Entrevista
Lluís Salvadó: "Amb la Hisenda tenim prou pista per córrer abans del xoc amb l'Estat"
Entrevista al secretari d'Hisenda del Govern, una de les estructures d'Estat més importants. Es mostra optimista i alhora realista: "En 18 mesos no ho tindrem tot fet"
|
Lluís Salvadó (La Ràpita, Terres de l'Ebre, 1969) és
el secretari d'Hisenda del Govern, un dels homes forts del
vicepresident, Oriol Junqueras, en l'àrea d'Economia. També és secretari
general adjunt d'ERC, partit del qual en forma part des de fa 25 anys.
Diputat des del 2012, ha estat portaveu d'ERC a la comissió d'Economia,
Finances i Pressupost, a més de ser membre de la Diputació Permanent del
Parlament de 2012 a 2015. En aquesta entrevista, Salvadó rep El Món al
seu despatx de la Secretaria d'Hisenda. Té la taula -molt ordenada-
plena de papers i carpetes. Lògic per a qui ha de pilotar la construcció
d'una de les estructures d'Estat més importants.
En quin punt està la gestació de la Hisenda pròpia?
El punt del qual partim és el treball que s'havia desenvolupat durant els últims 2-3 anys, que bàsicament el que plantejava era posar les bases i definir els objectius, a més de perfilar els reptes de curt, mitjà i llarg termini en el desplegament de l'administració. El que ens hem de plantejar ara és com implementar la totalitat de les funcions que actualment ja ens dóna el marc legal vigent. Paral·lelament, i en un temps rècord, cal treballar sobre com construir i perfilar la futura Hisenda catalana.
La Hisenda de la futura República estarà emmirallada en els models de països nòrdics?
Hem de considerar dos aspectes rellevants. El primer, el poc temps del qual disposem, i els recursos que tenim, amb uns pressupostos prorrogats, amb poc marge de maniobra, les restriccions que tenim, i la política que hem d'aplicar per a generar estalvis, i poder desenvolupar així la nova eina. La mirada, òbviament, la tenim posada en les agències tributàries més desenvolupades a nivell internacional. Tot i això, també hem de ser conscients que disposem d'un temps molt breu, i que aquestes agències modèliques s'han desplegat al llarg de dècades, i nosaltres no tenim més que 18 mesos. Per tant, hem de ser capaços de fer la ponderació entre fer-ho el millor possible però alhora no tardar una dècada en implementar-ho, i tenir l'eina a disposició en el temps que tots plegats ens hem marcat.
El punt del qual partim és el treball que s'havia desenvolupat durant els últims 2-3 anys, que bàsicament el que plantejava era posar les bases i definir els objectius, a més de perfilar els reptes de curt, mitjà i llarg termini en el desplegament de l'administració. El que ens hem de plantejar ara és com implementar la totalitat de les funcions que actualment ja ens dóna el marc legal vigent. Paral·lelament, i en un temps rècord, cal treballar sobre com construir i perfilar la futura Hisenda catalana.
La Hisenda de la futura República estarà emmirallada en els models de països nòrdics?
Hem de considerar dos aspectes rellevants. El primer, el poc temps del qual disposem, i els recursos que tenim, amb uns pressupostos prorrogats, amb poc marge de maniobra, les restriccions que tenim, i la política que hem d'aplicar per a generar estalvis, i poder desenvolupar així la nova eina. La mirada, òbviament, la tenim posada en les agències tributàries més desenvolupades a nivell internacional. Tot i això, també hem de ser conscients que disposem d'un temps molt breu, i que aquestes agències modèliques s'han desplegat al llarg de dècades, i nosaltres no tenim més que 18 mesos. Per tant, hem de ser capaços de fer la ponderació entre fer-ho el millor possible però alhora no tardar una dècada en implementar-ho, i tenir l'eina a disposició en el temps que tots plegats ens hem marcat.
Les dues fases
El primer repte és tenir a punt l'eina en 18 mesos
Sí, en principi tenim la possibilitat, dins la planificació que hem concretat durant les últimes setmanes, de fer un recorregut molt important durant els propers 18 mesos. Estem convençuts que podrem estar preparats per a parar el cop i abordar les fases inicials de la recaptació dels grans tributs embrionaris. Però en 18 mesos no ho tindrem tot fet. No obstant, per a començar a desenvolupar el futur Estat no és pas necessari tenir-ho tot fet. És a dir, sí que cal tenir unes bases que permetin la recaptació d'impostos. Ara cal tenir-ho tot preparat, en 18 mesos, per parar el cop i començar a caminar.
Així hi haurà una primera fase, de 18 mesos, i després una segona fase. Quant podria durar aquesta segona part?
La segona fase és eterna, és un procés de millora contínua, per a anar perfeccionant els sistemes informàtics, tot el que és la tasca inassumible i inacabable de lluita contra el frau. Després hi ha una altra fase de consolidació de tota l'etapa d'inspecció per a fer la transició ben feta. Cal insistir que la primera fase, la que abordem ara de manera immediata, la tindrem enllestida en 18 mesos, i servirà per assumir competències executives, de liquidació dels tributs cedits, i que tot això ens donarà com a resultat tenir una agència redimensionada, passant de 300 treballadors a 600-700 en un termini rècord d'un any; també ho farem d'una manera més eficient, ja que la recaptació que du a terme l'administració tributària de l'Estat té un índex de recaptació millorable. I des de la Generalitat serem capaços de millorar aquests índex de recaptació. A més, ho farem amb uns costos més reduïts, des de la col·laboració amb les administracions tributàries de les diputacions i amb els principals ajuntaments que tenen assumides encara les competències de gestió de tributs. Per tant, aconseguirem millorar en eficàcia, també en el conjunt d'administracions tributàries que actuen a Catalunya. En resum, reduirem costos, millorarem l'eficiència de la recaptació, i tindrem una administració tributària redimensionada. Això significa poder donar-li més estructuració i més gruix als seus serveis interns, i a les seves línies de comandament. Volem una Agència Tributària preparada des del punt de vista de recursos humans, també organitzacions, i en els sistemes d'informació, que ja s'estan desenvolupant. Estem transformant processos fets fins ara en paper a sistemes informàtics, a més de treballar en un nucli de dades que ens ha de servir per compartir informació amb les administracions locals i diputacions. És una eina imprescindible tant per a la lluita contra el frau com per a aconseguir una futura Agència competitiva de la República catalana.
Però la base de dades dels contribuents la té l'Estat espanyol, i no la Generalitat
La base de dades l'estem construint a partir de fonts d'informació múltiples i diverses. En els propers 18 mesos entenem que serà un tema que tindrem ben encarrilat.
|
Sí, en principi tenim la possibilitat, dins la planificació que hem concretat durant les últimes setmanes, de fer un recorregut molt important durant els propers 18 mesos. Estem convençuts que podrem estar preparats per a parar el cop i abordar les fases inicials de la recaptació dels grans tributs embrionaris. Però en 18 mesos no ho tindrem tot fet. No obstant, per a començar a desenvolupar el futur Estat no és pas necessari tenir-ho tot fet. És a dir, sí que cal tenir unes bases que permetin la recaptació d'impostos. Ara cal tenir-ho tot preparat, en 18 mesos, per parar el cop i començar a caminar.
Així hi haurà una primera fase, de 18 mesos, i després una segona fase. Quant podria durar aquesta segona part?
La segona fase és eterna, és un procés de millora contínua, per a anar perfeccionant els sistemes informàtics, tot el que és la tasca inassumible i inacabable de lluita contra el frau. Després hi ha una altra fase de consolidació de tota l'etapa d'inspecció per a fer la transició ben feta. Cal insistir que la primera fase, la que abordem ara de manera immediata, la tindrem enllestida en 18 mesos, i servirà per assumir competències executives, de liquidació dels tributs cedits, i que tot això ens donarà com a resultat tenir una agència redimensionada, passant de 300 treballadors a 600-700 en un termini rècord d'un any; també ho farem d'una manera més eficient, ja que la recaptació que du a terme l'administració tributària de l'Estat té un índex de recaptació millorable. I des de la Generalitat serem capaços de millorar aquests índex de recaptació. A més, ho farem amb uns costos més reduïts, des de la col·laboració amb les administracions tributàries de les diputacions i amb els principals ajuntaments que tenen assumides encara les competències de gestió de tributs. Per tant, aconseguirem millorar en eficàcia, també en el conjunt d'administracions tributàries que actuen a Catalunya. En resum, reduirem costos, millorarem l'eficiència de la recaptació, i tindrem una administració tributària redimensionada. Això significa poder donar-li més estructuració i més gruix als seus serveis interns, i a les seves línies de comandament. Volem una Agència Tributària preparada des del punt de vista de recursos humans, també organitzacions, i en els sistemes d'informació, que ja s'estan desenvolupant. Estem transformant processos fets fins ara en paper a sistemes informàtics, a més de treballar en un nucli de dades que ens ha de servir per compartir informació amb les administracions locals i diputacions. És una eina imprescindible tant per a la lluita contra el frau com per a aconseguir una futura Agència competitiva de la República catalana.
Però la base de dades dels contribuents la té l'Estat espanyol, i no la Generalitat
La base de dades l'estem construint a partir de fonts d'informació múltiples i diverses. En els propers 18 mesos entenem que serà un tema que tindrem ben encarrilat.
Bona sintonia amb ICV
Els funcionaris de la futura Hisenda catalana tindran algun grau d'especialització?
Això dependrà del context en el qual ens trobem... Avui dia en el creixement de recursos humans que estem duent a terme ja tenim les portes obertes a processos de selecció que s'estan implementant, des d'on ve gent del carrer amb formació òbviament adient per a les funcions que volem desenvolupar, i amb una experiència determinada. També tenim les portes obertes a gent que ve de les diputacions, o bé dels àmbits de la pròpia agència estatal, o fins i tot de moviments interns dins la pròpia Generalitat. S'està ja incorporant personal. Ja en la fase dos hi haurà un plantejament en l'àmbit de l'Agència i en el conjunt de l'administració sobre com es fa la subrogació del personal de l'Estat cap a la Generalitat de Catalunya. Això dependrà del clima de relacions entre Catalunya i Espanya, que entenem que s'ha de desenvolupar en el marc d'una taula de diàleg i negociació entre el futur Estat català i l'espanyol.
D'altra banda, quin paper tindrà Joan Iglesias, director del Programa per la definició d'un model d'Administració Tributària per a Catalunya?
Estem valorant com reconduïm els equips. Aquí hi ha un equip a la secretaria d'Hisenda que ha impulsat els darrers anys la futura Agència Tributària, i estem acabant de perfilar com integrem un equip que ja existia, l'equip d'Iglesias. El que seria ideal és que treballin els dos equips alineats.
Hi ha discrepàncies dins de Junts pel Sí, entre ERC i CDC, pel que fa a la construcció de la Hisenda de la República catalana?
En els últims anys ja vam estar treballant conjuntament a nivell parlamentari, ja havíem fet un seguiment molt directe entre les persones que des d'ERC portàvem aquesta qüestió, amb les persones que hi havia a la Secretaria d'Hisenda o des del propi Govern. Hem treballat conjuntament i no hi ha discrepàncies sobre el fons. Ara hi ha un canvi, fruit del resultat del 27-S, perquè es passa de la teoria a la pràctica. Hi ha un canvi d'estadi. Necessitem posar velocitat, accelerar els processos i fer la feina que se'ns ha encomanat en el termini acordat.
Per a posar velocitat és indispensable el suport de la CUP?
Entenem que el projecte de la Hisenda és percebut per part de la CUP com a estratègic per a la creació del futur Estat.
I què esperen de Catalunya Sí que es Pot?
Com a mínim coincidíem àmpliament amb els diputats del grup parlamentari d'ICV de l'anterior legislatura (que portaven el tema de la Hisenda) sobre tot allò que portem a terme en aquests moments. Per tant, entenem que, almenys amb els anteriors interlocutors -no hem parlat encara amb els actuals encara- compartíem una part molt essencial de tot el que estem portant a terme ara.
|
Això dependrà del context en el qual ens trobem... Avui dia en el creixement de recursos humans que estem duent a terme ja tenim les portes obertes a processos de selecció que s'estan implementant, des d'on ve gent del carrer amb formació òbviament adient per a les funcions que volem desenvolupar, i amb una experiència determinada. També tenim les portes obertes a gent que ve de les diputacions, o bé dels àmbits de la pròpia agència estatal, o fins i tot de moviments interns dins la pròpia Generalitat. S'està ja incorporant personal. Ja en la fase dos hi haurà un plantejament en l'àmbit de l'Agència i en el conjunt de l'administració sobre com es fa la subrogació del personal de l'Estat cap a la Generalitat de Catalunya. Això dependrà del clima de relacions entre Catalunya i Espanya, que entenem que s'ha de desenvolupar en el marc d'una taula de diàleg i negociació entre el futur Estat català i l'espanyol.
D'altra banda, quin paper tindrà Joan Iglesias, director del Programa per la definició d'un model d'Administració Tributària per a Catalunya?
Estem valorant com reconduïm els equips. Aquí hi ha un equip a la secretaria d'Hisenda que ha impulsat els darrers anys la futura Agència Tributària, i estem acabant de perfilar com integrem un equip que ja existia, l'equip d'Iglesias. El que seria ideal és que treballin els dos equips alineats.
Hi ha discrepàncies dins de Junts pel Sí, entre ERC i CDC, pel que fa a la construcció de la Hisenda de la República catalana?
En els últims anys ja vam estar treballant conjuntament a nivell parlamentari, ja havíem fet un seguiment molt directe entre les persones que des d'ERC portàvem aquesta qüestió, amb les persones que hi havia a la Secretaria d'Hisenda o des del propi Govern. Hem treballat conjuntament i no hi ha discrepàncies sobre el fons. Ara hi ha un canvi, fruit del resultat del 27-S, perquè es passa de la teoria a la pràctica. Hi ha un canvi d'estadi. Necessitem posar velocitat, accelerar els processos i fer la feina que se'ns ha encomanat en el termini acordat.
Per a posar velocitat és indispensable el suport de la CUP?
Entenem que el projecte de la Hisenda és percebut per part de la CUP com a estratègic per a la creació del futur Estat.
I què esperen de Catalunya Sí que es Pot?
Com a mínim coincidíem àmpliament amb els diputats del grup parlamentari d'ICV de l'anterior legislatura (que portaven el tema de la Hisenda) sobre tot allò que portem a terme en aquests moments. Per tant, entenem que, almenys amb els anteriors interlocutors -no hem parlat encara amb els actuals encara- compartíem una part molt essencial de tot el que estem portant a terme ara.
El procés de transició
Canviem de tema. Com es realitzarà la desconnexió de la
Hisenda espanyola? O dit d'altra manera, com serà el pas cap a la
Hisenda catalana?
La previsió amb la qual treballem és la necessitat d'un diàleg entre les dues administracions, on han de dirimir-se aspectes transcendents per a l'Estat espanyol i per a Catalunya. Com el deute que tenen i que entenem que voldran que se subrogui parcialment en la futura República catalana. Hi haurà els al·licients i incentius lògics de les dues parts per a què després de les lògiques picabaralles polítiques que es portin a terme, però a l'hora de la veritat tant un Estat com l'altre tindran molts al·licients per a seure a la taula, dialogar, negociar, i entenem que dins d'aquest context arribarà un punt on ens haurem de posar en quin és el moment que l'Estat deixi de recaptar impostos i la futura República catalana comenci a executar al 100% les seves funcions i competències. No hi ha d'haver solapament de competències ni de marcs legals, hi haurà un punt en comú i un acord entre les dues parts. Serem bons veïns des dels segles dels segles, tots tenim al·licients i incentius per a tenir bones relacions.
Abans de prémer el botó vermell, Catalunya cedirà més que l'Estat espanyol durant les negociacions per a facilitar una entesa?
És un marc que haurem d'abordar quan s'hi arribi. El procés de negociació serà complex, i quan el tinguem damunt la taula ja s'hi entrarà.
Hi haurà riscos legals a l'hora de transitar d'una hisenda a l'altra?
Més que riscos legals hem de preveure els riscos operatius. Cal que tinguem el sistema articulat per a fer front al procés de transició. Això és el que necessitem. El marc legal ha de tenir dues potes: la llei que determinarà les futures lleis tributàries catalanes, i la llei general tributària, que ha de regular el conjunt de les futures figures impositives que s'hauran d'implementar en la primera fase de la República. I en aquest primer estadi desplegarem la llei amb un codi que ens permeti tirar endavant eines molt útils en l'actual context polític.
Quines eines?
Per exemple el consell fiscal, o la llei de l'Agència Tributària, dues eines que són importants per a marcar el model del sistema tributari que tenim. El consell fiscal pretenem que sigui un marc que transmeti un missatge d'una governabilitat diferent, més modern, més participativa i propera al sector dels intermediaris fiscals. Serà imprescindible per a marcar el model i el rumb de la futura Agència de la República catalana. També ens serà útil durant la fase constituent perquè és un espai de debat, reflexió i trobada amb un col·lectiu important que ens ha de permetre poder-nos explicar, rebre les seves aportacions i percepcions. Són uns interlocutors privilegiats, dins els sectors empresarials, cal tenir-los informats i amb la confiança que el que estem duent a terme s'està fent bé, amb rigor, i que de tot el procés que volem fer, no només canviarem la bandera de l'agència, sinó que també farem una agència més eficient, més funcional i propera al ciutadà, no tant com l'agència espanyola, que és potent informàticament però que té una perspectiva molt del segle XX, i amb una funcionalitat que no és la que s'està desenvolupant a l'Europa occidental.
|
La previsió amb la qual treballem és la necessitat d'un diàleg entre les dues administracions, on han de dirimir-se aspectes transcendents per a l'Estat espanyol i per a Catalunya. Com el deute que tenen i que entenem que voldran que se subrogui parcialment en la futura República catalana. Hi haurà els al·licients i incentius lògics de les dues parts per a què després de les lògiques picabaralles polítiques que es portin a terme, però a l'hora de la veritat tant un Estat com l'altre tindran molts al·licients per a seure a la taula, dialogar, negociar, i entenem que dins d'aquest context arribarà un punt on ens haurem de posar en quin és el moment que l'Estat deixi de recaptar impostos i la futura República catalana comenci a executar al 100% les seves funcions i competències. No hi ha d'haver solapament de competències ni de marcs legals, hi haurà un punt en comú i un acord entre les dues parts. Serem bons veïns des dels segles dels segles, tots tenim al·licients i incentius per a tenir bones relacions.
Abans de prémer el botó vermell, Catalunya cedirà més que l'Estat espanyol durant les negociacions per a facilitar una entesa?
És un marc que haurem d'abordar quan s'hi arribi. El procés de negociació serà complex, i quan el tinguem damunt la taula ja s'hi entrarà.
Hi haurà riscos legals a l'hora de transitar d'una hisenda a l'altra?
Més que riscos legals hem de preveure els riscos operatius. Cal que tinguem el sistema articulat per a fer front al procés de transició. Això és el que necessitem. El marc legal ha de tenir dues potes: la llei que determinarà les futures lleis tributàries catalanes, i la llei general tributària, que ha de regular el conjunt de les futures figures impositives que s'hauran d'implementar en la primera fase de la República. I en aquest primer estadi desplegarem la llei amb un codi que ens permeti tirar endavant eines molt útils en l'actual context polític.
Quines eines?
Per exemple el consell fiscal, o la llei de l'Agència Tributària, dues eines que són importants per a marcar el model del sistema tributari que tenim. El consell fiscal pretenem que sigui un marc que transmeti un missatge d'una governabilitat diferent, més modern, més participativa i propera al sector dels intermediaris fiscals. Serà imprescindible per a marcar el model i el rumb de la futura Agència de la República catalana. També ens serà útil durant la fase constituent perquè és un espai de debat, reflexió i trobada amb un col·lectiu important que ens ha de permetre poder-nos explicar, rebre les seves aportacions i percepcions. Són uns interlocutors privilegiats, dins els sectors empresarials, cal tenir-los informats i amb la confiança que el que estem duent a terme s'està fent bé, amb rigor, i que de tot el procés que volem fer, no només canviarem la bandera de l'agència, sinó que també farem una agència més eficient, més funcional i propera al ciutadà, no tant com l'agència espanyola, que és potent informàticament però que té una perspectiva molt del segle XX, i amb una funcionalitat que no és la que s'està desenvolupant a l'Europa occidental.
I la llei de l'Agència Tributària?
Tenim ja una llei des del 2007 que regula l'actual Agència, amb unes dimensions molt reduïdes, que ni tan sols compleix el 50% de les funcions que té assignades. El que farem serà una llei que donarà a l'Agència les competències i atribucions que té una Agència real, amb més autonomia, més funcionalitat i capacitat de gestió dels seus propis recursos econòmics. Aquesta llei ens serà molt útil per a afrontar el procés de transició. Posteriorment, ja anirem aprovant altres llibres i parts de la llei per a completar tot el conjunt d'administracions tributàries, com poden ser l'Institut d'Estudis Fiscals, la Junta de Tributs, i tota la resta del sistema.
Tenim ja una llei des del 2007 que regula l'actual Agència, amb unes dimensions molt reduïdes, que ni tan sols compleix el 50% de les funcions que té assignades. El que farem serà una llei que donarà a l'Agència les competències i atribucions que té una Agència real, amb més autonomia, més funcionalitat i capacitat de gestió dels seus propis recursos econòmics. Aquesta llei ens serà molt útil per a afrontar el procés de transició. Posteriorment, ja anirem aprovant altres llibres i parts de la llei per a completar tot el conjunt d'administracions tributàries, com poden ser l'Institut d'Estudis Fiscals, la Junta de Tributs, i tota la resta del sistema.
De la teoria a la pràctica
Es compromet a tirar endavant la Hisenda pròpia encara que el Tribunal Constitucional hi actuï en contra?
Tenim un privilegi en el projecte de la Hisenda pròpia, ja que tenim un recorregut molt llarg sense entrar en superar les línies vermelles. Per tant, podem fer moltíssima feina, podem preparar la Hisenda dins del marc de l'autonomia sense haver d'entrar en confrontacions amb el TC. És molt probable que el Tribunal o el propi govern de l'Estat espanyol intenti posar traves en allò que estiguem fent... Però d'entrada no és la nostra voluntat haver de trepitjar cap línia vermella. Per sort, tenim molt recorregut, moltes coses per a poder implementar, i molt potencial per a acabar de dibuixar la Hisenda sense entrar en confrontacions.
Ara toca passar de la teoria a la pràctica
Sí, fins ara s'ha fet feina teòrica, i el TC no pot recórrer un informe, sí que pot actuar si s'executa l'informe. S'ha fet feina, però no s'ha implementat. Quan comences a implementar-ho és quan comences la confrontació amb els marcs legals. És ara quan haurem de gestionar tot això dins d'un àmbit que ens permeti anar fins al final. Seria poc intel·ligent que de cop anéssim al xoc, perquè això ens podria impossibilitar de seguir caminant. Tenim prou pista com per a poder córrer, fer la feina que necessitem fer, sense necessitat d'entrar al xoc.
Així, s'entrarà al xoc un cop passin els primers 18 mesos
Sí, òbviament en la següent fase, després d'aquests 18 mesos, caldrà seure i dialogar d'Estat a Estat.
|
Tenim un privilegi en el projecte de la Hisenda pròpia, ja que tenim un recorregut molt llarg sense entrar en superar les línies vermelles. Per tant, podem fer moltíssima feina, podem preparar la Hisenda dins del marc de l'autonomia sense haver d'entrar en confrontacions amb el TC. És molt probable que el Tribunal o el propi govern de l'Estat espanyol intenti posar traves en allò que estiguem fent... Però d'entrada no és la nostra voluntat haver de trepitjar cap línia vermella. Per sort, tenim molt recorregut, moltes coses per a poder implementar, i molt potencial per a acabar de dibuixar la Hisenda sense entrar en confrontacions.
Ara toca passar de la teoria a la pràctica
Sí, fins ara s'ha fet feina teòrica, i el TC no pot recórrer un informe, sí que pot actuar si s'executa l'informe. S'ha fet feina, però no s'ha implementat. Quan comences a implementar-ho és quan comences la confrontació amb els marcs legals. És ara quan haurem de gestionar tot això dins d'un àmbit que ens permeti anar fins al final. Seria poc intel·ligent que de cop anéssim al xoc, perquè això ens podria impossibilitar de seguir caminant. Tenim prou pista com per a poder córrer, fer la feina que necessitem fer, sense necessitat d'entrar al xoc.
Així, s'entrarà al xoc un cop passin els primers 18 mesos
Sí, òbviament en la següent fase, després d'aquests 18 mesos, caldrà seure i dialogar d'Estat a Estat.
D'altra banda, caldrà fer una gran feina de pedagogia.
Quines en són les eines claus per a explicar aquesta transició d'una
Hisenda a una altra?
Intentarem explicar-nos al conjunt de contribuents, ja siguin empreses com al conjunt de ciutadans sobre el que anem a fer. I ho realitzarem des del màxim rigor, intentarem fer la feina sense entrebancs legals, i això requereix de molta habilitat. El més fàcil seria entrar demà mateix a la confrontació, però això no ens donaria pas cap resultat. Ho farem bé. I insistirem que tenim l'oportunitat de disposar i dotar-nos d'una administració tributària substancialment millor de la que tenim en aquests moments a l'Estat espanyol, amb un dels índex de recaptació més baixos d'Europa... Hi ha una feinada a fer en l'àmbit de la lluita contra el frau fiscal, i també en comprometre més els contribuents en la recaptació i en tot el que és l'àmbit tributari. Sense haver de pujar impostos la recaptació pot augmentar de forma substancial, gràcies a formes del segle XXI, convencent els ciutadans i explicant-los que generarem una cultura tributària més moderna, més cooperativa, que se sentin compromesos amb el que fa el Govern, i posant de valor aquelles empreses que ho estan fent bé i són modèliques en la gestió tributària. També s'actuarà des de la gestió de la informació i les dades sobre les empreses que no porten a terme la tributació al sistema del nostre país. Aquí construirem les coses des del rigor, i el punt del canvi des de la legislació espanyola a la catalana s'afrontarà des de la màxima pretensió de diàleg i punts de trobada, ho farem a la catalana, ben fet i des del diàleg.
Intentarem explicar-nos al conjunt de contribuents, ja siguin empreses com al conjunt de ciutadans sobre el que anem a fer. I ho realitzarem des del màxim rigor, intentarem fer la feina sense entrebancs legals, i això requereix de molta habilitat. El més fàcil seria entrar demà mateix a la confrontació, però això no ens donaria pas cap resultat. Ho farem bé. I insistirem que tenim l'oportunitat de disposar i dotar-nos d'una administració tributària substancialment millor de la que tenim en aquests moments a l'Estat espanyol, amb un dels índex de recaptació més baixos d'Europa... Hi ha una feinada a fer en l'àmbit de la lluita contra el frau fiscal, i també en comprometre més els contribuents en la recaptació i en tot el que és l'àmbit tributari. Sense haver de pujar impostos la recaptació pot augmentar de forma substancial, gràcies a formes del segle XXI, convencent els ciutadans i explicant-los que generarem una cultura tributària més moderna, més cooperativa, que se sentin compromesos amb el que fa el Govern, i posant de valor aquelles empreses que ho estan fent bé i són modèliques en la gestió tributària. També s'actuarà des de la gestió de la informació i les dades sobre les empreses que no porten a terme la tributació al sistema del nostre país. Aquí construirem les coses des del rigor, i el punt del canvi des de la legislació espanyola a la catalana s'afrontarà des de la màxima pretensió de diàleg i punts de trobada, ho farem a la catalana, ben fet i des del diàleg.
"No hi haurà dues legalitats"
En concret, què haurà de fer un ciutadà durant el procés de transició?
Qui té el pes fonamental són les empreses, que duent a terme les retencions de l'IRPF, assumeixen el gruix de la gestió tributària. Els ciutadans habitualment fan la declaració d'IRPF al cap de molts mesos d'haver-se dut a terme les pròpies retencions. De manera que el que faran les empreses i els ciutadans serà fer un canvi de pàgina web des d'on es treballarà amb processos telemàtics. Les retencions i pagaments es faran en un compte corrent de la Generalitat a diferència del que s'està fent ara, que és un compte corrent del Tresor. Com a ciutadans i empreses, el canvi serà insignificant. En comptes de fer les gestions en una web, les faran en una altra. El procés de transició serà molt pausat i tranquil.
Així no hi haurà dues legalitats, no caldrà triar entre una Hisenda o una altra?
Exacte. No es triarà, serà un procés de transició. El canvi de legalitat serà instantani, no hi haurà un procés amb dues Hisendes alhora. És a dir, amb el canvi de legalitat hi haurà un canvi en el titular de l'administració, que d'aquí a un any inspeccionarà la teva declaració. No s'haurà d'escollir. A partir del moment que hi hagi la percepció col·lectiva que d'aquí un o dos anys l'administració catalana sigui la que inspeccionarà els teus impostos, el procés entrarà en una lògica ja molt natural i conduïda. Quan les empreses tinguin la percepció clara que qui les inspeccioni és l'administració catalana, el dubte estarà del tot resolt.
Hi haurà esborrany de la Renda?
Esperem arribar-hi. L'Agència espanyola ha trigat dècades en aconseguir un sistema d'informació que permeti construir un esborrany. El que és important és disposar de les eines per a fer el pagament d'impostos, i poc a poc ja ho anirem acabant de perfilar.
Quin paper tindran les entitats sobiranistes per a ajudar a fer aquesta pedagogia sobre la Hisenda pròpia?
El que demanem a les entitats que tinguin ganes d'ajudar en el procés de transició és que ens acompanyin a explicar el que anem a fer, a transmetre als empresaris que el que anem a dur a terme és una oportunitat perquè la recaptació d'impostos funcioni millor, que funcioni comptant amb les opinions de tothom, des de la proximitat i des d'una lògica participativa. És la clau. El que farem en aquests 18 mesos, més enllà de construir les eines, serà consolidar construir una majoria favorable al procés. I fer això no s'aconsegueix convencent els convençuts, com sovint ens agrada fer. El que cal fer són campanyes per a convèncer els qui no estan convençuts. Tenim l'oportunitat de construir una agència nova, mirant cap a Europa, amb altres models de governabilitat que ens han de permetre reduir els famosos 15.000 milions d'euros de frau fiscal que segons tots els estudis hi ha a Catalunya. I això significa que podrem tenir molts millors serveis sense haver d'incrementar la pressió tributària sobre les empreses que ara compleixen amb les seves obligacions.
|
Qui té el pes fonamental són les empreses, que duent a terme les retencions de l'IRPF, assumeixen el gruix de la gestió tributària. Els ciutadans habitualment fan la declaració d'IRPF al cap de molts mesos d'haver-se dut a terme les pròpies retencions. De manera que el que faran les empreses i els ciutadans serà fer un canvi de pàgina web des d'on es treballarà amb processos telemàtics. Les retencions i pagaments es faran en un compte corrent de la Generalitat a diferència del que s'està fent ara, que és un compte corrent del Tresor. Com a ciutadans i empreses, el canvi serà insignificant. En comptes de fer les gestions en una web, les faran en una altra. El procés de transició serà molt pausat i tranquil.
Així no hi haurà dues legalitats, no caldrà triar entre una Hisenda o una altra?
Exacte. No es triarà, serà un procés de transició. El canvi de legalitat serà instantani, no hi haurà un procés amb dues Hisendes alhora. És a dir, amb el canvi de legalitat hi haurà un canvi en el titular de l'administració, que d'aquí a un any inspeccionarà la teva declaració. No s'haurà d'escollir. A partir del moment que hi hagi la percepció col·lectiva que d'aquí un o dos anys l'administració catalana sigui la que inspeccionarà els teus impostos, el procés entrarà en una lògica ja molt natural i conduïda. Quan les empreses tinguin la percepció clara que qui les inspeccioni és l'administració catalana, el dubte estarà del tot resolt.
Hi haurà esborrany de la Renda?
Esperem arribar-hi. L'Agència espanyola ha trigat dècades en aconseguir un sistema d'informació que permeti construir un esborrany. El que és important és disposar de les eines per a fer el pagament d'impostos, i poc a poc ja ho anirem acabant de perfilar.
Quin paper tindran les entitats sobiranistes per a ajudar a fer aquesta pedagogia sobre la Hisenda pròpia?
El que demanem a les entitats que tinguin ganes d'ajudar en el procés de transició és que ens acompanyin a explicar el que anem a fer, a transmetre als empresaris que el que anem a dur a terme és una oportunitat perquè la recaptació d'impostos funcioni millor, que funcioni comptant amb les opinions de tothom, des de la proximitat i des d'una lògica participativa. És la clau. El que farem en aquests 18 mesos, més enllà de construir les eines, serà consolidar construir una majoria favorable al procés. I fer això no s'aconsegueix convencent els convençuts, com sovint ens agrada fer. El que cal fer són campanyes per a convèncer els qui no estan convençuts. Tenim l'oportunitat de construir una agència nova, mirant cap a Europa, amb altres models de governabilitat que ens han de permetre reduir els famosos 15.000 milions d'euros de frau fiscal que segons tots els estudis hi ha a Catalunya. I això significa que podrem tenir molts millors serveis sense haver d'incrementar la pressió tributària sobre les empreses que ara compleixen amb les seves obligacions.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada