Una gravació clau: ¿qui va espiar el ministre de l'Interior?
El cap de l'Oficina Antifrau nega ser-ne el responsable i suggereix que el seu telèfon va poder ser intervingut per membres de seguretat
De Alfonso també llança sospites sobre el PSC, mentre que Fernández Díaz ordena una investigació per aclarir el que va passar al seu despatx
EL PERIÓDICO / MADRID
Dimecres, 22 de juny del 2016 - 18:04 CEST
A la recta final d'una campanya electoral una mica anodina ha sorgit l'escàndol. I amb majúscules. El diari 'Público' ha difós unes gravacions d'àudio de la reunió entre el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso. La conversa entre tots dos gira al voltant de suposats indicis de corrupció en l'àmbit dels partits independentistes CDC i ERC.
L'existència d'aquesta reunió i el contingut d'aquestes converses, que suggereixen que des del Govern central hi havia interès per trobar proves contra dirigents catalans en el moment àlgid del procés independentista -la gravació es fa els dies previs a la consulta del 9 de novembre del 2014- suposa un tsunami polític.
El fons de l'assumpte ha aixecat una polseguera que amenaça d'ennuvolar el final de la campanya popular. Es demana des de nombrosos partits la dimissió del ministre. Els conservadors apunten a una “conspiració” i el mateix Fernández Díaz es presenta com a “víctima” d'un complot amb intencions electorals. Els sobiranistes parlen de “GAL polític” o de “matriu franquista de l'Estat”.
Però la forma tampoc és un tema menor. Constitueix un segon escàndol que no eclipsa, sinó que en tot cas agreuja, el primer. ¿Qui va gravar el responsable de la seguretat a Espanya? ¿És possible espiar el mateix ministre d'Interior ni més ni menys que al seu despatx oficial? ¿Va ser una gravació autoritzada per algun dels dos protagonistes de la conversa? ¿La va gravar algun dels interlocutors conscientment o inconscientment? ¿Qui i per a què la difon?
Des de 'Público', el mitjà que ha airejat la polèmica conversa, s'assenyala el responsable de l'Agència Antifrau, De Alfonso, com a “molt probable” autor de les gravacions. No obstant, el magistrat De Alfonso nega haver fet una cosa així. Almenys, de manera premeditada. En les primeres declaracions que va fer De Alfonso va arribar a dir que ell no es “menjaria el marró” de ser “el tio que va gravar el ministre”. “Ni he gravat, ni gravaré ni permetria que ningú em gravés i no estic disposat que l'oficina Antifrau caigui pels interessos de ningú”, ha assenyalat.
El que sí que ha reconegut a l'esmentat diari és que sí que es va veure amb Fernández Díaz en una reunió organitzada per l'inspector José Angel Fuentes Gago, al seu torn col·laborador directe del comissari Eugenio Pino, que es jubila aquest dijous després d'haver ocupat el càrrec de director adjunt operatiu de la policia en la ‘legislatura Rajoy’.
Daniel de Alfonso deixa una via oberta d'investigació: la possibilitat d'haver gravat sense saber que ho estava fent. En aquest sentit, va indicar que el seu telèfon -des del qual hipotèticament es va registrar el seu ‘tu a tu’ amb el ministre- podia haver sigut intervingut i convertit en un terminal zombi, ja que ell havia permès a la policia que el monitoritzés per tenir sospites que era escoltat.
Si la hipòtesi resulta certa, significaria que Fernández Díaz hauria sigut espiat al seu propi despatx per personal de seguretat de l'Estat. Un material que posteriorment i amb clara intenció (a quatre dies que s'acabi la campanya) s'ha fet públic posant en una delicadíssima situació el titular d'Interior. Els dubtes que presentaria aquest escenari és si la gravació es va fer amb el seu consentiment o sense i si realment es buscava gravar aquesta conversa o qualsevol que pogués mantenir De Alfonso, el suposadament ‘intervingut’.
Per afegir més morbo a la qüestió, aquest mateix dimecres s'ha sabut que un jutge de Madrid ha citat a declarar dilluns que ve el comissari José Manuel Villarejo, en qualitat d'investigat, en la causa en què s'investiga una altra gravació il·legal als policies que investigaven el ‘petit Nicolás’ mentre feien una reunió amb dos agents del CNI. En aquesta mateixa jornada hauran de declarar com a testimonis el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, i el responsable de la investigació del cas, Marcelino Martín Blas, abans responsable d'afers interns de la policia i per tant home de confiança de la cúpula d'Interior.
És cert que el director d'Antifrau ha anat donant més i noves versions sobre qui podria haver gravat o difós la seva conversa amb Fernández Díaz. Fins i tot ha suggerit que podria haver sigut el PSC arran d'una investigació per finançament il·legal que la seva oficina manté oberta. De moment, no hi ha resposta cent per cent fiable.
El titular d'Interior, pel seu costat, ha deixat clar aquest matí, davant la premsa, que no sospita de De Alfonso. És obvi que pensa en un tercer o tercers. Fernández Díaz ha encarregat una investigació per saber què ha passat i qui és o són els responsables d'una gravació que es va produir al seu propi despatx i que l'ha col·locat sota el focus mediàtic en vigílies del 26-J.
A la recta final d'una campanya electoral una mica anodina ha sorgit l'escàndol. I amb majúscules. El diari 'Público' ha difós unes gravacions d'àudio de la reunió entre el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat Daniel de Alfonso. La conversa entre tots dos gira al voltant de suposats indicis de corrupció en l'àmbit dels partits independentistes CDC i ERC.
L'existència d'aquesta reunió i el contingut d'aquestes converses, que suggereixen que des del Govern central hi havia interès per trobar proves contra dirigents catalans en el moment àlgid del procés independentista -la gravació es fa els dies previs a la consulta del 9 de novembre del 2014- suposa un tsunami polític.
El fons de l'assumpte ha aixecat una polseguera que amenaça d'ennuvolar el final de la campanya popular. Es demana des de nombrosos partits la dimissió del ministre. Els conservadors apunten a una “conspiració” i el mateix Fernández Díaz es presenta com a “víctima” d'un complot amb intencions electorals. Els sobiranistes parlen de “GAL polític” o de “matriu franquista de l'Estat”.
Però la forma tampoc és un tema menor. Constitueix un segon escàndol que no eclipsa, sinó que en tot cas agreuja, el primer. ¿Qui va gravar el responsable de la seguretat a Espanya? ¿És possible espiar el mateix ministre d'Interior ni més ni menys que al seu despatx oficial? ¿Va ser una gravació autoritzada per algun dels dos protagonistes de la conversa? ¿La va gravar algun dels interlocutors conscientment o inconscientment? ¿Qui i per a què la difon?
MENJAR-SE “EL MARRÓ”
Des de 'Público', el mitjà que ha airejat la polèmica conversa, s'assenyala el responsable de l'Agència Antifrau, De Alfonso, com a “molt probable” autor de les gravacions. No obstant, el magistrat De Alfonso nega haver fet una cosa així. Almenys, de manera premeditada. En les primeres declaracions que va fer De Alfonso va arribar a dir que ell no es “menjaria el marró” de ser “el tio que va gravar el ministre”. “Ni he gravat, ni gravaré ni permetria que ningú em gravés i no estic disposat que l'oficina Antifrau caigui pels interessos de ningú”, ha assenyalat.
El que sí que ha reconegut a l'esmentat diari és que sí que es va veure amb Fernández Díaz en una reunió organitzada per l'inspector José Angel Fuentes Gago, al seu torn col·laborador directe del comissari Eugenio Pino, que es jubila aquest dijous després d'haver ocupat el càrrec de director adjunt operatiu de la policia en la ‘legislatura Rajoy’.
TELÈFON ZOMBI
Un jutge de Madrid imputa el comissari Villarejo en un cas de gravacions il·legals a policies i CNI
Daniel de Alfonso deixa una via oberta d'investigació: la possibilitat d'haver gravat sense saber que ho estava fent. En aquest sentit, va indicar que el seu telèfon -des del qual hipotèticament es va registrar el seu ‘tu a tu’ amb el ministre- podia haver sigut intervingut i convertit en un terminal zombi, ja que ell havia permès a la policia que el monitoritzés per tenir sospites que era escoltat.
Si la hipòtesi resulta certa, significaria que Fernández Díaz hauria sigut espiat al seu propi despatx per personal de seguretat de l'Estat. Un material que posteriorment i amb clara intenció (a quatre dies que s'acabi la campanya) s'ha fet públic posant en una delicadíssima situació el titular d'Interior. Els dubtes que presentaria aquest escenari és si la gravació es va fer amb el seu consentiment o sense i si realment es buscava gravar aquesta conversa o qualsevol que pogués mantenir De Alfonso, el suposadament ‘intervingut’.
Per afegir més morbo a la qüestió, aquest mateix dimecres s'ha sabut que un jutge de Madrid ha citat a declarar dilluns que ve el comissari José Manuel Villarejo, en qualitat d'investigat, en la causa en què s'investiga una altra gravació il·legal als policies que investigaven el ‘petit Nicolás’ mentre feien una reunió amb dos agents del CNI. En aquesta mateixa jornada hauran de declarar com a testimonis el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, i el responsable de la investigació del cas, Marcelino Martín Blas, abans responsable d'afers interns de la policia i per tant home de confiança de la cúpula d'Interior.
EL PSC I LA INVESTIGACIÓ INTERNA
És cert que el director d'Antifrau ha anat donant més i noves versions sobre qui podria haver gravat o difós la seva conversa amb Fernández Díaz. Fins i tot ha suggerit que podria haver sigut el PSC arran d'una investigació per finançament il·legal que la seva oficina manté oberta. De moment, no hi ha resposta cent per cent fiable.
El titular d'Interior, pel seu costat, ha deixat clar aquest matí, davant la premsa, que no sospita de De Alfonso. És obvi que pensa en un tercer o tercers. Fernández Díaz ha encarregat una investigació per saber què ha passat i qui és o són els responsables d'una gravació que es va produir al seu propi despatx i que l'ha col·locat sota el focus mediàtic en vigílies del 26-J.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada