Sánchez i Rivera, a l'acte de signatura de l'acord PSOE-C's.
Sánchez i Rivera, a l'acte de signatura de l'acord PSOE-C's.
 
Aquesta setmana Pedro Sánchez provarà de ser investit president del govern espanyol. Ho farà amb l’ajut d’Albert Rivera, en una aliança entre el PSOE i Ciutadans que situa el partit del vell Pablo Iglesias més a la dreta que no ha estat mai. Els dos partits han signat una cosa que diuen que és un pacte per a fer un govern, malgrat que l’aritmètica parlamentària ho nega. Però, siga com siga, en virtut d’aquest pacte el PSOE s’ha desplaçat ideològicament a la dreta, tant com no havia estat mai d’ençà de la restauració dels anys setanta.
Evidentment, és el PSOE que ha escollit de situar-se en aquest punt. Tenia opcions per a intentar alternatives i, per tant, al final només el PSOE és responsable d’haver-se aliat amb Ciutadans, acceptant el programa que ha signat. El candidat a primer ministre sembla entusiasmat, però el seu partit més aviat sembla resignat, tal com es va veure a la votació d’aquest cap de setmana. El 79% dels qui van participar en la consulta van votar-hi a favor, però amb una participació del 51,7% del cens –catorze punts menys que a les primàries del partit de fa dos anys. Aquestes xifres, doncs, ens diuen que els militants socialistes han donat suport a la decisió de Pedro Sánchez són un 40%. No n’hi ha pas per a saltar d’alegria…
I encara menys si tot indica que la investidura d’aquest hipotètic govern del PSOE i Ciutadans serà impossible. No tenen els vots de ningú més i no crec que això canvie aquesta setmana. Amb la qual cosa la pregunta és inevitable: què hi guanya el PSOE fent aquesta transformació històrica de la seua percepció política? L’única explicació que se m’acut és que deu ser allà, a la dreta, on se senten còmodes els actuals gestors del que un dia va ser el partit de l’esquerra espanyola. No?