Els valencians, des de quan són valencians?
10.06.2016
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en Història Medieval i ha sorprès gratament amb Els valencians, des de quan són valencians? (Editorial Afers, 2016), un assaig en què ressegueix la creació del regne medieval de València des de la conquesta de Jaume I en 1238 fins a la dècada de 1360.
La conquesta de València en 1238
Viure a Vinaròs, a cinc quilòmetres al sud del riu –millor dit, del barranc de la Sénia–, atorga a la pròpia mirada un tarannà que, sacsejat pel mestral de l’Ebre una vegada s’han aturat els núvols als Ports i banyat pel llevant del Delta, és propici per a desmuntar i veure des de diversos llocs les bellugadisses aigües de les identitats i de l’espai per a ser constantment reconsiderades, i perquè no siguen utilitzades per a diverses fantasies i especulacions renyides amb la recerca científica.
He de dir que formo part d’una comunitat, ni de regants ni de pesca esportiva, sinó valenciana; és a dir, que formo part d’una autonomia que engloba les terres d’allò que hom anomenà “el Levante”. L’himne d’aquesta autonomia revela el seu afany “per a ofrenar noves glòries a Espanya” mentre la rivalitat envers Barcelona ha sigut una constant en el discurs institucional d’aquesta barreja d’espanyolisme i valencianisme que s’ha instaurat en aquest territori. La construcció identitària no ha considerat ni la llengua comuna catalana ni la pròpia idiosincràsia, i ha deixat en un mer populisme i una mostra de folklore les pròpies manifestacions culturals, sempre a favor d’una visió esbiaixada de la història per a continuar amb el centralisme dominant.
Així com Catalunya reivindica el 1714 i el discurs identitari que se’n deriva, els valencians hem apel·lat a la paella, les falles i les bandes de música per a dotar de sentit el nostre territori. Afortunadament, després de la foscor dels últims temps, nous estudis rigorosos sobre els orígens de la identitat vinculada al nostre territori han vist la llum per a desmuntar visions esbiaixades i interessades en un estat, l’espanyol, i en una situació que beneficien uns territoris en detriment d’uns altres.
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en Història Medieval i amb la seva obra Els valencians, des de quan són valencians? (Editorial Afers, 2016) ressegueix la creació del regne medieval de València des de la conquesta de Jaume I en 1238 fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les diferents institucions pròpies com les Corts i la Generalitat valencianes. Pas a pas, l’obra ens endinsa dins del procés de creació del regne a la vegada que mostra el trencament que amb les anteriors estructures ocorre. Mitjançant una acurada immersió en les fonts de l’època i en les diferents referències que sobre el tema s’han escrit, l’obra ens acosta a la creació de les diferents estructures de govern que al regne de València s’instauraren, així com mostra els diferents interessos que dins de la Corona d’Aragó hi havia en joc i que formaren les primeres monarquies medievals. No hem d’oblidar que aquestes no tenien res a veure ni amb les que coneixem ara ni amb les imperials que les substituiran; l’autor té molta cura de situar-nos en el lloc adient per a analitzar l’època que descriu.
Una obra que hauria de ser d’obligat estudi per a deslliurar-nos d’una vegada per totes de les diverses al·lucinacions que s’han dit sobre els orígens i la formació del territori i la societat. Malauradament, sobren exemples: la llengua valenciana pervé dels ibers, els valencians tenim un ADN específic que ha traspassat els temps per arribar incòlume fins ara, Espanya té més de tres-mil anys d’història, etc. Enfront de totes aquestes bajanades, Vicent Baydal mostra el poblament majoritari català del territori valencià per davant de l’aragonès, la lluita pel poder dels diferents reis amb l’aristocràcia, la constatació que la identitat valenciana fou un procés d’identificació amb els Furs de València que el rei en Jaume I va donar a aquestes terres, la persistència d’una llengua trepitjada, menyspreada, sotmesa i que s’ha volgut anihilar, etc.; tot plegat, una identitat en constant canvi i modulació que ha arribat fins a nosaltres, els valencians del segle XXI, els que vivim al sud del Sénia, aquells que estimem la nostra cultura dins del procés unificador d’estaments centralistes que són capaços d’esbiaixar qualsevol cosa en el seu propi profit i interès. Joiosament, aquest llibre retorna els orígens al lloc d’on mai haguessen hagut de sortir i ens interpel·la per a conèixer d’on venim i cap on volem anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada