Joan Hortalà: "La borsa es mou molt per sentiments"
El president de la Borsa de Barcelona defensa que "qualsevol persona pot invertir en borsa"
Joan Hortalà (Olot, 1940) és el president de la Borsa de Barcelona.
Llicenciat en Dret i Doctor en Economia, antic degà de la Facultat
d'Economia de la UB, exconseller d'Indústria i Energia de la Generalitat
o expresident de la comissió econòmica del Barça, entre altres càrrecs.
Rep VIA Empresa al seu despatx ubicat al cor de Passeig de
Gràcia entre paperassa sobre la taula, pantalles de cotitzacions i un
quadre de l'antiga seu de la Borsa a la Llotja de Mar. Amb i sense
americana, parlem de la borsa al mòbil, els sentiments que mouen les
accions, especulació, un tuit d'Elon Musk, miracles i lleis
faraòniques... També del procés d'independència de Catalunya que no
afecta "el dia a dia de la borsa".
Què vol dir treballar en borsa en ple segle XXI?
La borsa ha experimentat molts canvis en aquests últims 150 anys, sobretot els últims 30. Abans, la borsa era una reunió presencial amb transaccions i ara gairebé es fa tot informatitzat. Pots portar la borsa a la butxaca i comprar o vendre a través del mòbil.
La borsa al mòbil.
La transformació digital és molt important.
La borsa és un mercat on es compren i es venen diners tipificats en actius financers. Tot i que segueix les normes d'oferta i demanda de qualsevol altre mercat, la seva organització està subjecte a una reglamentació específica i una supervisió estricta. Les transaccions es fan a través d'intermediaris que són els mediadors financers, històricament corredors de comerç i agents de canvi. Avui, els membres del mercat són societats de luxe que volen captar clients, transaccionar i buscar empreses perquè es pugui acudir a la borsa a la recerca de finançament.
Quedi's amb un moment.
Més enllà de l'evolució del mercat o circumstàncies polítiques, va ser un moment important quan vam deixar les instal·lacions de la Llotja de Mar i ens vam instal·lar a Passeig de Gràcia.
És un indicador anticipat del cicle real. Per una raó molt senzilla: la borsa es mou molt per sentiments. Si puja molt vol dir que es té confiança en el futur i que les coses aniran bé a curt termini, però si es ven vol dir que hi ha desconfiança i inestabilitat i no es creu en la salut de les empreses que està condicionada per l'economia i la política.
La borsa i els sentiments tenen un risc: la profecia autocomplerta de Keynes.
Efectivament.
La gent col·loca el seu estalvi a borsa, en aquelles empreses que creu que van bé i són rendibles. El primer pas per comprar o vendre és la salut de les empreses, però aquesta salut està condicionada per l'economia o la política nacional i internacional. Hi ha uns elements globalitzats de pes, però no vol dir que cada borsa tingui les seves particularitats.
Es parla molt de l'Ibex 35... Però, quin paper juga la Borsa de Barcelona?
La Borsa de Barcelona forma part d'un mercat unificat espanyol. A començaments del segle XXI, les quatre borses d'Espanya, el mercat de derivats i la cambra de compensació i liquidació es van ajuntar dins el hòlding BME. Nosaltres procurem que l'estalvi català o de fora que vulgui entrar a borsa ho faci a partir de la Borsa de Barcelona.
La borsa és un oligopoli?
Qualsevol persona pot invertir en borsa. Sempre. Però, no totes les empreses poden estar cotitzades a borsa. Històricament, només cotitzaven les grans empreses que eren societats anònimes. Amb el temps, han sortit mecanismes alternatius de finançament. S'han posat en marxa regulacions que permeten que les societats anònimes pugui cotitzar encara que no siguin grans empreses a través de mercats alternatius com el MAB. Allà, la regulació és més laxa.
Això està basat en prejudicis ideològics i una clara ignorància. La borsa és un mercat que connecta estalvi i inversió i facilita que l'economia sigui eficient. En l'àmbit acadèmic, les famílies estalvien i les empreses inverteixen. El sistema financer permet que la gent amb estalvis pugui dipositar-los al mercat de crèdit que és la banca o al mercat de capitals que és la borsa i les empreses puguin aprofitar-ho per tirar endavant projectes més enllà de recursos propis.
I l'especulació a borsa?
Especular en termes acadèmics vol dir que els preus d'un mateix producte siguin iguals en el temps. Des d'aquest punt de vista, l'especulació no està subjecte a crítica. Ara bé, és evident que existeix aversió popular a l'especulació perquè s'entén com comprar una cosa i vendre-la més cara. És l'essència del sistema en què vivim. Òbviament, hi ha molta ONG i molta cooperativa, però el capitalisme en totes les seves manifestacions té tres factors que no han variat: propietat privada, llibertat d'elecció i afany de lucre. L'afany de lucre desmesurat porta a l'especulació, però l'afany de lucre en si mateix fa créixer les famílies, les empreses i el país. Qui fa pa o sabates, no ho fan per altruisme sinó per guanyar-se la vida.
No. Pot ser que en el seu moment afecti, però no en el dia a dia. El procés està condicionant moltes coses de la vida catalana, però no amb la permanència com per afectar de manera estructural una multinacional que cotitza a borsa i està localitzada a Catalunya. Això no vol dir que si hi ha un esdeveniment molt específic, empreses molt vinculades a aquest territori i país incorporin aquell dia uns certs efectes. Però, en termes generals no. Ara, això tampoc vol dir que a la llarga si el procés condiciona les inversions a Catalunya o provoca situacions d'inestabilitat, el conjunt d'empreses es veuria afectat com a conseqüència de la problemàtica del país.
Tot plegat sovint vinculat a l'estabilitat i la seguretat jurídica.
Estabilitat, seguretat jurídica, tranquil·litat, expectatives, capacitat d'inversió... El procés afecta l'economia catalana i seqüencialment, l'economia espanyola. Si un grup estranger vol invertir a Catalunya i no ho fa esperant que es tranquil·litzi la situació, és evident que Catalunya perd la inversió però Espanya també. Si no ha invertit a Catalunya, segurament no invertirà a Espanya i ho farà en un altre país.
Això és política. Cadascú escombra cap a casa i les previsions són de tota mena, però hi ha unes dades que són objectives: les estadístiques. Però fins i tot sent objectives, la interpretació d'aquestes xifres es presten a orientació. A vegades, l'atur baixa i tothom està content però llavors també diuen que els contractes són temporals i de mala qualitat. Sortosament, l'economia no és una ciència exacte.
Entre economistes es bromeja sovint amb aquell acudit que diu que tot és relatiu.
Economia és allò que fan els economistes i els economistes servim per a tot.
Quin és el gran miracle de la borsa?
El miracle de la borsa és que transforma inversions fixes en actius líquids. Un estalviador inverteix en borsa i compra unes accions o fa una ampliació de capital. L'empresa rep els diners, compra instal·lacions, equip... I fa les seves inversions. L'accionista rep una acció automàticament líquida i es produeix el miracle que uns diners que serveixen per fer inversions reals físiques no deixen de ser diners i es poden utilitzar de forma permanent.
A finals dels 90, hi va haver una fase expansiva molt important a l'economia mundial i particularment, a la nord-americana. Es creia que gràcies als avanços en política anticíclica, el canvi econòmic estava dominat. A començaments del 2000, va esclatar la crisi de les .com i després la crisi global de 2007 que encara patim. El cicle és indefectible, la vida econòmica té fases de pujada i baixada, sigui quin sigui el sistema. Quan existia la Unió Soviètica en el sistema comunista també existien els cicles econòmics.
Recomana invertir en criptomonedes?
Segueixo aquest tema, però no m'he volgut manifestar. És una cosa que té contingut intel·lectual, hi ha una capacitat de reflexió i invenció considerables. Considero que es basa en confiances mútues que no tenen cap element de suport. Fa uns mesos, va haver-hi uns moments d'eufòria i ara no es viu de la mateixa manera.
Es parla de bombolla però també de democràcia.
Pot ser una bombolla. Democràtica no sé què vol dir, em sembla exagerat aplicar democràcia a determinades connotacions econòmiques.
Estem en una situació generalitzada de desacceleració. L'economia mundial i sobretot l'espanyola ha viscut un creixement al voltant del 3% en els últims anys. De cop i volta, per raons conjunturals, creixem però menys del que creixíem fa uns mesos. Ens hem de preparar per a una etapa d'alentiment dels fluxes econòmics reals i financers. No hi ha cap motiu per pensar que és una situació d'alarma. Però, no és normal que la taxa d'interès sigui negativa i s'ha de vigilar perquè el món està molt endeutat i si pugen considerablement els tipus d'interès es frenaran les possibilitats de finançament i s'hipotecaran les hisendes públiques. A la llarga, el deute es paga amb deute.
Per acabar, quin consell donaria als nouvinguts de la borsa?
Ser raonable i entendre que el món financer i de la borsa no tracta de maximitzar el benefici sinó minimitzar el risc. La triple D és fonamental: diversificació, durada i disponibilitat. Per intentar fer pronòstics borsaris, hi ha l'anàlisi fonamental sobre els balanços de les empreses i l'anàlisi tècnica que és intentar buscar correlacions a través de gràfics que descriuen cotitzacions.
Això li passa a molta gent. S'emborratxen o es maregen per l'alçada. El senyor aquest va fer una bestiesa fruit del seu amor propi o supèrbia. Aquestes bestieses passen molt i encara més en el món econòmic i financer.
Què vol dir treballar en borsa en ple segle XXI?
La borsa ha experimentat molts canvis en aquests últims 150 anys, sobretot els últims 30. Abans, la borsa era una reunió presencial amb transaccions i ara gairebé es fa tot informatitzat. Pots portar la borsa a la butxaca i comprar o vendre a través del mòbil.
La borsa al mòbil.
La transformació digital és molt important.
"Pots portar la borsa a la butxaca i comprar o vendre a través del mòbil"Deia Josef Ajram que s’ha educat "a la borsa a força d’hòsties". Quines són les lliçons més importants que ha après?
La borsa és un mercat on es compren i es venen diners tipificats en actius financers. Tot i que segueix les normes d'oferta i demanda de qualsevol altre mercat, la seva organització està subjecte a una reglamentació específica i una supervisió estricta. Les transaccions es fan a través d'intermediaris que són els mediadors financers, històricament corredors de comerç i agents de canvi. Avui, els membres del mercat són societats de luxe que volen captar clients, transaccionar i buscar empreses perquè es pugui acudir a la borsa a la recerca de finançament.
Quedi's amb un moment.
Més enllà de l'evolució del mercat o circumstàncies polítiques, va ser un moment important quan vam deixar les instal·lacions de la Llotja de Mar i ens vam instal·lar a Passeig de Gràcia.
Fotografia d'Àngel Bravo
La borsa té tres funcions: finançar empreses, retribuir l'estalvi i predir la situació econòmica a curt termini.És un indicador anticipat del cicle real. Per una raó molt senzilla: la borsa es mou molt per sentiments. Si puja molt vol dir que es té confiança en el futur i que les coses aniran bé a curt termini, però si es ven vol dir que hi ha desconfiança i inestabilitat i no es creu en la salut de les empreses que està condicionada per l'economia i la política.
La borsa i els sentiments tenen un risc: la profecia autocomplerta de Keynes.
Efectivament.
"L'afany de lucre desmesurat porta a l'especulació, però l'afany de lucre en si mateix fa créixer les famílies, les empreses i el país"“La borsa no deixa de ser un reflex del món empresarial”, assegura. Com es troba el món empresarial?
La gent col·loca el seu estalvi a borsa, en aquelles empreses que creu que van bé i són rendibles. El primer pas per comprar o vendre és la salut de les empreses, però aquesta salut està condicionada per l'economia o la política nacional i internacional. Hi ha uns elements globalitzats de pes, però no vol dir que cada borsa tingui les seves particularitats.
Es parla molt de l'Ibex 35... Però, quin paper juga la Borsa de Barcelona?
La Borsa de Barcelona forma part d'un mercat unificat espanyol. A començaments del segle XXI, les quatre borses d'Espanya, el mercat de derivats i la cambra de compensació i liquidació es van ajuntar dins el hòlding BME. Nosaltres procurem que l'estalvi català o de fora que vulgui entrar a borsa ho faci a partir de la Borsa de Barcelona.
La borsa és un oligopoli?
Qualsevol persona pot invertir en borsa. Sempre. Però, no totes les empreses poden estar cotitzades a borsa. Històricament, només cotitzaven les grans empreses que eren societats anònimes. Amb el temps, han sortit mecanismes alternatius de finançament. S'han posat en marxa regulacions que permeten que les societats anònimes pugui cotitzar encara que no siguin grans empreses a través de mercats alternatius com el MAB. Allà, la regulació és més laxa.
Fotografia d'Àngel Bravo
“Hi ha tota una terminologia ideològica i ignorant que considera la borsa com un instrument del capitalisme”, critica. Això està basat en prejudicis ideològics i una clara ignorància. La borsa és un mercat que connecta estalvi i inversió i facilita que l'economia sigui eficient. En l'àmbit acadèmic, les famílies estalvien i les empreses inverteixen. El sistema financer permet que la gent amb estalvis pugui dipositar-los al mercat de crèdit que és la banca o al mercat de capitals que és la borsa i les empreses puguin aprofitar-ho per tirar endavant projectes més enllà de recursos propis.
I l'especulació a borsa?
Especular en termes acadèmics vol dir que els preus d'un mateix producte siguin iguals en el temps. Des d'aquest punt de vista, l'especulació no està subjecte a crítica. Ara bé, és evident que existeix aversió popular a l'especulació perquè s'entén com comprar una cosa i vendre-la més cara. És l'essència del sistema en què vivim. Òbviament, hi ha molta ONG i molta cooperativa, però el capitalisme en totes les seves manifestacions té tres factors que no han variat: propietat privada, llibertat d'elecció i afany de lucre. L'afany de lucre desmesurat porta a l'especulació, però l'afany de lucre en si mateix fa créixer les famílies, les empreses i el país. Qui fa pa o sabates, no ho fan per altruisme sinó per guanyar-se la vida.
"El procés d'independència de Catalunya no afecta el dia a dia de la borsa"També s'ha especulat molt sobre... El procés d'independència de Catalunya afecta la borsa?
No. Pot ser que en el seu moment afecti, però no en el dia a dia. El procés està condicionant moltes coses de la vida catalana, però no amb la permanència com per afectar de manera estructural una multinacional que cotitza a borsa i està localitzada a Catalunya. Això no vol dir que si hi ha un esdeveniment molt específic, empreses molt vinculades a aquest territori i país incorporin aquell dia uns certs efectes. Però, en termes generals no. Ara, això tampoc vol dir que a la llarga si el procés condiciona les inversions a Catalunya o provoca situacions d'inestabilitat, el conjunt d'empreses es veuria afectat com a conseqüència de la problemàtica del país.
Tot plegat sovint vinculat a l'estabilitat i la seguretat jurídica.
Estabilitat, seguretat jurídica, tranquil·litat, expectatives, capacitat d'inversió... El procés afecta l'economia catalana i seqüencialment, l'economia espanyola. Si un grup estranger vol invertir a Catalunya i no ho fa esperant que es tranquil·litzi la situació, és evident que Catalunya perd la inversió però Espanya també. Si no ha invertit a Catalunya, segurament no invertirà a Espanya i ho farà en un altre país.
Fotografia d'Àngel Bravo
S'ha lamentat en més d'una ocasió de la campanya política que es fa amb les previsions econòmiques. Això és política. Cadascú escombra cap a casa i les previsions són de tota mena, però hi ha unes dades que són objectives: les estadístiques. Però fins i tot sent objectives, la interpretació d'aquestes xifres es presten a orientació. A vegades, l'atur baixa i tothom està content però llavors també diuen que els contractes són temporals i de mala qualitat. Sortosament, l'economia no és una ciència exacte.
Entre economistes es bromeja sovint amb aquell acudit que diu que tot és relatiu.
Economia és allò que fan els economistes i els economistes servim per a tot.
Quin és el gran miracle de la borsa?
El miracle de la borsa és que transforma inversions fixes en actius líquids. Un estalviador inverteix en borsa i compra unes accions o fa una ampliació de capital. L'empresa rep els diners, compra instal·lacions, equip... I fa les seves inversions. L'accionista rep una acció automàticament líquida i es produeix el miracle que uns diners que serveixen per fer inversions reals físiques no deixen de ser diners i es poden utilitzar de forma permanent.
"El cicle és indefectible, la vida econòmica té fases de pujada i baixada, sigui quin sigui el sistema"També hi ha la llei del somnis del faraó: set anys de vaques grosses i set anys de vaques magres.
A finals dels 90, hi va haver una fase expansiva molt important a l'economia mundial i particularment, a la nord-americana. Es creia que gràcies als avanços en política anticíclica, el canvi econòmic estava dominat. A començaments del 2000, va esclatar la crisi de les .com i després la crisi global de 2007 que encara patim. El cicle és indefectible, la vida econòmica té fases de pujada i baixada, sigui quin sigui el sistema. Quan existia la Unió Soviètica en el sistema comunista també existien els cicles econòmics.
Recomana invertir en criptomonedes?
Segueixo aquest tema, però no m'he volgut manifestar. És una cosa que té contingut intel·lectual, hi ha una capacitat de reflexió i invenció considerables. Considero que es basa en confiances mútues que no tenen cap element de suport. Fa uns mesos, va haver-hi uns moments d'eufòria i ara no es viu de la mateixa manera.
Es parla de bombolla però també de democràcia.
Pot ser una bombolla. Democràtica no sé què vol dir, em sembla exagerat aplicar democràcia a determinades connotacions econòmiques.
Fotografia d'Àngel Bravo
Què ens depara el 2019?Estem en una situació generalitzada de desacceleració. L'economia mundial i sobretot l'espanyola ha viscut un creixement al voltant del 3% en els últims anys. De cop i volta, per raons conjunturals, creixem però menys del que creixíem fa uns mesos. Ens hem de preparar per a una etapa d'alentiment dels fluxes econòmics reals i financers. No hi ha cap motiu per pensar que és una situació d'alarma. Però, no és normal que la taxa d'interès sigui negativa i s'ha de vigilar perquè el món està molt endeutat i si pugen considerablement els tipus d'interès es frenaran les possibilitats de finançament i s'hipotecaran les hisendes públiques. A la llarga, el deute es paga amb deute.
Per acabar, quin consell donaria als nouvinguts de la borsa?
Ser raonable i entendre que el món financer i de la borsa no tracta de maximitzar el benefici sinó minimitzar el risc. La triple D és fonamental: diversificació, durada i disponibilitat. Per intentar fer pronòstics borsaris, hi ha l'anàlisi fonamental sobre els balanços de les empreses i l'anàlisi tècnica que és intentar buscar correlacions a través de gràfics que descriuen cotitzacions.
"A la llarga, el deute es paga amb deute"No sé si és del tot un nouvingut, però un tuit d'Elon Musk va disparar les accions de Tesla alhora que li costava la presidència.
Això li passa a molta gent. S'emborratxen o es maregen per l'alçada. El senyor aquest va fer una bestiesa fruit del seu amor propi o supèrbia. Aquestes bestieses passen molt i encara més en el món econòmic i financer.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu
electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més
d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada