Teresa Forcades
Per: Redacció
10.06.2016  22:00
Avui comença la Marxa Som, una caminada popular que recorrerà totes les comarques del Principat de Catalunya i algunes del País Valencià seguint els itineraris del projecte El Camí. Es tracta de recórrer el país a peu, municipi a municipi, ‘per plantejar diàlegs sobre com bastir conjuntament un país millor fonamentat en una democràcia participativa’. La Marxa es farà amb quatre columnes: la de Llevant, la de Ponent, la del Sud i la Metropolitana, que confluiran el 31 de juliol a Montserrat.
La marxa fa el tret de sortida a Berga amb un acte i un sopar a la plaça de Sant Joan amb la participació de Teresa Focades i dos islandesos que van participar al procés constituent del seu país. Hem parlat amb Forcades per conèixer d’a prop aquesta proposta que vol obrir un debat entre la ciutadania sobre la necessitat d’impulsar la democràcia deliberativa al futur estat català independent.
—Quin és l’objectiu de la marxa?
—La marxa commemora els quaranta anys de la Marxa per la Llibertat del 76. Així com en aquell moment hi va haver la convicció que la societat s’havia d’activar des de baix —en el context de l’Assemblea de Catalunya i les reivindicacions democràtiques—, ara en la situació actual, quan constatem les limitacions de la democràcia representativa, tornem a recuperar aquell esperit. Parlem de tres formes de democràcia: la representativa —la que tenim— amb moltes variants, la directa —els referèndums—, i la deliberativa o participativa. I aquesta última té una gran importància per la marxa.
—Qui promou aquesta marxa?
—És una iniciativa d’un grup que es diuen els Amics del Camí, que treballa des del 2003 arreu dels Països Catalans, inspirats per Xirinacs, per unir tots els municipis amb una ruta de senderisme cultural. Aquesta ruta ja està acabada. Està referenciada geogràficament i té 4.700 quilòmetres a la via troncal i més de 1.000 quilòmetres més de rutes brancals. Hi ha una aplicació que es pot descarregar i fer els trams que vulguis de la ruta. Aquesta infraestructura facilita que es faci la Marxa Som amb quatre columnes amb l’objectiu d’activar unes assemblees locals en el seu pas pels municipis. Es proposa de debatre i mirar de respondre la següent pregunta: Com podríem articular en el futur estat català una democràcia deliberativa que fos eficaç.
—Per tant, es vol plantejar un nou model democràtic participatiu pel futur estat català?
—Sí. És una nova fórmula que ja ha estat provada al nostre país. A Sitges i Cardedeu, per exemple. No es parteix de zero. Hi ha una de les propostes que té aquest projecte que considero especialment important. És un tipus de metodologia molt senzill però que és capaç de canviar el sistema de presa de decisions polítiques. I això és el que volem.
—Com funcionaria aquest model?
—Posem l’exemple que volem prendre una decisió sobre el TTIP. Caldria dedicar uns recursos a preparar-ho iguals o superiors de quan es fan unes eleccions. Això no es pot improvisar ni fer de qualsevol manera. Això implica dedicar espais a la televisió pública, debats, informació a través de materials perquè la població tingui clares les posicions i les idees que està en joc. Si una campanya electoral dura quinze dies, això podria durar un mes. En tot cas, aquests detalls s’han de concretar. I aquesta primera fase és fonamental perquè és un exercici d’aprofundir i enriquir.
—Quin és el següent pas?
—Un cop fet això, hi hauria un dia que es convocaria la població a reunir-se en grups de 7 persones de forma auto-organitzada. No cal que vinguin algutzirs de l’ajuntament a obligar ningú. Això s’hauria de fer auto-organitzadament. Aquestes reunions es farien el dia del primer nivell. És un mecanisme que anomeno del 7×7. A Catalunya, amb set nivells arribem als cinc milions i mig de votants. En aquest primer nivell, els grups serien d’àmbit territorial. Això és molt important. No serien reunions de grups d’afinitat política o ideològica, sinó amb la gent més propera físicament. Família, veïns… La idea de la democràcia deliberativa és enfortir la xarxa social i començar a veure el veí com un subjecte polític. Aquest és el gran canvi.
—Què es fa en aquestes reunions?
—Després d’haver tingut accés durant un mes a la informació sobre el tema a debatre, la reunió d’una hora i mitja serveix perquè els set participants diguin què en pensen. Hi hauria unes normes de funcionament per a les reunions per acabar cercant unes conclusions i un consens, si és possible, sobre les conclusions. Les aportacions dels membres del grup s’han de fer d’acord amb el bé comú. S’ha d’argumentar quin benefici té allò que es defensa per a la comunitat.
—I després?
—En acabar la reunió, aquest grup de set elegeix un portaveu. És una responsabilitat temporal que s’acaba amb el mateix procés. Aquest portaveu no és algú que defensarà rígidament el que ha decidit el grup. Si no que és algú que s’ha enriquit amb les aportacions dels altres sis. I ara aquesta persona es reunirà amb sis persones més en un segon nivell. I així anar fent procés i deliberació fins a set nivells. Acaben sent set dies i, per tant, set reunions d’una hora i mitja. I aquesta quantitat d’implicació tan sols la tindran set. La majoria hi haurà dedicat tan sols l’hora i mitja de la primera reunió. Finalment, queden set persones que han de prendre una decisió que després es pot sotmetre a referèndum per tota la població. Si el procés deliberatiu s’ha fet bé, el referèndum l’ha de guanyar la proposta proposada pels set portaveus finals.
—Algú podria dir que no cal fer tanta feina si al final s’ha de fer un referèndum…
—Segur que no cal fer el procés? No hi guanyem res? No aporta res fer el procés deliberatiu de base? Aquest és l’esperit de la marxa que comencem ara. Aquests processos són els que ens fan falta. Això és el que el capitalisme o l’individualisme associat a l’ordre socioeconòmic actual ens impedeix de desenvolupar. El capitalisme impedeix els processos deliberatius reals. Aquesta és la base de l’alienació política.
—Com s’organitzen ara les columnes de la marxa?
—Hi ha quatre columnes. El 1976 n’hi havia sis. Tenim l’objectiu d’arribar a Montserrat el 31 de juliol. Ara mateix hi ha uns vuitanta GLA, els grups locals d’acollida. És una metàfora orgànica. Plantem una gla i en creix un arbre. L’organització social ha d’estar inspirada per aquesta metàfora perquè funcioni. Les columnes estan pensades en 150 etapes. Cada columna avança amb una arca, decorada per artistes locals, que és on s’aniran dipositant les propostes que es facin sobre la democràcia deliberativa. Aquestes arques s’acabaran portant al parlament. No es farà per situar la democràcia deliberativa sota la representativa, sinó que és un contrapoder. Però en aquest moment l’única institució democràtica que tenim legitimada és el parlament.
—Una de les columnes avançarà des de Benicarló. Amb quina voluntat?
—Per reforçar el marc de Països Catalans. Hi havia la idea que una altra comencés a Mallorca. La visió és de Països Catalans. El camí aquest que he explicat abans —aquells milers de quilòmetres— són un projecte a tots els Països Catalans. Hi ha una clara intencionalitat en començar una de les columnes a Benicarló.
—La Marxa Som s’inspira en la Marxa de la Sal de Gandhi?
—Sí. És molt important això. I al costat d’aquesta, també la Marxa Janadesh, que es va fer a l’Índia el 2007. És sorprenent. Aquí passen coses que no ens assabentem. Ens arriben notícies que no són gens importants i ens passen per alt coses com aquesta. Van ser vint-i-cinc mil persones que van caminar 350 quilòmetres fins a arribar a Nova Deli amb la voluntat de fer una vaga de fam davant del parlament fins a deixar-se morir. Eren gent sense terres. Pobres. Que ja no aguantaven més. No tenien res i no podien sobreviure. Van avançar fins a Deli. Aleshores no els van deixar avançar fins al parlament. Els van aïllar a una zona sense accés a l’aigua. Va ser molt dramàtic. El seu cap, el referent de la mobilització, va cedir en alguns aspectes de les demandes i van aconseguir unes terres. Això va ser el 2007.
Vegeu el vídeo que explica el funcionament de la marxa:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)