País

Colau defensa en una carta la seva condició de ‘batllessa i activista’ arran de la vaga de metro

Diu: 'Era molt conscient que hauria d'enfrontar-me a tota mena de límits i de contradiccions'

Dimecres  24.02.2016  08:38

 

Vilaweb

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha publicat aquesta nit passada a Facebook una carta en què defensa la posició de l’ajuntament en la negociació fracassada amb els treballadors de TMB, que ha acabat amb la vaga de metro i d’autobús d’aquesta setmana. Colau es reivindica com a activista, a més de batllessa, responent a les crítiques que ha rebut aquests últims dies, en què es comparava la seva posició actual amb la que tenia en convocatòries de vaga anteriors, quan ella era activista i no pas batllessa.
Heus ací la carta íntegra:
«Aquests dies, arran de la vaga de metro a Barcelona, ​​he llegit coses com ‘Colau s’asseu a l’altre costat’, com si l”Ada batllessa’ fos completament diferent de l”Ada activista’.
Sincerament, jo no ho visc així. Vinc d’on vinc, i sóc la mateixa persona. És evident que com a batllessa tinc unes responsabilitats diferents de les que tenia abans, però em mou exactament la mateixa voluntat que m’ha mogut sempre: fer tant com pugui per treballar pel bé comú i millorar la vida de la gent, sobretot de la que més ho necessita.
He defensat i continuo defensant el dret de vaga com un dret fonamental i una conquesta dels treballadors. Ara bé, entenc que la vaga és una mesura extrema a la qual es recorre arran de pèrdues de drets i quan l’altra part no ofereix diàleg, quan no hi ha cap altra via. No era aquest el cas. En el marc d’una negociació ordinària de conveni, l’empresa pública que és TMB ha ofert des de fa mesos millores en tots els aspectes plantejats pels representants sindicals: millora salarial, reducció de la temporalitat i millores en transparència de l’empresa. Estem d’acord amb els treballadors que cal superar la congelació salarial, i que cal revisar i racionalitzar l’estructura directiva de TMB. No obstant això, el comitè d’empresa s’ha mantingut en posicions de màxims en la qüestió retributiva, amb unes peticions que no són possibles dins de la capacitat pressupostària limitada de TMB. O dit d’una altra manera: per a satisfer aquestes demandes, caldria apujar tarifes, o empitjorar el servei, o augmentar impostos a la ciutadania, cosa que no ens plantegem. De fet, recentment l’ajuntament va haver de posar diners de més per a poder simplement congelar tarifes el 2016, quan pensem que caldria reduir-les. Malgrat tot això, hi ha hagut qui ens han qualificat de ‘patronal’ (a mi, que no sóc propietària de res i he viscut gairebé tota la meva vida en situació força precària). Finalment els sindicats van decidir aixecar-se de la taula de mediació i mantenir la convocatòria d’una vaga, del tot legítima, però que ens sembla desproporcionada en aquestes circumstàncies.
Honestament: no ha estat una setmana fàcil. Però tinc la convicció que hem fet tant com ha estat possible, i que he estat on havia d’estar per a protegir dos drets que no poden ni han de topar: el dels treballadors a millorar les seves condicions de treball, i el dels ciutadans a moure’s per la ciutat en un transport públic de qualitat a un preu assequible.
A la gent decebuda perquè ‘jo abans era a l’altre costat’ o a la gent feliç d’haver confirmat que ‘el poder canvia a les persones, ja ho deia jo’ m’agradaria explicar-los que el dia que vaig decidir fer el pas i presentar-me com a candidata a la batllia, aquest pas el vaig fer sense cap ingenuïtat: era molt conscient que hauria d’enfrontar-me a tota mena de límits i de contradiccions. Però tant jo com l’equip de regidors que m’acompanyen en el govern, ho fem cada dia amb honestedat, amb humilitat, i amb la tranquil·litat que dóna ocupar un lloc de responsabilitat sense deure’s ni a partits, ni a bancs, ni a ningú més que a la ciutadania i a la vocació de servei públic.»
I ací teniu la publicació a Facebook:

Ada Colau Ballano

fa 18 hores

Estos días, a raíz de la huelga de metro en Barcelona, he leído cosas como "Colau se sienta del otro lado", como si la “Ada alcaldesa” fuera completamente distinta de la “Ada activista”.
Sinceramente, yo no lo vivo así. Vengo de donde vengo, y soy la misma persona. Es evidente que como alcaldesa tengo unas responsabilidades diferentes a las que tenía antes, pero me mueve exactamente la misma voluntad que me ha movido siempre: hacer lo posible para trabajar por el bien común y...
Mostra'n més...

14.236

1.872

2.933