aposta per Espanya per ubicar el seu segon centre logístic a Barcelona.
Amazon contractarà treballadors de perfils molt diversos, des de directors d’operacions, enginyers, personal de recursos humans i informàtics fins a professionals que s’encarregaran de preparar les comandes per als clients al centre logístic del Prat de Llobregat, pròxim a l’Aeroport de Barcelona.
El director general d’operacions d’Amazon Spain Fulfillment, Fred Pattje, ha recordat que la multinacional en els últims tres anys ha creat més de 500 ocupacions fixes al centre logístic de Madrid.
‘Avui tenim el plaer d’anunciar que els anys vinents s’incorporaran al nostre fantàstic equip fins a 1.500 nous treballadors en el nou centre logístic de Barcelona’, ha indicat.
‘Volem agrair a les autoritats, tant de Catalunya com del Prat, el seu suport i professionalitat. Estic convençut que aquesta inversió beneficiarà tant els nostres clients com l’economia local, generarà nous llocs de treball i oferirà a les pimes la possibilitat d’accedir fàcilment a milions de clients de tot Europa a través d’una de les xarxes logístiques més modernes del món’, ha subratllat.
El centre logístic de Barcelona formarà part de la xarxa logística europea d’Amazon, integrada per més de 29 centres en set països diferents. I, al costat del de San Fernando de Henares (Madrid) ajudarà la multinacional a satisfer la demanda actual i futura dels seus clients, no només a Espanya, sinó a tot Europa.
L’empresa té previst que el nou centre logístic entri en funcionament la tardor del 2017 amb una plantilla inicial de prop de 500 treballadors i pugui ja donar servei amb vista al ‘Black Friday’ del pròxim any.
A més, ha recordat que la retribució dels treballadors d’Amazon se situa entre les més altes del sector logístic i es complementa amb beneficis addicionals.
Creació de llocs de treball
Per la seva banda, l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha destacat que aquest acord és ‘un bon exemple’ de com la col·laboració entre administracions públiques, Generalitat i Ajuntament del Prat, fa possible projectes que generen activitat econòmica al territori.
‘La cosa més important és la creació de llocs de treball de qualitat que aquesta inversió significarà’, ha concretat.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que ‘aquesta inversió ha de ser un ‘win-win’ per a Amazon i per a Catalunya’. ‘És una oportunitat per reforçar l’economia i generar ocupació de qualitat’, ha recalcat.
D’altra banda, la multinacional segueix mostrant la seva confiança a Espanya, on té el seu primer centre logístic a San Fernando de Henares. La companyia va inaugurar el 2012 aquesta infraestructura amb una superfície inicial de 28.000 metres quadrats i actualment l’està més que duplicant per fer front a l’augment de la demanda i donar cabuda als més de 132 milions de productes del seu catàleg.
A més, va inaugurar les seves oficines corporatives a Madrid el 2012 i ha inaugurat a la capital espanyola el seu centre tecnològic per al sud d’Europa, en què actualment treballen més de 50 enginyers, que dóna suport a Amazon Business.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Carles Puigdemont, Monsieur Catalexit


portrait

Carles Puigdemont, Monsieur Catalexit

Par
 Zoom
Photo Hector Mediavilla

Séparatiste, le président de la Catalogne espère que le nouveau pouvoir espagnol permettra l’indépendance.

Il est arrivé en retard, bien en retard, alors il s’excuse à plates coutures. Carles Puigdemont (prononcez : Karlas Poutchdémont) est un homme poli et policé, épris de bonnes manières, d’une naturelle courtoisie. Il ne faut pas lui en vouloir : en cette fin d’après-midi, le président de la Catalogne se trouve «coincé» dans l’hémicycle du Parlament, le parlement régional. Le combat dont il est le protagoniste n’a rien de très réjouissant. Les députés de son camp tentent de ficeler le délicat budget annuel et doivent pour cela négocier le moindre chiffre avec leurs alliés contre-nature de la CUP, une coalition anticapitaliste et antisystème. On lui pardonnera donc, et de bon cœur. D’autant que cet homme qui ressemble comme deux gouttes d’eau au sélectionneur allemand, Joaquim Löw, cinquantaine fringante et chevelue (bien plus poivre que sel), énergie contagieuse et un quelque chose de juvénile dans le regard, semble de prime abord s’excuser d’exercer la fonction suprême de son «pays». Précisons que pour les nationalistes catalans, une bonne moitié des 7 millions d’habitants - a fortiori les séparatistes comme lui -, la notion de «pays» est aussi émotionnelle qu’indiscutable. Le monologue est le suivant : «Je suis d’essence catalane et de circonstance espagnole. Autrement dit, j’appartiens, bien malgré moi, à un "Etat" que je n’ai pas choisi.» Carles Puigdemont semble s’excuser, oui, il est par nature timide, modeste. Il a beau arborer d’élégantes lunettes et un impeccable veston noir sur chemise blanche, c’est comme si l’habit de «président de la Generalitat» (l’exécutif catalan, à Barcelone) était trop grand pour lui. «En tout cas, il faut s’y faire et apprendre. C’est un grand honneur.»
Il ne s’y attendait pas. En janvier, le «normal» Puigdemont, maire de Gérone, est catapulté à la présidence de la Catalogne. On a pensé à lui pour remplacer le sulfureux Artur Mas, calife régional depuis 2010 qui ne faisait pas l’unanimité dans les rangs de la coalition indépendantiste au pouvoir. Casier judiciaire vierge, sympathique, dialoguant : il a tout pour plaire. Le voici donc intronisé, et le paradoxe n’est que plus flagrant. Il n’a rien du «Moïse catalan» aux harangues messianiques qu’était Mas. Et pourtant, Puigdemont est entré en fonction avec un mandat clair : obtenir enfin l’indépendance de cette région pas comme les autres, où depuis un bon millénaire les velléités n’ont jamais manqué de se tailler un destin propre. «129 présidents de la Generalitat m’ont précédé au cours de notre histoire. Mais je suis le premier choisi pour conduire mon pays vers la liberté». Il prononce une phrase, pas une sentence. Pas étonnant. Si Mas s’est converti au séparatisme par calcul politique, Puigdemont est tombé lui dans la marmite depuis tout petit. Antifranquiste dès l’âge de 12 ans, ce fils et petit-fils de pâtissiers rêva vite de divorce avec l’Espagne. Ado, dans son village d’Amer près de la très catalanophone Gérone, son oncle Josep l’emmène à des meetings sécessionnistes. «Je ne ressens pas de haine contre l’Etat espagnol, mais un immense amour pour ma patrie. Dans les couples en conflit, la séparation est souvent la meilleure solution.» «Puigdi», comme l’appellent ses proches, est un vrai de vrai, acquis à la cause. Après avoir voulu décoller dans l’espace (il se voyait astronaute) et dans les sons (longtemps bassiste amateur), il adhère à sa terre. Linguiste militant, il décroche un diplôme en langue catalane, monte une association culturelle, prend racine à Gérone.
Cette idéologie sentimentale qui arrive aujourd’hui à défier Madrid, Carles Puigdemont y a largement contribué. Depuis 2006, lorsqu’il devient député de Convergència, une formation de centre droit qui ne cessera de se radicaliser contre le «diktat espagnol», il a connu toutes les étapes de cette dynamique centrifuge qui terrifie une majorité d’Espagnols. Lui-même psalmodie les étapes de cette Passion. D’abord le refus du Tribunal constitutionnel, en 2010, d’accorder une nouvelle autonomie à la Catalogne. Ensuite, les marches monstrueuses de la Diada, fête régionale annuelle dans les rues de Barcelone, depuis 2012. Et puis le référendum illégal de l’automne 2014, reflétant un désir majoritaire de rupture (même si la participation fut basse). Sans oublier le défi sécessionniste de l’Association des municipalités catalanes, dont il a été élu président l’an dernier. Et encore, en septembre 2015, le scrutin régional donnant une courte victoire à la coalition séparatiste. «En 2012, nous avions 14 députés pour la rupture. Aujourd’hui, 72. Il faudrait peut-être nous prendre au sérieux !» Arithmétiquement, son parti serait idéal pour construire une coalition au niveau national après les élections législatives de dimanche. Mais, politiquement, pour les autres, c’est un casse-tête.
Après le leave britannique, un Catalexit ? «Le Brexit est la preuve qu’on peut parfaitement prendre en Europe des décisions souveraines», réagit-il. «Les voyages soignent le nationalisme», dit-on souvent à Madrid pour moquer le «virus» sécessionniste. La maxime ne s’applique pas à lui. Puigdemont a parcouru maints pays pour rédiger un livre sur «les nations sans Etat». Il a cheminé en curieux viscéral, dans toutes les aires du journalisme, de simple reporter à rédacteur en chef du journal catalan El Punt. A bourlingué comme entrepreneur médiatique, créateur de l’Agència catalana de noticies (une agence de presse), puis à la tête de Catalonia Today (journal pour anglophones). Il a voyagé en Roumanie, pays d’origine de sa compagne, Marcela Topor, journaliste de télé de quinze ans sa cadette qui s’exprime dans un très bon catalan. Il l’a rencontrée à Gérone lors d’un festival de théâtre. Ils ont deux filles, Magali et Maria, 8 et 6 ans. Il accepte, pour faire plaisir à cette croyante fervente, d’observer les Pâques et le Noël orthodoxes. Fan de nouvelles technologies, twitto incontinent, Puigdemont dit voir loin. Dans son entourage, on aime le définir comme un «visionnaire efficace». Il le sait, la séparation d’avec l’Espagne est un projet fou. De Juncker à Merkel, les grands d’Europe ferment leurs portes à ce trublion centrifuge. Lui persiste et signe. Pragmatique : «Avant d’organiser un référendum, il faut consolider une majorité sociale favorable à la rupture.» Courageux (peut-être) : «S’il le faut, j’y laisserai ma peau. Je ne suis en politique que pour cela.» Inconscient (sûrement) : «Si je dois choisir entre l’obéissance à une décision du Tribunal constitutionnel espagnol, corrompu et espagnoliste, ou à la volonté du peuple catalan, je n’hésiterai pas une seconde». Quitte, lui demande-t-on, à risquer le cachot ? «Oui, monsieur.» En catalan, Puigdemont signifie «cime de la montagne».
29 décembre 1962 Naissance à Amer, en Catalogne.
1999 Fonde l’Agència catalana de noticies (ACN), sorte d’AFP régional.
2004 Directeur général de Catalonia Today. 
2011 Maire de Gérone.
9 janvier 2016 Président de la Catalogne.