romevaimatge
Per: Josep Casulleras Nualart
22.06.2016  22:00
‘La comparació entre el Brèxit i Catalunya no té tant a veure amb si el Regne Unit es queda a la UE o no com amb la manera com s’ha encarat la qüestió’, diu el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, en aquesta entrevista que publiquem el mateix dia que els ciutadans britànics voten si volen romandre a la UE o sortir-ne. Per Romeva, el procés de negociació que ha obert el referèndum del Brèxit posa de manifest ‘que el projecte europeu és dinàmic’ i que s’adapta a les situacions noves que es formulin en termes democràtics. És a dir, que si a la UE hi arriba un mandat democràtic dels catalans amb una majoria a favor de la independència, les institucions europees s’hi adaptaran. Negociaran. Tot amb tot, el conseller també adverteix que una sortida del Regne Unit de la UE perjudicaria els interessos econòmics catalans.
—Què pot implicar una sortida del Regne Unit de la UE per a Catalunya?
—D’entrada és un fet democràtic. I la democràcia no és ni bona ni dolenta, és una manera de gestionar un conflicte. En comptes de mirar el dit és bo que mirem la lluna; el Brèxit és el dit, i el que ens interessa és ser conscients de quina és la qüestió de fons, que és que hi ha un debat profund sobre què significa el projecte europeu i hi ha una manera d’encarar-lo, que és la democràcia.
—Voleu dir que això és bo de tenir-ho en compte en el procés català?
—Sí, ho podem aplicar amb la mateixa lògica. La manera d’encarar una situació de complexitat és la democràcia; la conseqüència d’això és la negociació. Passi què passi, demà caldrà negociar. Democràcia comporta negociació. En el cas de Catalunya tenim una situació de gran complexitat que no podem passar per alt ni amagar, i la manera raonable d’afrontar-la seria la via democràtica, i això hauria d’implicar negociació. La comparació entre el Brèxit i Catalunya no té tant a veure amb si el Regne Unit es queda a la UE o no com amb la manera com s’ha encarat la qüestió.
—Ja vam fer la comparació quan hi va haver el referèndum escocès. I la UE tampoc no va canviar l‘actitud envers el cas català.
—Hi havia una diferència, que era que en el cas escocès hi havia un acord amb el govern britànic. El problema és que la UE continua essent un club d’estats. Dit això, crec que la qüestió de fons és que aquesta mena de debats posen de manifest que hi ha un mar de fons que no pots negar; en el cas britànic hi era, i va fer que el primer ministre es trobés impulsat a convocar un referèndum a Escòcia i ara a convocar-ne un altre per la sortida o no del Regne Units. Hi ha situacions que no pots amagar permanentment. I constatem que hi ha una comprensió que el fet català no es pot reduir a un àmbit estrictament espanyol.
—Com ens afectarà el resultat del referèndum?
—Hem de ser conscients que les relacions entre el Regne Unit i Catalunya són importants, econòmicament i socialment. La balança comercial catalano-britànica té un saldo positiu molt significatiu per a Catalunya. La situació, per tant, no seria agradable des del punt de vista pràctic, si se’n va.
—Com pot afectar a les empreses catalanes?
—Hi ha 440 empreses britàniques que tenen la seu a Catalunya o que hi tenen relacions. I hi ha 330 empreses catalanes radicades al Regne Unit. És un volum important. I cal recordar que el 3,5% de les importacions a Catalunya provenen del Regne Unit. I això no és menor: són 1.400 milions d’euros en termes de balança comercial, tenint en compte que les exportacions són uns 4.000 milions d’euros. Amb això vull dir que l’efecte en el terreny econòmic i d’inversions, de turisme, l’impacte que pot tenir sobre la devaluació de la lliura i, per tant, en les relacions bilaterals, és evident. I dificultarà determinats espais de col·laboració econòmica, a diferència del que passa dins el marc europeu. Des del punt de vista de la relació bilateral, a Catalunya no li convé que el Regne Unit surti de la UE.
—I políticament?
—En qualsevol cas, des d’un punt de vista polític, tant si surt com si no, Europa negociarà amb el Regne Unit. I això posa de manifest que el projecte europeu és dinàmic. Aquest automatisme que de vegades es vol posar de manifest dient que una Catalunya independent quedaria fora de la UE queda desmentit. Perquè el quid no és tant si surt o no, sinó com es fa. La clau és llegir el cas britànic en termes de democràcia. Cal canviar el paradigma.
—És un precedent de flexibilitat de les institucions europees que es podria aplicar en un futur a Catalunya?
—Tots els esforços que fa la UE per mirar d’evitar que guanyi el ‘leave’ o que va fer per evitar que Grècia sortís són els mateixos que la UE pot tenir interès a fer per evitar que un país de set milions i mig de persones, que representa el 2% del PIB de la UE, amb una activitat econòmica enorme i una situació geostratègica tan important en les relacions nord-sud de la Mediterrània no en surti tampoc.
—Imaginem-nos que al referèndum britànic guanya el ‘leave‘.
—Doncs caldrà aplicar l’article 50, que no s’ha aplicat mai. Començaran unes negociacions que poden durar pel cap baix dos anys i que alguns experts fins i tot creuen que es poden allargar cinquanta  anys. El precedent el tenim a Grenlàndia: no hi havia el volum de normes europees que avui té el Regne Unit incorporat, i modificar aquest marc legal no és fàcil ni ràpid. Si guanya el ‘leave’ caldrà negociar, i se’n poden trobar moltes formes. El Regne Unit pensa en una adhesió a l’estil noruec, a l’estil suís.
—I si guanya el ‘remain‘?
—Passarà igual. Hi ha un acord del febrer que diu que si no se’n va, la UE revisarà les condicions amb què el Regne Unit s’hi queda. Europa és un projecte pragmàtic, dinàmic, que s’adapta a les circumstàncies. I allò que ha de prevaler sempre és que les decisions preses democràticament requereixen necessàriament negociació.
—L‘esquema de transitorietat, de desconnexió, previst si guanya l‘opció del Brèxit és curiosament semblant al de desconnexió en el cas català.
—[Riu] No sé què s’inspira en què… Però és evident que hi ha una doctrina legal internacional en el marc europeu que estableix quins paràmetres s’han de seguir per fer determinades coses. Quan algú diu que el que volem fer a Catalunya és il·legal menteix. El problema és si es pot establir el marc pertinent per poder-ho fer si democràticament es decideix de fer-ho. Si es decideix de fer-ho, legalment és possible. Hi ha lògiques legals a aplicar responent als mandats democràtics.
—Sorprèn que el ministe Margallo arribés a dir que els escocesos, si s‘independitzaven, podrien continuar essent ciutadans de la UE en cas de Brèxit.
—Per la inconsistència del seu argument. Això a escala europea es comença a percebre. Nosaltres tenim cada vegada més relacions amb més actors. Hi ha una opinió creixent que això que passa a Catalunya és conseqüència de la nefasta gestió que fa el govern de l’estat. A l’estat hi ha un lideratge molt qüestionable, i això es percep. Perquè aquesta mena d’arguments no s’aguanten; els britànics ho veuen perfectament.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)