Units Podem continua retallant distàncies amb el PP
RETORN A LES URNES
Debat a quatre: Adversaris contra natura
Sánchez s'encara amb Iglesias en una dura pugna a l'ala esquerra i Rivera suggereix a Rajoy que faci un pas enrere si vol el suport de C's
El líder de Podem defensa la consulta a Catalunya però no la situa com a línia vermella i el cap del PSOE situa Colau en l'independentisme
JOSE LUIS ROCA
EL PERIODICO
Dimarts, 14 de juny del 2016 - 02:56 CEST
Els quatre principals candidats per a les eleccions generals del 26-J van protagonitzar ahir a la nit un dels capítols substancials d’aquesta campanya. Se suposava que el colofó d’una cita televisiva tan rellevant havia de ser la confessió dels pactes postelectorals que estarien disposats a teixir cada un dels aspirants, tenint en compte que els sondejos pronostiquen que tampoc aquesta vegada hi haurà còmodes majories absolutes.
No obstant, els acords a què no es va arribar fa uns mesos en la legislatura fallida; les suposades mans esteses d’uns o els cops (dialèctics) amb les mans obertes d’altres als quals van escollir com a adversaris, van trufar el debat. I, paradoxalment, els enfrontaments més durs no es van produir per blocs ideològics entre el centre-dreta (PP i Ciutadans) davant del centre-esquerra (PSOE i Units Podem), sinó entre els integrants d’aquests mateixos blocs. Cosa que, en principi, podrien semblar batalles contra natura, encara que a estones també hi va haver un tots contra tots.
El socialista Pedro Sánchez es va encarar tant com va poder amb Pablo Iglesias, de Podem, el mateix que amenaça de fer-li el 'sorpasso', segons sondejos com el del CIS o el de l’EL PERIÓDICO. «Pedro, t’equivoques. L’adversari és Rajoy», li va replicar en diverses ocasions el líder dels morats al socialista, amb qui va dir que estava disposat a governar en coalició. És clar que Iglesias va votar dues vegades contra una possible investidura de Sánchez al març per hipotèticament castigar el seu acostament a Ciutadans, cosa que el líder del PSOE va recordar sense descans.
Tampoc va ser tèbia la picabaralla del popular Mariano Rajoy i de qui, atenent únicament al camp de les idees, hauria de ser amb menys dificultats el seu potencial soci en un futur: Albert Rivera, de Ciutadans. Però vist i escoltat el debat d’ahir a la nit, la cosa no sembla que hagi de resultar senzilla.
Al cap dels càrrecs populars que presenciaven el debat devia estar aleshores, sens dubte, l’amenaça velada que Rivera fa setmanes que suggereix: per atorgar el seu aval al PP si els números són suficients Rajoy haurà de fer un pas enrere.
Pel que fa a la corrupció, Sánchez també va rebre del dirigent del PP pel cas dels ERO d’Andalusia o pel fet que dos expresidents d’aquesta comunitat hagin de seure al banc dels acusats. I ressaltable va ser sens dubte l’atac que li va proferir en aquest camp Rivera a Iglesias, a l’atribuir-li finançament «si no il·legal, si almenys immoral» des de Veneçuela.
«Aquesta és una acusació molt greu i falsa», va replicar el secretari general de Podem, que ho va negar; va dir que C’s vol ser el nou «mans netes» i va argumentar que els tribunals han arxivat fins a cinc causes dirigides contra els podemistes per això mateix. Va reclamar, a més, el final de les portes giratòries.
Iglesias va admetre que ell és partidari d’una consulta perquè l’immobilisme no resol res, però matisant que no ho imposarà com a «línia vermella» de negociació i que està obert a escoltar propostes.
Els quatre principals candidats per a les eleccions generals del 26-J van protagonitzar ahir a la nit un dels capítols substancials d’aquesta campanya. Se suposava que el colofó d’una cita televisiva tan rellevant havia de ser la confessió dels pactes postelectorals que estarien disposats a teixir cada un dels aspirants, tenint en compte que els sondejos pronostiquen que tampoc aquesta vegada hi haurà còmodes majories absolutes.
No obstant, els acords a què no es va arribar fa uns mesos en la legislatura fallida; les suposades mans esteses d’uns o els cops (dialèctics) amb les mans obertes d’altres als quals van escollir com a adversaris, van trufar el debat. I, paradoxalment, els enfrontaments més durs no es van produir per blocs ideològics entre el centre-dreta (PP i Ciutadans) davant del centre-esquerra (PSOE i Units Podem), sinó entre els integrants d’aquests mateixos blocs. Cosa que, en principi, podrien semblar batalles contra natura, encara que a estones també hi va haver un tots contra tots.
El socialista Pedro Sánchez es va encarar tant com va poder amb Pablo Iglesias, de Podem, el mateix que amenaça de fer-li el 'sorpasso', segons sondejos com el del CIS o el de l’EL PERIÓDICO. «Pedro, t’equivoques. L’adversari és Rajoy», li va replicar en diverses ocasions el líder dels morats al socialista, amb qui va dir que estava disposat a governar en coalició. És clar que Iglesias va votar dues vegades contra una possible investidura de Sánchez al març per hipotèticament castigar el seu acostament a Ciutadans, cosa que el líder del PSOE va recordar sense descans.
Tampoc va ser tèbia la picabaralla del popular Mariano Rajoy i de qui, atenent únicament al camp de les idees, hauria de ser amb menys dificultats el seu potencial soci en un futur: Albert Rivera, de Ciutadans. Però vist i escoltat el debat d’ahir a la nit, la cosa no sembla que hagi de resultar senzilla.
SOBRES I VENEÇUELA
«Hi ha gent vàlida i neta al Partit Popular a qui no van agradar els seus SMS a Bárcenas o els papers [de l’extresorer popular]. No li demano que dimiteixi, li demano que reflexioni», li va arribar a dir Rivera a Rajoy en un dels espais més controvertits per al president del PP, que va criticar al candidat taronja que es comportés com «la inquisició» i donés lliçons sense «modèstia o humilitat». El dirigent popular fins i tot va arribar a recordar que Rivera havia confessat en el programa 'Salvados' de La Sexta haver pagat alguna vegada en negre. El president de Ciutadans va tornar a admetre-ho, però sense permetre que això s’homologués a «haver cobrat sobres en negre».Al cap dels càrrecs populars que presenciaven el debat devia estar aleshores, sens dubte, l’amenaça velada que Rivera fa setmanes que suggereix: per atorgar el seu aval al PP si els números són suficients Rajoy haurà de fer un pas enrere.
Pel que fa a la corrupció, Sánchez també va rebre del dirigent del PP pel cas dels ERO d’Andalusia o pel fet que dos expresidents d’aquesta comunitat hagin de seure al banc dels acusats. I ressaltable va ser sens dubte l’atac que li va proferir en aquest camp Rivera a Iglesias, a l’atribuir-li finançament «si no il·legal, si almenys immoral» des de Veneçuela.
«Aquesta és una acusació molt greu i falsa», va replicar el secretari general de Podem, que ho va negar; va dir que C’s vol ser el nou «mans netes» i va argumentar que els tribunals han arxivat fins a cinc causes dirigides contra els podemistes per això mateix. Va reclamar, a més, el final de les portes giratòries.
SOBIRANISME
Hi va haver propostes (poques per ser un debat presidencial) i temes amb substància. Com Catalunya. Quan va arribar l’hora d’afrontar el debat sobiranista, el cap de l’Executiu en funcions va reiterar que ell dialogarà amb els que pensen diferent, però respectant la llei. I no va oferir res de nou. «El meu compromís és reformar Espanya, no trencar-la», va dir Rivera en el seu torn de paraula, mentre que Sánchez sol·licitava impuls per a una reforma constitucional que reconegui la singularitat catalana. Això sí, no va perdre l’ocasió per subratllar que Podem i les seves aliances defensen «l’autodeterminació» i fins i tot que l’alcaldessa Ada Colau vol la independència de Catalunya.Iglesias va admetre que ell és partidari d’una consulta perquè l’immobilisme no resol res, però matisant que no ho imposarà com a «línia vermella» de negociació i que està obert a escoltar propostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada