Presentació de 'The Boys' a San Francisco el novembre passat. L'escriptor Toni Sala al mig, acompanyat de la traductora Mara Lethem i l'editor de Two Lines, C. J. Evans. L'acte es va fer al Bookbinders Museum de San Francisco. ©Sarah Coolidge.
Presentació de 'The Boys' a San Francisco el novembre passat. L'escriptor Toni Sala al mig, acompanyat de la traductora Mara Lethem i l'editor de Two Lines, C. J. Evans. L'acte es va fer al Bookbinders Museum de San Francisco. ©Sarah Coolidge.
Del 18 al 25 de febrer l’escriptor Toni Sala farà una segona ronda de promoció de la versió anglesa de la seva última novel·la, ‘Els nois’ (‘The Boys‘), publicada per L’Altra en català i per Two Lines Press en anglès, amb traducció de Mara Faye Lethem. Passarà per llibreries de cinc ciutats nord-americanes: Houston, Austin, Chicago (on també anirà a la universitat), Philadelphia i Brooklyn, juntament amb la traductora. El llibre, publicat a final de l’any passat, va sortir acompanyat de molt bones crítiques, tant de diaris com de revistes del sector. Hi hem parlat perquè ens expliqués el procés que han viscut ell i el llibre fins ara als Estat Units, just abans de començar la ronda.
L’interès que suscita la literatura catalana avui als Estats Units sembla que és un fet contrastat: aquesta setmana s’ha presentat amb tots els honors a Barcelona la traducció a l’anglès de ‘Vida privada’ de Josep M. de Sagarra (podeu llegir-ne la crònica d’Andreu Barnils), feta per Mary Ann Newman. En l’acte, s’hi van exposar un parell d’idees que van posar l’accent en el moment ben interessant que viu la literatura catalana als Estats Units. Newman va explicar que als EUA hi havia la voluntat d’ampliar el nombre de traduccions de les altres llengües a l’anglès, que actualment és una quantitat misèrrima: només del 3%. I que d’aquesta feina de fer-hi arribar la literatura estrangera se n’ocupaven sobretot petites editorials, que posaven una gran cura en l’edició dels volums. Per una altra banda, també va deixar una dada lluminosa: ‘Avui, qualsevol universitat dels Estats Units pot fer un curs de literatura catalana en anglès, perquè s’hi han traduït des de ‘Els sots feréstecs’ de Raimon Casellas fins a ‘Els nois’ de Toni Sala.’
Aquesta darrera dècada, l’Institut Ramon Llull ha fet un esforç important, i amb un bon equip de professionals, per donar suport a la traducció dels clàssics catalans i autors actuals al màxim nombre de llengües possibles, però especialment a l’anglès i a l’alemany, que són la porta d’entrada a la majoria de mercats editorials internacionals. S’han traduït o reeditat a l’anglès, entre els clàssics: Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Sales, Josep Carner, ara Josep M. de Sagarra…
El valor dels clàssics catalans és cabdal també a l’hora de presentar els autors vius, d’avui, que d’aquesta manera van embolcallats, sustentats, per una llarga i fructífera tradició literària. Això ho va sentir Toni Sala durant la primera estada que va fer als Estats Units per difondre el seu llibre. Ho explica: ‘He tingut la gran sort de beneficar-me de la quantitat de traduccions que s’han fet de clàssics catalans. Avui tenim un tou de traduccions dels millors clàssics de la literatura catalana i això vol dir que m’han passat els Reis, perquè vaig molt ben acompanyat! Els crítics d’allà coneixen la nostra tradició i això em fa sentir molta confiança. I aquesta experiència confirma que la nostra literatura és en pla d’igualtat amb les altres, tot i ser d’una llengua minoritària i no tenir estat. Però és que si jo escric és perquè he llegit Pla i Rodoreda abans, això sempre ho he dit. I ells ja parlaven en un llenguatge universal.’ I afina: ‘Perquè la literatura és una conversa, una conversa mundial, i els grans escriptors catalans sempre van tenir present que parlaven tant per a aquí com per a fora. No és estrany que hagin tingut aquesta acollida, encara que a distància en el temps. Els nostres clàssics ja parlaven per als altres, també.’ I remata: ‘Perquè cal tenir present que una vegada un llibre s’ha traduït, és igual d’universal que una pintura o un film. I amb això caus de cul. Tot això és molt trasbalsador.’
La vida de ‘Els nois’ – ‘The Boys’ als Estats Units, fins ara ha anat així: ‘L’Institut Ramon Llull va traduir un capítol de “Els nois” a l’anglès, també gràcies a l’interès de l’editora, Eugènia Broggi. La traducció de Mara Faye Lethem és impecable, cosa fonamental. Ella, que ha viscut un temps llarg a Barcelona, coneix bé la llengua i també viu en el món de la literatura, a través del seu marit, que és escriptor, i del seu germà, Jonathan Lethem (“Encara no m’estimes”, “Pistola, amb música de fons”, “Els jardins de la Dissidència”), fet que també deu ajudar. Aquesta primera part del llibre va interessar a l’editor de Two Lines, una editorial especialitzada en literatura estrangera. I en va comprar els drets.’ En el seu catàleg, hi trobem per exemple Jonathan Littell, autor de “Les Benèvoles”.’
‘L’editor C. J. Evans –continua Sala– va estar molt a sobre de la traducció, que vam treballar amb la Mara l’estiu passat. Un cop donada per bona la traducció, l’editor va fer-ne unes pre-impressions que va enviar a crítics i periodistes. Allà la feina prèvia, abans no arriba el llibre a les llibreries, és molt intensa. I la sorpresa va saltar quan van aparèixer dues crítiques destacant “Els nois” en dues revistes especialitzades del sector, que arriben a les llibreries: Kirkus Reviews i Publisher Weekly. Totes dues van posar una estrella al llibre, que és el destacat màxim. I aleshores l’editorial es va decidir a posar una publicitat de “Els nois” a Harper’s Magazine.’ I afegeix: ‘Això és un èxit de molta gent: l’editora, la traductora, el Ramon Llull i els lectors i llibreters que van valorar de seguida el llibre.’
‘Amb tot això, jo me n’anava a la Fira Internacional d’Autors de Toronto (IFOA) i, aprofitant el viatge, em van convidar a presentar el llibre a Portland i San Francisco. Això era a final d’octubre. Sobretot a San Francisco va anar molt bé. Va ser un acte on vam conversar amb l’editor i la traductora.’
Del contacte amb el públic nord-americà, Toni Sala en destaca dos fets: ‘És molt interessant de veure les lectures que fan del llibre. Una mirada des de fora destaca, més enllà de l’ambient de crisi que reflecteix la novel·la, el tema d’internet i de la incomunicació que provoca, l’aïllament que viuen els personatges.’ I, per una altra banda, el públic també estava molt interessat en el procés cap a la independència de Catalunya: ‘Recordo que en un moment va sortir el tema i la gent es va posar a aplaudir.’
Tot això queda ben reflectit, apunta Sala, en l’últim paràgraf de la crítica que el suplement de llibres del National Post de Toronto li dedica a ‘The Boys’ (llegiu tota la critica ací). Diu que la literatura catalana creix al mateix temps que creix el procés cap a la independència. I recorda que, tradicionalment, al Canadà es considerava ‘El Quixot’ la novel·la número u, menystenint el ‘Tirant lo Blanc’, escrit cent anys abans. I ara hi pren forma una nova idea de nació, hereva de Ramon Llull, Narcís Oller i Mercè Rodoreda.